dijous, 5 de febrer del 2009

Si un dia sóc FONA...

Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Josep Maria Andreu.

Foto del Fona, on tot aborigen hi troba el seu lloc...

SALUT!!!

Sedinis ha dit...

òsti que bo!!!!

aquest home també el vaig clissar!!! tenia cara de gàrgola de notre dam! sí o sí?! ja hi ha ganes de FONA eh?! jejeje!!! per què serà...?!

bonu tu, no et tanquis a casa, eh?!

ale, bon divendres i cap_de!!!

a viam quan fem la paella tropical!