Rosó, Rosó llum de la meva vida...

Amb la llum del teu mirar,

has omplert la meva vida.

Si em volguessis estimar,

ma il·lusió fora complida.

I viuria tan content,

que en mon rostre s'hi veuria

la llum de l'agraïment

i a tothora et cantaria

una cançó pels teus ulls

que jo mateix et faria;

una cançó pels teus ulls

perquè enmig de tants esculls

fossin ells la meva guia.

Rosó, Rosó llum de la meva vida,

Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.

Presoner en tots moments

de la teva veu tan clara,

que allunya els mals pensament

si la bondat sols empara.

Perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s'assembla en el cel blau

que al cor ens dóna alegria.

Doncs ja que em tens presoner

un dia i un altre dia,

i jo m'hi trobo tant bé,

Roser la meva Roser,

vulgues fer-me companyia.

Rosó, Rosó llum de la meva vida,

Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió