(I) Acampada Jove'09 - Montblanc

SonasonCosto Rico Kayo Malayo
La Gossa Sorda
Strombers

Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l’esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música mètrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metròpoli són de carbó

les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València