Cap el vespre és quan... 

Reincidentes
The Skatalites

Banda Bassotti
Muyayo Rif


The Skatalites
Banda Bassotti
Muyayo Rif
Oprimits

Cap al vespre és quan estàs com a cansat, 
i no saps el que fer i et quedes fixat, 
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix, 
i mires al carrer i no hi ha gaire gent. 
I canvien els sons i tot sembla més mort, 
i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons. 
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar, 
i et prepares un whisky i no te’l pots acabar. 
I t’encens un cigarro sense ganes de fumar, 
i l’apagues aviat i et tornes a aixecar, 
i de sobte tens por de sentir-te tan buit, 
i te’n vas cap el pub i no trobes ningú. 
I surts fora al carrer i comences a córrer, 
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima, 
i t’atures cansat amb el nas ple de mocs, 
i t’empatxes de nit i respires ben fort. 
Cap al vespre és quan estàs com a cansat, 
i no saps el que fer i et quedes fixat, 
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix, 
i mires al carrer i no hi ha gaire gent
1 comentari:
Lletra els Pets.
Dissabte a l'Acampada tot va ser més tranquil, sense aquell vent i sent l'últim dia, les coses prenen una altre sentit...
Van començar fort amb els Pets i ja no van parar fins el final amb els Oprimits.
Segurament l'any que ve, l'Acampada tornarà a Montblanc i crec que és un lloc ideal, per la facilitat per accedir al poble i al tren...
SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada