un sol assassí 
m'informa cruel 
que són vora les dotze, 
suposo que ahir 
m'ho vaig passar bé. 
Entra roba bruta,
 estossegant, 
em sento esvaït, 
però mirant a la nevera, 
ja sé que puc dinar: 
pernil dolç florit. 
D'aquí un quart,
ja farà un quart que estic arribant tard,
al treball que em dona els quartos,
per poder dir un altre any 
que sóc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res, 
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps. 
Aquest cap de setmana 
em toca fitxar al poble d'on vinc 
on encara no entenen 
perquè vaig marxar 
d'aquell món tan feliç. 
Vells amics i antigues nòvies 
empenyent cotxets,
em diran que quan em caso 
i jo somrient diré que 
sóc massa jove per fer-me gran, 
no hi puc fer-hi res, 
massa jove per fer-me gran, 
però això ho cura el temps, 
suposo que ho cura el temps









 Per la finestra, 
1 comentari:
A les fotos i lletra dels Pets.
Aquest llarg cap de setmana tocaven a l'Acampada Jove a Montblanc.
Encara no havia tingut el plaer de veure els Pets amb la nova gira "els Pets fan soroll", però dissabte em vaig treure al mono, que grans (de genials) que són!
De l'Acampada ja en parlarem...
SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada