divendres, 18 de desembre del 2009

No em ploris...

M'he barallat portes endins amb el caníbal que viu amb mi.
Buscaré la unitat, buscaré la unitat...
Com un nen faig fugir amb la ràbia
esperant que em trobessin quan es va fer de nit
millor no aturar-me, millor no aturar-me...
Tan sols vull que algú m'escolti
el problema és com fer-me sentir
guanyaré la paraula, guanyaré la paraula.
La Història és plena d'experiències
amb cançons per gaudir i per patir
aprendré aglutinant-les, aprendré aglutinant-les..
He guanyat diners, fruit de treballar,
a on es tancaven les portes ara s'obren camins.
Faré bons contactes, faré bons contactes...
He arribat tan lluny que no sé tornar
atrapat als plaers amb els meus nous amics.
Millor saquejar-los, millor saquejar-los!
No oblidat els pous on ens varem criar
on el futur per els nens no és res més que neguit.
Continuo lluitant, continuo lluitant...
Ara em trobo en terreny vorejat de paranys
la consciència a l'esquena i el sistema al davant.
He de fer plans, he de fer plans...
Tots vivim en un terreny mortal
d’on tan sols pots sortir lluitant.
Arrelant els peus a terra
sóc un tronc al vent flexible
tot sóc ú i res em pot vèncer.
He aprofitat cada escletxa on passa un raig de sol
potser m'he torçat buscant-la...
He volgut viure eternament a dins del bosc
però si me’n vaig no em ploris...
No em ploris...
Sóc persona, poble i classe
Sóc un tronc, arrel i fruita...

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a les fotos EINA a Manresa i a Lliçà d’Amunt dins de la gira Esmolem l’Eina.

Una gira que els ha portat a Euskal Herria, Sarragossa...

SALUT!!!

Anònim ha dit...

MOLT GUAPES!