No em ploris...

M'he barallat portes endins amb el caníbal que viu amb mi.

Buscaré la unitat, buscaré la unitat...

Com un nen faig fugir amb la ràbia

esperant que em trobessin quan es va fer de nit

millor no aturar-me, millor no aturar-me...

Tan sols vull que algú m'escolti

el problema és com fer-me sentir

guanyaré la paraula, guanyaré la paraula.

La Història és plena d'experiències

amb cançons per gaudir i per patir

aprendré aglutinant-les, aprendré aglutinant-les..

He guanyat diners, fruit de treballar,

a on es tancaven les portes ara s'obren camins.

Faré bons contactes, faré bons contactes...

He arribat tan lluny que no sé tornar

atrapat als plaers amb els meus nous amics.

Millor saquejar-los, millor saquejar-los!
No oblidat els pous on ens varem criar

on el futur per els nens no és res més que neguit.

Continuo lluitant, continuo lluitant...

Ara em trobo en terreny vorejat de paranys

la consciència a l'esquena i el sistema al davant.

He de fer plans, he de fer plans...

Tots vivim en un terreny mortal
d’on tan sols pots sortir lluitant.
Arrelant els peus a terra

sóc un tronc al vent flexible

tot sóc ú i res em pot vèncer.

He aprofitat cada escletxa on passa un raig de sol

potser m'he torçat buscant-la...

He volgut viure eternament a dins del bosc

però si me’n vaig no em ploris...
No em ploris...
Sóc persona, poble i classe
Sóc un tronc, arrel i fruita...