Les ones t'arrossegaren
sobre un mar blau i gentil
a una platja que aleshores
era un verger tranquil
Amb vent de llevant volares
cap a terres més endins
fins que un dia t'aturares
entre tarongers i pins
Les arrels són com les mares
busquen terra per instint
les teues allà s'hi clavaren
un impuls ben imprevist
Avui que t'has tornat ja flor
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací
Tu vas viure la infantesa
talment com tothom la viu
ignorant que allò era la vida
que després només s'hi sobreviu
Però com que havies de créixer
ho vas fer sense remei
et va costar reconèixer
el ver color de la teua pell
Avui que t'has tornat ja flor
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací
Avui que saps el teu destí
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací
1 comentari:
Lletra i a les fotos Òscar Briz, al cicle dels BandAutors al Petit Palau de Barcelona.
SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada