La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.
1 comentari:
Poema de Joan Margarit. A les fotos els castellers de Vilafranca.
Aquest diumenge hi ha concurs de Castellers a Tarragona, com som molts els que ens hem quedat sense entrada, a l'APX hi haurà pantalla gegant amb el concurs en directa. Hi haurà esmorzar i dinar popular, si algú s'hi vol apuntar ja ho sap...
SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada