Un amic m’ha trucatAquest matí s’ha llevat
I feia un gran dia
Per un moment li ha semblat
Que tot era molt més clar
Que tot ho comprenia
Diu si avui vull anar
A veure aquella presó
Que hi ha a dalt a Sant Julià
És un lloc misteriós
A sobre el Congost
Després de Celrà.
Són instints que tenim
Sensacions que vénen de dins
Allà dalt m’ha explicat
Que una amiga ha deixat
El noi amb qui estava
I és que últimament
No se’ls veia contents
Ell ja s’ho imaginava
Diu que va començar
Quan li van presentar
Aquell noi ple d’alegria
Es varen mirar
Van riure i ja està
Ell ja ho intuïa
I jo li he preguntat
Com està l’amic que han deixat?
I està encantat de la vida!
Quan la cosa no va
Val més deixar-ho estar, no furgar la ferida
Són històries de sempre
Errors i encerts
I és que costa d’entendre
Per què, per qui, per on…
Una casa amaga un misteri
Una pedra té molts i molts anys
Una vida ve d’una altra vida
És fàcil caure en paranys
Són instints que tenim, històries de sempre
Són cançons que costen d’entendre
1 comentari:
Lletra i a les fotos Sanjosex al Petit Palau.
Òscar Briz i Sanjosex van ser divendres els encarregats d’obrir el cicle BandAutors al Palau organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i amb la direcció artística del Grup Enderrock.
Sanjosex va presentar el seu nou disc “Al marge del camí” (BankRobber, 2010). Van sonar molt i molt bé al Petit Palau.
Una vegada més van demostrar el bon rotllo que hi ha entre el grup (m’agradaria veure’ls per un forat quan assagen...).
SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada