Gitanes'09

Avui les paraules
no se’ns quallen a la
boca.
Cauen com fulles,
mortes,
deixalles de sentiments
i d’esperances

no hi ha pitjor tortura que pensar...

Quiet

dins una capsa humida,

amb el sol de fora

estones amb mi,

apartat del món

per força,

comptant amb ràbia

els dies,

veient passar formigues

al meu costat.

Gris

en una capsa grisa

covardament caçat,

dormint sol cada vespre,

somiant que no m'afecten

ni el fred ni la calor

dins el meu cap.

I no m'afecten

ni el vent ni la pluja;

encara que no ho sembli

no hi ha pitjor tortura

que pensar

Rosó, Rosó llum de la meva vida...

Amb la llum del teu mirar,

has omplert la meva vida.

Si em volguessis estimar,

ma il·lusió fora complida.

I viuria tan content,

que en mon rostre s'hi veuria

la llum de l'agraïment

i a tothora et cantaria

una cançó pels teus ulls

que jo mateix et faria;

una cançó pels teus ulls

perquè enmig de tants esculls

fossin ells la meva guia.

Rosó, Rosó llum de la meva vida,

Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.

Presoner en tots moments

de la teva veu tan clara,

que allunya els mals pensament

si la bondat sols empara.

Perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s'assembla en el cel blau

que al cor ens dóna alegria.

Doncs ja que em tens presoner

un dia i un altre dia,

i jo m'hi trobo tant bé,

Roser la meva Roser,

vulgues fer-me companyia.

Rosó, Rosó llum de la meva vida,

Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió

mos n'anirem...

Lo tripartit del Folk Ebrenc

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries
Terrer Roig
Pepet i Marieta
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum.
Una volta passejava
un guàrdia municipal
passejant-se per la plaça
cap amunt i cap avall.
De la bragueta li faltava
la mançaneta i un botó.
Per allí se li mostrava
don Joaquín, el director.
Una volta quan tornava
el tio Pep de l'horta
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l'escaleta
es trobà un senyoret
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum

la bona gent...

Necessitem tantes coses...
Si no fos per esta vida,
que senzill seria riure
i divertir-se a l’aire lliure.
La galvana del dimoni...
si no fos per la galvana,
treballaríem a gust
i minjaríem en gana.
Per això seguim cantant...
Per sort no tot és dolent.
Li donem volta a la vida,
li donem la volta al banc.
Lo sol, ja ni sortiria...
Si no fos per la gent bona,
que mos torna l’alegria
d’aixecar-mos cada dia

Amb crits d'alegria!

Anirem tots cap al cel!

Que toquin les trompetes!

Anirem tots cap al cel

amb les mans ben netes!

No ens caldrà portar bastó,

ni sandàlies, ni sarró.

Tu, que estàs tan cansat,

tot d'un plegattrobaràs que has volat.

Anirem tots cap al cel!

Que toqui el bateria!

Anirem tots cap al cel

amb crits d'alegria!

Sonarà per tot el món

el so dolç d'un vibràfon,

quan toquem els estels.

Anirem tots cap al cel!

Premis enderrock'09

La Maria i el Marcel

de costat en una barra,

es miren i fan glopets

a les respectives canyes.

Ell vesteix tot de vermell,

ella emplena un crucigrama.

Ai Maria, Marcel,

qui s'acosta a parlar amb l'altre?

qui s'arrisca a fracassar?

qui saltarà sense xarxa?

ell la vol treure a ballar,

ella se'l vol endur a casa.

Et convidaria a vi,

seria dolç, seria amable,

si volguessis seure amb mi,

quin moment més agradable!

Tancaríem el local,

la nit seria llarga.

Marxaríem els dos junts

d'aquesta ciutat tan rara

i tindríem fills ben forts

i una casa amb balconada.

El Marcel allarga un braç,

la Maria somriu a l'aire.

Però l'estona ha anat passant

i no trobem paraules.

Ell demà serà capaç,

ella demà estarà més guapa.´

És nit freda per ser abril

no s'està enlloc com a casa

Ja ens veurem...

Tu no saps com em fas sentir,

com un ninot fora la caixa,

tan petit i insignificant,

a les teves mans un tros de fang.

Tu no saps com em fas sentir,

com un idiota que conta el temps perdut

entre un “ja ens veurem” i “un avui no puc”.

Tu no saps reconèixer en mi,

el que tinc d’or et sembla una llauna,

i jo m’arrugo i vaig oxidant-me.

El que trobo dolç a tu t’amarga

i per allargar la tontería,

el que ens cremava, avui està ofegant-me.

I per allargar la tontería,

el que ens cremava, avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir...

Si un dia sóc FONA...

Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà

Deixeu-me volar!

Lupe Villar

Papa Juls
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
La gent se'l mirava, nena
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tragueu la llibertat.
El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tragueu la llibertat

Suspès el Senglar Rock'09

...que vinguin a Sant Celoni

...I què faré de mi

si ja no sé com expandir-me?

Com aniria més enllà d'on sóc?

I què m’espera que no sigui vent

efímer que passa?

Per això visc en desenfrè quiet

parlant del foc o de la pedra o dels núvols.
L’arbre de sang es ramifica, diuen,

a les entranyes, que aquest fruit és bo.

Per a quin fruit a mi van escollir-me,

que moro de sentir-me’l i no poder-lo dar?

Ah, no sé si mai més el silenci vespral moderarà els meus batecs

ni si mai més podré cabre en els jardins de la terra.

Cantaré sola allargant els braços.

Dormiré dreta amb els ulls oberts

Dilluns canviaré de vida...

Dilluns canviaré de vida,

definitivament posaré seny,

s'acabarà aquesta disbauxa,

a partir d'ara seré un bon nen.

Estudiaré cada dia,

tornaré a buscar treball,

em prendré les medicines i faré abdominals.

S'acabarà llevar-me a la una,

cada tres paraules renegar.

A partir de dilluns sempre el llit fet

i no pas per haver empalmat.

Pagaré tots els meus deutes.

Prou jugar amb l'ordinador.

Deixaré de buscar problemes

i de rebentar-m'ho tot.

A partir d'aquest dilluns

seré un home diferent

-No t'enrollis que no faràs res d'aixó queestàs dient.

Hauríeu d'ajudar-mei no fer-m'ho més dur

-No ho faràs!

Saps qué?

Deixem-ho per l'altre dilluns

D'acord, d'acord

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers

en mans de policies i ministres

de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers

suculents i cofois quan es passegen

pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D'acord. Les vesprades no sonen.

D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res.

D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats

i naixen del ventre immaculat de la innocència.
Qui vulga dir mentides

que òbriga la finestra

i mirei cante el que hi veu

perquè el que hi veuno passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits

savis i eterns de la puta més cara del bordell

el forat ferit del cul de cada somni

el club del BGI

Marcel Casellas El comissari Gordillo (Quim Rutllant)

-Digui’m
-Ei, Sini, sóc la Toia
–Què vols?
–Han obert el club del BGI
–Què dius ara?
–Sí…sí, al cor mateix de Barcelona.
–Llamps i centelles!
–Doncs res…, que des d’ara l’escamot ens reunirem allà,
–No m’ho diguis per telèfon. Llamp de rellamp!
–Estos traman algo, habrá que ir al club ese, Petri ponte guapa!
–Oh, que bien, vamos a bailar!
Malgrat els aires de tall provincià,
que encara planen al cap i casal,
i el clan d’entesos que no ho veuen clar,
(i) la inoperància departamental…
la tonteria que sol bandejar
la cosa pròpia, recent o ancestral,
esmorteïda, no pot aturar
el relluc ferri del ritme essencial.
El camí lliure, aquest tarannà
que sol fer nosa –quan és musical–,
ha plantat cara (a) l’apòcrif sultà
d’allò que és l’últim i ha obert el local.
Amb quatre xavos que algú va invertir
obre les portes: el Club del BGI!!
Ho pots ben creure la cosa va així,
obre les portes: el Club del BGI!!

Tastautors'09

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.
Herois de Mallorca

herois catalans

que en les hores greus

us dàreu les mans

fent del vostre exemple

sagrada costum

jo us tinc en ma vida

de guia i de llum

jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

èsser català

per la meva història.
Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat

em toca viure

si avui demà em dóna treva la veu més greu

ve de rebot la mola d’esmolar llençant

guspires no te’m giris no em miris

a la cara els trens multiplicats els trons

multiplicats la banda sonora habitual l’avorriment

habitual queda pagar el darrer termini

de l’esperança noves visites

per ficar-hi cullerada dóna’m la opinió

no em diguis res me’n vaig

que em toca

viure

Expressió Directa!

Jo i una altre persona som un parell.

Molts com nosaltres farem un nombre de gent.

Gran nombre de persones som una multitud.

Una multitud de gent un poble.

Un poble una nació.

Moltes nacions un continent.

Els continents la humanitat

Vida i passió!

Mantenim la història,
mantenim
les arrels, tradicions i
costums.
Estan entre les
pedres!
Passat no oblidat
recordem amb anhels:
victòries i
derrotes, destruccions i
setges.
Pregunta què és el casc
antic.
És plural ja t’ho
dic!
Pregunta què és el casc
antic.
Vida i passió,
sentiments i il·lusió!