Al mar! Al mar!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,

tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,

tu i jo hem cantat a la vora del foc,

tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,

tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,

juguem amb alegria, esquivem passejants,

a l’horitzó es divisen les veles

d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.

Dormo una estona, a la que bufa la mar,

així estirada se’t veu espectacular

llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues de final inesperat.

Es abusiva tanta calor,

t’incorpores i et poses bé el banyador,

amb el peu calcules com està l’aigua

i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,

i si malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no fessim camí.

Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d’un bar,

sona bona música i som davant del mar

Al mar! Al mar!