Tu tries: t’arrossegues o somies

Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre.

Sona a principis de segle, a tramvies, milicians.

A la ciutat cool regida pel càlcul

el bàndol del diner la màxima del fem ho bé.

Pregunta-li a Satorres o a Bellver

per les pensions astronòmiques dels

directius de TMB, caminant per la catifa

del poder mentre puja la tarifa del bitllet.

Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons

no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres

i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres.

Surten a la superfície, verborrea

de la cúspide als despatxos de Via laietana.

Al carrer assemblea sobirana la dignitat

es pren sindicalistes no es demana.

Sis mesos de durs testos,

fent front a l’empresa i als seus gossos, els mossos.

Quatre cops de porra i llestos.

Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres

i neix complicitat que s’expressa de mil maneres.

Mentre la roda de la mentida gira,

en el vell parany enguany buseros són punt de mira.

Hereu, Cuní i Rahola de la mà,

conjuren per la supervivència d’allò

que els dona de menjar i tira passa

que ens veuran trinxar els bussos a esquirols.

No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols.

No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda.

Miren per ells i ignoren l’art de viure entenent que baixar el cap

es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí.

Qui mana avui a TMB ara sap que

aquí cada nova conquesta els costarà d’arravatar.

2 dies 2 dies 2 dies 2 dies

La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la.

Tu tries: t’arrossegues o somies