Una revolució dins meu

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difí­cil descobrir qui soc avui­.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,

tomba la bala que m'apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s'esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...

Hauria d'haver estat diferent,

però en un moment s'han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran