Allarga la mà...

Respecte, omplir-te la boca no és massa complicat,

només són paraules, en efecte,

fràgils equilibris entre mots i fets

quan tractes les amigues com si fossin maniquís.

Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat.

Si t'odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.

No converteixis el teu do innat en virtut i assegut

vulguis controlar els que fa ja temps s'han aixecat.

Amor, no encaixen les peces amb SMS

ni presses si no et deixes portar

Qualsevol paral·lelisme

entre càlcul i amor és casualitat, xavala!

I això no ho podràs planejar.

Dignitat és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.

El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge

a la contenció quan vares baixar el cap.

Oi que ets sents pitjor?

Doncs fes brotar l'orgull de l'arbre de la submissió.

Tendresa: allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.

Si et necessito no m'espero i si t'enyoro et pico.

És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics

però tu mostra empeny en ser-ho.

No ets un porc, ets un ésser humà has crescut

i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar