dissabte, 13 de setembre del 2008

Per-Versions!!!

Cada silenci és humilment com quedar
darrera meu sense parar de plorar
vodria explicar-te el que sento per tu
i que la lluna pogués escoltar-ho mirant-te a tu.
M'abraçaria al diable per mirar
mentre m'escoltes quina cara fas
ets tot el que més estimo
però en el silenci jo m'allunyo
els meus ulls són com dos creus negres
que no han deixat les coses clares
només un cor curull de pena
i jo com un ninot de palla.
Ja no tinc por del foc que crema
tampoc tinc por de l'amargura
però el silenci es fa molt fred
i els meus hiverns duren i duren
i quan tu tornis seré lluny
entre les rimes d'algun tango
perquè aquest cor que no té trampa
va jurar ser ninot de palla

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la foto Miquel Gil fent una versió o per-versió de "Ninot de palla" de la oreja de van gogh, a Sant Boi de Llobregat dins l'Altaveu d'enguany...

SALUT!!!

Anònim ha dit...

osti, tornem a coincidir el moment de la foto però des d'un altre punt de vista!