Per-Versions!!!

Cada silenci és humilment com quedar

darrera meu sense parar de plorar

vodria explicar-te el que sento per tu

i que la lluna pogués escoltar-ho mirant-te a tu.

M'abraçaria al diable per mirar

mentre m'escoltes quina cara fas

ets tot el que més estimo

però en el silenci jo m'allunyo

els meus ulls són com dos creus negres

que no han deixat les coses clares

només un cor curull de pena

i jo com un ninot de palla.

Ja no tinc por del foc que crema

tampoc tinc por de l'amargura

però el silenci es fa molt fred

i els meus hiverns duren i duren

i quan tu tornis seré lluny

entre les rimes d'algun tango

perquè aquest cor que no té trampa

va jurar ser ninot de palla