Qui n'ha beguten tindrà set tota la vida
qui ho ha deixat
ja no suporta el pas dels dies
enganxa més que l'heroïna
i és tan eficaç com l'aspirina
diu que et transporta a un altre planeta
t'inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d'or
per cada moment que tornes a viure
i ara tu digue'm si és veritat
el que m'han dit que vas explicant
diu que tu també ho has provat
digues, que ho recordes?
o quan ho deixes tot s'oblida?
i ara tu digue'm si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què et parlo
digue'm si és veritat
digue'm que no pot ser
que això també sigui mentida
4 comentaris:
Lletra i a la foto Mishima (David Carabén), també a l'Acústica.
Mishima és un dels grups que aquest any m'he anat trobant a més d'un festival (pop Arb, Summercase i l'Acústica), però no cansen són bons els tios...
SALUT!!!
T'hem robat una imatge...
http://blogs.ccrtvi.com/acustica.php
Que com va el reportatge fotogràfic del "torero"?
Creues fronteres Roser!!!!
Salutacions
Ja hi sóc aquí novament, amb forces renovades. Molt forta la historia del Niño de las Alcaparras. Espero que, ara, estigui fent un retir esperitual en el centre zen que hi ha al macís del Garraf.
Malgrat tot, Roser com diu el Dídac el teu art traspassa fronteres i arriba a tothom.
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada