que quan el sol se’n va a dormir 
mai no està prou segur d’haver-lo vist. 
Diuen les velles sàvies 
que és per això que torna. 
Potser sí que exageren, 
tant se val! és així com m’agrada a mi 
i no en sabria dir res més. 
Canto i sempre em sabré 
malalt d’amor pel meu país. 
El meu país és tan petit 
que des de dalt d’un campanar 
sempre es pot veure el campanar veí. 
Diuen que els poblets tenen por, 
tenen por de sentir-se sols, 
tenen por de ser massa grans, 
tant se val! és així com m’agrada a mi 
i no sabria dir res més. 
Canto i sempre em sabré 
malalt d’amor pel meu país

2 comentaris:
Lletra d'en Lluís Llach.
Bona diada i visca la terra!!!
SALUT!!!
quina foto, nena... pell de gallina!
mira si se'n poden dir de coses amb una sola imatge.
Publica un comentari a l'entrada