KOP a Sant Celoni!!!

Geografia de resistències

s'encenen les fogueres, la nit de les consciències

mapes alternatius dibuixen les essències

la veu dels sense veu, enfront de les potències

idearis nostrats.

Cultura de barris, barris proletaris

reprenen idearis nostrats i solidaris

que fer és millor que dir som revolucionaris

aixequem nous espais a l'ordre refractaris

la lluita ens dóna

tot allò que l'estat ens roba.

El dret a decidir cada dia més clar

la paraula és per a tots, l'avanç sempre endavant.

Recuperem de cop la utopia a guanyar

la paraula és de tots, no ens poden aturar

Ull per ull

Perdo la por però em tremola el pols,

qüestió d'orgull

m'aixeco i no puc, un bon trau al mig del cervell.

Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.

Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.

Cauen guspires, plou però no et mulles,

potser no et cal sopluig,

un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.

Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.

Comissari a sou, no hi ha ni un pam de net,

mmmm, no hi haurà ni un pam de net

cops de puny,

ulls de vellut

guerra de botonets,

per orgull tu ets sents sol

no vindrà d'un pam,

per orgull tu et sents sol

no faràs el net mai.

Fora modèsties, prou de complexes,

no et caldrà fer-te el gran,

mala memòria, falses històries d'un nen d'abans.

Rau la por a sang, et cou llàgrimes plorant

des de sempre has estat un cocodril merdós

que et duri, que et duri, que et duri...

la bona sort.

Que et duri, que et duri

la gent mirant, tots embadalits, tu et sents sol

ningú fa un pas,

escallolit mirant

no et mouràs ni un pam

sense moure el nas

dissabte 29/11 TOTES i TOTS a Sant Celoni!!!

M’agrada privar birres, fumar porros, vacil·lar

m’agrada anar de festa i si tinc sort a follar

però el que més m’agrada serà sempre cavil·lar

ser conseqüent amb el que penso sense parar de ballar

i com diuen els Kortatu sempre ens queda molestar
treballant en el que penso m’augmenta la dignitat
si sóc pobre de butxaca potser sóc ric/a de cap
i somric mentre treballo per canviar la societat

em reuneixo en assemblea per poder-hi plantejar

fer un concert per l’Amnistia: poder-hi recaptar

uns diners pels nostres presos/es perquè tinguin per fumar

i que surtin del talego i que et puguin conscienciar

hem d’anar a enganxar cartells perquè vingui força gent

i quan acabi el concert a escombrar i deixar-ho net

ara passa’m un paper per fumar i dormir bé

i demà m’aixecaré orgullós/a d’allò que he fet

Aplec Modernista!!!

El millor de cada casa, (perdó falta la representació maresmenca...)
M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls

Concert 500!

Xavi Sarrià (Obrint Pas) + Iñaki (Betagarri) amb Gertrudis
Ara vinc DENLLOC

d'en lloc no vol fir a poc a poc

ni que la memòria s'oblidi del Record,

no vol dir tampoc

que conegués la mort

ni que abracés la cintura de l'únic tresor

que he tingut per tenir

que he ensumat per gaudir

que és l'últim cop de sort

que l'hi ha sobrat al meu cor

són les últimes promeses que prometo tirà al foc

aiaiaia i ara vinc DENLLOC

on tornen tots els de la panxa contenta

quan venen de matar el porc

aiaiaia i ara vinc DENLLOC

on la sang es torna calenta

quan la carn és més a prop, més a prop

he cregut convenient

marxà contra corrent

i enrampar-me amb el

voltatge de la gent

simplement

he perdut massa temps

bolcant el dissolvent

esquitxava i dibuixava un vent

del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

Assentiré de grat

Assentiré de grat, car només se'm donà

d'almoina la riquesa d'un instant.

Si podien, però, durar

la llum parada, l'ordre clar

dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,

la nostra llengua, el lent esguard

damunt totes les coses que he estimat!

Voltats de por, enmig del glaç

de burles i rialles d'albardans,

hem dit els mots que són la sang

d'aquest vell poble que volem salvar.

No queden solcs en l'aigua, cap senyal

de la barca, de l'home, del seu pas.

L'estrany drapaire omplia el sac

de retalls de records i se'n va,

sota la fosca pluja, torb enllà,

pels llargs camins que s'esborren a mar

"Anem al llit"

"Anem al llit", et propose, besant-te,

bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.

"Anem al llit", et mussite i t'agafe

en un grapat, tendral, amorosíssima,

els teus cabells, el mugró de l'orella,

amb gran amor i por de soledat.

I amb tarannà de qui ja no pot més,

ni resistir ni resistir-se més,

ets ja dempeus dintre del meu abraç,

tot assentint, amant "Anem al llit"

Transglosadors'08

Jo tenia una amigueta

amb un do molt especial

cada cop que veia un noi

li feia aixecar el pardal.

Al garrotín, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan;

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan

Hem cantat junts...

Ple està el camí de solitud

entre els barrancs d'albades tristes

allà on el mar canta als estels

versos robats del teu somriure.

Devant de mar et vas deixar

penes de sal i un trist esguard

i seguint el fars dels horitzons

vas navegar perdut

perseguint el teu rumb

vas navegar perdut...

Una nit més t'he navegat

entre els barrancs d'albades tristes

allà on el mar escriu al far

cartes d'amor en versos lliures.

A la vall blanca em vas deixar

fermes arrels i un trist record

i sembrant la terra amb les cançons

vaig caminar perdut

perseguint el teu rumb

vaig caminar perdut...

Però aquesta nit la soledat

del vell camí ens ha retrobat

i collint els fruits de les cançons

hem cantats junts

al vent que assola el nostre món

hem cantat junts al vent

Cantar sense cap por...

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por

m'agrada molt...

Lleva'm tard, deixa'm dormir,

són les onze dins del llit

i m'agrada molt

Fades a l'entorn.

El coixí que ens hem robat

porta el teu cognom brodat

i m'agrada molt

dormir junts quan plou.

Desperto dins contes,

m'invento les normes.

No jugo, passejo,

m'oblido, mossego.

Cada nit es fa més clar,

són les cinc, no he descansat

però m'agrada molt

perdre la noció.

Dos espelmes, un cendrer,

una xina, uns quants papers

però m'agrada molt

dormir junts quan plou

Som el que som...

som pols som fades, som foc
som neures i no tenim nom
som astròlegs, som vent som fràgils,
som secs som tàcits,
som cecs som freds
com el glaç quan convé
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident
som riures, som rius som lliures,
som vius som llebres, som nius
no som la meitat del que tu dius
som hipnòtics, som breus som atònits,
som seus som atòmics, som greus
som cercles miratges dels teus
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident

Tinc ganes de cridar

Sovint em sento atrapat

pel meu propi malson

i tinc ganes de cridar,

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut

pintant "graffities" a les seves parets

molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat

quan em veig en el mirall

no en tinc prou amb somniar

necessito desfer-me d'aquest pes

que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant,

la llegenda d'un vell mariner

molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit,

si ets llunàtic i estàs espantat

si vius als núvols i estàs deprimit

si la boira ja t'ha acompanyat

cada dia en algun lloc

pots pujar al tren de mitjanit

Vivim, cremem, clamem!

Ombres, records, paraules

des de molt lluny i sempre.

Mentre la dalla ens tingui marginats,

vivim, cremem, clamem.

Després tan sols ens cal

morir amb honor.

Aquí sovint ho fan

alguns herois.

Plou sang

Pàtria lliure!

Pàtria lliure

i lluminosa i alta!

I tan petita

com un cor que no es cansa

i noble es perpetua

La farola, la farola...

La farola, la farola
conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
no en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...

a bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar

la farola, la farola...

Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar
pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar

i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.

La farola, la farola...

Nit de house aborígen

Mística font de l'aigua de la vida,

rajau del cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixau-li per florida;

feu-ne, si us plau, lo vostre paradís

Castellrock'08

Et vull tocar et vull a prop meu,

però et resisteixes.

Quan ja he provat la teva mel,

desapareixes!!

Sembles una nina angelical,

i a dins tens una fera!!

Em dius que et truqui per quedar

i no em contestes.

Si em diuen que t'han vist amb mi,

t'avergonyeixes!!

Ella sempre busca el punt flac

i desprès em mossega.

Em queda de tu un sol record...

La pell de serp que em deixes!!

Ets un ninot!

Cap quadrat,

obres la boca

per no dir res.

Cap quadrat,

no és possible

ser més espès.

Cap quadrat,

no gira rodó
porta fils penjats

com un ninot.

Cap quadrat,

parlem de monstres,

parlem de tu.

Cap quadrat,

d'idees quadrades,

no et vol ningú.

Cap quadrat,

no gira rodó,

porta fils penjats

com un ninot

Tenen por!

Jo eta ke, combat i treball

crida aquell poble i el crit unifica

la mateixa llengua dels avantpassats

de foc els mots i a les roques escrita

fan poemes de guerra, dels obrers fan soldats

inesgotables els recursos per vèncer

aixecant la bandera de justícia social

la disciplina el millor mur de defensa

si tot conflicte porta a un pacte

el poble busca solucions

la veritat sempre és concreta

si es té tota la informació

la repressió de les mil formes, no ha triomfat!

la polseguera que això aixeca, ens ha alertat!

quan la conversa resta oculta, tenen por!

són de recursos esgotats
la qüestió no està en el nombre

quan tu saps contra qui lluites

tan sols cal no actuar mai

amb violència innecessària

Noves formes de vida...

No tinc ara temps

de cavalcar els encesos

cavalls.

Sento que tanquen

el bar.

Anem a la segura

mort transitòria

del son.

I fem per començar

noves formes de vida

Odi i frustració!

Una nit vaig somiar, una Terra amb llibertat,

igualtat de sexes, de pobles i de fraternitat.

Però quan em vaig despertar aquest món em vaig trobar.

Basat en l’explotació, maltractaments, odi i frustració!

Som la nova generació explicant el que veiem,

la misèria pels carrers i els de dalt enriquint-se més!

Amb la música hem trobat una forma d’expressió,

tot l’odi que portem el trèiem sense miraments!

Camarades construint! Per lluitar i aconseguir,

un futur més digne pels pobles oprimits!

Camarades estem aquí! Per lluitar i aconseguir,

un futur més digne pels pobles oprimits!

Articles enverinats

Xivatos!!

Són el quart poder,

multinacionals que controlen tot allò que veus,

dominen tots els mitjans,

capaços de fer pujar a algú o enviar al més baix,

cap escrúpol cal tenir,

és el negoci de mentir!

i encara hi ha que diu que la premsa és lliure,

que són objectius amb les notícies...

inventen alarmes socials,

creen opinions perquè ningú ho hagi de pensar,

articles enverinats,

una mentida repetida acaba sent veritat,

teniu les vostres plomes tacades de sang!

Hem d'aprendre a no dependre...

Quin mal encanteri a tu i a mi avui ens separa?

i no ens podem trobar el nostre lloc al món

potser és el camí per la supervivència?

o la drecera a l'aniquilació?

alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora

muralla endins, muralla enfora

hem d'aprendre a no dependre

a què respon la teva motivació?

qui és qui et dicta la teva opinió?

fas el camí tot sol? i algú més? tu què penses?

si no t'ataco a tu, de què et defenses?

posats a fer trobarem solucions

tots els camins conflueixen en l'acció

al teu terreny és on pots trobar la unió

la llengua és el tronc de la comunicació

quan el monstre és poderós millor si els pots evitar

quan estigui satisfet aprofita per lluitar

perquè es mostrin arrogants sigues sempre prou humil

cansa'ls fugint divideix-los des de dins

les dificultats van davant del pensament

però el pensament van sempre davant l'acció

obre tots els panys, utilitza l'engany,

sense afany company, dia a dia, any rere any

alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora

muralla endins, muralla enfora

sents la seva por quan tu tenques el teu puny

la teva por s'esmuny quan ets tu qui fot el cop

Xirinacs al Palau!

Així va començar...

Joan Reig

At VersarisMaria del Mar Bonet

Obrint Pas

Feliu Ventura
Aramateix
Elèctrica Dharma

i així va acabar...

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans ocupats per Espanya,
per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar llur vida
en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final
absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Res a celebrar

Espanya, Espanya penjada d'una canya

si la canya cau, Espanya adéu-siau!

canya caiguda, Espanya vençuda

alcem les mans

i visca els catalans!!!

Curiositats del FONA...

Pixar, cagar,
això és reposar,
que treballar
és obra del capital

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

El poble...

El poble és tot:

el principi i la fi,

l'amor i l'odi,

la veu i el silenci,

la vida i la mort

Ovidi memòria...

M'he aferrat a la paraula

que surt de cada veu,

i fa del vers la nostra pàtria.

Hem fet himnes de cançons

que l'absència ens va robar,

com dies que van durar tants anys.

Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,

però arribaràs de les vacances sense el teu nom.

I algú altre cantarà amb la seva veu

que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.

Hem trepitjat tots els teatres

que han omplert parlant de tu,

la fal·làcia s'asseia al davant.

I hem callat tota resposta

mentre ha durat la funció,

amb respecte més que amb compassió.

Ovidi, memòria

Trompetes sonen lluny...

Pel cel inacabable

de juny, campanes greu

semparen crits d'ocell

i van plegats a l'ombra.

Els nacres del ponent

s'apaguen dolçament

per a una estrella sola.

Trompetes sonen lluny

el comiat obscur

d'una altiva sang jove.

Jardinet -enclotat

dins el seu verd profund

com el món dins la posta!

El cor és massa expert:

la rosa no el reposa;

massa apassionat:

sa esperança val més

i val més sa tristesa;

massa prop del teu cor:

li cal el seu batec

per vetllar en la tenebra

Nits de tristor...

No, no company, no és hora encara

d’alçar el teu got a la taverna,

cal esperar que a porta oberta

sigui tothom qui pugui beure.

Hem passat tants i tants dies

absents de tot raig de sol

que avui quan despunta l’alba

voldríem apressar el jorn,

però no, són molts encara

que passen nits de tristor.

Amb un farcell de paraules

perquè tu ofeguis el clam,

t’oferiran esperances

tot recordant el passat,

però no, no el vulguis vendre

el somni que has forjat.

Cal que siguem tots a taula

per alçar els vasos, companys,

i començar nova història

on ja no imperi la sang,

ni la set de venjança,

sinó la més vera pau.

Llavors company, llavors companya,

quan siguem tots que puguem beure,

als quatre vents i a porta oberta,

brindarem fort a la taverna

Coneixement i imaginació

No són diners el que ens amaguen

dins la caixa del saber

que tot té una raó de ser.

Et volen mut, et volen cec, et volen sord

et volen ignorant per sobre de tot

no forma part de les seves regles del joc,

que sàpigues que hi ha una guia d'instrucions.

Esborra el somriure de qui et mira des de dalt

un cervell esmolat mai més enganyat
sense cultura no existeix la llibertat

un poble preparat mai més manipulat.

Si la porta té un pany és perquè es pot obrir.

Ignorància material aïllant

busca la clau al teu interior

coneixement i imaginació

Allarga la mà...

Respecte, omplir-te la boca no és massa complicat,

només són paraules, en efecte,

fràgils equilibris entre mots i fets

quan tractes les amigues com si fossin maniquís.

Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat.

Si t'odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.

No converteixis el teu do innat en virtut i assegut

vulguis controlar els que fa ja temps s'han aixecat.

Amor, no encaixen les peces amb SMS

ni presses si no et deixes portar

Qualsevol paral·lelisme

entre càlcul i amor és casualitat, xavala!

I això no ho podràs planejar.

Dignitat és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.

El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge

a la contenció quan vares baixar el cap.

Oi que ets sents pitjor?

Doncs fes brotar l'orgull de l'arbre de la submissió.

Tendresa: allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.

Si et necessito no m'espero i si t'enyoro et pico.

És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics

però tu mostra empeny en ser-ho.

No ets un porc, ets un ésser humà has crescut

i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar

La paraula i el fet

De la llengua que he rebut

ve la paraula i el fet

quan conjugue el verb cantar:

quan cantar és menys que això

s'ennuega la raó.

No enten una altra forma de cançó

que la que parla pels qui no tenen veu,

mitjans ni força per a seguir lluitant

contra una història imposada,

i la globalització de la injustícia.

"Sense pensar en cap altra posteritat"

La nostra realitat

Terra que acull i que crida a la terra,

impune finalment la voluntat,

absoltos bruscament els sentiments;

saba de sang que segueix a l'arrel,

travessat el capvespre dels camins.

Terra de vida que la vida obri i tanca

entre la llum i la cambra del dia,

vent afligit que s'escampa en la terra,

cedit al temps la nostra realitat

Supervivència...

El colom de la pau s'ha cagat

tot volant cap a un altre planeta

s'ha rentat el plomall d'un sotrac

i ha volgut conservar les mans netes
i és que aqu í no hi té res a pelar

en tot cas, corre el risc de que el pelin

tant si és fet dels profetes manà

com cruspit pels que no tenen feina
el colom de la pau s'ha cagat

ha amollat una tifa secreta

que ha caigut com l'estrella fugaç

com un puny, des de l'estratosfera
transmutat per l'acceleració

transmutat pel contacte atmosfèric

el detritus colúmbic s'ha fos

i ha guanyat altre cop consistència:

és un honor, un gran honor

ha sigut una delicadesa

ha tingut un detall gloriós

però per déu! s'ha oblidat la targeta!
el colom de la pau ha cagat

l'excrement d'una olivera tendra

del diluvi en sort í ben parat

però no vol ser un invàlid de guerra
abandona i s'emporta la pau

el problema és de supervivència:

no vol ser fet a l'ast nuclear

ni farcit al rostit esotèric

L'Eina del combat...

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida

lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida

penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte

lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència

ataca els seus buits

quan tu ets ple de raons

fes que ells vinguin a tu

no juguis tu al seu joc

si vols que et vinguin a atacar

fes-los pensar que ells poden guanyar

si vols que es vulguin allunyar

fes-los pensar que ells poden patir danys

apareix a on no puguin arribar