Mossega’ls a on són més febles

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida.

Lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida

penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte.

Lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència

ataca els seus buits

quan tu ets ple de raons.

Fes que ells vinguin a tu

no juguis tu al seu joc

si vols que et vinguin a atacar

fes-los pensar que ells poden guanyar

si vols que es vulguin allunyar

fes-los pensar que ells poden patir danys.

Apareix a on no puguin arribar

dirigeix-te a on menys s'ho esperin

defensat a on no hi ha cap atac

ataca'ls a on no es defensin.

Mou-te per terrenys deserts de sospita

fes-te clandestí company invisible.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.

Posa’ls darrera pistes falses

que no coneguin mai

quins són els teus plans

si no sap cap a on ataques

tindrà que dividir-se per defensar

i dividit és menys fort

i així tu guanyes en nombre

si no sap a on ets

tu saps ben bé on et trobes.

Provoca'ls fes que adoptin forma

podràs conèixer així la seva força

amagat, observa com reaccionen

a on són més forts

i a on pots fer més mal.

Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.

Aigua has de ser com l'aigua

sempre tira a vall

omplint els buits plens d'aire

adaptat a totes les formes

que et marca el terreny

formant el riu que baixa amb força

tot el món sabrà la forma que adoptes

però ningú coneix mai com vas assegurar-te la victòria.

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida

lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida.

Penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte.

Lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència.

Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre

més ràpid que Muhammad Alí

a la plaça vull anar...

El Petit de Cal Eril+Anímic

Sota la olivera, olives
sota la olivera, estan.
A la plaça hi fan sardanes
- mare, deixa’m-hi anar
- no hi vagis Caterineta
que ton pare està a punt d’arribar
- tant si arriba com si no arriba,
a la plaça vull anar...
Son pare va arribar:
- on està Caterineta?
- A la plaça a ballar
son pare la va anar a buscar.
La primera garrotada
morta la va deixar.
Sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar.
I el dia del seu enterro
a son pare van penjar

(V) Hatortxu Rock 10

Oyes las sirenas echas a correr
es la policía te quiere coger.
Corres por las calles tienes que escapar
balas y pelotas tiran a matar!
Revolución, revolución, revolución!
En las barricadas puedes encontrar
la bala fascista que te matara.
Ves que hay peligro pero hay estas
luchando día a día por la libertad
Revolución, revolución, revolución!

Cheb Balowski

Si tens un Déu que és jueu i gastes gas algerià,

Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si menges pasta italiana i et fumés un havà,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si agafes una turca bevent whisky escocès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

I te'n vas a fer l'indio amb el teu cotxe japonès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si plantes la canadenca tot fumant costo afganès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si menges cols de Brussel·les mentre et fan un francès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si a casa tens un canari i el teu rellotge és suís,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si utilitzes la "i" grega per escriure el teu país,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Tant si duus americana com mocador palestí,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si beus aigua de colònia quan se t'ha acabat el vi,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si t'enganyen com un xino i has d'acabar fent-te el suec,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si fas moros al teu pare i és primavera al Corte Inglés,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí

(IV) popArb'09

Qui n'ha begut

en tindrà set tota la vida.

Qui ho ha deixat

ja no suporta el pas dels dies.

Enganxa més que l'heroïna

i és tan eficaç com l'aspirina.

Diu que et transporta a un altre planeta,

t'inflama el cor amb mil somriure

si del cel fa caure espurnes d'or

per cada moment que tornes a viure.

I ara tu digue'm si és veritat

el que m'han dit que vas explicant

Diu que tu també ho has provat.

Digues, que ho recordes?

O quan ho deixes tot s'oblida?

I ara tu digue'm si és veritat

o tu tampoc saps ben bé de què et parlo.

Digue'm si és veritat.

Digue'm que no pot ser

que això també sigui mentida.

Diu que et transporta a un altre planeta.

T'inflama el cor amb mil somriures

i del cel fa caure espurnes d'or

per cada moment que tornes a viure

(III) popArb'09

M’aturen els mossos i em treuen tres punts

pugem a un taxi i ens vol estafar

però m’és igual, avui estic de bon humor.

Arribem a casa i escoltem The Cure

la cançó de l’aranya que em feia por de petit.

Caminem de quatre grapes a les sis del matí

com si el pis fos la sabana i nosaltres

gaseles i felins.

Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir.

It’s been a hard night’s day and

I been drinking like a sponge

It’s been a hard night’s day we should be sleeping like dogs

but when I get home to you, tell me baby what we’re gonna do

that make us feel all right, all right

Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir

(II) popArb'09

La SentinaDelên amb Sanjosex Delên amb Mazoni
Asped Weekend amb Miss Carrussel
La increïble Història de Carles Carolina
Élena Joe Crepúsculo
Manel

Nueva Vulcano

Miqui Puig y su Conjunto Eléctrico

Two Dead Cats

Aquesta cançó és per dir

que no et trobo gens en falta

i quan me’n vaig a dormir

amb la mà dreta ja em basta

que si tinc els ulls humits

és que hi tinc una lleganya

i si no surto de nit

és perquè vaig curt de pasta.

Els amics que compartim tots t’enganyen

sóc un home nou

mai he estat millor

i no saps quant m’estalvio en trucades.

No t’enyoro, nena.

Aquesta cançó és per dir

que si de res no en tinc ganes

no ets pas tu, sinó l’edat,

que als trenta anys això ja passa,

que l’anell que em vas donar

el guardo perquè el vull vendre

i la teva foto al llit

no he tingut pas temps de treure-la.

Els amics que compartim tots t’enganyen

sóc un home nou

mai he estat millor

i no saps quant m’estalvio en trucades.

No t’enyoro, nena.

Els amics que compartim tots t’enganyen

no estic deprimit

i si estic tan prim

és perquè ara em bec la llet descremada

(I) popArb'09

Love of Lesbian

Joan Miquel Oliver

Phil Musical

Angelina i els Moderns

Els nens eutròfics d'en Pedrals

Ultraplayback

Oliva Trencada

Ix

Ell va dir piscines, ella trampolins.

Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’

I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.

Ell va dir tigressa, ella colibrís.

I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir llimones, ella va dir groc.

Ell va dir pintura, ella va dir pot.

I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç

(IV) Hatortxu Rock 10

Piperrak
Parabellum
Habeas Corpus

Berri Txarrak Eina
Me hablas pero no puedo oirte

El chivato cableado que me ha dado un beso

de 40 minutos está muerto

le has ganado una sonrisa a la impotencia

cristales golpeados, síntoma de distanciamiento

entre amigos

un bolso cuadrado repleto de ti

y las incontenibles ganas de recorrer

ochocientos kilometros de venganza.
¡HA! Hartortxu Rock ya llego

¡TOR! El pueblo se lo debe al pueblo
¡TXU! Cita de la solidaridad

Hemos hecho la mayoria del trayecto
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti

Ven, un paso más hacia la cumbre

Y tú, si tú, me fortaleces

Ven, ese viejo muro está al caeresta al caer, a patadas, claro
¡HA! No hay sitio para la renuncia
¡TOR! Siempre mirando hacia adelante¡

TXU! Firmes en nuestras ideas

El futuro te espera

Dando caña, dando caña, dando caña…
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti

Ven, un paso más hacia la cumbre

Y tú, si tú, me fortaleces

Ven, ese viejo muro está al caeresta al caer, a patadas, claro
Como demuestran las cartas violadas

son testigos de letras solidarias que jamás se hayan escrito
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti

Ven, un paso más hacia la cumbre

Y tú, si tú, me fortaleces

Ven, ese viejo muro está al caer

esta al caer a patadas, claro

(III) Hatortxu Rock 10

Soy, socio del club,

de... las causas perdidas.

Ellos dicen " por aquí ",

yo me pierdo, por allá.

Tengo, los colmillos afilados ,

y... muy ágil la cintura

para esquivar los golpes

y seguir bailando este rock´roll.

Aunque esta almorranita

no nos deje esta noche

usar la mantequilla...

¿Qué le vamos a hacer?

Si es así,

y a pesar de todo nos divertiremos.

Si es así,

y a pesar de todo nos divertiremos.

Si es así,

y a pesar de todo nos divertiremos.

Creo, que a mi también, me, excita el poder.

Excita mi mala leche,

excita al asesino que hay en mi.

Mientras, como palomitas en el cine,

y tú, me haces cositas.

Me siento un artista,

un filósofo, el rey de la pista

(II) Hatortxu Rock 10

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Llibertat

És quan parlem de lluitar que jo penso que

criticar i limitar això no pot ser

que no devem oblidar el nostre passat recent

i mai, i mai, i mai

Mai dividir la unitat que no passaran

que tu saps, que jo sé, que no ens venceran

i les veus, que no callaran

i que lluitant, resistint no ens maxacaran

i ara bé, al carrer haurem de tornar

doncs no conec cap imperi que hagi renunciat

Al seu poder, la resposta és popular

i ho farem, i ho farem.

To fight

i és així construïm el rebuig

i no acceptem el poder, un poder violent

que primer executa la opinió plural

i després no hi ha res que podem

Fer amb el poder que remata la insurgència i que

segrestar i amputar això és el que hi ha

per esborrar la memòria que és la voluntat

i perpetuar, permutant el terror d’estat

que trepitja i esmordaça el pensament

Ocultant i oblidant i amagant

Solidaritat

Solidari

Freedom (you want freedom?)

Askatasuna

Burnizko ate erraldoi horrek muga dela amaten du

Baina kolpatuz eta kolpatuz hortzak dizkiote kendu

Herraietatik eztarro batek deihadar bat botatzen du

Airean joan eta atean kolpe bortitz bat jotzen du

Aska... askatasuna

Aska... askatasuna

Indakeriari erantzuteko erabiltzen da indarra

Gaurkoa baino ilunagoa izan ez dedin biharra

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Llibertat

(I) Hatortxu Rock 10

ReincidentesGatillazo
Hora Zulu
Hesian
Etsaiak
The Kluba
Banda Bassotti

Videojuegos, tragaperras en el bingo, café y copa,

todo vicio...

Teleadicción, revistas del corazón, peluquería,

todo vicio...

Salir a follar pagando con cualquiera que no sea tu mujer...

Ir a la peña a cubatear y el fútbol como fuente de lucidez...

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa.

Cocaína para trabajar porque mi curro me lo exige...

Tabaquismo, propaganda, religiones, violaciones, suma y sigue...

Comprar y comprar diciendo que responde a una necesidad...

Drograr a los viejos to'los dias de la seguridad social...

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa.

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu cama.

No paran de criticar, o más bien despotricar...

La juventud busca su perdición con tanto vicio...

Litronear en las plazas es un acto de vandalismo,

pero también lo es protestar o abrir bares distintos...

Fumar hierba es ilegal, también anti-social pero nos gusta más...

Sexo, droga y Rock&Roll es libertad, igualdad y fraternidad....

Sin vicio no quiero estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa.

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa, en tu cama, en tu casa ni en tu cama...

Vicio...

La batalla de les idees...

Al carib arribats en les galeres

han trobat la seva sortida

recorrent el camí a la inversa

del gran èxode del esclavisme

desplegats per l' Àfrica natal

omplint els buits que deixaven els soviètics

entenent que tot poble és sobirà

construint la unitat contra l'imperi

qui vol la independència

demana al món ajuda

on tota experiència

es sempre ben rebuda

de cara al apartheid enfrontats

derrotant-los per sorpresa

reneix l'orgull del poble Africà

quan el racista es torna presa.

Tot va passar a Cuito Canavale

a ritme afrocubà a cuito canavale

a fi del apartheid a Cuito Canavale

com a Stalingrad a Cuito Canavale.

El pigment de la pell del poble cubà

tonalitats del color de la terra

que com la sang o el sol del poble Africà

tenyeix de roig la bandera que oneja.

La Història no coneix cap cas

equiparable a aquesta gesta.

No hi ha cap arma de més abast

a la batalla de les idees

la resposta ha estat de milers de cubans

Fidel guiant, la raó fa la resta

que com el Che tots són voluntaris lleials

com a soldats però també com a metges.

A Cuito Canavale: Angola no se invade!

A Cuito Canavale Cuba diu: Angola no se invade!

El blanc ataca a Angola

I Namíbia ocupa amb militars

L'apartheid que controli la zona

Que els revolucionaris volen recuperar

Ciutat podrida...

Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida
els carrers són plens de foc.
Vull sortir d'aquest infern
on els crits dels perduts s'obliden
quan ets presoner, l'esclat del vent
i la llibertat no camina.
Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida
els carrers són plens de foc.
Aquest és el moment
en el que ha mort la vida
no m'importa el moment
puc caminar sense guia.
Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida

els carrers són plens de foc

Vine...

Vine

et convido a un croissant

fem una vichysoisse

si vols fer una fondue

en un bon restaurant.
Saludarem al xef

brindarem amb xampany

menjarem petit fours

semblarem dos infants.
Anirem als Melies

en sessió Nouvelle Vague

i veurem tots els films

d’en Truffaut i d’en Godard.
Et cantaré Jacques Brel

des de la Torre Eifel

farem com l’Amelie

en moto per Paris.
Pujarem a la suite

t’untaré de foie-gras

fem un quadre avantgarde

amb patè de canard.
Gafarem la roulotte

seguirem els del Tour

i ens pararem a Andorra

a comprar-te un perfum

Ara va de bo...

Una funda que no folra.

Un paraigües tot mullat.

Una goma que no esborra.

Un barret de cap pelat.

Ara va de bo, senyor rector,

ara va de bo, senyor rector.

Per tal de poder ensucrar

la carxofa tan amarga,

una flequera molt llarga

ven tites de massapà.

Ara va de bo ...

Ella en punteja, en punteja,

ella en punteja amb peu pla.

Porta sivilles de plata,

xim-pom, porta sivilles de plom.

Qui la ballarà més bé, jo i el pare, jo i el pare,

qui la ballarà més bé, jo i el pare i en Peret.

Si en Peret no vol ballar, garrotades, garrotades,

si en Peret no vol ballar garrotades en tindrà.

Guaita com se t'enfila,

quina enveja que em fas!

Si la meva no refila

llepa que lleparàs.

Sento la dansa del seu llit,

és un grinyol que no afluixa,

i per fi llença el gran crit,

algú es menja la maduixa.

Ara va de bo ...

La tita més titolada

no té cap titolació

si al moment de titolar-se

la tita li fa traïció.

Busco crossa genial

que vulgui compartir

surrealisme carnal

amb triangle diví.

Ara va de bo ...

Ella en punteja en punteja,

ella en punteja amb peu pla

porta sivilles de plata

xim-pom, porta sivilles de plom.

Qui la ballarà més bé, jo i el pare, jo i el pare,

qui la ballarà més bé, jo i el pare i en Peret.

Si en Peret no vol ballar, garrotades, garrotades,

si en Peret no vol ballar garrotades en tindrà.

Homes! Home...

quan esteu a soles us toqueu lescastanyoles?

O potser per ser més fi us toqueu el pirolí?

I us poseu les botes tocant-vos les pilotes?

Però el que us deixa més a punt és un cinc contra

un, ja teniu la mà a punt.

Quan ets tan endins

esclaten pianos i violins.

Un cop ja ets fora,

melanconia de tenora.

Ara va de bo ...

Ell la grapeja, grapeja, ell la grapeja i no en sap!

I a sobre es creu que li agrada.

Doncs, no! Li falta imaginació!

Pel davant el davantal

semblava una barrera,

per estalviar l'entrebanc

m'hi acostava pel darrera.

Ara va de bo ...

Ella en punteja, en punteja,

ella en punteja amb peu pla

porta sivilles de plata,

xim-pom, porta sivilles de plom

uno se siente vivo...

Compañera,

usted sabe

que puede contar conmigo,

no hasta dos ni hasta diez

sino contar conmigo.

Si algunas veces

advierte

que la miro a los ojos,

y una veta de amor

reconoce en los míos,

no alerte sus fusiles

ni piense que deliro;

a pesar de la veta,

o tal vez porque existe,

usted puede contar

conmigo.

Si otras veces

me encuentra

huraño sin motivo,

no piense que es flojera

igual puede contar conmigo.

Pero hagamos un trato:

yo quisiera contar con usted,

es tan lindo

saber que usted existe,

uno se siente vivo;

y cuando digo esto

quiero decir contar

aunque sea hasta dos,

aunque sea hasta cinco.

No ya para que acuda

presurosa en mi auxilio,

sino para saber

a ciencia cierta

que usted sabe que puede

contar conmigo

Cançons per ballar...

Arriben els dekrèpits,

comença el festival,

el baix i la guitarra,

comencen a rascar.

Us portem la nostra música,

cançons per ballar,

us portem la nostra festa,

per reivindicar.

Arriben els dekrèpits,

comença el festival,

percussions i bateria,

comencen a picar.

Pica i repica,

canya per un tub,

ens sentiran molt més

que al timbaler del grup.

Dekrèpits no acabats,

la lluita continua,

no ens quedem parats!!

Arriben els dekrèpits,

comença el festival,

acordió i vent,

ja es fan escoltar.

Us portem la nostra música,

cançons per ballar,

us portem la nostra festa,

per reivindicar.
Dekrèpits no acabats,

la lluita continua,
no ens quedem parats!!

10 anys de Menaix a Truà

Puc caminar sense cansar-me

mentre em toqui la llum del sol.

Puc respirar sense ofegar-me

si trobo un lloc on estar sol.

He desitjat poder parlar,

sense paraules per a demà.

He tingut por al despertar.

Tampoc avui he pogut somiar...

Jo et demano tot sovint...

Mare, tu que ho saps tot.

Pots dir-me què és el que em passa.

Tu que ho saps tot.

He deixat de dibuixar

un miratge per demà

i tinc son.

Dorm, petita, dorm,

fes que tingui son.

Vull venir a ballar,

quedem d'horeta dins del teu món.

Dorm, petita, dorm,

fes que tingui son.

Ja no vull despertar.

Qui sap si tinc respostes per a donar.

Tot i així, sé que tot ho tinc a dins.

Et demano tot sovint...

Mare, tu que ho saps tot.

Pots dir-me què és el que em passa.

Tu que ho saps tot.

Què és el que fa que nosaltres...

Tu que ho saps tot.

Hem deixat de dibuixar

un miratge per demà

i tinc son

Paraules, paraules...

Benvinguts al primer món
Amb tots/es vosaltres, el Mr.Banc Mundial
Si no teniu necessitat
Nosaltres les sabem crear
Treballem per la humanitat.
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Els senyors del capital
sempre enfonsen al més debilitat
imposant unes idees
que ja havien fracassat
que pots esperar d’uns caps quadriculats?
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Som un país civilitzat
i amaguem el cap
consumint en un centre comercial.
La nostra història hem oblidat
és la realitat
la cultura i la memòria han destrossat

Al mar! Al mar!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,

tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,

tu i jo hem cantat a la vora del foc,

tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,

tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,

juguem amb alegria, esquivem passejants,

a l’horitzó es divisen les veles

d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.

Dormo una estona, a la que bufa la mar,

així estirada se’t veu espectacular

llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues de final inesperat.

Es abusiva tanta calor,

t’incorpores i et poses bé el banyador,

amb el peu calcules com està l’aigua

i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,

i si malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no fessim camí.

Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d’un bar,

sona bona música i som davant del mar

Al mar! Al mar!

Passo la vida fent la viu-viu

Diumenge al vespre ben avorrit
Vaig al Morrosko a comprar tabac.

Xerra que xerra amb tota la penya,
me cago en l’hòstia m’he emborratxat!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Avui és dimarts o potser és dimecres,
no ho sé del cert però ja vaig ben pet.

Tot xino-xano vaig passejant
per la vorera on fa solet.

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Avui és dijous i demà és divendres,
no ho sé del cert si he d’anar a currar.

Per si de cas jo me’n vaig de festa,
si ho pots fer avui no ho facis demà!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Perdó per ser conscients...

Tot fent un Mesclat...La sorpresa de la nitPatufet on ets?

Resulta tan molest

tenir nació però no estat.

Poder seguir creixent

però al marge de la llei.

No veig que sigui greu

defensar el lloc que et veu créixer.

Sentir-te’n a prop seu,

no pot ser tan dolent.

Perdó per ser conscients

de la nostra identitat,

per creure que voler pot resultar poder.

El temps ens dóna les raons

que ens han pres tants moments

de glòria.

No cal seguir els patrons

que ens han empès...

a viure tants cops el mateix procés

i a creure que hem de demanar

permís per viure,

per proclamar-nos lliures

de sentir la vida

tal com sempre hem desitjat.

No sabem dir que no

amb prou contundència

a totes les restriccions

que ens han empès...

Una revolució dins meu

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difí­cil descobrir qui soc avui­.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,

tomba la bala que m'apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s'esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...

Hauria d'haver estat diferent,

però en un moment s'han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran

BRAMS 2010!

Va ser l’any de començar
a posar-nos en moviment.
mocadors negres al coll,
i conèixer tanta gent;
l’any que vam sortir al carrer
per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer
qualsevol revolució.
No recordo d’ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.
Va arribar l’any dels jocs,
l’any que van jugar més brut,
de tortures i presons,
de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar,
sols en recordo amargor
i el dia que vaig pensar:
-Quant de temps llençat en va!
Amb l’absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.
Uns se’n van anar a dormir
i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor
fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar
que l’empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell
que ens permet tornar al combat.
Mentre duri el setge no
signarem la rendició:
mocadors negres al coll!
Visca la revolució!
Sempre més
Mentre duri el combat
Sempre més
estaré al teu costat,
Sempre més
que aquest poble necessita
Sempre més
retrobar la llibertat

Biziraun

Ezagutzen ez dudan herri batean
bapatean, ixilean bezala agertu naiz
kafetegi barrura sartu, lekua hartu
eta nire ingurura begiratzen jarri naiz
bikote bat muxuka mundua desafiatzen
bizitza xurgatzen
muxuz-muxu maitasuna puzten
ez dute besteentzako lekurik apenas uzten
telebistari begira jarri naiz, naiz, naiz...
Nahiz eta albisteek, berri guztiek,
berri gehienek
hortzak erakusten dioten zorionari,
zorion apurrari Sanzek ezetz, ezetz euskarari
hiru palestinar zulora, real madrilek gola
arma tiro pum, atxilotu lotuak edonun
eta galdetzen dut zer ote den hau
bizi ala iraun, bizi ala iraun,
biziraun zu barik
Noizean behin barregin
bakoitzak bere ikarak
gordetzen ditu berekin
halakoak gara
ezinegona, zulo sakona
sentitzen dudana ez da batere ona
batzutan, askotan, gehiegitan, oso maiz
gaizki nabilela ohartzen naiz
kamarero: kafe bat, hutsa ta doblea
gaur ez dut ametsik egin nahi, nahi, nahi...
Nahikoa da, ez dut ilunegi azaldu gura
altxa aingura eta bakarrik atera nahiko
nuke kanpoko mundura
baina kosta egiten zait,
kosta egiten zait, bai
ta ez naiz ari,
ez naiz ari damu eta erruei buruz
hainbat zauri irekirik ditut
horixe da dena, barkatu
Behin idatzi zenuen elaberri hura
nire poemengatik trukatu nahi nuke
jakiteko behingoz ni sufritzen
ari nintzen bitartean
zu zertan ari zinen
zertan ari ote zinen
Dirudizun bezain zoriontsu
izan zaitezen opa dizut

Boikot

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Trenca amb l’homogeneïtat d’aquesta societat
i la seva realitat: pensament uniformat

i l’home és un esclau de l’ordre i del silenci
perdut en el ramat dissenyat pel capital

Boikot, a l’ordre i a l’estat

Boikot, a l’ordre i a l’estat

Boikot, acció popular

Boikot, acció popular

Trenca amb l’única veritat del món neoliberal
és l’ordre del mercat: no a l’aldea global.

Que esborra les arrels i aliena les cultures
l´home és la mercaderia que compra el capital

Tu tries: t’arrossegues o somies

Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre.

Sona a principis de segle, a tramvies, milicians.

A la ciutat cool regida pel càlcul

el bàndol del diner la màxima del fem ho bé.

Pregunta-li a Satorres o a Bellver

per les pensions astronòmiques dels

directius de TMB, caminant per la catifa

del poder mentre puja la tarifa del bitllet.

Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons

no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres

i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres.

Surten a la superfície, verborrea

de la cúspide als despatxos de Via laietana.

Al carrer assemblea sobirana la dignitat

es pren sindicalistes no es demana.

Sis mesos de durs testos,

fent front a l’empresa i als seus gossos, els mossos.

Quatre cops de porra i llestos.

Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres

i neix complicitat que s’expressa de mil maneres.

Mentre la roda de la mentida gira,

en el vell parany enguany buseros són punt de mira.

Hereu, Cuní i Rahola de la mà,

conjuren per la supervivència d’allò

que els dona de menjar i tira passa

que ens veuran trinxar els bussos a esquirols.

No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols.

No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda.

Miren per ells i ignoren l’art de viure entenent que baixar el cap

es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí.

Qui mana avui a TMB ara sap que

aquí cada nova conquesta els costarà d’arravatar.

2 dies 2 dies 2 dies 2 dies

La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la.

Tu tries: t’arrossegues o somies

Folk'n'Roll

Hi ha una por que a tots ens fa iguals,
avança entremig de les hores
justament perquè aquell que esperàvem
no arriba
i nosaltres ja fa tanta estona que hi som!,
aquesta por
que tots coneixem i no veiem enlloc
perquè tant i tant no arriba
aquell que esperàvem
i nosaltres sí!

Sóc rebel...

Mai no seré del sector moderat de res,

no estic aquí per perdre el temps,

ni per que m’agradin els extrems,

cal avançar cap a l’autarquia

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

No acceptaré mai l’oficialitat,

que és fer-li el joc a l’ocupant,

que és una treva que esdevé parany,

lluitaré amb la meva cortesia:

la diplomàcia de la rebel·lia.

A dins el cap hi duc l’estel,
sóc rebel, amunt la resistència,
el meu cor és la llei,
sóc rebel, avant la dissidència,
el meu cor és la llei.
Buida’t el cap de rebaixes de llibertat,

rebutja el producte adulterat,

fes-t’ho a casa tu mateix

i recorda que ho componia:

La diplomàcia de la rebel·lia.

No donaré tampoc la conformitat

ni a les seves lleis, ni al seu estat,

ni a la meva espanyolitat

i en qualsevol cas els respondria

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

Passa a l’acció!

Aixequem la insurrecció!

La indocilitat ens portarà

a noves formes de lluitar,

de lluitar cada dia,

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

Obre camins

a cops de puny,

a cops de falç,

cal que estiguis fort i entrenat

a l’hora d’enderrocar

els pilars de l’oligarquia

amb la diplomàcia de la rebel·lia

Un home i un elefant

En un paratge desert

hi ha set muntanyes al fons

i un sentiment tot incert.

De cop la brisa d'un nord

aixeca un pam la pols

i el cel s'omple de records.

Un home i un elefant

passen sots l'arbre de fang,

un home i un elefant blanc.

Com si volgués desfer embulls

amb els dits es va estirant

la barba i acluca els ulls.

Acota el cap i et somriu

per sobre de les ulleres,

acota el cap i et somriu.

Un home i un elefant

passen sots l'arbre de fang,

un home i un elefant blanc.

Imprès en el firmament

un nen amb pantalons curts

porta una serra d'argent.

Un nen i l'home elefant

han talat l'arbre de fang,

un nen i l'home elefant fan:

Daràddaddà rerorum...

+ Vila-Seca'09

Estramp Jaç

Smoking Bambino Anímic
Els Amics de les Arts
Suîte Momo

Els Nens Eufòrics d'En Pedrals

Els meus personatges
parlen per ells,
però els seus rampells
no són més que imatges
d’alguns dels estatges
de la meva ment.
Quan escric entre ells
(són tots tan contraris...)
comprenc els comentaris
i els jutjo per bells
i per no tan bells,
que és: per tal com sonen.
Potser desentonen
amb la veritat?
Mai m’ha preocupat.
Els faig perquè em tempta
dir que sí i dir que no
i tenir raó
sempre

Fira de la Música al carrer a Vila-seca'09

El petit de cal eril

Anna Roig i L'ombra de ton chien

Élena
Elsa Benaquel i els bues que diu

Le Petit Ramon

Company, mosseguem la vida!

Que l'amor ens ragui els llavis:

Farem un pacte de sang

quan la lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang

una conjura de ràbia

que ens faci estalvis del seny

que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida

sota la lluna granada

és dissabte i això s'ha d'aprofitar...

Ep, mestressa, posi'm una cervesa

que és dissabte i això s'ha d'aprofitar

a les taules, la gent beu i diu burrades

i he pensat que avui em tinc que emborratxar.

Ai que bé s'està en aquest bar.

Com m'agrada fer una copa a la barra

els amics canten cançons populars

quan les dotze sonen en n vell rellotge

jo ja em foto la cervesa m'ha tocat.

Ai que bé s'està en aquest bar.

Tinc un paio ben guapo

sentat al costat

i abans de que tenquin

una cosa l'hi he de dir

que desde que vaig veure com ballava

tinc el cor aturat

Punys i banderes roges la vent

Un primer de maig

als carrers de Xicago

uns obrers marxant,

reclamen les 8h de jornada laboral

els nostres companys tacaren

de vermell amb la seva sang

els seus draps blancs

el record present.

Aixequem amb orgull

punys i banderes roges la vent

fins que guanyem.

Però encara que passa el temps,

tot segueix seguirem lluitant,

conquerint els drets.

Un proletariat que es va sindicar

sindicat que es ven a la patronal.

Obreres que cremen al 1009

fàbrica tèxtil ciutat de Nova York.

Dones que només cobren una part del sou

pel mateix treball no té res de nou.

Les nostres reivindicacions

no necessitaran mai de moderador

mentre existeixi un sol explotador

no hi haurà pau en aquest món.

No hi ha pau sense justícia,

No! No hi ha pau!

El cercle viciós de la moderació.

Gira i gira en la roda del temps.

Amunt els damnats de la terra

en peu els qui pateixen fam

els proletaris criden guerra

tot el món és guerra en clam

del passat no deixarem rastre

estols d’esclaus tots amunt, tots.

La terra canviarà de base

no hem estat res i ho serem tot.

És la lluita darrera, unim-nos i demà

l’internacional serà el gènere humà

3 anys posant la Directa

Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí
però el record de la vall on vas viure
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara et guarda la pena,
tant amarga del teu comiat

Sigues el que vols ser...

Voto per la teva mirada,

pel cant dels estornell,

pel sol que entra al matí,

per la llum i el seu destí.

Voto el poeta que recitaves,

els lilàs que no han florit,

el color que desitjaves,

el dret a seguir existint.

Voto per tantes vesprades

esperant la sort i l'alba,

tantes llunes que has sembrat,

rius de plors que has anat vessant.

Voto per cada dia,

per les paraules i els somriures,

perquè no arribi el marit;

ni patró ni sotmesa al llit.

Sempre maltractada, sempre violada,

sempre només sempre; sempre, només ella...

Sigues tu,

sigues el que vols ser,

trenca amb el teu present

si vols salvar la teva pell.

Pensa-ho bé,

no ets l'esclau de cap rei,

rebel·la el pensament,

cap home val tot el que ets!

Sempre maltractada...

Caminem per poder ser...

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no creiem en les fronteres

si darrera hi ha un company

amb les seves mans esteses

a un pervindre alliberat.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no ens mena cap bandera

que no es digui llibertat,

la llibertat de vida plena

que és llibertat dels meus companys.

I volem ser per caminar

i caminar per poder ser.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no sabem himnes triomfals

ni marcar el pas del vencedor,

que si la lluita és sagnant

serà amb vergonya de la sang.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

seran inútils les cadenes

d’un poder sempre esclavitzant,

quan és la vida mateixa

que ens obliga a cada pas.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar

Ara va de bo...

El tio Pep, els quintos d'Alzira
i els guerrers de Moixent
El Rat Penat, el moro Muza, el tio Canya
I Rosariet la carnissera de la Xara
La Dama d'Elx, la Delicà de Gandia
i el Miquelet de la Seu
La Panderola, les xicones de Xixona
Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines
gegants del Romaní.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro
farem saó.
El Mascarat, un ciclista de Pego
I el ninot indultat
Tomabatossals, Arrancapins , Batiste Ceba
Maria Rosa i la Xata Merenguera.
L'home del sac, la fera ferotge
I els enfarinats
Tirisiti, el penjat sense fetge
I Amparito la filla del metge
Ovidis i Tereses,
dimonis fumadors.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro,
farem saó.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del trofarem saó

Caminants, de somnis perduts...

Caminants,

dels perfils del món,

de destins valents,

de llocs inventats.

Passatgers,

de la immensa nau,

compartint la llum,

travessant l'espai,

sorra a les sabates,

dels deserts nordafricans.

Pa amb vi i sucre i neules,

i un bolet a dins del cap.

Caminants,

de somnis perduts,

de records secrets.

De la immensitat.

Pelegrins,

de la necessitat,

sense res a fer,

més que anar endavant.

Cantimplores plenes,

d'aromes de Montserrat.

I al sarró, maria.

Del Bagès i l'Empordà.

Per seguir somniant.

Taronges de la Xina.

I campanes del Nepal.

Mantres del Tíbet.

I cançons per anar ballant.

Caminants,

dels perfils del món,

barrejant els sons,

vorejant el mar.

Passatgers,

dels quatre cantons,

compartint la nau,

travessant l'espai,

bon viatge,

caminants de prop,

bon viatge,

caminants eterns,

bon viatge,

caminants del món

els tresors de la carn

Una nit la boira arribà a la vall

soterrant les muntanyes i esglésies.

Va ser quan de sobte el poble es va adonar

que entre ells ja no es podien veure.

Com que el calor es feia insuportable

i cap pudor podia fer-los nosa

es van traure els vestits.

Van sortir sentint-se molt més vius que mai,

desitjant trobar-se uns als altres.

A tot arreu bramaven llits de llibertat

perque l'amor omplia l'atmosfera

i al camí també era la portera

que reclamava feta una fera

convidant als seus pits.

Poc a poc es va juntar més personal

que volia gaudir de la gran festa.

Com que tots els cotxes eren aparcats

ho van fer enmig la carreterra

Crits, gemecs, rises, batecs i palmes

descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.

I així tots els llavis es van enjuntar

i els clatells, les galtes de les natges,

i el perfum de tots els cosos extasiats

esclatant un colectiu orgasme

i tot era una gran meravella

també mascle amb mascle i femella

amb femella tots semblants al déu Pan.

Fins que un matí la trista radio va anunciar

que la boira afrodisíaca se n'anava

a buscar d'algun lloc més necessitat

deixant-vos allà a mitat faena.

Però fent servir l'antiga inteligència

per gaudir d'un millor estat de consciència

es van fer saltar els ulls

Bona nit amor meu!

l'amor és cec!

Guanya primer lluita després...

Quan el barri s'ha fet fosc

es sent la crida del bosc.

La fera ferotge desallotjada

esperant l'atac emboscada.

Com si fos el vietcong

creant el caos a Saigon

Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!

La poli que no entrarà

no sap que es pot trobar

si deu, si cent, si milers de feres

inescrutables, sense forma...

A Gràcia regna la foscor

la fera rugeix a Barcelona.

Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força

guanya primer lluita després.

Atacant a on menys s'ho esperen

a on menys forces tenen

a on les brases cremen.

Ocupant la pista de l'aeroport

si els obrers no volen, avui no aterra cap avió.

L'enemic també es vulnerable

el teu cos també pot ser un arma.

Com Palestina, com l'entifada

escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània.

Les nostres pedres, els nostres cossos

avui omplen portades.

El vietkong son experts mestres en la defensa

amagats als túnels que han cavat sota terra

a on menys et busquen,

a on menys t'esperen,

l' important és sempre controlar el factor sorpresa

els obrers del Prat fent-li front als avions.

A Palestina el jovent davant els tancs de Sion.

L' inescrutable és en tu el vulnerable és en ells.

Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força

guanya primer lluita després

Recuperarem el vell somriure...

Vam ser vençuts amb l'argument del sabre,

desposseïts del dret a decidir.

Vam ser forçats a l'empresa macabra

de fer més gran l'imperi del veí.

Hem estat muts perquè hem portat mordassa,

hem estat quiets, és lògic tenir por:

l'any trenta-sis van complir l'amenaça

vigent encara a la Constitució.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat.

Aquell paper que el feia abans l'exèrcit

el fan mitjans de comunicació:

mentre la realitat es tergiversi,

no cal cap altre element de dissuasió.

Ens deixen ser el llegat antropològic,

ens deixen ser la peça del museu,

ens deixen ser la fera del zoològic,

ens deixen ser el seu millor trofeu.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat.

Dibuixarem no sola la ratlla al mapa,

també l'esbós d'un canvi més profund

començarem així una nova etapa,

ningú allà baix, ningú allà al capdamunt.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat

Una guitarra per poder somiar...

Vas marxar de casa,

als carrers tot estava cremat.

Buscaves bones cartes,

vas arribar al final de la ciutat.

Sense res a perdre,

el que tenies havia de canviar.

Tampoc res en què creure

una guitarra per poder somiar.

La vida espera

dies de carretera

la vida espera

mai no vas voler tornar enrere

el món era a les teves mans.

Vivint contra les cordes

eres feliç però no en tenies prou

series part de la història

i fins i tot potser el nou rei del rock.

Pel camí de la fama,

allà on anaves mai no estaves sol

però a part de la guitarra

l’únic amic fidel era l’alcohol.

Si cada dia està més lluny

tot el que has somiat

potser ha arribat l’hora de despertar.

Caigut de les estrelles

avui alguns creuen que ho has perdut tot

rodant per la cuneta,

cantes content una vella cançó.

La vida espera

dies de carretera

la vida espera

mai no vas voler tornar enrere

el món és a les teves mans.

Si cada dia està més lluny

tot el que has somiat

potser ha arribat l’hora de despertar.

Sentir a la cara un altre cop

el vent glaçat del nord,

i si estàs sol poder confiar en la sort

necessito un respir...

Hi ha un ritme frenètic que m’ha segrestat el cos:
recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap,
provo de deslliurar-me d’aquest ritme trepidant,
però és un batec irresistible i deixo que em lligui de mans.
Respir, necessito un respir.
Respir, necessito un respir.
Recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap
i es barreja amb pensaments que m’espien d’amagat.
S’agiten amb tanta pressa, sortiran tots disparats.
Giren, giren, volen, volen, el meu cos està atrapat.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Una explosió m’encén, un ritme boig em mou el cos,
un compàs endimoniat que m’ha posseït del tot,
una mescla perillosa, el motor està cremant.
Que algú trepitgi el fre perquè el meu cos no pot parar.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Aire, aire, una mica d’aire,
aire, aire, no puc respirar
Atrapat en el temps...
Respira, una mica d’aire,
frena que se m’emporta l’aire.
Segueix el teu rumb, apuja el volum.
Bum bum, batega la nit enmig del fum.
Una mica d’aire, el compàs m’ha atrapat

El sexe és com la grip...

Digues-me què vols fer,
avui dius sí, demà no ho sé
i digues-me on vols anar a parar,
només m'has de dir com hi he d'arribar
i digues-me si ha de ser amb mi,
no em facis anar per tornar a venir.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
Digues-me si estàs aquí,
digues-me si vols dormir amb mi,
si penses sortir a ballar,
el que penses t'ho podré cantar
i l'endemà al matí desperta'm,
si vols, abans de sortir.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
A l'estiu tota cuca viu
i a l'hivern has de tornar al niu,
no em diguis que el que vols fer
és vendre les cadires i anar de lloguer,
ningú no ens comprendrà,
però nosaltres sabrem la veritat.
La vida és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.

punt de trobada al CAT

Per la llibertat

no cal morir, cal néixer

novament, plorar del tot

les llàgrimes antigues

i ja, ben nets i anònims, fer memòria:

damunt la terra seca,

insuportable diamant, la clau perduda.

I per la llibertat,

un cop expulsats del símbol il·legible

-l'home i la vergonya

de no haver estat culpable-,

pactar entre nosaltres

com ho fan les tenebres, sense dir-se

de quin déu venies, a quin déu anaves

Són històries que desencanten

Et diria que t’estimo, però tinc més coses a fer
ara potser et deixaria, però vull prendrem el cafè
ens emmudeixen les hores mortes
que parlen quan no les escotem.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Quan tinc ganes de riure
recordo una cançó que diu
el meu amor per tu no té aturador.
Esperen tòpics que ara cauen
cansats de prínceps de tots colors.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Em fas sentir completa dins d’un cap de solitud
m’encegues i em limites fins que sóc només per tu,
com una nina de porcellana,
sóc presonera dels teus llençols.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances

Els Amics de les Arts

“Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda
però s’expressa amb una sintaxi excel·lent”
Al Terrat hi ha xerinola,
ximxiviri damunt dels totxos,
el xivarri baixa per la xemeneia
i es converteix en un xiuxiueig
A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany,
però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès.
Amb vi xarel·lo aquí mengem xató
i els pixapins xocolata amb xurros
en xicres del carrer Petritxol,
mentre xerren de ximpleries en xava
els Xilens, teixeixen xals,
a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les
perquè no s’hi atreveixen
I tan mateix ens van de xulos
En Xema, eixelebrat pel xacolí
toca la xalaparta a la panxa d’en Patxi
que perd la xapela i s’exalta
i li diu xeeee relaxa’t
i ho fa d’una forma ben complexa,
toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa

Exigim eufòria!

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà

seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres.

Perseguim el plaer perquè no ens falta de res

però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres.

Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent

i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres.

Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat

el morat és per mi sol no puc donar res als altres.

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament

com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?

No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria.

Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar

hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia.

Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu

no és tant voler sinó saber a què renuncies.

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament

com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?

No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Tria bé el teu camí...

Mai no has mirat d'entendre

a través d'una mirada,

mai no has obert cap porta

només amb un pensament.

Creus que tot té un preu,

que només cal posar xifra,

per tu la vida té el valor

del teu compte corrent.

Soluciones els problemes fent tan sols

que no amb el cap,

la llum mai més no tornarà amb tu.

L'egoisme et portarà a no creure en res,

i per primer cop et podràs sentir...

Sol i molt lluny d'entendre què és el quevols,

tria bé el teu camí.

Si creus que tot gira al voltant del teu

petit món has perdut en aquest joc.

Si el que tu entens per anar millor

és tenir més deutes,

si el què tu entens per ser més feliç

és no tenir temps,

prefereixo seguir sent un personatge pobre

però més risc del que tu mai has pogut imaginar.

Potser he volgut triar viure al marge del camí

però creu-me, sobreviuré.

L'egoisme et portarà a no creure en res

i per primer cop et podràs sentir...

Sol i molt lluny d'entendre què és el quevols,

tria bé el teu camí.

Si creus que tot gira al voltant del teu

petit món has perdut en aquest joc

Combat de corrandes de Santa Pau

la colla bastonera "Picadits" de Vilassar de Mar

Titot finalista del combat de corrandesEl guanyador Albert de MolinsEls participans del combat i els músicsJaume ArnellaLes noies d'Olot
en són boniquetes
el galant les veu,
les galants ninetes.
Lai trumlararà
les galants ninetes.
Jo hi pogués dormir
una nit amb elles,
una nit o dues
o mitja dotzena.
Lai trumlararà...
Una nit o dues
o mitja dotzena,
o si pogués ser
la dotzena entera.
Lai trumlararà...
O si pogués ser
la dotzena entera,
diumenge vinent
farem la concerta.
'nirem a ballar
i a la Ribereta.
Tot ballant, ballant,
l'amor els atormenta.
-"Per on passarem,
que la gent no ho vegin?"
-"Passarem per alt,
per l'hort d'en Falguera."
-"Si en Falguera ho veu,
tirarem enrera."
-"Tirarem un roc
per la finestreta."
L'amo ho ha sentit:
-"Què és això, ninetes?"
-"´xò no sabeu què és?
i és de bon coneixer!"
Si n'és el gatet
buscant la rateta.
Lai trumlararà
buscant la rateta

Obre bé els ulls...

Apreta fort les dents

apreta fort els punys

infla't d'aire els pulmons

obre bé els ulls

fes treballar el cap controla el cor

no tanques mai la boca

crida ben fort

deixa't anar Dóna't tot tu.
Serà blava i tranquil.la la mar.

Serà espessa i verda la vall.

Serà gran i dolça la muntanya.

Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,

tindran mar i prats i rius i boscos.

Tindran tot.

I es parlarà de vida.

Les ciutats seran rius plens de gent.

Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.

En el dia que durarà anys,

braços lliures i boques i mans.
Apreta fort les dents

apreta fort els punys

infla't d'aire els pulmons

obre bé els ulls

fes treballar el cap controla el cor

no tanques mai la boca

crida ben fort

deixa't anar

dóna't tot tu

Publicitat de nit...

El món de les ombres s’il·lumina amb flashos de vint-i-cinc segons

on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel·lacions

Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna

ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna

Tan se val, tots ho fem, tots comprem,

però qui compra és sempre esclau

Apocalipsi now

Sentim tertúlies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent

com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments

Periodistes que busquen l’escletxa on la vida es torna grotesca

construint la llei a base d’excepcions amb la convicció d’una secta

La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por,

per dir-ho suau

Apocalipsi now

Quan el davanter enganya a l’àrbitre

i aconsegueix un penal pel seu equip

tothom el considera un heroi

però no és res més que un mentider mal parit

Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca

vint segles d’història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca

Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau

Apocalipsi now

Preocupats en fomentar la lectura

i no pas perquè tothom llegeixi el mateix

autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix

Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla

ja us podeu quedar assentats a les fosques

jo deserto i me’n vaig a fer guerrilla

Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau

Apocalipsi now

Perquè vull!

Plovia aquell dia.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes que plogués!

Sortia ella de casa.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes que sortís!

Tenia jo un paraigua.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes de tenir!

Vaig dir-li de tapar-la.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes d'ajudar!

Va dir-me: "Encantada".

Perquè vull!

Perquè tinc ganes d'encantar!

Va arrapar-se a mi.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes d'estimar!

Vam viure un món preciós.

Perquè vull!

Perquè tinc ja ganes de viure'l!

Després vàrem parlar.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes de parlar!

Vam volar pel món.

Perquè vull!

Perquè tinc ganes de volar!

Vam volar pel món nou.

Perquè vull!

Perquè no m'agrada aquest!

I el vam veure millor.

Perquè vull!

Perquè sé que és millor!

Vam menjar el més bo.

Perquè vull!

Perquè sé que es pot menjar!

Van viure amb gent preciosa.

Perquè vull!

Perquè estic tip de la contrària!

Tot era meravella.

Perquè vull!

Perquè estic fart de fàstics!

Tot era de tothom.

Perquè vull!

Perquè tot és de tots!

I acabo la cançó.

Perquè vull!

Tot comença en un mateix!

Calçotada'09

i apaga la llum

i tanca els teus ulls

i escolta el silenci

de l’habitació

i no tingues por

no et pense fer mal

només vull recórrer

la pell del teu cos

però no alces la veu

no faces soroll

no tinc altra forma

de dir-te el que sent

i et bese en el coll

molt a poc a poc

et toque els cabells

amb la punta dels dits

i et sent respirar

molt ràpidament

serà que et mossegue

amb tendresa els mugrons

i comence a baixar

a baixar i a baixar

i observe com s’obri

el teu sexe latent

ja estic dins de tu

habite el teu cos

i et bese en la boca

fanàticament

Junteu-vos!

Hi ha un home a la presó

dels que avançaven;
JUNTEU-VOS.
Traieu-li l'embaràs

que li oprimeix les mans;
JUNTEU-VOS.

Perquè faci camí,

JUNTEU-VOS

En aquest bar...

És divendres i estic amb mi.

Tinc calés a la butxaca,

és estrany també en mi.

Vaig amb presses caminant

des de lluny ja veig la plaça

i que sigui per molts anys.

Dins l'Habana, és un lloc estrany

que si hi vas és com ser a casa

i sinó un parany.

Les ampolles van desfilant,

és el ritme frenètic

que al Roger li agrada tant.

Ja em pesa el cap

i no he ni començat.

En aquest bar

brindem amb patxaran.

No hi han discos de vinil

però et posaré una musiqueta

que és com un bon pernil.

Ja no escolto el què m'explica un pesat

que diu que parla amb sofites

tot llepant el plat.

Les monedes es van acabant

però tinc un pacte amb el diable,

ell la posa i jo les faig.

El dillun serà un dia mortal

però ens queda molt divendres

i encara no canta el gall

cosa d'esperits antics...

Cada cop que agiten a tocar de cel
mouen tots arrels amb tronc de vell i els ulls a dins
fes de cada pas un extrem de fils ben prims quan es fa fosc
camí del bosc prohibit
fora a la nit, plouen estrelles
vora de llum, cosa d’esperits antics
i mira’l ara mira’l com es mou ja per tot arreu
mira’l ara de prop com es torna bosc
descalç, fada de tots
hi ha verí per fer passar aquest fred
fes pas, vénen les serpents amb mi aquest cop
i se m’estira aquesta cara amb ells
i se m’escorça aquesta pell amb tu
si se m’aturen els turmells de verd
si se m’embranca com a cas perdut
fa d’encanteri com a diferent
misteri d’aquest bosc vivent de pors
ara m’atrapa tota aquesta gent
ara m’atrapa tota aquesta...
fora a la nit, plouen estrelles
vora de llum, cosa d’esperits antics
i mira’l ara mira’l com es mou ja per tot arreu
mira’l ara de prop com es torna bosc
descalç, fada de tots
hi ha verí per fer
passar aquest fred
fes pas, vénen les serpents amb mi aquest cop
fes pas!!!

i ara, què hem de fer?

- I ara, què hem de fer?
- Anar-nos-en d'aquí.
Deixar-ho tot. No endur-nos absolutament res.
Amb nosaltres mateixos ja serà prou feixuga
la càrrega. Unir-nos, això és tot. Defensar-nos
del món exterior, car tot ho esdevindrà
d'exterior. No creguis que mai ningú
comprengui el que hem fet, el que has fet.
Només tu i jo podrem comprendre'ns l'un a
l'altre, i parlar, i respirar, i mirar això que sembla
que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos als ulls

cap penediment...

La llibertat. No pensis en res més

que allò que tens davant cada minut.

Que cap penediment, cap compromís,

no t'impedeixi d'obtenir l'escassa

i volàtil matèria que s'anhela

però no es troba més que en un moment

fugaç. Felicitat. I sempre passa

que l'anem evitant, per més que hom digui

que sempre cerquem. És una imatge

com la dels caçadors que un dia trobem

un cérvol blanc i l'encalcen i quan

són a punt de matar-lo s'esvaneix

en els començament de tots els contes

Gitanes'09

Avui les paraules
no se’ns quallen a la
boca.
Cauen com fulles,
mortes,
deixalles de sentiments
i d’esperances

no hi ha pitjor tortura que pensar...

Quiet

dins una capsa humida,

amb el sol de fora

estones amb mi,

apartat del món

per força,

comptant amb ràbia

els dies,

veient passar formigues

al meu costat.

Gris

en una capsa grisa

covardament caçat,

dormint sol cada vespre,

somiant que no m'afecten

ni el fred ni la calor

dins el meu cap.

I no m'afecten

ni el vent ni la pluja;

encara que no ho sembli

no hi ha pitjor tortura

que pensar

Rosó, Rosó llum de la meva vida...

Amb la llum del teu mirar,

has omplert la meva vida.

Si em volguessis estimar,

ma il·lusió fora complida.

I viuria tan content,

que en mon rostre s'hi veuria

la llum de l'agraïment

i a tothora et cantaria

una cançó pels teus ulls

que jo mateix et faria;

una cançó pels teus ulls

perquè enmig de tants esculls

fossin ells la meva guia.

Rosó, Rosó llum de la meva vida,

Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.

Presoner en tots moments

de la teva veu tan clara,

que allunya els mals pensament

si la bondat sols empara.

Perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s'assembla en el cel blau

que al cor ens dóna alegria.

Doncs ja que em tens presoner

un dia i un altre dia,

i jo m'hi trobo tant bé,

Roser la meva Roser,

vulgues fer-me companyia.

Rosó, Rosó llum de la meva vida,

Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió

mos n'anirem...

Lo tripartit del Folk Ebrenc

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries
Terrer Roig
Pepet i Marieta
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum.
Una volta passejava
un guàrdia municipal
passejant-se per la plaça
cap amunt i cap avall.
De la bragueta li faltava
la mançaneta i un botó.
Per allí se li mostrava
don Joaquín, el director.
Una volta quan tornava
el tio Pep de l'horta
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l'escaleta
es trobà un senyoret
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum

la bona gent...

Necessitem tantes coses...
Si no fos per esta vida,
que senzill seria riure
i divertir-se a l’aire lliure.
La galvana del dimoni...
si no fos per la galvana,
treballaríem a gust
i minjaríem en gana.
Per això seguim cantant...
Per sort no tot és dolent.
Li donem volta a la vida,
li donem la volta al banc.
Lo sol, ja ni sortiria...
Si no fos per la gent bona,
que mos torna l’alegria
d’aixecar-mos cada dia

Amb crits d'alegria!

Anirem tots cap al cel!

Que toquin les trompetes!

Anirem tots cap al cel

amb les mans ben netes!

No ens caldrà portar bastó,

ni sandàlies, ni sarró.

Tu, que estàs tan cansat,

tot d'un plegattrobaràs que has volat.

Anirem tots cap al cel!

Que toqui el bateria!

Anirem tots cap al cel

amb crits d'alegria!

Sonarà per tot el món

el so dolç d'un vibràfon,

quan toquem els estels.

Anirem tots cap al cel!

Premis enderrock'09

La Maria i el Marcel

de costat en una barra,

es miren i fan glopets

a les respectives canyes.

Ell vesteix tot de vermell,

ella emplena un crucigrama.

Ai Maria, Marcel,

qui s'acosta a parlar amb l'altre?

qui s'arrisca a fracassar?

qui saltarà sense xarxa?

ell la vol treure a ballar,

ella se'l vol endur a casa.

Et convidaria a vi,

seria dolç, seria amable,

si volguessis seure amb mi,

quin moment més agradable!

Tancaríem el local,

la nit seria llarga.

Marxaríem els dos junts

d'aquesta ciutat tan rara

i tindríem fills ben forts

i una casa amb balconada.

El Marcel allarga un braç,

la Maria somriu a l'aire.

Però l'estona ha anat passant

i no trobem paraules.

Ell demà serà capaç,

ella demà estarà més guapa.´

És nit freda per ser abril

no s'està enlloc com a casa

Ja ens veurem...

Tu no saps com em fas sentir,

com un ninot fora la caixa,

tan petit i insignificant,

a les teves mans un tros de fang.

Tu no saps com em fas sentir,

com un idiota que conta el temps perdut

entre un “ja ens veurem” i “un avui no puc”.

Tu no saps reconèixer en mi,

el que tinc d’or et sembla una llauna,

i jo m’arrugo i vaig oxidant-me.

El que trobo dolç a tu t’amarga

i per allargar la tontería,

el que ens cremava, avui està ofegant-me.

I per allargar la tontería,

el que ens cremava, avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir...

Si un dia sóc FONA...

Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà

Deixeu-me volar!

Lupe Villar

Papa Juls
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
La gent se'l mirava, nena
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tragueu la llibertat.
El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tragueu la llibertat

Suspès el Senglar Rock'09

...que vinguin a Sant Celoni

...I què faré de mi

si ja no sé com expandir-me?

Com aniria més enllà d'on sóc?

I què m’espera que no sigui vent

efímer que passa?

Per això visc en desenfrè quiet

parlant del foc o de la pedra o dels núvols.
L’arbre de sang es ramifica, diuen,

a les entranyes, que aquest fruit és bo.

Per a quin fruit a mi van escollir-me,

que moro de sentir-me’l i no poder-lo dar?

Ah, no sé si mai més el silenci vespral moderarà els meus batecs

ni si mai més podré cabre en els jardins de la terra.

Cantaré sola allargant els braços.

Dormiré dreta amb els ulls oberts

Dilluns canviaré de vida...

Dilluns canviaré de vida,

definitivament posaré seny,

s'acabarà aquesta disbauxa,

a partir d'ara seré un bon nen.

Estudiaré cada dia,

tornaré a buscar treball,

em prendré les medicines i faré abdominals.

S'acabarà llevar-me a la una,

cada tres paraules renegar.

A partir de dilluns sempre el llit fet

i no pas per haver empalmat.

Pagaré tots els meus deutes.

Prou jugar amb l'ordinador.

Deixaré de buscar problemes

i de rebentar-m'ho tot.

A partir d'aquest dilluns

seré un home diferent

-No t'enrollis que no faràs res d'aixó queestàs dient.

Hauríeu d'ajudar-mei no fer-m'ho més dur

-No ho faràs!

Saps qué?

Deixem-ho per l'altre dilluns

D'acord, d'acord

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers

en mans de policies i ministres

de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers

suculents i cofois quan es passegen

pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D'acord. Les vesprades no sonen.

D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res.

D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats

i naixen del ventre immaculat de la innocència.
Qui vulga dir mentides

que òbriga la finestra

i mirei cante el que hi veu

perquè el que hi veuno passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits

savis i eterns de la puta més cara del bordell

el forat ferit del cul de cada somni

el club del BGI

Marcel Casellas El comissari Gordillo (Quim Rutllant)

-Digui’m
-Ei, Sini, sóc la Toia
–Què vols?
–Han obert el club del BGI
–Què dius ara?
–Sí…sí, al cor mateix de Barcelona.
–Llamps i centelles!
–Doncs res…, que des d’ara l’escamot ens reunirem allà,
–No m’ho diguis per telèfon. Llamp de rellamp!
–Estos traman algo, habrá que ir al club ese, Petri ponte guapa!
–Oh, que bien, vamos a bailar!
Malgrat els aires de tall provincià,
que encara planen al cap i casal,
i el clan d’entesos que no ho veuen clar,
(i) la inoperància departamental…
la tonteria que sol bandejar
la cosa pròpia, recent o ancestral,
esmorteïda, no pot aturar
el relluc ferri del ritme essencial.
El camí lliure, aquest tarannà
que sol fer nosa –quan és musical–,
ha plantat cara (a) l’apòcrif sultà
d’allò que és l’últim i ha obert el local.
Amb quatre xavos que algú va invertir
obre les portes: el Club del BGI!!
Ho pots ben creure la cosa va així,
obre les portes: el Club del BGI!!

Tastautors'09

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.
Herois de Mallorca

herois catalans

que en les hores greus

us dàreu les mans

fent del vostre exemple

sagrada costum

jo us tinc en ma vida

de guia i de llum

jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

èsser català

per la meva història.
Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat

em toca viure

si avui demà em dóna treva la veu més greu

ve de rebot la mola d’esmolar llençant

guspires no te’m giris no em miris

a la cara els trens multiplicats els trons

multiplicats la banda sonora habitual l’avorriment

habitual queda pagar el darrer termini

de l’esperança noves visites

per ficar-hi cullerada dóna’m la opinió

no em diguis res me’n vaig

que em toca

viure

Expressió Directa!

Jo i una altre persona som un parell.

Molts com nosaltres farem un nombre de gent.

Gran nombre de persones som una multitud.

Una multitud de gent un poble.

Un poble una nació.

Moltes nacions un continent.

Els continents la humanitat

Vida i passió!

Mantenim la història,
mantenim
les arrels, tradicions i
costums.
Estan entre les
pedres!
Passat no oblidat
recordem amb anhels:
victòries i
derrotes, destruccions i
setges.
Pregunta què és el casc
antic.
És plural ja t’ho
dic!
Pregunta què és el casc
antic.
Vida i passió,
sentiments i il·lusió!

les hores i els dies

Aaah, les hores i els dies,

tot és de mentida

i jo visc d'un engany.

Aaah, mossega la vida,

l'amor regalima

i se'n fa un bassal.

Més i més, no comptes si no hi ets,

el temps s'escola fi per les butxaques.

Més i més, arribes dels primers,

les ones s'han endut totes les barques.

Aaah, xarols que apedacen

vestits i sabates,

mudes d'encenalls.

Aaah, guanyar és poca cosa

si en queden les molles,

un joc sense daus

sempre anar picant

No t'explicaré les meves penes

ja sé que sempre ho faig

i no voldria que pensessis

que estic obsessionat.

Vull que sàpigues que sóc feliç

-malgrat tot ho sóc-

i em sembla que això els fa més mal

que la meva obsessió.

Això sí: somriure sempre

però sempre anar picant,

encara que hagi d'escalfar el ferro

només a cops de mall.

I amb aquest dard enverinat

fent puntaria visc

fins que m'acusin de terrorisme

però malgrat tot somric.

Viure, viure,

viure amb un somriure

mirant a l'horitzó

si a l'horitzó hi ha ser lliure

5 anys 1 camí

Cesk Freixas
Feliu Ventura Alfons Olmo (VerdCel)Xavi Sarrià Albert Fibla
Miquel Gil

el públic

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

Avui serem el món,

parlarem tots.

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

De la lluna a les estrelles,

la revolta es porta el cor.

Ets la veu i el dia

l'origen dels nostres passos,

l'herència de cada vida.

El tacte suau de la poesia,

aquesta estranya mania,

de somiar per sobreviure

mosseguem la vida!

Companys, mosseguem la vida!

que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablani!
Farem un pacte de sang
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada

Reputicànticus...

Titot rei de les Nyacres'09

Helena Casas finalistaEl rei d'enguany amb la reina

de les dues últimes edicions Mireia Mata
tirem les parets del bar a terra...?
Ja en farem dir una novena a sant Agustí
a la presó
perquè els de la Moixina ens han dit que no.
Republicànticus quin cony d’auxílicus
kirieleison de l’espiritu santicu,
cara de rànticu, maria concèntricum,
i aunque no en tenga les patilles tòrtiques,
la cara rústica, el pelo màstricu i el culo frèsticum.
Tres homes sense calces vàrem trobar
i amb les pistoles dretes a punt de tirar;
són caçadors
i per les nenes maques bons tiradors.
Reputicànticus…
Ja en respon el més petit: jo no hi vull anar
a Montserrat
perquè els de la Moixina ens han ben cardat
Reputicànticus...
Dominus biscum, seculorum cristicum,
cul d’una vella, cardeu-li un mísicum.
Vatualísticu

s'apagaran els llums

Mai no serem esclaus del poder

mai no serem peces del poder,

no ens doblegaran,

no ens podran amagar,

no ens sotmetran,

mai no ens podran mai mes callar.

Saps que vindrem per tu,

saps? s’apagaran els llums,

se que vindran per mi,

se que em buscaran de nit.

T’oferiran la pressió del dolor,

t’esperaran les preguntes de rigor,

t’amagaran sota els murs d’una presó,

però mai no ens podran mai mes callar.

inoiz ez gara izando poterearem morroi,

inoiz ez gara izando poterearem preso,

ez gaituzte makurtuko,

ez gaituzte iskutatuko,

ez gaituzte aspiratuko,

baina inoiz ez gaituzte ixilouko.

Mai no ens faran gossos del ramat,

mai no ens faran éssers ensinistrats. Mai

"MIRA COM SONA" nova exposició!!!

Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança

que ens empenyen designis de goig i llum,

vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama

si amb mi vols compartir.

Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà

i un horitzó sempre distant

que just farem molt més clar.

Venim de molt lluny i anem lluny encara

plens de somnis i llum...

plens de somnis i llum...

Mestissatge musical

Música empalagosa
per a gent empalagosa,
música llefiscosa
per a gent llefiscosa... com tu!
himnes vomitius
cantats amb devoció
per adol·lescents
fidels... fins a la mort!
xava, xava, xava, xavacanos,
l'imperi del mal gust i Eurovisió.
Xava, xava, xava, xavacanos,
les noves estrelles del pop.
Lletanies actuals,
noves versions del Cara al sol
que fan les delícies
de petits i de grans.
Ben apresses de memòria,
com si la vida hi fos en joc,
com si fos la última oració
abans de la mort.
Mestissatge musical,
ens fem la pilota mútuament
no sigui que algun dement
desenterri la destral.
Memocràcia, igualtat,
falses idees de llibertat,
tots units com a germans
en la gran mediocritat

busco la nit...

I ara escolta't la mestressa

diu que surtis al carrer perquè s'ofega de la pressa

patinant sobre la cresta, rumiant

retumbant sota la terra,

diu que surtis al carrer i te'n riguis de la gent,

diu que escoltis el que ve, perquè no t'ho explicaré

i aquesta nit la dorms al ras, tot esperant el compàs

es una història molt llarga,

com us l'haurem d'explicar

només la sap l'interneta

ai quina pena que em fa

es una història que ens volta

com se'ls acut respirar,

només se sap si ella et troba

ai quina pena que em fa

ai quina pena quina pena la teva

darrera un banc o una oficina de turisme

quan tu comences a treballar jo ja acabo

quan tu busques el dia, jo busco la nit

quina pena la teva sang freda,

m'arrenca la vena

que em tapa la vista

si es buida em despista

que es viva de mena

Bon any?

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.

El teu nom un bell estel a l’Orient.

El teu nom esperança, el teu nom una espina,

el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,

el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres

com si així et desarrelessin el demà.

Els teus fills els soterren quan encara somriuen

esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari

perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,

el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme

colpejats pels qui escarneixen llur passat.

Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure

si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,

el teu nom Palestina

Pastorets Rock

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua

calla i escolta

Escolta, cuida la gent que realment
t'importa i tanca la porta a qui no es comporta
si vas del pal però t'és igual
ara per ara ni la família no et suporta
escolta, canvia d’actitud i dona-li la volta
canvia per dins i després fem la revolta
txapa la boca, calla i escolta
quan ningú t’escolti digues què faràs
quan ningú et suporti de què et disfressaràs
quan la penya s’empani de quin pal vas
on t’amagaràs, on t’amagaràs
quan no siguis ningú, quan ja no pintis res
quan ningú ja no et pari més pel carrer, no
quan les teves paraules no vulguin dir res
el teu missatge ha perdut tot el eh
les teves passes ja no saps
perquè no et porten enlloc
has perdut el caché
si totes les mentides se’n van per la totxa
i ets incapaç de reconèixer que t’equivoques
si totes les mentides se’t mengen per dintre
i al final tothom estarà cansat de tu
i del teu joc brut

vull ser caganer

Es veu que al carrer de casa
volen fer un pessebre vivent
i truquen de porta en porta
perquè diu que els hi falta gent
i doncs que volen que els digui
jo no tinc mai un no per ells
i quan em van venir a veure
els vaig deixar anar de dret:
jo no vull ser rei
ni camell ni patge
ni ser Sant Josep
que aguanta la vara
de Verge no puc
amb aquesta cara
vull ser el caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire
jo no vull ser àngel
que fa molta rasca
i es passa la nit
penjat dalt d’un arbre
si em deixeu triar
el que em doni la gana
vull ser caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire

Caga tió!!!

El dia de Nadal

posarem el porc en sal,

la gallina a la pastera,

el pollí, dalt del pi.

Toca, toca, violí.

Ara passen bous i vaques,

les gallines amb sabates

i els capons amb sabatons.

El vicari fa torrons.

La guineu els ha tastat,

diu que són un poc salats.

Marieta, posa-hi sucre,

que seran un poc millor.

Caga tió,

sinó et donaré un cop de bastó!

Circuit de folc

De la flor de la farina,

de la bromera del vi,

s'ha fet quatre mocadors

Pepeta la del morquí.
Sant Anna para en Albaida,

sant Vicent en Agullent,

la Mare de Déu en Agres

i Sant Blai en Bocairent.
Sempre venies darrere

que t'ensenyara cançons

i ara que en saps de boniques

t'amagues pels carrerons

tinc altres intencions

Sé que has vingut a buscar-me

i sé que estàs lluny de casa

sé que t'excita la por

veus, però jo et veig la mirada

on la luxúria es delata

caus en l'encís del meu cos

t'oloro, m'has convidat a acostar-me

el teu perfum m'embriaga

els llavis besen el coll

les llengües llepen, juguen

les mans que transgredeixen

t'excites 'enrotllant-te' amb un tirat com jo

sóc un espia romeu, i busco informació

dic amb les paraules mentides

les que tu vols escoltar-me

per poder obrir-te al dolor

busco a aquells amics que t'envegen

pels diners i els èxits

i que depenen d'un sou

tens un germà que es la ovella negra

per ser el segon en l'herència

amb la 'farlopa' ho diu tot

els meus modals menteixen

quan sopo amb els teus pares

no busco cap almoina

tinc altres intencions

La veritable veu...

Et parlaré de tot el que sé
i diràs que no és cert, i em somriuràs
benèvolament, i em donaràs la mà
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny
i no voldré. Llavors
em caldrà cercar una altra persona
més enllà de la tendresa implacable,
i tampoc no seran acceptades les meves paraules
d’infant. Així mil cops, així tota la vida
m’escoltarà l’incrèdul, l’amable, el conseller,
l’amor corrector i la casa endreçada.
Mes ai, finalment algú, reconeixent-me
la veritable veu, potser no meva
sinó del qui m’habita sense límit,
em comprendrà i cridarà des del més fons
dels ulls desesperats: tu dius
la veritat, tu em fas horror! I fugirà

de mi com del diable

Visca la Gresca Catalana !!!

Quan el Jimmy s'enfila a la barra

eeeeo!!!

cigaló i tornavís

moscatell amb anís

Penedès

i Moscat

és el "barman" que "s'enrotlla" de veritat!

Les tres Maries!!!

Gemma PlaMireia Mena

Lurdes Rimalló
Clou
pany
l’any
nou.
Prou
plany,
many
rou.
Feix,
neix,
au!
Puix
fuig

l’au

Que torni el vi al CAT

Que torni el vi a les tavernes,

que torni el vi al nostre got,

que el vi fa sang i néixer el cant

i et farà cert que tot es pot

Punyetes!

A l'escola vaig a aprendre

a mai no fer pactes amb "ningun" dimoni.

Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res.

Són lladres.

Saben que tenen poder i amb ell, el fer i desfer

els resulta molt fàcil.

Volen convèncer el món que el seu regne és millor,

i així poder tenir més forces.

El dimoni és molt ric

i ens tractarà d'amic.

Això és un vici antic

per a ells treure'n profit.

S'apareixen en mil formes, gasten mil paraules

per veure si et guanyen.

Ens prometen millor vida plaer sense mida,

llibertat... pansida. Punyetes!