JELLO BIAFRA

Tonight's the night that we got the truck

We're goin' downtown gonna beat up drunks

Your turn to drive

I'll bring the beerIt's the late, late shift no one to fear

And ride, ride how we rideWe ride, lowride

It's roundup time where the good whores meet

Gonna drag one screaming off the street

And ride, ride how we ride

Got a black uniform and a silver badge

Playin' cops for real/playin' cops for pay

Let's ride, lowride

Pull down your dress here's a kick in the ass

Let's beat you blue 'til you shit in your pants

Don't move, child got a big black stick

There's six of us babe, so suck on my dick

And ride, ride how we ride

Let's ride, lowride

The left newspapers might whine a bit

But the guys at the station they don't give a shit

Dispatch calls "Are you doin' something wicked?"

"No siree, Jack, we're just givin' tickets"

As we ride, ride, how we ride

Let's ride, lowride

Sóc un espia Romeu...

Sé que has vingut a buscar-me

i sé que estàs lluny de casa.

Sé que t'excita la por

veus, però jo et veig la mirada

on la luxúria es delata.

Caus en l'encís del meu cos

t'oloro, m'has convidat a acostar-me.

El teu perfum m'embriaga

els llavis besen el coll.

Les llengües llepen, juguen

les mans que transgredeixen

t'excites 'enrotllant-te' amb un tirat com jo.

Sóc un espia Romeu, i busco informació

Dic amb les paraules mentides

les que tu vols escoltar-me.

Per poder obrir-te al dolor

busco a aquells amics que t'envegen

Pels diners i els èxits

i que depenen d'un sou.

Tens un germà que es la ovella negra

per ser el segon en l'herència

amb la 'farlopa' ho diu tot.

Els meus modals menteixen

quan sopo amb els teus pares.

No busco cap almoina

tinc altres intencions.
Sóc un espia Romeu, i busco informació.

Ara et necessito, ets peça imprescindible

s'acaben les mentides, coneix-me tal com sóc

Ja sap de que treballo, en tu creix la consciència

et sobra l'opulència davant del meu amor.

Amics que ara m'expliquen com us veuen els socis

passius que comparteixen els luxes d'aquest món.

Un germà dins la família em parla dels bruts negocis

que resten en silenci amagats amb els tresors

tinc clau de casa teva, treballo pels teus pares,

amb ton germà de festa, jo vull conèixer-ho tot

conec tots els horaris, conec els vostres gossos,

conec on sou més dèbils, conec els vostres plans.
Ara jo controlo el joc i podrem follar com bojos

penetro a casa vostra, penetro el cor dels pares

penetro dins les màfies, penetro els vostres caps.

Ara un dubte em plantejo: em caso o potser els mato?

Tinc el que cal per fer-ho, depèn de si ho faig tot sol.

Sóc un espia Romeu, i busco informació

KOP - 300 anys de Resistència (III)

Quantes parets s’han d’aixecar per amagar

cossos i veus que estem lluitant per demanar

un altre temps per construir amb dignitat

un horitzó amb un nou moll de llibertat.

Els grans mitjans estableixen una veritat

adulterant amb titulars el teu voltant

i ara al carrer en moviment anem avançant,

sempre dempeus per transformar la realitat.

I som arreu en revolta constant.

El nostre espai configurem cop rera cop,

des d’ateneus, assemblees i okupacions,

activistes, canviem de noms sumem colors,

no ens aturem, ho volem tot per a tots.

Anem tancant setges i cèrcols contra el control

som la guerrilla de la comunicació.

Els nostres trets paraules són de foc al cor

som la guerrilla de la comunicació.

Recuperem les memòries dels lluitadors.

Els nostres trets paraules són de foc al cor.

I estem arreu!!!
Fins que els lleons tinguin els seus propis historiadors,
les històries de cacera continuaran glorificant als caçadors.

La rebel·lió en l’acció és una forma de diàleg,
el diàleg que emprem els invisibles,
tots aquell i totes aquelles que som silenciades
i que malgrat tot
continuem aixecant la veu i el puny
Fins a la victòria sempre!!!

i som arreu en revolta constant

i estem arreu en revolta constant.

De la comunicació som la guerrilla

S.A. - 300 anys de Resistència (II)

Criaturas alienadas, por los tubos

catódicos de sus televisores.

consumen la basura programada

por las cabezas pensantes,

capaces de alterar estados de

ánimo y de opinión, disfrazar las

cosas, no decir lo que son, para que

crean en lo que no creen,

para que seas, como quieren que seas

¡tú no debes decidir!
Lobotomía generalizada, todas las

piezas encajan muy bien,

el cerebro ya ni siente ni piensa, no

sabe, no contesta,

el hombre y la mujer, deben vivir,

consumir, procrear, sólo con sus

leyes y con sus reglas,

bienvenido al mundo de las ratas.
Todo debe estar bajo su control,

poder, drogas, alimentos y dinero,

diversión, medicinas y armamento,

nos educan para necesitar políticos

profesionales, y nos quedamos

sentaos en el umbral de la

indiferencia, a cambio nos dan este

mundo de ratas.
¡Ratas! Nosotros seremos

serpientes, ¡ratas! serpientes,

serpientes, ¡ratas! hay que

tragarlas de una en una, ¡ratas! de

una en una, en una,

on egin!!! (buen provecho)

Dr Calypso - 300 anys de Resistència (I)

Actua, s'amaga contínuament

no sap quin dia pot ser el darrer

alerta i atent viu arriscadament.

No sap quin dia pot ser el darrer

desperta com cada dia

sentint-se bé sentint-se fort

passa com un cicló.

Deixant sang, por i destrucció

la resposta depèn de tu

la sortida que tu, que tu has triat

es un arma en les teves mans.

Per resoldre els problemes a trets

camí fàcil, no gens fàcil

res li fa témer per la seva sort

doncs ja te clar com acaba això.

Fort i segur intimida a la gent

però poc a poc no li fan costat

lluitant per millors temps

i cercant el paradís

bregant pel teu futur

i cercant el paradís

Il·legal Festival (Manresa)

Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal, que em matis.
Al final, hauré de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis

Esmolem l'Eina!!!

Ens sentíem en terreny estancat

Ens sentíem obligats a pensar

I ara ens trobem en un terreny mortal

Obligats a lluitar, obligats a guanyar

Considerarem els beneficis

Considerarem els danys i els danys

Les possibilitats per expandir-nos

Preparats per els danys

Cap problema es parany

La nostra força és el que els atura

La nostra acció és el que els manté ocupats

El benefici es el que els motiva

Som la guerrilla Karl Marx

Som l' Eina per el combat

Hem après observant aquest món

A través de la crítica social

Arribant a l'obvia conclusió

Que cal la lluita per tots els mitjans

repetim la consigna

Al motí! A l'avalot!

Conscients com Malcolm X

Futur indp, homenatge a Ovidi Montllor

Amb el temps hem après a adaptar-nos

Al nostre tarannà de la inadaptació

Estudiant, entenent la matèria dialèctica

Podem trobar el sentit a la contradicció

Sempre la ciència davant la utopia

Sempre la victòria davant de la mort

La claudicació no es sinònim de vida

L'ira sense amor ridiculitza l'honor

Les emocions son manipulables

Com també ho poden ser els sentiments i raons

Analitzem en fred les estratègies de guerra

Posant-hi tot el cor quan entrem en acció

Hem après observant aquest món

A través de la crítica social

Arribant a l'obvia conclusió

Que cal la lluita per tots els mitjans

repetim la consigna

Al motí! A l'avalot!

Conscients com Malcolm X

Futur indp, homenatge a Ovidi Montllor

No esperem que l'enemic no es presenti

Confiem els nostres mitjans

No esperem que l'enemic no ens ataqui

Confiem en posseir allò que no pot ser atacat

Fira de Manresa (IV) - Sons Essencials

La boira ha tapat el sol.

Us proposo aquest

poema. Vos mateix

en sou el lliure i necessari

intèrpret

Fira de Manresa (III) en Botifarra!

El dia trenta d'octubre

del mil nou-cents vint-i-tres,

se'n va eixir el riu d'Albaida

i allí no sabien res.

Aplega a Manuel,

allí tots assustats,

s'endú el molí Ximot

i els mulos dels soldats.

Aplega a Senyera,

tampoc sabien res,

les dones assustades

se'n pujaven pels graners.

S'abracen unes a altres

dient: anem a morir!

Aigua fins a les almotlades,

el riu s'emporta fins els llits.

A la porta l'església les xiques ploraven,

amb un gran temor al sant s'aclamaven:

Beneïda Santa Anna, patrona d'ací,

si no ens empares anem a morir!

Per favor vingueu ací

que tenim molta faena,

se'ns ha eixit el riu d'Albaida,

s'ha emportat mitja Senyera.

Senyera no és Senyera,

Senyera no és Madrid,

qui ha vist en Senyera

passar el ferrocarril!

La màquina és un burro,

el conductor un xaval

i el que forada els bitllets

és un pobre militar.

Dins de Senyera

el riu ha entrat,

un pam de çeno

els ha deixat.

A les pobres xiques

no ha deixat res;

s'emporta els polvos

també els colorets

Fira de Manresa (II) - Relaxa't, disfruta...

I és que és veritat que mai no n'hi ha prou

que mai no plou al gust de tothom.

Primer pensava en la vida passada

l'idealitzava, estava acorralada

i em deia que res ja és com abans

que tot canvia quan ens fem grans

tu fas tota sola tot amb més calma

si penses les coses no n'hi ha per tant

no tinguis por, qui arrisca no pisca

relaxa't, disfruta, sent de debò.

Després pensava que això no va bé

en aquesta vida ai no sé què fer

i em deia que s'ha de fer més calés

un maromo estable i un pis de lloguer

tu fas tota sola tot amb més calma

si penses les coses no n'hi ha per tant

no tinguis por, qui arrisca no pisca

relaxa't, disfruta, sent de debò.

I ara penso a viure el moment

escolto els amics sempre somrient

i em dic que així sóc feliç

disfruto fent rumba i valoro el que tinc

tu fas tota sola tot amb més calma

si penses les coses no n'hi ha per tant

no tinguis por, qui arrisca no pisca

relaxa't, disfruta, sent de debò

Fira de Manresa (I) - House Aborígen

Això és el house aborígen:

que a la Terra en general,

per viure li cal oxígen,

revolcar-se en els orígens

(i) copular amb l'universal

Barraques de Girona'09 (V)

Freedom (you want freedom?)
Llibertat
És quan parlem de lluitar que jo penso que
criticar i limitar això no pot ser
que no hem d’oblidar el nostre passat recent
i mai, i mai, i mai
mai dividir la unitat que no passaran
que tu saps, que jo sé, que no ens venceran
i les veus, que no callaran
i que lluitant, resistint no ens matxacaran
i ara bé, al carrer haurem de tornar
Doncs no conec cap imperi que hagi renunciat
al seu poder, la resposta és popular
i ho farem, i ho farem.
To fight
I és així construïm el rebuig
i no acceptem el poder, un poder violent
que primer executa la opinió plural
i després no hi ha res que podem
fer amb el poder que remata la insurgència i que
segrestar i amputar això és el que hi ha
per esborrar la memòria que és la voluntat
i perpetuar, permutant el terror d´estat
que trepitja i esmordaça el pensament
ocultant i oblidant i amagant
Solidaritat
Solidari
Freedom (you want freedom?)
Askatasuna
Burnizko ate erraldoi horrek muga dela amaten du
baina kolpatuz eta kolpatuz hortzak dizkiote kendu
herraietatik eztarro batek deihadar bat botatzen du
airean joan eta atean kolpe bortitz bat jotzen du
Askatasuna
Indakeriari erantzuteko erabiltzen da indarra
Gaurkoa baino ilunagoa izan ez dedin biharra
Freedom (you want freedom?)
Llibertat

Barraques de Girona'09 (IV)

El dilluns torna a estudiar.

Acaba la carrera per poder prosperar;

el dimarts aniràs a fitxar

a la cua del atur, a jutjar, o a currar;

el dimecres a on estàs.

No perdis el temps tot el dia pensant;

i el dijous oblida els drets,

t’han cridat per currar a una ETT.

Fuck da rules, Fuck Fuck da rules

i el divendres també ho saps,

de bar en bar i a les dues s’ha acabat,

el dissabte ja ho veuràs,

ressaca i futbol. Podràs descansar!!

I el diumenge no oblidaràs

a tot el ramat de feixistes cristians.

Son les regles de l’Estat,

tu callaràs i tu pringaràs.

Atreveix-te a respirar,

tu pots pensar, tu pots lluitar,

si no trenques amb la llei,

la llei et tancarà.

Fuck da rules, Fuck Fuck da rules

Barraques de Girona'09 (III)

Cada ejemplo de brutalidad

es una invitacion a la revancha

cada paliza y cada golpe que dan

sirve de carta blanca a la venganza

brutalidad

brutalidad y policia son dos dos

conceptos que comparten igual definicion

los dos combinan metodo y actitud

en lo que es un claro ejemplo de la total perversion

brutalidad

una perfecta comunion que preserva

que garantiza el orden y la obediencia

haciendo de la violencia un argumento

contra cualquier expresion de descontento

del imperio de la ley

tambien se defiende fuera del

del imperio de la ley

por encima del mal y del bien

perros

brutalidad

brutalidad son las torturas negadas

tantas veces como veces son administradas

por quienes no hacen gala de otro valor

que el valor que les da exhibir una placa y un arma

brutalidad

es la miseria que igualmente subyace

cada opinion y cada sentencia o montaje

destinado a cerrar filas y a lavarles

la imagen que tienen teñida de sangre

del imperio de la ley

tambien se defiende fuera del

del imperio de la ley

bien pensantes sabed que

el estado se defiende

tambien desde las cloacas

la violencia contra su tirania no es no es

gratuita es un acto de justicia

no no sois nadie no sois quien

nada os da derecho perros

conoce tus derechos!

Au, jovent! Via Fora!

Au, jovent, deixeu la feina,

preparem-nos a sortir,

esmolem de pressa l'eina

per a quan toquin a ferir.

Per donar lo crit d'alerta

la campana està amatent!

i abans d'hora ja es desperta

dins el cor l'enardiment.

Au, jovent! Via fora!

Via fora, sometent!

Eixa gent entravessada

que ho té tot empudegat:

eixa trepa ens ha robada

nostra pau i llibertat.

Mes ja els ve l'hora darrere,

ja els arriva l'escarment;

sortim tots a la cacera

d'aquests llops sens planyiment.

Au, jovent! Via fora!

Via fora, sometent!

Nostres feixes adobades

amb afany hem conreat

fins que, a còpia de suades,

hi hem fet créixer el nostre blat.

Aquell blat nos és la vida,

la família hi té el sostén,

i aquests lladres, en partida,

la collita ens van prenent.

Au, jovent! Via fora!

Via fora, sometent!

Barraques de Girona'09 (II)

Sé que la feina em va

la vida per un sou

i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal

que em fot de mala llet

i que els amics es casen i truquen menys.

I tot i així hi ha dies en que

entre la gent i els crits

sense motiu i estúpidament

crec que sóc feliç

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,

sense cap perquè,

tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna

vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat

és dòcil i global

i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat

o et deprimeix o et cou

però es massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics

sense motius i estúpidament

amb un gran somrís

Barraques de Girona'09 (I)

Resulta tan molest

tenir nació però no estat.

Poder seguir creixent

però al marge de la llei.

No veig que sigui greu

defensar el lloc que et veu créixer.

Sentir-te'n a prop seu,

no pot ser tan dolent.

Perdó per ser conscients

de la nostra identitat,

per creure que voler

pot resultar poder.

El temps ens dóna les raons

que ens han pres tants moments

de glòria.

No cal seguir els patrons

que ens han empès...

a viure tants cops el mateix procés

i a creure que hem de demanar

permís per viure,

per proclamar-nos lliures

de sentir la vida

tal com sempre hem desitjat.

No sabem dir que no

amb prou contundència

a totes les restriccions

que ens han empès...

Musiquetes per la Bressola

Amb un poc de paciència

Amb un poc de voluntat

Un poc de demagogia

I un poc de pebre picat

Amb un poc de fantasia

I la força d'un ramat
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Amb lo que sabem d'escola

I amb lo que sem descuidat

Amb els somnis de bressola

I amb la puta realitat

Amb un cop de coca-cola

Amb prou ciment armat
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Amb guitarres matineres

Per un cant recuperat

Amb idees camineres

I espectacles de mercat

Amb xirments i costelles

I intel·lectuals pesats
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Caparutxos per la Sang

I carrotes pels obriers

Tants de contes despassats

I que encara se porten bé

Amb l'USAP que sempre guanya

I el diumenge a fer el tiercé
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Amb el vi que se vén pas

I cançons que vénen bé

Amb treballs desgraciats

I jocs que valen pas res

Una cultura pel cap

I els peus dins del merder
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà
Eleccions de quant en quant

Tornarmai* cal anar a votar

Comencem d'en ser farts

De nos fer representar

El pare noël vén pas d'amunt

Cada un l'hem de fer muntar
Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà

Brindarem fort...

No, no company,

no és hora encara

d’alçar el teu got a la taverna,

cal esperar que a porta oberta

sigui tothom qui pugui beure.

Hem passat tants i tants dies

absents de tot raig de sol

que avui quan despunta l’alba

voldríem apressar el jorn,

però no, són molts encara

que passen nits de tristor.

Amb un farcell de paraules

perquè tu ofeguis el clam,

t’oferiran esperances

tot recordant el passat,

però no, no el vulguis vendre

el somni que has forjat.

Cal que siguem tots a taula

per alçar els vasos, companys,

i començar nova història

on ja no imperi la sang,

ni la set de venjança,

sinó la més vera pau.

Llavors company, llavors companya,

quan siguem tots que puguem beure,

als quatre vents i a porta oberta,

brindarem fort a la taverna

Aprendre a viure...

Has d'estimar
com si no et fessin mai mal.
Has d'abraçar
com si fos la primera.
Has de ballar
com si no et mirés ningú
i has de pensar
pel davant i pel darrere.
No has d'actuar
encara que tinguis pressa.
No a la vida social
que tant t'exigeixen.
No has de cantar
si el que sona no t'agrada.
No has de plorar
perquè et diuen que pateixen.
Autoorganitzador de passions
no estimes els que vols
i no vols els que t'estimen.
La família
les mentides
no poden anar passant.
La vida va corrent
de forma contundent.
No has de sentir
el que no vols sentir.
No estàs obligat
a estar-ne enamorat.
Autoorganitzador...
Has d'escoltar
perquè és "maco" escoltar.
Has de follar
perquè és "maco" follar.
Has d'aprendre a viure
com si no hi hagués demà
i has de volar
per tenir ganes de riure

Els angelets de l'oest...

Te’n vas anar i em vas deixar tot sol.
Jo comptava, cada mes amb el teu sou
i jo que pensava viure sense fotre cop.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara visc amb un pis, amb estudiants
em fan fregar els plats i treure la pols de tant en tant
la merda s’amuntega pels racons més amagats
i cada dia lluito amb els escarabats.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara friso per un plat precuinat
dels que compraves a baix al supermercat.
Enyoro el fum que deixava el teu tabac
i trobo a faltar les calces al mig del terrat.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Te’n vas anar, te’n vas anar

Botifarrada a la Hispanitat (II)

Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
de deu, de vint, de cent anys ens ve la història
i no arriba el moment de tastar la glòria
la glòria del després no m'és problema
ara per a ara, què, res, passar pena
no passar pena, caguen dena
promeses i discursos pa d'anys i anys
no donen solucions, és comprovat
paciència en el progrés, res, realitats
no som pas de cartró ni fills de déu
som persones, entesos? que quede clar
començaré a escoltar-vos quan de veritat
no tinga l'home reixa ni caritat

Botifarrada a la Hispanitat (I)

Conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
No en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...
A bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar
La farola, la farola...
Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar.
Pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar
i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
Li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.
La farola, la farola...
Un vespre va anar a l’església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: tsi, tsi, tsi, tsi...
Mig a fosques com estava, no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar des de trascantó-Aquí jaus lleó?
La farola, la farola...
Diga usted la edad que tiene, de seguida se la doy
Soy de la quinta del Momo, Norris i Matabacons
No faiguis tant la canana, Primo si així no ho tens clar
Saps que diem a la Cala?: Desembraga i a xorrar!
La farola, la farola...
Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid
Cova Gran y Cova Llarga y ver las barcas salir
M’agrada l’arròs en caldo, m’agrada l’arrossejat
La xica que més m’agrada, és la que tinc al costat!
Ell feia així: La farola, la farola...
Poc a poc al tio pequeño van sortint-li imitadors
Grups solistes i xarangues canten la seua cançó
Quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
Quan s’acaba el repertori i no saben què tocar:
La farola, la farola...

El vi de l'esperança...

No podia faltar el vi damunt la taula.

Una solemnitat, un ritu que venia des de la nit:

el vi encenia la taula, encenia la casa, encenia la vida.

Una vella litúrgia el posava a la taula.

Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,

encenia la sang, palpitava en els ulls.

Una solemnitat, un ritu que venia

des de la nit, la nit febril de la caverna.

El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.

S'oficiava el vi, lentament i greument.

Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.

Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,

i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,

begut solemnement, l'aliment de la còlera,

el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.

El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,

l'esperança rompuda, plantar cara a la vida

Prim, prim, prim i mort de gana...

Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Per passar la gana
tinc la solució:
Si al costat de casa
maten un capó,
els de casa meva
suquem pa amb l'olor.
I els dies de festa,
que menjem sardina,
jo que estic al tanto,
no llenço l'espina,
perquè la canalla
després s'hi pentina.
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Els budells em ronquen,
tinc el ventre buit,
i això significa
que no hi ha res cuit.
I per més desgràcia
a casa som vuit.
La dona no rutlla,
el treball l'espanta,
la sogra és ferotge,
té molta carpanta.
Vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta!
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Quatre fills que tinc,
són el meu calvari,
doncs s'acostumaven
a menjar a diari.
Per això els he tancat
en un seminari!
L'única que penca
és la meva filla,
al carrer les Tàpies
va fent calderilla,
ven capses de mistos,
capses de mistos i loteria!
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana

I res no m'espanta

Ficat en un forat passo per sobre
les estones mortes enterrades amb mi.
I res no m'espanta, res.
I si el cel baixa, m'és igual.
Ficat en un forat, penso, malalt,
en mastegar-me els dits, en masturbar escarabats.
I res no m'espanta, res.
I si el cel baixa, m'és igual

Algú recordarà en el futur...

Ens han tirat la porta d'una puntada

Qui són els que vénen sense cridar?

Què volen aita, mirant-te a tu fixament?

Qui són els quals parlen cridant?

Algú recordarà en el futur,

els oblidats fets que han quedat en aquesta llacuna.

Por, el segon nom de la violència.

Qui són els quals vénen sense cridar?

Recordo ara, aquell consell,

no et fies d'aquell que estigui criat en el rancor.

Algú recordarà en el futur,

els oblidats fets que han quedat en aquesta llacuna

en alguna nova cançó,

en les pells dels vells arbres,

en la platejada aigua de l'Arga,

en els vespres.

Ens han tirat la porta d'una puntada

Qui són els quals vénen sense cridar?

Adéu germanes, adéu a tots els meus familiars,

adéu el lloc en el que jugava,

adéu a la meva benvolguda Larraga.

Algú recordarà en el futur,

els oblidats fets que han quedat en aquesta llacuna

en alguna nova cançó,

en les pells dels vells arbres,

en els estels de la Ribera,

a Nafarroa

Desitjava veure sang...

Vaig trobar-me una destral

a dins l'armari

em vaig excitar

desitjava veure sang.

I l'hi vaig clavar

enmig del cor

no va poder ni cridar

per sorpresa la vaig agafar.

Vaig beure'm la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell.

Tal com a missa fa el capellà

per tenir-la a dins me la vaig menjar

i ara és part de mi.

Vaig picar la seva carn

per fer croquetes

vaig ficar a dins el forn

el seu cor tallat en dos.

I amb els seus pulmons els canelons

van tenir aquell gust genial

que ningú els hi sap donar.

Vaig beure'm la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell.

La única cosa que no em vaig menjar

van ser aquells ulls que em tornaven boig

que els guardo amb formol.

I ara no sé el perquè

de tot allò que vaig fer

ara no li puc parlar

doncs jo me la vaig papejar.

I maleeixo aquell moment

cada dia i cada nit

l'esperit de Llucifer

amb va poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret

després de l'àpat

tot seguit vaig netejar

les parets plenes de sang.

I al bar del costat
fent una birra

sortia a la televisió

en Jack el destripador.

Vaig beure'm la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell.

Tal com a missa fa el capellà

per tenir-la a dins me la vaig menjar

i ara és part de mi

[Lleida (III)] Amb la unitat de la raó...

Potser en el fons,

l'Escola Ribrera no ha canviat tant

i els anys passen depressa.

Ovidi, de res a poc.

Sempre amb vent de cara,

superficials relleus,

remplaçaments fàcils,

metamorfosi insuficient.

I som on som, Martí Pol.

Més val saber-ho i dir-ho.

L'oblit no arriba, Isanta;

el perdó impossible, Agulló.

Els vius anem morint,

però hi ha qui no té fi.

Qui torna néixer, créixer…

la terra mai sabrà mentir.

I ens posem a apedaçar,

amb la unitat de la raó.

I ens posem a apedaçar,

el seu millor homenatge.

I ens posem a apedaçar,

amb la unitat de la raó.

I ens posem a apedaçar,

la victòria

[Lleida (II)] Els reis de la festa...

Llavis tan trencats.

Mirada de gata.

Mans de cosidora.

De rumbera i patidora.

D'artista reveladora i

del meu cor.

I no saps què fer

de la rumba calí.

I no saps, ai les cosetes

que si pogués t'explicaria.

De mica en mica

i a estonetes, ai petites

a cau d'orella.

Tota la nit
Vull que vull que vull...

Avui dormir amb tu

veuràs com no m'oblido del teu nom.

I el ventilador

i els reis de la festa.

La rumba del 60.

Té sabor i té tumbao

ebris de la soledat.

En què tu un dia em vas deixar.

Tot despullat

si forcem la màquina.

A la corba del morrot.

Avui vull ser poeta

ser comet i gra de sal.

Tot el sexe femení.

Que vas deixant al meu costat.

Un bon final

Ulls de vidra mira'm gitana

ai que la vida

ja saps com va.

Ulls de vidre

ai desitjada

rumbeta bona

jo t'he de cantar

[Lleida (I)] Sóc el boig de la ciutat...

Acabava d’arribar

només volia tranquil·litat

després de nits humides a la carretera.

Ell se’m va posar al davant

no em vaig saber controlar

va caure al mig d’una bassa de sang

i em va dir:

jo era el boig de la ciutat, tu m’has matat

m’hauràs de substituir d’ara endavant.

Van acceptar la condemna

per majoria absoluta

ni tan sols vaig poder-me defensar.

Vagaràs fins l’últim dia

en vela la nit per tota la vila

tu ets l’elegit per tots, em van dir.

Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat

l’hauràs de substituir d’ara endavant.

Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat

l’hauràs de substituir d’ara endavant.

Vaig passant dies i dies

aguantant humiliacions

l’ànima té força quan s’està sol.

Caure dins d’aquest forat

del que no puc escapar

em fa cantar per suportar el dolor.

Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar

l’hauré de substituir d’ara endavant.

Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar

l’hauré de substituir fins que algú acabi amb mi.

Fins que algú acabi amb mi

Mercat de Música Viva de Vic'09 (II)

Comissari Gordillo

Carles Belda-Sílvia Ricart

Quimi Portet

Mazoni

Lax'n'Busto

Com un record d'infantesa

sempre recordaré

a la Teresa,

ballant el vals.

Potser fou l'últim fet

amb algú que estimés

abans que un bombardeig

la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem

i en un solar apartat

ens instruíem

al seu voltant.

Mig descabellonada

ens mostrava les cuixes

i ens donava lliçons

d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.

I que els reis de l'Orient

no existien.

Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor

com la cosa més preciosa

i bonica.

Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar

a cantar i a estimar.

D'això ella era

la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap

i un mocador negre al coll

i faldes llargues

i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,

i la mestra més volguda.

dels infants

Mercat de Música Viva de Vic'09 (I)

Miquel GilJabier Muguruza
The Pepper Pots
Marc Parrot

Dr. Calypso

El Tio Carlos

Cris Juanico La Kinky Beat

Ombres blanques per la vida

ombres negres pel carrer.

Alguna de les dues tu molt be podries ser

només tens que fer només has de ser.

Tot el que tu ens diguis no ens fa falta pas saber

ni qui son els bons i qui els dolents

doncs és una cosa que es veu al moment.

Només actua i deixa passar el temps

que la vida t'ensenya encara que tu no l'entens.

Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit

Ombres blanques per la vida

ombres negres pel carrer.

Vivint el moment, vivint el present

aguantant el que vingui

i passant-ho bé.

Que tot el que tu ens diguis

no ens fa falta pas saber

Brigada de Bastoners a Palestina

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.

El teu nom un bell estel a l’Orient.

El teu nom esperança. el teu nom una espina,

el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,

el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres

com si així et desarrelessin el demà.

Els teus fills els soterren quan encara somriuen

esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari

perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,

el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme

colpejats pels qui escarneixen llur passat.

Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure

si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,

el teu nom Palestina

Lliga de glosa a Argelaguer'09

presentadora, organitzadora...

el futur, el present...

i ara què dic...

hahaha...

les arrecades de moda...

uf! quina calor...

La pluja a la cara,

el món canvia de color.

Gotes sobre l'aigua,

lliures les espatlles.

Els arbres ballen nus,

els pensaments s'esvaeixen com el fum,

blau a la mirada,

ball d'onades als teus ulls,

s'allibera l'alba,

rosada a les galtes,

el temps s'atura en veure't,

s'escapa lluny de l'horitzó,

i voles,

lliure,

obert el cor,

estenent les ales,

lliure,

cap a llum.

El vent bat la platja,

la lluna canta una cançó,

en la llengua dels astres.

La sorra es mou en l'aire,

s'esborra la distància,

s'escurça el camí cap al sol,

i voles,

lliure,

el mar al cor,

estenent les ales,

lliures,

com la llum

FESTA PER LA LLIBERTAT!

MAZONI

GERTRUDIS

GOSSA SORDA

Escàner de pupil·la

Examen capil·lar

Mostra d’adn

Anàlisi de sang

Pes, alçada

Empremta digital

Anàlisi d’orina

Historial dental

Inspira, conspira

Inspira, conspira

Inspira confiança

Número de compte

Ingressos anuals

Arbre genealògic

Antecedents penals

Vehicles al teu càrrec

Codi postal

Pòlissa de vida

Seguretat social
Inspira, conspira

Inspira, conspira

Inspira confiança
Número de compte

número de compte

número de ves en compte que no te’l vegin...
Inspira, conspira

Inspira confiança

Brigada de músics a Palestina

Brama al cel, brama a la vida.

Paisatge amazigh de la Cabília.

Plora el tren, plora el viatge

als pobles cremats del Kurdistan.

Obre escletxes des de punts de mira.

Pedres i morts a Palestina.

Crida el desert, crida la calma

sota les tendes del Sàhara.

Derrota cultures, derrota persones.

Màgia arrasada de l’Amazones.

Sense terra, sembren el somni.

Sense terra, seguen la fam.

Omplen els mars llàgrimes i rostres.

Mares i àvies a Buenos Aires.

Pres federal, pres del sistema.

pres per l’espera: Abu-Jamal.

Camina i no descansa

la veu dels sense terra.

Camina i no descansa

la veu del nostre món.

Camina i no descansa

i sembra l’esperança.

I avança, avança,

que la por no descansa.

Camina la impotència,

camina la il·lusió,

rumb a la terra, rumb al mar.

Camina esperança,

camina sense por,

en tots els passos dels meus anys.

Camina la impotència,

camina la il·lusió,

terra endins, mar enllà.

Camina esperança,

camina sense por.

Camina l’esperança.

Crema el cel,

crema la vida.

Àfrica: guerra, fam i SIDA.

Moren infants, moren amb tu.

Rio, Bagdad, Johannesburg.

Tomba nacions, mil formes de viure.

Presons de pobles, presons de somriures.

Combat poders, vertaders culpables.

Toquio, Brusel·les, Washington, Moscú

Después del ultimo adiós

Le tengo miedo al día que ya no estés aquí

a ese momento en el que te alejes de mi

le tengo miedo al día en que dejes de existir

y al no saber si podré o si querré vivir sin ti.

Cuando ya estés lejos

cuando ya se apague tu voz

después del ultimo adiós

seguirás estando, dentro de mi corazón.

Y el eco de tu voz...

Me desespera pensar en lo que será

despertar sabiendo que tu no vas a estar

se me cae el mundo ante la posibilidad

de no poder sentir ya tu presencia nunca mas.

Me da tanto miedo

el no saber respirar

o el no quererlo hacer mas

y el que este vacío se me haga infinito y mortal.

Temo a no ser capaz

de poder superar

el vértigo que me da

asomarme a ese inmenso pozo de tristeza y soledad.

Temo a no ser capaz

de poder soportar

el dolor de tu ausencia

cuando sea demasiado tarde ya.

Pienso y no lo quiero pensar

sueño y me da miedo soñar

no me atrevo a pensar en ti

lejos de aquí, lejos de mi

Aprofita la llum he escrit un somni...

Snatu berria naiz eta ez dut ireki nahi

libratuko omen nauen ate sorta

lehioekin aski zait

ez dago inor gure zain

jendez gainezka dagoen kale horretan.

Argia profitatuz amets bat idatzi dut

herri nekatu honen azalean

ea irauten duen,

badakizu hemen memoria ezabatzen digutela.

Tristea da dena, ospatu behar da!

Oraindikan dena lortzekoa da!

Orekak ez du balio lurrean zaudenean.

Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenean.

Gure gezur propioak sinetsi ditugula

besteen gezurrekin aspertuta

lider bat behar dugula dio

liderra izan nahi duenak.

Tristea da dena, ospatu behar da!

Oraindikan dena lortzekoa da!

Orekak ez du balio lurrean zaudenian.

Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenian.

Argia profitatuz amets bat idatzi dut

herri nekatu onen azalean

lider bat behar dugula dio

liderra izan nahi duenak...nahi duenak...

Tristea da dena. Ospatu behar da!

Oraindikan dena lortzekoa da!

Orekak ez du balio lurrean zaudenian.

Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenian

Incendiant Sidecar...

Tú no sabes bien porqué

a pesar del frío mueres de calor

en esta habitación no se puede respirar

abres la ventana es mucho peor

hay fuego en el balcón.

Arden, arden los muros y los tejados a

rden las sombras de tu pasado

arden en llamas nuestros abrazos.

Arden, arden los mares y los desiertos

arde la culpa de nuestro deseo

y las palabras que llevan veneno.

Porque esto es el incendio.

Esto es el incendio

somos un incendio sin control.

Aunque eches a correr

incluso lo que piensas es abrazador

como la luz del sol

ya no quieres escapar

te gusta ver el humo en cada rincón.

Arden, arden los mares y los desiertos

arde la culpa de nuestro deseo

y las palabras que llevan veneno

y el brillo pecador.

Porque esto es el incendio.

Esto es el incendio

somos un incendio sin control

Acústica'09

Cesk FreixasLa Brigada
Élena

Jorge Drexler

Mazoni

Sidonie

Com una carícia,

el clavell a la solapa

i els colors en el somriure.

La sempre nostra lluna plena,

l'abraçada tendra i llarga,

disparant ganes de viure.

La teva presència,

ànima alliberadora,

el batec de l'existència.

Clara i lleugera, en terra ferma,

apuntalen la bandera

les arres de la consciència.

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

Avui serem el món,

parlarem tots.

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

De la lluna a les estrelles,

la revolta es porta el cor.

Ets la veu i el dia,

l'origen dels nostres passos,

l'herència de cada vida.

El tacte suau de la poesia,

aquesta estranya mania,

de somiar per sobreviure.

Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta el cor

Tribut a SAU (Acústica de Figueres)

Papa Juls

Joan Masdéu (Whiskyn's)

Berta

Miquel Abras

Joan Tena

Virginia (la Puerta de los Sueños)

Jofre Bardagí

Pere Espinosa

Et pots quedar al meu costat
si no parles de calor
oh, oh! oh, oh,
de calor!
Sensual i experta, estranya i perversa
portes el foc en el cos.
Sé que tinc la nit guanyada
sé que en qualsevol racó
d’ara fins la matinada
lleparé la melmelada del teu cos.
M’has deixat el cos mullat
viciós i ple de suor
oh, oh! oh, oh, de suor!

Sensual i experta, estranya i perversa
no vull que te’n vagis,
vull menjar-te els llavis
vull viure de pressa abans que s’acabi
deixa córrer el foc pel cos

MAZONIMANIA!!!

La mala llet em posseeix com un dimoni

em corren mil formigues per sota la pell

La mala llet m’enfonsa els peus en el fang

m’ha ennuvolat el seny, m’ha enverinat la sang

Mala llet.

Mala llet.

Escolto les paraules que surten de dins meu

i em quedo tan sorprès com tu quan les sento.

És un odi dirigit a totes les coses

no m’estic justificant t’ho dic tal com ho sento.

Mala llet.

Mala llet.

Mala llet.

Mala llet.

Torna, torna, Serrallonga

Del cor de les Guilleries

sortirà un gran espetec

que en farà ressons de guerra

a les parets de Tavertet.

Des de Sau a la Cellera,

des del Far al Matagalls,

el trabuc d’en Serrallonga

tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,

que l’alzina ens cremaran,

que ens arrencaran les pedres,

que la terra ens robaran

100.000 VISITES!!!

Roser has de fer alguna cosa, un dia em vaig dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Vaig obrir aquest blog, tota sola me’n vaig sortir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
No em va costar gaire, fins i tot em vaig divertir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Volia ensenyar al món el que més m’agrada a mi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Els concerts vaig, a fer fotos per penjar aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Molta gent he saludat, i també he fet algun “amic”
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Hem fet algunes cervesetes i també algun got de vi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Avui tinc una notícia, que no em vull estar de dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ja sou més de 100.000 els que heu passat per aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Com us podeu imaginar, sóc la dona més feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
D’altres han anat més ràpid en fer aquest camí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però a poc a poc, jo també ho he aconseguit
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ai quin mal d’esquena, això sí que em fa patir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però això ho arregla, un massatge amb final feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Aviat marxo de vacances però tornaré amb forces per seguir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
La corranda és dels Manel, adaptada per un dia així
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Si teniu alguna cosa per dir, als comentaris ho podeu dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí

Bones Vacances!!!

Treu la pols de la maleta,

avui pots creure en tu.

Omple-la de mil promeses,

recupera el què has perdut.

Sigues tu el teu equipatge

i el vent el teu escut,

que comenci el teu viatge

el que sempre tu has volgut.

No el pots deixar escapar,

ha arribat el teu estiu.

Lliga el temps a les sabates

i deixa’l pel camí,

surt d’aquí amb la llum de l’alba

fins que caigui la nit.

Perquè el sol ja no perdona,

ja no perdona res,

saps molt bé que hauràs de fer-ho

abans no arribi el fred;

la calor és cosa d’hores

i el fred és molt intens.

No el pots deixar escapar,

és el teu estiu.

No el pots abandonar,

és el teu estiu.

Tira’t la vida a l’esquena,

no perdis més el fil,

no el deixis escapar,

ha arribat el teu estiu.

Si creus que això s’acaba,

sigues qui vols ser.

Treu-te el sol de la butxaca

i posa-te’l a la pell.

Mai veuràs l’ultima tarda

ni mai l’últim adéu,

si és cert que són quatre dies

diguem què penses fer;

la vida t’està esperant

molt lluny del teu carrer

Barricada a Salt

Es el juego del gato y el ratón

tus mejores años clandestinidad

no es muy difícil claudicar

esto empieza a ser un laberinto

¿Donde está la salida?

Estas asustado, tu vida va en ello

pero alguien debe tirar de gatillo.

Tu infantil sueño de loco

no es respuesta demencial

este juego ha terminado

mucho antes de empezar.

Anónimo luchador

nunca tendrán las armas la razón

pero cuando se aprende a llorar por algo

también se aprende a defenderlo.

Estas asustado, tu vida va en ello

pero alguien debe tirar de gatillo

Tirar-me al buit...

"i quan vaig procurar tirar-me al buit
el buit es va apartar
i em vaig clavar la patacada"

(III) Acampada Jove'09 - Montblanc

Cap el vespre és quan...

ReincidentesThe Skatalites
Banda Bassotti
Muyayo Rif

Oprimits

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,

i no saps el que fer i et quedes fixat,

i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,

i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,

i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons.

Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,

i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.

I t’encens un cigarro sense ganes de fumar,

i l’apagues aviat i et tornes a aixecar,

i de sobte tens por de sentir-te tan buit,

i te’n vas cap el pub i no trobes ningú.

I surts fora al carrer i comences a córrer,

i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,

i t’atures cansat amb el nas ple de mocs,

i t’empatxes de nit i respires ben fort.

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,

i no saps el que fer i et quedes fixat,

i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,

i mires al carrer i no hi ha gaire gent

(II) Acampada Jove'09 - Montblanc

Dr. CalypsoSota Zero
Los Delinqüentes
La Troba Kung-Fú
Calor, calor, quina calor que fa
que ens haurem de despullar...

Betagarri

Calor, calor, falta calor

acosta't una mica per favor.

Alcohol que en baixar ja no em crema

que a l'entranya hi tinc una pedra

pedra de gel feta de pena

ja no li cau ni una llagrimeta

"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes

per veure els dies passar tan ràpid.

Acaba el trago i aixeca la vista

i surt al carrer i busca qui t'estima.

Arriba un iaio ple de cabòries

menjant cigarros i, a la meva olla,

donant-me brasa sense profit

sempre m'explica ai! deu mil històries.

I em dic, que jo puc, que no sóc poruc

però el fred de peus em fa sentir sirenes

cada sirena pel que he perdut

a tots els trens els queda l'esquena.

Que no m'esglaio, ni em falten vides

el fred em pela i m'esqueixa a tires.

Calor, calor, falta calor

acosta't una mica per favor.

Però dins el gel el meu cor batega

bombeja sang a ritme de fera

i el fred de peus ara pica al terra

i el Canigó ara se m'ha tornat cascada

i canto blues amb llengua bastarda

perquè té mare però qui sap del pare

i donc gràcies perquè respiro

vull estimar tot allò que miro

Calor, calor, falta calor

acosta't una mica per favor.

Trobo el sereno al carrer mullat

és el tanguero de les altes hores

que canta sol amb l'oquestra mora

i dóna avís del que escolta i senya

i dóna senya al niu de la pena

que no hi ha roca que l'aigua no mogui

que la cançó és per qui la canti

i la guitarra per qui la toqui.

Que no m'esglaio ni em falten vides

però no tinc fred ni mesqueixo a tires.

Calor, calor, quina calor que fa

que ens haurem de despullar

(I) Acampada Jove'09 - Montblanc

SonasonCosto Rico Kayo Malayo
La Gossa Sorda
Strombers

Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l’esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música mètrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metròpoli són de carbó

les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València

sóc massa jove per fer-me gran

Per la finestra,

un sol assassí

m'informa cruel

que són vora les dotze,

suposo que ahir

m'ho vaig passar bé.

Entra roba bruta,

estossegant,

em sento esvaït,

però mirant a la nevera,

ja sé que puc dinar:

pernil dolç florit.

D'aquí un quart,

ja farà un quart que estic arribant tard,

al treball que em dona els quartos,

per poder dir un altre any

que sóc massa jove per fer-me gran,

no hi puc fer-hi res,

massa jove per fer-me gran,

però això ho cura el temps,

suposo que ho cura el temps.

Aquest cap de setmana

em toca fitxar al poble d'on vinc

on encara no entenen

perquè vaig marxar

d'aquell món tan feliç.

Vells amics i antigues nòvies

empenyent cotxets,

em diran que quan em caso

i jo somrient diré que

sóc massa jove per fer-me gran,

no hi puc fer-hi res,

massa jove per fer-me gran,

però això ho cura el temps,

suposo que ho cura el temps

Mossega’ls a on són més febles

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida.

Lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida

penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte.

Lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència

ataca els seus buits

quan tu ets ple de raons.

Fes que ells vinguin a tu

no juguis tu al seu joc

si vols que et vinguin a atacar

fes-los pensar que ells poden guanyar

si vols que es vulguin allunyar

fes-los pensar que ells poden patir danys.

Apareix a on no puguin arribar

dirigeix-te a on menys s'ho esperin

defensat a on no hi ha cap atac

ataca'ls a on no es defensin.

Mou-te per terrenys deserts de sospita

fes-te clandestí company invisible.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.

Posa’ls darrera pistes falses

que no coneguin mai

quins són els teus plans

si no sap cap a on ataques

tindrà que dividir-se per defensar

i dividit és menys fort

i així tu guanyes en nombre

si no sap a on ets

tu saps ben bé on et trobes.

Provoca'ls fes que adoptin forma

podràs conèixer així la seva força

amagat, observa com reaccionen

a on són més forts

i a on pots fer més mal.

Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.

Aigua has de ser com l'aigua

sempre tira a vall

omplint els buits plens d'aire

adaptat a totes les formes

que et marca el terreny

formant el riu que baixa amb força

tot el món sabrà la forma que adoptes

però ningú coneix mai com vas assegurar-te la victòria.

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida

lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida.

Penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte.

Lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència.

Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre

més ràpid que Muhammad Alí

a la plaça vull anar...

El Petit de Cal Eril+Anímic

Sota la olivera, olives
sota la olivera, estan.
A la plaça hi fan sardanes
- mare, deixa’m-hi anar
- no hi vagis Caterineta
que ton pare està a punt d’arribar
- tant si arriba com si no arriba,
a la plaça vull anar...
Son pare va arribar:
- on està Caterineta?
- A la plaça a ballar
son pare la va anar a buscar.
La primera garrotada
morta la va deixar.
Sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar.
I el dia del seu enterro
a son pare van penjar

(V) Hatortxu Rock 10

Oyes las sirenas echas a correr
es la policía te quiere coger.
Corres por las calles tienes que escapar
balas y pelotas tiran a matar!
Revolución, revolución, revolución!
En las barricadas puedes encontrar
la bala fascista que te matara.
Ves que hay peligro pero hay estas
luchando día a día por la libertad
Revolución, revolución, revolución!

Cheb Balowski

Si tens un Déu que és jueu i gastes gas algerià,

Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si menges pasta italiana i et fumés un havà,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si agafes una turca bevent whisky escocès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

I te'n vas a fer l'indio amb el teu cotxe japonès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si plantes la canadenca tot fumant costo afganès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si menges cols de Brussel·les mentre et fan un francès,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si a casa tens un canari i el teu rellotge és suís,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si utilitzes la "i" grega per escriure el teu país,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Tant si duus americana com mocador palestí,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si beus aigua de colònia quan se t'ha acabat el vi,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si t'enganyen com un xino i has d'acabar fent-te el suec,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si fas moros al teu pare i és primavera al Corte Inglés,

ja em diràs com goses dir estranger al teu veí

(IV) popArb'09

Qui n'ha begut

en tindrà set tota la vida.

Qui ho ha deixat

ja no suporta el pas dels dies.

Enganxa més que l'heroïna

i és tan eficaç com l'aspirina.

Diu que et transporta a un altre planeta,

t'inflama el cor amb mil somriure

si del cel fa caure espurnes d'or

per cada moment que tornes a viure.

I ara tu digue'm si és veritat

el que m'han dit que vas explicant

Diu que tu també ho has provat.

Digues, que ho recordes?

O quan ho deixes tot s'oblida?

I ara tu digue'm si és veritat

o tu tampoc saps ben bé de què et parlo.

Digue'm si és veritat.

Digue'm que no pot ser

que això també sigui mentida.

Diu que et transporta a un altre planeta.

T'inflama el cor amb mil somriures

i del cel fa caure espurnes d'or

per cada moment que tornes a viure

(III) popArb'09

M’aturen els mossos i em treuen tres punts

pugem a un taxi i ens vol estafar

però m’és igual, avui estic de bon humor.

Arribem a casa i escoltem The Cure

la cançó de l’aranya que em feia por de petit.

Caminem de quatre grapes a les sis del matí

com si el pis fos la sabana i nosaltres

gaseles i felins.

Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir.

It’s been a hard night’s day and

I been drinking like a sponge

It’s been a hard night’s day we should be sleeping like dogs

but when I get home to you, tell me baby what we’re gonna do

that make us feel all right, all right

Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir

(II) popArb'09

La SentinaDelên amb Sanjosex Delên amb Mazoni
Asped Weekend amb Miss Carrussel
La increïble Història de Carles Carolina
Élena Joe Crepúsculo
Manel

Nueva Vulcano

Miqui Puig y su Conjunto Eléctrico

Two Dead Cats

Aquesta cançó és per dir

que no et trobo gens en falta

i quan me’n vaig a dormir

amb la mà dreta ja em basta

que si tinc els ulls humits

és que hi tinc una lleganya

i si no surto de nit

és perquè vaig curt de pasta.

Els amics que compartim tots t’enganyen

sóc un home nou

mai he estat millor

i no saps quant m’estalvio en trucades.

No t’enyoro, nena.

Aquesta cançó és per dir

que si de res no en tinc ganes

no ets pas tu, sinó l’edat,

que als trenta anys això ja passa,

que l’anell que em vas donar

el guardo perquè el vull vendre

i la teva foto al llit

no he tingut pas temps de treure-la.

Els amics que compartim tots t’enganyen

sóc un home nou

mai he estat millor

i no saps quant m’estalvio en trucades.

No t’enyoro, nena.

Els amics que compartim tots t’enganyen

no estic deprimit

i si estic tan prim

és perquè ara em bec la llet descremada

(I) popArb'09

Love of Lesbian

Joan Miquel Oliver

Phil Musical

Angelina i els Moderns

Els nens eutròfics d'en Pedrals

Ultraplayback

Oliva Trencada

Ix

Ell va dir piscines, ella trampolins.

Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’

I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.

Ell va dir tigressa, ella colibrís.

I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir llimones, ella va dir groc.

Ell va dir pintura, ella va dir pot.

I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç

(IV) Hatortxu Rock 10

Piperrak
Parabellum
Habeas Corpus

Berri Txarrak Eina
Me hablas pero no puedo oirte

El chivato cableado que me ha dado un beso

de 40 minutos está muerto

le has ganado una sonrisa a la impotencia

cristales golpeados, síntoma de distanciamiento

entre amigos

un bolso cuadrado repleto de ti

y las incontenibles ganas de recorrer

ochocientos kilometros de venganza.
¡HA! Hartortxu Rock ya llego

¡TOR! El pueblo se lo debe al pueblo
¡TXU! Cita de la solidaridad

Hemos hecho la mayoria del trayecto
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti

Ven, un paso más hacia la cumbre

Y tú, si tú, me fortaleces

Ven, ese viejo muro está al caeresta al caer, a patadas, claro
¡HA! No hay sitio para la renuncia
¡TOR! Siempre mirando hacia adelante¡

TXU! Firmes en nuestras ideas

El futuro te espera

Dando caña, dando caña, dando caña…
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti

Ven, un paso más hacia la cumbre

Y tú, si tú, me fortaleces

Ven, ese viejo muro está al caeresta al caer, a patadas, claro
Como demuestran las cartas violadas

son testigos de letras solidarias que jamás se hayan escrito
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti

Ven, un paso más hacia la cumbre

Y tú, si tú, me fortaleces

Ven, ese viejo muro está al caer

esta al caer a patadas, claro

(III) Hatortxu Rock 10

Soy, socio del club,

de... las causas perdidas.

Ellos dicen " por aquí ",

yo me pierdo, por allá.

Tengo, los colmillos afilados ,

y... muy ágil la cintura

para esquivar los golpes

y seguir bailando este rock´roll.

Aunque esta almorranita

no nos deje esta noche

usar la mantequilla...

¿Qué le vamos a hacer?

Si es así,

y a pesar de todo nos divertiremos.

Si es así,

y a pesar de todo nos divertiremos.

Si es así,

y a pesar de todo nos divertiremos.

Creo, que a mi también, me, excita el poder.

Excita mi mala leche,

excita al asesino que hay en mi.

Mientras, como palomitas en el cine,

y tú, me haces cositas.

Me siento un artista,

un filósofo, el rey de la pista

(II) Hatortxu Rock 10

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Llibertat

És quan parlem de lluitar que jo penso que

criticar i limitar això no pot ser

que no devem oblidar el nostre passat recent

i mai, i mai, i mai

Mai dividir la unitat que no passaran

que tu saps, que jo sé, que no ens venceran

i les veus, que no callaran

i que lluitant, resistint no ens maxacaran

i ara bé, al carrer haurem de tornar

doncs no conec cap imperi que hagi renunciat

Al seu poder, la resposta és popular

i ho farem, i ho farem.

To fight

i és així construïm el rebuig

i no acceptem el poder, un poder violent

que primer executa la opinió plural

i després no hi ha res que podem

Fer amb el poder que remata la insurgència i que

segrestar i amputar això és el que hi ha

per esborrar la memòria que és la voluntat

i perpetuar, permutant el terror d’estat

que trepitja i esmordaça el pensament

Ocultant i oblidant i amagant

Solidaritat

Solidari

Freedom (you want freedom?)

Askatasuna

Burnizko ate erraldoi horrek muga dela amaten du

Baina kolpatuz eta kolpatuz hortzak dizkiote kendu

Herraietatik eztarro batek deihadar bat botatzen du

Airean joan eta atean kolpe bortitz bat jotzen du

Aska... askatasuna

Aska... askatasuna

Indakeriari erantzuteko erabiltzen da indarra

Gaurkoa baino ilunagoa izan ez dedin biharra

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Freedom (you want freedom?)

Llibertat

(I) Hatortxu Rock 10

ReincidentesGatillazo
Hora Zulu
Hesian
Etsaiak
The Kluba
Banda Bassotti

Videojuegos, tragaperras en el bingo, café y copa,

todo vicio...

Teleadicción, revistas del corazón, peluquería,

todo vicio...

Salir a follar pagando con cualquiera que no sea tu mujer...

Ir a la peña a cubatear y el fútbol como fuente de lucidez...

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa.

Cocaína para trabajar porque mi curro me lo exige...

Tabaquismo, propaganda, religiones, violaciones, suma y sigue...

Comprar y comprar diciendo que responde a una necesidad...

Drograr a los viejos to'los dias de la seguridad social...

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa.

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu cama.

No paran de criticar, o más bien despotricar...

La juventud busca su perdición con tanto vicio...

Litronear en las plazas es un acto de vandalismo,

pero también lo es protestar o abrir bares distintos...

Fumar hierba es ilegal, también anti-social pero nos gusta más...

Sexo, droga y Rock&Roll es libertad, igualdad y fraternidad....

Sin vicio no quiero estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa.

Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)

Sin vicio no quiero ná' en tu casa, en tu cama, en tu casa ni en tu cama...

Vicio...

La batalla de les idees...

Al carib arribats en les galeres

han trobat la seva sortida

recorrent el camí a la inversa

del gran èxode del esclavisme

desplegats per l' Àfrica natal

omplint els buits que deixaven els soviètics

entenent que tot poble és sobirà

construint la unitat contra l'imperi

qui vol la independència

demana al món ajuda

on tota experiència

es sempre ben rebuda

de cara al apartheid enfrontats

derrotant-los per sorpresa

reneix l'orgull del poble Africà

quan el racista es torna presa.

Tot va passar a Cuito Canavale

a ritme afrocubà a cuito canavale

a fi del apartheid a Cuito Canavale

com a Stalingrad a Cuito Canavale.

El pigment de la pell del poble cubà

tonalitats del color de la terra

que com la sang o el sol del poble Africà

tenyeix de roig la bandera que oneja.

La Història no coneix cap cas

equiparable a aquesta gesta.

No hi ha cap arma de més abast

a la batalla de les idees

la resposta ha estat de milers de cubans

Fidel guiant, la raó fa la resta

que com el Che tots són voluntaris lleials

com a soldats però també com a metges.

A Cuito Canavale: Angola no se invade!

A Cuito Canavale Cuba diu: Angola no se invade!

El blanc ataca a Angola

I Namíbia ocupa amb militars

L'apartheid que controli la zona

Que els revolucionaris volen recuperar

Ciutat podrida...

Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida
els carrers són plens de foc.
Vull sortir d'aquest infern
on els crits dels perduts s'obliden
quan ets presoner, l'esclat del vent
i la llibertat no camina.
Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida
els carrers són plens de foc.
Aquest és el moment
en el que ha mort la vida
no m'importa el moment
puc caminar sense guia.
Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida

els carrers són plens de foc

Vine...

Vine

et convido a un croissant

fem una vichysoisse

si vols fer una fondue

en un bon restaurant.
Saludarem al xef

brindarem amb xampany

menjarem petit fours

semblarem dos infants.
Anirem als Melies

en sessió Nouvelle Vague

i veurem tots els films

d’en Truffaut i d’en Godard.
Et cantaré Jacques Brel

des de la Torre Eifel

farem com l’Amelie

en moto per Paris.
Pujarem a la suite

t’untaré de foie-gras

fem un quadre avantgarde

amb patè de canard.
Gafarem la roulotte

seguirem els del Tour

i ens pararem a Andorra

a comprar-te un perfum

Ara va de bo...

Una funda que no folra.

Un paraigües tot mullat.

Una goma que no esborra.

Un barret de cap pelat.

Ara va de bo, senyor rector,

ara va de bo, senyor rector.

Per tal de poder ensucrar

la carxofa tan amarga,

una flequera molt llarga

ven tites de massapà.

Ara va de bo ...

Ella en punteja, en punteja,

ella en punteja amb peu pla.

Porta sivilles de plata,

xim-pom, porta sivilles de plom.

Qui la ballarà més bé, jo i el pare, jo i el pare,

qui la ballarà més bé, jo i el pare i en Peret.

Si en Peret no vol ballar, garrotades, garrotades,

si en Peret no vol ballar garrotades en tindrà.

Guaita com se t'enfila,

quina enveja que em fas!

Si la meva no refila

llepa que lleparàs.

Sento la dansa del seu llit,

és un grinyol que no afluixa,

i per fi llença el gran crit,

algú es menja la maduixa.

Ara va de bo ...

La tita més titolada

no té cap titolació

si al moment de titolar-se

la tita li fa traïció.

Busco crossa genial

que vulgui compartir

surrealisme carnal

amb triangle diví.

Ara va de bo ...

Ella en punteja en punteja,

ella en punteja amb peu pla

porta sivilles de plata

xim-pom, porta sivilles de plom.

Qui la ballarà més bé, jo i el pare, jo i el pare,

qui la ballarà més bé, jo i el pare i en Peret.

Si en Peret no vol ballar, garrotades, garrotades,

si en Peret no vol ballar garrotades en tindrà.

Homes! Home...

quan esteu a soles us toqueu lescastanyoles?

O potser per ser més fi us toqueu el pirolí?

I us poseu les botes tocant-vos les pilotes?

Però el que us deixa més a punt és un cinc contra

un, ja teniu la mà a punt.

Quan ets tan endins

esclaten pianos i violins.

Un cop ja ets fora,

melanconia de tenora.

Ara va de bo ...

Ell la grapeja, grapeja, ell la grapeja i no en sap!

I a sobre es creu que li agrada.

Doncs, no! Li falta imaginació!

Pel davant el davantal

semblava una barrera,

per estalviar l'entrebanc

m'hi acostava pel darrera.

Ara va de bo ...

Ella en punteja, en punteja,

ella en punteja amb peu pla

porta sivilles de plata,

xim-pom, porta sivilles de plom

uno se siente vivo...

Compañera,

usted sabe

que puede contar conmigo,

no hasta dos ni hasta diez

sino contar conmigo.

Si algunas veces

advierte

que la miro a los ojos,

y una veta de amor

reconoce en los míos,

no alerte sus fusiles

ni piense que deliro;

a pesar de la veta,

o tal vez porque existe,

usted puede contar

conmigo.

Si otras veces

me encuentra

huraño sin motivo,

no piense que es flojera

igual puede contar conmigo.

Pero hagamos un trato:

yo quisiera contar con usted,

es tan lindo

saber que usted existe,

uno se siente vivo;

y cuando digo esto

quiero decir contar

aunque sea hasta dos,

aunque sea hasta cinco.

No ya para que acuda

presurosa en mi auxilio,

sino para saber

a ciencia cierta

que usted sabe que puede

contar conmigo

Cançons per ballar...

Arriben els dekrèpits,

comença el festival,

el baix i la guitarra,

comencen a rascar.

Us portem la nostra música,

cançons per ballar,

us portem la nostra festa,

per reivindicar.

Arriben els dekrèpits,

comença el festival,

percussions i bateria,

comencen a picar.

Pica i repica,

canya per un tub,

ens sentiran molt més

que al timbaler del grup.

Dekrèpits no acabats,

la lluita continua,

no ens quedem parats!!

Arriben els dekrèpits,

comença el festival,

acordió i vent,

ja es fan escoltar.

Us portem la nostra música,

cançons per ballar,

us portem la nostra festa,

per reivindicar.
Dekrèpits no acabats,

la lluita continua,
no ens quedem parats!!

10 anys de Menaix a Truà

Puc caminar sense cansar-me

mentre em toqui la llum del sol.

Puc respirar sense ofegar-me

si trobo un lloc on estar sol.

He desitjat poder parlar,

sense paraules per a demà.

He tingut por al despertar.

Tampoc avui he pogut somiar...

Jo et demano tot sovint...

Mare, tu que ho saps tot.

Pots dir-me què és el que em passa.

Tu que ho saps tot.

He deixat de dibuixar

un miratge per demà

i tinc son.

Dorm, petita, dorm,

fes que tingui son.

Vull venir a ballar,

quedem d'horeta dins del teu món.

Dorm, petita, dorm,

fes que tingui son.

Ja no vull despertar.

Qui sap si tinc respostes per a donar.

Tot i així, sé que tot ho tinc a dins.

Et demano tot sovint...

Mare, tu que ho saps tot.

Pots dir-me què és el que em passa.

Tu que ho saps tot.

Què és el que fa que nosaltres...

Tu que ho saps tot.

Hem deixat de dibuixar

un miratge per demà

i tinc son

Paraules, paraules...

Benvinguts al primer món
Amb tots/es vosaltres, el Mr.Banc Mundial
Si no teniu necessitat
Nosaltres les sabem crear
Treballem per la humanitat.
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Els senyors del capital
sempre enfonsen al més debilitat
imposant unes idees
que ja havien fracassat
que pots esperar d’uns caps quadriculats?
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Som un país civilitzat
i amaguem el cap
consumint en un centre comercial.
La nostra història hem oblidat
és la realitat
la cultura i la memòria han destrossat

Al mar! Al mar!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,

tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,

tu i jo hem cantat a la vora del foc,

tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,

tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,

juguem amb alegria, esquivem passejants,

a l’horitzó es divisen les veles

d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.

Dormo una estona, a la que bufa la mar,

així estirada se’t veu espectacular

llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues de final inesperat.

Es abusiva tanta calor,

t’incorpores i et poses bé el banyador,

amb el peu calcules com està l’aigua

i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,

i si malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no fessim camí.

Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d’un bar,

sona bona música i som davant del mar

Al mar! Al mar!

Passo la vida fent la viu-viu

Diumenge al vespre ben avorrit
Vaig al Morrosko a comprar tabac.

Xerra que xerra amb tota la penya,
me cago en l’hòstia m’he emborratxat!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Avui és dimarts o potser és dimecres,
no ho sé del cert però ja vaig ben pet.

Tot xino-xano vaig passejant
per la vorera on fa solet.

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Avui és dijous i demà és divendres,
no ho sé del cert si he d’anar a currar.

Per si de cas jo me’n vaig de festa,
si ho pots fer avui no ho facis demà!

Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

Perdó per ser conscients...

Tot fent un Mesclat...La sorpresa de la nitPatufet on ets?

Resulta tan molest

tenir nació però no estat.

Poder seguir creixent

però al marge de la llei.

No veig que sigui greu

defensar el lloc que et veu créixer.

Sentir-te’n a prop seu,

no pot ser tan dolent.

Perdó per ser conscients

de la nostra identitat,

per creure que voler pot resultar poder.

El temps ens dóna les raons

que ens han pres tants moments

de glòria.

No cal seguir els patrons

que ens han empès...

a viure tants cops el mateix procés

i a creure que hem de demanar

permís per viure,

per proclamar-nos lliures

de sentir la vida

tal com sempre hem desitjat.

No sabem dir que no

amb prou contundència

a totes les restriccions

que ens han empès...

Una revolució dins meu

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difí­cil descobrir qui soc avui­.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,

tomba la bala que m'apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s'esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...

Hauria d'haver estat diferent,

però en un moment s'han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran

BRAMS 2010!

Va ser l’any de començar
a posar-nos en moviment.
mocadors negres al coll,
i conèixer tanta gent;
l’any que vam sortir al carrer
per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer
qualsevol revolució.
No recordo d’ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.
Va arribar l’any dels jocs,
l’any que van jugar més brut,
de tortures i presons,
de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar,
sols en recordo amargor
i el dia que vaig pensar:
-Quant de temps llençat en va!
Amb l’absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.
Uns se’n van anar a dormir
i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor
fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar
que l’empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell
que ens permet tornar al combat.
Mentre duri el setge no
signarem la rendició:
mocadors negres al coll!
Visca la revolució!
Sempre més
Mentre duri el combat
Sempre més
estaré al teu costat,
Sempre més
que aquest poble necessita
Sempre més
retrobar la llibertat

Biziraun

Ezagutzen ez dudan herri batean
bapatean, ixilean bezala agertu naiz
kafetegi barrura sartu, lekua hartu
eta nire ingurura begiratzen jarri naiz
bikote bat muxuka mundua desafiatzen
bizitza xurgatzen
muxuz-muxu maitasuna puzten
ez dute besteentzako lekurik apenas uzten
telebistari begira jarri naiz, naiz, naiz...
Nahiz eta albisteek, berri guztiek,
berri gehienek
hortzak erakusten dioten zorionari,
zorion apurrari Sanzek ezetz, ezetz euskarari
hiru palestinar zulora, real madrilek gola
arma tiro pum, atxilotu lotuak edonun
eta galdetzen dut zer ote den hau
bizi ala iraun, bizi ala iraun,
biziraun zu barik
Noizean behin barregin
bakoitzak bere ikarak
gordetzen ditu berekin
halakoak gara
ezinegona, zulo sakona
sentitzen dudana ez da batere ona
batzutan, askotan, gehiegitan, oso maiz
gaizki nabilela ohartzen naiz
kamarero: kafe bat, hutsa ta doblea
gaur ez dut ametsik egin nahi, nahi, nahi...
Nahikoa da, ez dut ilunegi azaldu gura
altxa aingura eta bakarrik atera nahiko
nuke kanpoko mundura
baina kosta egiten zait,
kosta egiten zait, bai
ta ez naiz ari,
ez naiz ari damu eta erruei buruz
hainbat zauri irekirik ditut
horixe da dena, barkatu
Behin idatzi zenuen elaberri hura
nire poemengatik trukatu nahi nuke
jakiteko behingoz ni sufritzen
ari nintzen bitartean
zu zertan ari zinen
zertan ari ote zinen
Dirudizun bezain zoriontsu
izan zaitezen opa dizut

Boikot

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Boikot, columna popular

Trenca amb l’homogeneïtat d’aquesta societat
i la seva realitat: pensament uniformat

i l’home és un esclau de l’ordre i del silenci
perdut en el ramat dissenyat pel capital

Boikot, a l’ordre i a l’estat

Boikot, a l’ordre i a l’estat

Boikot, acció popular

Boikot, acció popular

Trenca amb l’única veritat del món neoliberal
és l’ordre del mercat: no a l’aldea global.

Que esborra les arrels i aliena les cultures
l´home és la mercaderia que compra el capital

Tu tries: t’arrossegues o somies

Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre.

Sona a principis de segle, a tramvies, milicians.

A la ciutat cool regida pel càlcul

el bàndol del diner la màxima del fem ho bé.

Pregunta-li a Satorres o a Bellver

per les pensions astronòmiques dels

directius de TMB, caminant per la catifa

del poder mentre puja la tarifa del bitllet.

Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons

no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres

i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres.

Surten a la superfície, verborrea

de la cúspide als despatxos de Via laietana.

Al carrer assemblea sobirana la dignitat

es pren sindicalistes no es demana.

Sis mesos de durs testos,

fent front a l’empresa i als seus gossos, els mossos.

Quatre cops de porra i llestos.

Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres

i neix complicitat que s’expressa de mil maneres.

Mentre la roda de la mentida gira,

en el vell parany enguany buseros són punt de mira.

Hereu, Cuní i Rahola de la mà,

conjuren per la supervivència d’allò

que els dona de menjar i tira passa

que ens veuran trinxar els bussos a esquirols.

No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols.

No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda.

Miren per ells i ignoren l’art de viure entenent que baixar el cap

es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí.

Qui mana avui a TMB ara sap que

aquí cada nova conquesta els costarà d’arravatar.

2 dies 2 dies 2 dies 2 dies

La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la.

Tu tries: t’arrossegues o somies

Folk'n'Roll

Hi ha una por que a tots ens fa iguals,
avança entremig de les hores
justament perquè aquell que esperàvem
no arriba
i nosaltres ja fa tanta estona que hi som!,
aquesta por
que tots coneixem i no veiem enlloc
perquè tant i tant no arriba
aquell que esperàvem
i nosaltres sí!

Sóc rebel...

Mai no seré del sector moderat de res,

no estic aquí per perdre el temps,

ni per que m’agradin els extrems,

cal avançar cap a l’autarquia

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

No acceptaré mai l’oficialitat,

que és fer-li el joc a l’ocupant,

que és una treva que esdevé parany,

lluitaré amb la meva cortesia:

la diplomàcia de la rebel·lia.

A dins el cap hi duc l’estel,
sóc rebel, amunt la resistència,
el meu cor és la llei,
sóc rebel, avant la dissidència,
el meu cor és la llei.
Buida’t el cap de rebaixes de llibertat,

rebutja el producte adulterat,

fes-t’ho a casa tu mateix

i recorda que ho componia:

La diplomàcia de la rebel·lia.

No donaré tampoc la conformitat

ni a les seves lleis, ni al seu estat,

ni a la meva espanyolitat

i en qualsevol cas els respondria

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

Passa a l’acció!

Aixequem la insurrecció!

La indocilitat ens portarà

a noves formes de lluitar,

de lluitar cada dia,

amb la diplomàcia de la rebel·lia.

Obre camins

a cops de puny,

a cops de falç,

cal que estiguis fort i entrenat

a l’hora d’enderrocar

els pilars de l’oligarquia

amb la diplomàcia de la rebel·lia

Un home i un elefant

En un paratge desert

hi ha set muntanyes al fons

i un sentiment tot incert.

De cop la brisa d'un nord

aixeca un pam la pols

i el cel s'omple de records.

Un home i un elefant

passen sots l'arbre de fang,

un home i un elefant blanc.

Com si volgués desfer embulls

amb els dits es va estirant

la barba i acluca els ulls.

Acota el cap i et somriu

per sobre de les ulleres,

acota el cap i et somriu.

Un home i un elefant

passen sots l'arbre de fang,

un home i un elefant blanc.

Imprès en el firmament

un nen amb pantalons curts

porta una serra d'argent.

Un nen i l'home elefant

han talat l'arbre de fang,

un nen i l'home elefant fan:

Daràddaddà rerorum...

+ Vila-Seca'09

Estramp Jaç

Smoking Bambino Anímic
Els Amics de les Arts
Suîte Momo

Els Nens Eufòrics d'En Pedrals

Els meus personatges
parlen per ells,
però els seus rampells
no són més que imatges
d’alguns dels estatges
de la meva ment.
Quan escric entre ells
(són tots tan contraris...)
comprenc els comentaris
i els jutjo per bells
i per no tan bells,
que és: per tal com sonen.
Potser desentonen
amb la veritat?
Mai m’ha preocupat.
Els faig perquè em tempta
dir que sí i dir que no
i tenir raó
sempre

Fira de la Música al carrer a Vila-seca'09

El petit de cal eril

Anna Roig i L'ombra de ton chien

Élena
Elsa Benaquel i els bues que diu

Le Petit Ramon

Company, mosseguem la vida!

Que l'amor ens ragui els llavis:

Farem un pacte de sang

quan la lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang

una conjura de ràbia

que ens faci estalvis del seny

que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida

sota la lluna granada

és dissabte i això s'ha d'aprofitar...

Ep, mestressa, posi'm una cervesa

que és dissabte i això s'ha d'aprofitar

a les taules, la gent beu i diu burrades

i he pensat que avui em tinc que emborratxar.

Ai que bé s'està en aquest bar.

Com m'agrada fer una copa a la barra

els amics canten cançons populars

quan les dotze sonen en n vell rellotge

jo ja em foto la cervesa m'ha tocat.

Ai que bé s'està en aquest bar.

Tinc un paio ben guapo

sentat al costat

i abans de que tenquin

una cosa l'hi he de dir

que desde que vaig veure com ballava

tinc el cor aturat

Punys i banderes roges la vent

Un primer de maig

als carrers de Xicago

uns obrers marxant,

reclamen les 8h de jornada laboral

els nostres companys tacaren

de vermell amb la seva sang

els seus draps blancs

el record present.

Aixequem amb orgull

punys i banderes roges la vent

fins que guanyem.

Però encara que passa el temps,

tot segueix seguirem lluitant,

conquerint els drets.

Un proletariat que es va sindicar

sindicat que es ven a la patronal.

Obreres que cremen al 1009

fàbrica tèxtil ciutat de Nova York.

Dones que només cobren una part del sou

pel mateix treball no té res de nou.

Les nostres reivindicacions

no necessitaran mai de moderador

mentre existeixi un sol explotador

no hi haurà pau en aquest món.

No hi ha pau sense justícia,

No! No hi ha pau!

El cercle viciós de la moderació.

Gira i gira en la roda del temps.

Amunt els damnats de la terra

en peu els qui pateixen fam

els proletaris criden guerra

tot el món és guerra en clam

del passat no deixarem rastre

estols d’esclaus tots amunt, tots.

La terra canviarà de base

no hem estat res i ho serem tot.

És la lluita darrera, unim-nos i demà

l’internacional serà el gènere humà

3 anys posant la Directa

Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí
però el record de la vall on vas viure
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara et guarda la pena,
tant amarga del teu comiat

Sigues el que vols ser...

Voto per la teva mirada,

pel cant dels estornell,

pel sol que entra al matí,

per la llum i el seu destí.

Voto el poeta que recitaves,

els lilàs que no han florit,

el color que desitjaves,

el dret a seguir existint.

Voto per tantes vesprades

esperant la sort i l'alba,

tantes llunes que has sembrat,

rius de plors que has anat vessant.

Voto per cada dia,

per les paraules i els somriures,

perquè no arribi el marit;

ni patró ni sotmesa al llit.

Sempre maltractada, sempre violada,

sempre només sempre; sempre, només ella...

Sigues tu,

sigues el que vols ser,

trenca amb el teu present

si vols salvar la teva pell.

Pensa-ho bé,

no ets l'esclau de cap rei,

rebel·la el pensament,

cap home val tot el que ets!

Sempre maltractada...

Caminem per poder ser...

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no creiem en les fronteres

si darrera hi ha un company

amb les seves mans esteses

a un pervindre alliberat.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no ens mena cap bandera

que no es digui llibertat,

la llibertat de vida plena

que és llibertat dels meus companys.

I volem ser per caminar

i caminar per poder ser.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no sabem himnes triomfals

ni marcar el pas del vencedor,

que si la lluita és sagnant

serà amb vergonya de la sang.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar.

Venim del nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

seran inútils les cadenes

d’un poder sempre esclavitzant,

quan és la vida mateixa

que ens obliga a cada pas.

I caminem per poder ser

i volem ser per caminar

Ara va de bo...

El tio Pep, els quintos d'Alzira
i els guerrers de Moixent
El Rat Penat, el moro Muza, el tio Canya
I Rosariet la carnissera de la Xara
La Dama d'Elx, la Delicà de Gandia
i el Miquelet de la Seu
La Panderola, les xicones de Xixona
Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines
gegants del Romaní.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro
farem saó.
El Mascarat, un ciclista de Pego
I el ninot indultat
Tomabatossals, Arrancapins , Batiste Ceba
Maria Rosa i la Xata Merenguera.
L'home del sac, la fera ferotge
I els enfarinats
Tirisiti, el penjat sense fetge
I Amparito la filla del metge
Ovidis i Tereses,
dimonis fumadors.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro,
farem saó.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del trofarem saó

Caminants, de somnis perduts...

Caminants,

dels perfils del món,

de destins valents,

de llocs inventats.

Passatgers,

de la immensa nau,

compartint la llum,

travessant l'espai,

sorra a les sabates,

dels deserts nordafricans.

Pa amb vi i sucre i neules,

i un bolet a dins del cap.

Caminants,

de somnis perduts,

de records secrets.

De la immensitat.

Pelegrins,

de la necessitat,

sense res a fer,

més que anar endavant.

Cantimplores plenes,

d'aromes de Montserrat.

I al sarró, maria.

Del Bagès i l'Empordà.

Per seguir somniant.

Taronges de la Xina.

I campanes del Nepal.

Mantres del Tíbet.

I cançons per anar ballant.

Caminants,

dels perfils del món,

barrejant els sons,

vorejant el mar.

Passatgers,

dels quatre cantons,

compartint la nau,

travessant l'espai,

bon viatge,

caminants de prop,

bon viatge,

caminants eterns,

bon viatge,

caminants del món

els tresors de la carn

Una nit la boira arribà a la vall

soterrant les muntanyes i esglésies.

Va ser quan de sobte el poble es va adonar

que entre ells ja no es podien veure.

Com que el calor es feia insuportable

i cap pudor podia fer-los nosa

es van traure els vestits.

Van sortir sentint-se molt més vius que mai,

desitjant trobar-se uns als altres.

A tot arreu bramaven llits de llibertat

perque l'amor omplia l'atmosfera

i al camí també era la portera

que reclamava feta una fera

convidant als seus pits.

Poc a poc es va juntar més personal

que volia gaudir de la gran festa.

Com que tots els cotxes eren aparcats

ho van fer enmig la carreterra

Crits, gemecs, rises, batecs i palmes

descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.

I així tots els llavis es van enjuntar

i els clatells, les galtes de les natges,

i el perfum de tots els cosos extasiats

esclatant un colectiu orgasme

i tot era una gran meravella

també mascle amb mascle i femella

amb femella tots semblants al déu Pan.

Fins que un matí la trista radio va anunciar

que la boira afrodisíaca se n'anava

a buscar d'algun lloc més necessitat

deixant-vos allà a mitat faena.

Però fent servir l'antiga inteligència

per gaudir d'un millor estat de consciència

es van fer saltar els ulls

Bona nit amor meu!

l'amor és cec!

Guanya primer lluita després...

Quan el barri s'ha fet fosc

es sent la crida del bosc.

La fera ferotge desallotjada

esperant l'atac emboscada.

Com si fos el vietcong

creant el caos a Saigon

Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!

La poli que no entrarà

no sap que es pot trobar

si deu, si cent, si milers de feres

inescrutables, sense forma...

A Gràcia regna la foscor

la fera rugeix a Barcelona.

Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força

guanya primer lluita després.

Atacant a on menys s'ho esperen

a on menys forces tenen

a on les brases cremen.

Ocupant la pista de l'aeroport

si els obrers no volen, avui no aterra cap avió.

L'enemic també es vulnerable

el teu cos també pot ser un arma.

Com Palestina, com l'entifada

escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània.

Les nostres pedres, els nostres cossos

avui omplen portades.

El vietkong son experts mestres en la defensa

amagats als túnels que han cavat sota terra

a on menys et busquen,

a on menys t'esperen,

l' important és sempre controlar el factor sorpresa

els obrers del Prat fent-li front als avions.

A Palestina el jovent davant els tancs de Sion.

L' inescrutable és en tu el vulnerable és en ells.

Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força

guanya primer lluita després

Recuperarem el vell somriure...

Vam ser vençuts amb l'argument del sabre,

desposseïts del dret a decidir.

Vam ser forçats a l'empresa macabra

de fer més gran l'imperi del veí.

Hem estat muts perquè hem portat mordassa,

hem estat quiets, és lògic tenir por:

l'any trenta-sis van complir l'amenaça

vigent encara a la Constitució.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat.

Aquell paper que el feia abans l'exèrcit

el fan mitjans de comunicació:

mentre la realitat es tergiversi,

no cal cap altre element de dissuasió.

Ens deixen ser el llegat antropològic,

ens deixen ser la peça del museu,

ens deixen ser la fera del zoològic,

ens deixen ser el seu millor trofeu.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat.

Dibuixarem no sola la ratlla al mapa,

també l'esbós d'un canvi més profund

començarem així una nova etapa,

ningú allà baix, ningú allà al capdamunt.

Recuperarem el vell somriure

aviat en veure la Terra Lliure.

El jou de tres-cents anys farem prescriure

ben aviat

Una guitarra per poder somiar...

Vas marxar de casa,

als carrers tot estava cremat.

Buscaves bones cartes,

vas arribar al final de la ciutat.

Sense res a perdre,

el que tenies havia de canviar.

Tampoc res en què creure

una guitarra per poder somiar.

La vida espera

dies de carretera

la vida espera

mai no vas voler tornar enrere

el món era a les teves mans.

Vivint contra les cordes

eres feliç però no en tenies prou

series part de la història

i fins i tot potser el nou rei del rock.

Pel camí de la fama,

allà on anaves mai no estaves sol

però a part de la guitarra

l’únic amic fidel era l’alcohol.

Si cada dia està més lluny

tot el que has somiat

potser ha arribat l’hora de despertar.

Caigut de les estrelles

avui alguns creuen que ho has perdut tot

rodant per la cuneta,

cantes content una vella cançó.

La vida espera

dies de carretera

la vida espera

mai no vas voler tornar enrere

el món és a les teves mans.

Si cada dia està més lluny

tot el que has somiat

potser ha arribat l’hora de despertar.

Sentir a la cara un altre cop

el vent glaçat del nord,

i si estàs sol poder confiar en la sort

necessito un respir...

Hi ha un ritme frenètic que m’ha segrestat el cos:
recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap,
provo de deslliurar-me d’aquest ritme trepidant,
però és un batec irresistible i deixo que em lligui de mans.
Respir, necessito un respir.
Respir, necessito un respir.
Recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap
i es barreja amb pensaments que m’espien d’amagat.
S’agiten amb tanta pressa, sortiran tots disparats.
Giren, giren, volen, volen, el meu cos està atrapat.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Una explosió m’encén, un ritme boig em mou el cos,
un compàs endimoniat que m’ha posseït del tot,
una mescla perillosa, el motor està cremant.
Que algú trepitgi el fre perquè el meu cos no pot parar.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Aire, aire, una mica d’aire,
aire, aire, no puc respirar
Atrapat en el temps...
Respira, una mica d’aire,
frena que se m’emporta l’aire.
Segueix el teu rumb, apuja el volum.
Bum bum, batega la nit enmig del fum.
Una mica d’aire, el compàs m’ha atrapat

El sexe és com la grip...

Digues-me què vols fer,
avui dius sí, demà no ho sé
i digues-me on vols anar a parar,
només m'has de dir com hi he d'arribar
i digues-me si ha de ser amb mi,
no em facis anar per tornar a venir.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
Digues-me si estàs aquí,
digues-me si vols dormir amb mi,
si penses sortir a ballar,
el que penses t'ho podré cantar
i l'endemà al matí desperta'm,
si vols, abans de sortir.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
A l'estiu tota cuca viu
i a l'hivern has de tornar al niu,
no em diguis que el que vols fer
és vendre les cadires i anar de lloguer,
ningú no ens comprendrà,
però nosaltres sabrem la veritat.
La vida és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.

punt de trobada al CAT

Per la llibertat

no cal morir, cal néixer

novament, plorar del tot

les llàgrimes antigues

i ja, ben nets i anònims, fer memòria:

damunt la terra seca,

insuportable diamant, la clau perduda.

I per la llibertat,

un cop expulsats del símbol il·legible

-l'home i la vergonya

de no haver estat culpable-,

pactar entre nosaltres

com ho fan les tenebres, sense dir-se

de quin déu venies, a quin déu anaves

Són històries que desencanten

Et diria que t’estimo, però tinc més coses a fer
ara potser et deixaria, però vull prendrem el cafè
ens emmudeixen les hores mortes
que parlen quan no les escotem.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Quan tinc ganes de riure
recordo una cançó que diu
el meu amor per tu no té aturador.
Esperen tòpics que ara cauen
cansats de prínceps de tots colors.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Em fas sentir completa dins d’un cap de solitud
m’encegues i em limites fins que sóc només per tu,
com una nina de porcellana,
sóc presonera dels teus llençols.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances