diumenge, 6 / desembre / 2009

JELLO BIAFRA

Tonight's the night that we got the truck
We're goin' downtown gonna beat up drunks
Your turn to drive
I'll bring the beerIt's the late, late shift no one to fear
And ride, ride how we rideWe ride, lowride
It's roundup time where the good whores meet
Gonna drag one screaming off the street
And ride, ride how we ride
Got a black uniform and a silver badge
Playin' cops for real/playin' cops for pay
Let's ride, lowride
Pull down your dress here's a kick in the ass
Let's beat you blue 'til you shit in your pants
Don't move, child got a big black stick
There's six of us babe, so suck on my dick
And ride, ride how we ride
Let's ride, lowride
The left newspapers might whine a bit
But the guys at the station they don't give a shit
Dispatch calls "Are you doin' something wicked?"
"No siree, Jack, we're just givin' tickets"
As we ride, ride, how we ride
Let's ride, lowride

dijous, 26 / novembre / 2009

Sóc un espia Romeu...

Sé que has vingut a buscar-me
i sé que estàs lluny de casa.
Sé que t'excita la por
veus, però jo et veig la mirada
on la luxúria es delata.
Caus en l'encís del meu cos
t'oloro, m'has convidat a acostar-me.
El teu perfum m'embriaga
els llavis besen el coll.
Les llengües llepen, juguen
les mans que transgredeixen
t'excites 'enrotllant-te' amb un tirat com jo.
Sóc un espia Romeu, i busco informació
Dic amb les paraules mentides
les que tu vols escoltar-me.
Per poder obrir-te al dolor
busco a aquells amics que t'envegen
Pels diners i els èxits
i que depenen d'un sou.
Tens un germà que es la ovella negra
per ser el segon en l'herència
amb la 'farlopa' ho diu tot.
Els meus modals menteixen
quan sopo amb els teus pares.
No busco cap almoina
tinc altres intencions.
Sóc un espia Romeu, i busco informació.
Ara et necessito, ets peça imprescindible
s'acaben les mentides, coneix-me tal com sóc
Ja sap de que treballo, en tu creix la consciència
et sobra l'opulència davant del meu amor.
Amics que ara m'expliquen com us veuen els socis
passius que comparteixen els luxes d'aquest món.
Un germà dins la família em parla dels bruts negocis
que resten en silenci amagats amb els tresors
tinc clau de casa teva, treballo pels teus pares,
amb ton germà de festa, jo vull conèixer-ho tot
conec tots els horaris, conec els vostres gossos,
conec on sou més dèbils, conec els vostres plans.
Ara jo controlo el joc i podrem follar com bojos
penetro a casa vostra, penetro el cor dels pares
penetro dins les màfies, penetro els vostres caps.
Ara un dubte em plantejo: em caso o potser els mato?
Tinc el que cal per fer-ho, depèn de si ho faig tot sol.
Sóc un espia Romeu, i busco informació

dimarts, 24 / novembre / 2009

KOP - 300 anys de Resistència (III)

Quantes parets s’han d’aixecar per amagar
cossos i veus que estem lluitant per demanar
un altre temps per construir amb dignitat
un horitzó amb un nou moll de llibertat.
Els grans mitjans estableixen una veritat
adulterant amb titulars el teu voltant
i ara al carrer en moviment anem avançant,
sempre dempeus per transformar la realitat.
I som arreu en revolta constant.
El nostre espai configurem cop rera cop,
des d’ateneus, assemblees i okupacions,
activistes, canviem de noms sumem colors,
no ens aturem, ho volem tot per a tots.
Anem tancant setges i cèrcols contra el control
som la guerrilla de la comunicació.
Els nostres trets paraules són de foc al cor
som la guerrilla de la comunicació.
Recuperem les memòries dels lluitadors.
Els nostres trets paraules són de foc al cor.
I estem arreu!!!
Fins que els lleons tinguin els seus propis historiadors,
les històries de cacera continuaran glorificant als caçadors.
La rebel·lió en l’acció és una forma de diàleg,
el diàleg que emprem els invisibles,
tots aquell i totes aquelles que som silenciades
i que malgrat tot
continuem aixecant la veu i el puny
Fins a la victòria sempre!!!
i som arreu en revolta constant
i estem arreu en revolta constant.
De la comunicació som la guerrilla

dilluns, 23 / novembre / 2009

S.A. - 300 anys de Resistència (II)

Criaturas alienadas, por los tubos
catódicos de sus televisores.
consumen la basura programada
por las cabezas pensantes,
capaces de alterar estados de
ánimo y de opinión, disfrazar las
cosas, no decir lo que son, para que
crean en lo que no creen,
para que seas, como quieren que seas
¡tú no debes decidir!
Lobotomía generalizada, todas las
piezas encajan muy bien,
el cerebro ya ni siente ni piensa, no
sabe, no contesta,
el hombre y la mujer, deben vivir,
consumir, procrear, sólo con sus
leyes y con sus reglas,
bienvenido al mundo de las ratas.
Todo debe estar bajo su control,
poder, drogas, alimentos y dinero,
diversión, medicinas y armamento,
nos educan para necesitar políticos
profesionales, y nos quedamos
sentaos en el umbral de la
indiferencia, a cambio nos dan este
mundo de ratas.
¡Ratas! Nosotros seremos
serpientes, ¡ratas! serpientes,
serpientes, ¡ratas! hay que
tragarlas de una en una, ¡ratas! de
una en una, en una,
on egin!!! (buen provecho)

diumenge, 22 / novembre / 2009

Dr Calypso - 300 anys de Resistència (I)

Actua, s'amaga contínuament
no sap quin dia pot ser el darrer
alerta i atent viu arriscadament.
No sap quin dia pot ser el darrer
desperta com cada dia
sentint-se bé sentint-se fort
passa com un cicló.
Deixant sang, por i destrucció
la resposta depèn de tu
la sortida que tu, que tu has triat
es un arma en les teves mans.
Per resoldre els problemes a trets
camí fàcil, no gens fàcil
res li fa témer per la seva sort
doncs ja te clar com acaba això.
Fort i segur intimida a la gent
però poc a poc no li fan costat
lluitant per millors temps
i cercant el paradís
bregant pel teu futur
i cercant el paradís

dimecres, 18 / novembre / 2009

Il·legal Festival (Manresa)

Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal, que em matis.
Al final, hauré de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis

dilluns, 16 / novembre / 2009

Esmolem l'Eina!!!

Ens sentíem en terreny estancat
Ens sentíem obligats a pensar
I ara ens trobem en un terreny mortal
Obligats a lluitar, obligats a guanyar
Considerarem els beneficis
Considerarem els danys i els danys
Les possibilitats per expandir-nos
Preparats per els danys
Cap problema es parany
La nostra força és el que els atura
La nostra acció és el que els manté ocupats
El benefici es el que els motiva
Som la guerrilla Karl Marx
Som l' Eina per el combat
Hem après observant aquest món
A través de la crítica social
Arribant a l'obvia conclusió
Que cal la lluita per tots els mitjans
repetim la consigna
Al motí! A l'avalot!
Conscients com Malcolm X
Futur indp, homenatge a Ovidi Montllor
Amb el temps hem après a adaptar-nos
Al nostre tarannà de la inadaptació
Estudiant, entenent la matèria dialèctica
Podem trobar el sentit a la contradicció
Sempre la ciència davant la utopia
Sempre la victòria davant de la mort
La claudicació no es sinònim de vida
L'ira sense amor ridiculitza l'honor
Les emocions son manipulables
Com també ho poden ser els sentiments i raons
Analitzem en fred les estratègies de guerra
Posant-hi tot el cor quan entrem en acció
Hem après observant aquest món
A través de la crítica social
Arribant a l'obvia conclusió
Que cal la lluita per tots els mitjans
repetim la consigna
Al motí! A l'avalot!
Conscients com Malcolm X
Futur indp, homenatge a Ovidi Montllor
No esperem que l'enemic no es presenti
Confiem els nostres mitjans
No esperem que l'enemic no ens ataqui
Confiem en posseir allò que no pot ser atacat

dissabte, 14 / novembre / 2009

Fira de Manresa (IV) - Sons Essencials

La boira ha tapat el sol.
Us proposo aquest
poema. Vos mateix
en sou el lliure i necessari
intèrpret

dijous, 12 / novembre / 2009

Fira de Manresa (III) en Botifarra!

El dia trenta d'octubre
del mil nou-cents vint-i-tres,
se'n va eixir el riu d'Albaida
i allí no sabien res.
Aplega a Manuel,
allí tots assustats,
s'endú el molí Ximot
i els mulos dels soldats.
Aplega a Senyera,
tampoc sabien res,
les dones assustades
se'n pujaven pels graners.
S'abracen unes a altres
dient: anem a morir!
Aigua fins a les almotlades,
el riu s'emporta fins els llits.
A la porta l'església les xiques ploraven,
amb un gran temor al sant s'aclamaven:
Beneïda Santa Anna, patrona d'ací,
si no ens empares anem a morir!
Per favor vingueu ací
que tenim molta faena,
se'ns ha eixit el riu d'Albaida,
s'ha emportat mitja Senyera.
Senyera no és Senyera,
Senyera no és Madrid,
qui ha vist en Senyera
passar el ferrocarril!
La màquina és un burro,
el conductor un xaval
i el que forada els bitllets
és un pobre militar.
Dins de Senyera
el riu ha entrat,
un pam de çeno
els ha deixat.
A les pobres xiques
no ha deixat res;
s'emporta els polvos
també els colorets

dimarts, 10 / novembre / 2009

Fira de Manresa (II) - Relaxa't, disfruta...

I és que és veritat que mai no n'hi ha prou
que mai no plou al gust de tothom.
Primer pensava en la vida passada
l'idealitzava, estava acorralada
i em deia que res ja és com abans
que tot canvia quan ens fem grans
tu fas tota sola tot amb més calma
si penses les coses no n'hi ha per tant
no tinguis por, qui arrisca no pisca
relaxa't, disfruta, sent de debò.
Després pensava que això no va bé
en aquesta vida ai no sé què fer
i em deia que s'ha de fer més calés
un maromo estable i un pis de lloguer
tu fas tota sola tot amb més calma
si penses les coses no n'hi ha per tant
no tinguis por, qui arrisca no pisca
relaxa't, disfruta, sent de debò.
I ara penso a viure el moment
escolto els amics sempre somrient
i em dic que així sóc feliç
disfruto fent rumba i valoro el que tinc
tu fas tota sola tot amb més calma
si penses les coses no n'hi ha per tant
no tinguis por, qui arrisca no pisca
relaxa't, disfruta, sent de debò

dilluns, 9 / novembre / 2009

Fira de Manresa (I) - House Aborígen

Això és el house aborígen:
que a la Terra en general,
per viure li cal oxígen,
revolcar-se en els orígens
(i) copular amb l'universal

dimarts, 3 / novembre / 2009

Barraques de Girona'09 (V)

Freedom (you want freedom?)
Llibertat
És quan parlem de lluitar que jo penso que
criticar i limitar això no pot ser
que no hem d’oblidar el nostre passat recent
i mai, i mai, i mai
mai dividir la unitat que no passaran
que tu saps, que jo sé, que no ens venceran
i les veus, que no callaran
i que lluitant, resistint no ens matxacaran
i ara bé, al carrer haurem de tornar
Doncs no conec cap imperi que hagi renunciat
al seu poder, la resposta és popular
i ho farem, i ho farem.
To fight
I és així construïm el rebuig
i no acceptem el poder, un poder violent
que primer executa la opinió plural
i després no hi ha res que podem
fer amb el poder que remata la insurgència i que
segrestar i amputar això és el que hi ha
per esborrar la memòria que és la voluntat
i perpetuar, permutant el terror d´estat
que trepitja i esmordaça el pensament
ocultant i oblidant i amagant
Solidaritat
Solidari
Freedom (you want freedom?)
Askatasuna
Burnizko ate erraldoi horrek muga dela amaten du
baina kolpatuz eta kolpatuz hortzak dizkiote kendu
herraietatik eztarro batek deihadar bat botatzen du
airean joan eta atean kolpe bortitz bat jotzen du
Askatasuna
Indakeriari erantzuteko erabiltzen da indarra
Gaurkoa baino ilunagoa izan ez dedin biharra
Freedom (you want freedom?)
Llibertat

dilluns, 2 / novembre / 2009

Barraques de Girona'09 (IV)

El dilluns torna a estudiar.
Acaba la carrera per poder prosperar;
el dimarts aniràs a fitxar
a la cua del atur, a jutjar, o a currar;
el dimecres a on estàs.
No perdis el temps tot el dia pensant;
i el dijous oblida els drets,
t’han cridat per currar a una ETT.
Fuck da rules, Fuck Fuck da rules
i el divendres també ho saps,
de bar en bar i a les dues s’ha acabat,
el dissabte ja ho veuràs,
ressaca i futbol. Podràs descansar!!
I el diumenge no oblidaràs
a tot el ramat de feixistes cristians.
Son les regles de l’Estat,
tu callaràs i tu pringaràs.
Atreveix-te a respirar,
tu pots pensar, tu pots lluitar,
si no trenques amb la llei,
la llei et tancarà.
Fuck da rules, Fuck Fuck da rules

diumenge, 1 / novembre / 2009

Barraques de Girona'09 (III)

Cada ejemplo de brutalidad
es una invitacion a la revancha
cada paliza y cada golpe que dan
sirve de carta blanca a la venganza
brutalidad
brutalidad y policia son dos dos
conceptos que comparten igual definicion
los dos combinan metodo y actitud
en lo que es un claro ejemplo de la total perversion
brutalidad
una perfecta comunion que preserva
que garantiza el orden y la obediencia
haciendo de la violencia un argumento
contra cualquier expresion de descontento
del imperio de la ley
tambien se defiende fuera del
del imperio de la ley
por encima del mal y del bien
perros
brutalidad
brutalidad son las torturas negadas
tantas veces como veces son administradas
por quienes no hacen gala de otro valor
que el valor que les da exhibir una placa y un arma
brutalidad
es la miseria que igualmente subyace
cada opinion y cada sentencia o montaje
destinado a cerrar filas y a lavarles
la imagen que tienen teñida de sangre
del imperio de la ley
tambien se defiende fuera del
del imperio de la ley
bien pensantes sabed que
el estado se defiende
tambien desde las cloacas
la violencia contra su tirania no es no es
gratuita es un acto de justicia
no no sois nadie no sois quien
nada os da derecho perros
conoce tus derechos!

divendres, 30 / octubre / 2009

Au, jovent! Via Fora!

Au, jovent, deixeu la feina,
preparem-nos a sortir,
esmolem de pressa l'eina
per a quan toquin a ferir.
Per donar lo crit d'alerta
la campana està amatent!
i abans d'hora ja es desperta
dins el cor l'enardiment.
Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!
Eixa gent entravessada
que ho té tot empudegat:
eixa trepa ens ha robada
nostra pau i llibertat.
Mes ja els ve l'hora darrere,
ja els arriva l'escarment;
sortim tots a la cacera
d'aquests llops sens planyiment.
Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!
Nostres feixes adobades
amb afany hem conreat
fins que, a còpia de suades,
hi hem fet créixer el nostre blat.
Aquell blat nos és la vida,
la família hi té el sostén,
i aquests lladres, en partida,
la collita ens van prenent.
Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!

dimarts, 27 / octubre / 2009

Barraques de Girona'09 (II)

Sé que la feina em va
la vida per un sou
i que festejo per no quedar-me sol.
Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys.
I tot i així hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç
Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.
Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el banc.
I es que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però es massa fàcil i a més no porta enlloc.
Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís

diumenge, 25 / octubre / 2009

Barraques de Girona'09 (I)

Resulta tan molest
tenir nació però no estat.
Poder seguir creixent
però al marge de la llei.
No veig que sigui greu
defensar el lloc que et veu créixer.
Sentir-te'n a prop seu,
no pot ser tan dolent.
Perdó per ser conscients
de la nostra identitat,
per creure que voler
pot resultar poder.
El temps ens dóna les raons
que ens han pres tants moments
de glòria.
No cal seguir els patrons
que ens han empès...
a viure tants cops el mateix procés
i a creure que hem de demanar
permís per viure,
per proclamar-nos lliures
de sentir la vida
tal com sempre hem desitjat.
No sabem dir que no
amb prou contundència
a totes les restriccions
que ens han empès...

divendres, 23 / octubre / 2009

Musiquetes per la Bressola

Amb un poc de paciència
Amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia
I un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia
I la força d'un ramat
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb lo que sabem d'escola
I amb lo que sem descuidat
Amb els somnis de bressola
I amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola
Amb prou ciment armat
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb guitarres matineres
Per un cant recuperat
Amb idees camineres
I espectacles de mercat
Amb xirments i costelles
I intel·lectuals pesats
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Caparutxos per la Sang
I carrotes pels obriers
Tants de contes despassats
I que encara se porten bé
Amb l'USAP que sempre guanya
I el diumenge a fer el tiercé
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb el vi que se vén pas
I cançons que vénen bé
Amb treballs desgraciats
I jocs que valen pas res
Una cultura pel cap
I els peus dins del merder
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Eleccions de quant en quant
Tornarmai* cal anar a votar
Comencem d'en ser farts
De nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt
Cada un l'hem de fer muntar
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà

dimarts, 20 / octubre / 2009

Brindarem fort...

No, no company,
no és hora encara
d’alçar el teu got a la taverna,
cal esperar que a porta oberta
sigui tothom qui pugui beure.
Hem passat tants i tants dies
absents de tot raig de sol
que avui quan despunta l’alba
voldríem apressar el jorn,
però no, són molts encara
que passen nits de tristor.
Amb un farcell de paraules
perquè tu ofeguis el clam,
t’oferiran esperances
tot recordant el passat,
però no, no el vulguis vendre
el somni que has forjat.
Cal que siguem tots a taula
per alçar els vasos, companys,
i començar nova història
on ja no imperi la sang,
ni la set de venjança,
sinó la més vera pau.
Llavors company, llavors companya,
quan siguem tots que puguem beure,
als quatre vents i a porta oberta,
brindarem fort a la taverna

dilluns, 19 / octubre / 2009

Aprendre a viure...

Has d'estimar
com si no et fessin mai mal.
Has d'abraçar
com si fos la primera.
Has de ballar
com si no et mirés ningú
i has de pensar
pel davant i pel darrere.
No has d'actuar
encara que tinguis pressa.
No a la vida social
que tant t'exigeixen.
No has de cantar
si el que sona no t'agrada.
No has de plorar
perquè et diuen que pateixen.
Autoorganitzador de passions
no estimes els que vols
i no vols els que t'estimen.
La família
les mentides
no poden anar passant.
La vida va corrent
de forma contundent.
No has de sentir
el que no vols sentir.
No estàs obligat
a estar-ne enamorat.
Autoorganitzador...
Has d'escoltar
perquè és "maco" escoltar.
Has de follar
perquè és "maco" follar.
Has d'aprendre a viure
com si no hi hagués demà
i has de volar
per tenir ganes de riure

diumenge, 18 / octubre / 2009

Els angelets de l'oest...

Te’n vas anar i em vas deixar tot sol.
Jo comptava, cada mes amb el teu sou
i jo que pensava viure sense fotre cop.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara visc amb un pis, amb estudiants
em fan fregar els plats i treure la pols de tant en tant
la merda s’amuntega pels racons més amagats
i cada dia lluito amb els escarabats.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara friso per un plat precuinat
dels que compraves a baix al supermercat.
Enyoro el fum que deixava el teu tabac
i trobo a faltar les calces al mig del terrat.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Te’n vas anar, te’n vas anar

dimarts, 13 / octubre / 2009

Botifarrada a la Hispanitat (II)

Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
de deu, de vint, de cent anys ens ve la història
i no arriba el moment de tastar la glòria
la glòria del després no m'és problema
ara per a ara, què, res, passar pena
no passar pena, caguen dena
promeses i discursos pa d'anys i anys
no donen solucions, és comprovat
paciència en el progrés, res, realitats
no som pas de cartró ni fills de déu
som persones, entesos? que quede clar
començaré a escoltar-vos quan de veritat
no tinga l'home reixa ni caritat

dilluns, 12 / octubre / 2009

Botifarrada a la Hispanitat (I)

Conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
No en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...
A bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar
La farola, la farola...
Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar.
Pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar
i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
Li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.
La farola, la farola...
Un vespre va anar a l’església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: tsi, tsi, tsi, tsi...
Mig a fosques com estava, no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar des de trascantó-Aquí jaus lleó?
La farola, la farola...
Diga usted la edad que tiene, de seguida se la doy
Soy de la quinta del Momo, Norris i Matabacons
No faiguis tant la canana, Primo si així no ho tens clar
Saps que diem a la Cala?: Desembraga i a xorrar!
La farola, la farola...
Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid
Cova Gran y Cova Llarga y ver las barcas salir
M’agrada l’arròs en caldo, m’agrada l’arrossejat
La xica que més m’agrada, és la que tinc al costat!
Ell feia així: La farola, la farola...
Poc a poc al tio pequeño van sortint-li imitadors
Grups solistes i xarangues canten la seua cançó
Quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
Quan s’acaba el repertori i no saben què tocar:
La farola, la farola...

diumenge, 11 / octubre / 2009

El vi de l'esperança...

No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia des de la nit:
el vi encenia la taula, encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida

dissabte, 10 / octubre / 2009

Prim, prim, prim i mort de gana...

Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Per passar la gana
tinc la solució:
Si al costat de casa
maten un capó,
els de casa meva
suquem pa amb l'olor.
I els dies de festa,
que menjem sardina,
jo que estic al tanto,
no llenço l'espina,
perquè la canalla
després s'hi pentina.
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Els budells em ronquen,
tinc el ventre buit,
i això significa
que no hi ha res cuit.
I per més desgràcia
a casa som vuit.
La dona no rutlla,
el treball l'espanta,
la sogra és ferotge,
té molta carpanta.
Vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta!
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Quatre fills que tinc,
són el meu calvari,
doncs s'acostumaven
a menjar a diari.
Per això els he tancat
en un seminari!
L'única que penca
és la meva filla,
al carrer les Tàpies
va fent calderilla,
ven capses de mistos,
capses de mistos i loteria!
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana

divendres, 9 / octubre / 2009

I res no m'espanta


Ficat en un forat passo per sobre
les estones mortes enterrades amb mi.
I res no m'espanta, res.
I si el cel baixa, m'és igual.
Ficat en un forat, penso, malalt,
en mastegar-me els dits, en masturbar escarabats.
I res no m'espanta, res.
I si el cel baixa, m'és igual

dilluns, 5 / octubre / 2009

Algú recordarà en el futur...


Ens han tirat la porta d'una puntada
Qui són els que vénen sense cridar?
Què volen aita, mirant-te a tu fixament?
Qui són els quals parlen cridant?
Algú recordarà en el futur,
els oblidats fets que han quedat en aquesta llacuna.
Por, el segon nom de la violència.
Qui són els quals vénen sense cridar?
Recordo ara, aquell consell,
no et fies d'aquell que estigui criat en el rancor.
Algú recordarà en el futur,
els oblidats fets que han quedat en aquesta llacuna
en alguna nova cançó,
en les pells dels vells arbres,
en la platejada aigua de l'Arga,
en els vespres.
Ens han tirat la porta d'una puntada
Qui són els quals vénen sense cridar?
Adéu germanes, adéu a tots els meus familiars,
adéu el lloc en el que jugava,
adéu a la meva benvolguda Larraga.
Algú recordarà en el futur,
els oblidats fets que han quedat en aquesta llacuna
en alguna nova cançó,
en les pells dels vells arbres,
en els estels de la Ribera,
a Nafarroa

dissabte, 3 / octubre / 2009

Desitjava veure sang...

Vaig trobar-me una destral
a dins l'armari
em vaig excitar
desitjava veure sang.
I l'hi vaig clavar
enmig del cor
no va poder ni cridar
per sorpresa la vaig agafar.
Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar
i ara és part de mi.
Vaig picar la seva carn
per fer croquetes
vaig ficar a dins el forn
el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons els canelons
van tenir aquell gust genial
que ningú els hi sap donar.
Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell.
La única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig
que els guardo amb formol.
I ara no sé el perquè
de tot allò que vaig fer
ara no li puc parlar
doncs jo me la vaig papejar.
I maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit
l'esperit de Llucifer
amb va poder posseir.
Vaig fumar-me un cigarret
després de l'àpat
tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang.
I al bar del costat
fent una birra
sortia a la televisió
en Jack el destripador.
Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar
i ara és part de mi

dijous, 1 / octubre / 2009

[Lleida (III)] Amb la unitat de la raó...

Potser en el fons,
l'Escola Ribrera no ha canviat tant
i els anys passen depressa.
Ovidi, de res a poc.
Sempre amb vent de cara,
superficials relleus,
remplaçaments fàcils,
metamorfosi insuficient.
I som on som, Martí Pol.
Més val saber-ho i dir-ho.
L'oblit no arriba, Isanta;
el perdó impossible, Agulló.
Els vius anem morint,
però hi ha qui no té fi.
Qui torna néixer, créixer…
la terra mai sabrà mentir.
I ens posem a apedaçar,
amb la unitat de la raó.
I ens posem a apedaçar,
el seu millor homenatge.
I ens posem a apedaçar,
amb la unitat de la raó.
I ens posem a apedaçar,
la victòria

dimecres, 30 / setembre / 2009

[Lleida (II)] Els reis de la festa...

Llavis tan trencats.
Mirada de gata.
Mans de cosidora.
De rumbera i patidora.
D'artista reveladora i
del meu cor.
I no saps què fer
de la rumba calí.
I no saps, ai les cosetes
que si pogués t'explicaria.
De mica en mica
i a estonetes, ai petites
a cau d'orella.
Tota la nit
Vull que vull que vull...
Avui dormir amb tu
veuràs com no m'oblido del teu nom.
I el ventilador
i els reis de la festa.
La rumba del 60.
Té sabor i té tumbao
ebris de la soledat.
En què tu un dia em vas deixar.
Tot despullat
si forcem la màquina.
A la corba del morrot.
Avui vull ser poeta
ser comet i gra de sal.
Tot el sexe femení.
Que vas deixant al meu costat.
Un bon final
Ulls de vidra mira'm gitana
ai que la vida
ja saps com va.
Ulls de vidre
ai desitjada
rumbeta bona
jo t'he de cantar

dimarts, 29 / setembre / 2009

[Lleida (I)] Sóc el boig de la ciutat...

Acabava d’arribar
només volia tranquil·litat
després de nits humides a la carretera.
Ell se’m va posar al davant
no em vaig saber controlar
va caure al mig d’una bassa de sang
i em va dir:
jo era el boig de la ciutat, tu m’has matat
m’hauràs de substituir d’ara endavant.
Van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me defensar.
Vagaràs fins l’últim dia
en vela la nit per tota la vila
tu ets l’elegit per tots, em van dir.
Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat
l’hauràs de substituir d’ara endavant.
Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat
l’hauràs de substituir d’ara endavant.
Vaig passant dies i dies
aguantant humiliacions
l’ànima té força quan s’està sol.
Caure dins d’aquest forat
del que no puc escapar
em fa cantar per suportar el dolor.
Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar
l’hauré de substituir d’ara endavant.
Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar
l’hauré de substituir fins que algú acabi amb mi.
Fins que algú acabi amb mi

diumenge, 27 / setembre / 2009

Mercat de Música Viva de Vic'09 (II)

Comissari Gordillo
Carles Belda-Sílvia Ricart
Quimi Portet
Mazoni
Lax'n'Busto
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants

dijous, 24 / setembre / 2009

Mercat de Música Viva de Vic'09 (I)

Miquel GilJabier Muguruza
The Pepper Pots
Marc Parrot
Dr. Calypso
El Tio Carlos
Cris Juanico La Kinky Beat
Ombres blanques per la vida
ombres negres pel carrer.
Alguna de les dues tu molt be podries ser
només tens que fer només has de ser.
Tot el que tu ens diguis no ens fa falta pas saber
ni qui son els bons i qui els dolents
doncs és una cosa que es veu al moment.
Només actua i deixa passar el temps
que la vida t'ensenya encara que tu no l'entens.
Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit
Ombres blanques per la vida
ombres negres pel carrer.
Vivint el moment, vivint el present
aguantant el que vingui
i passant-ho bé.
Que tot el que tu ens diguis
no ens fa falta pas saber

dijous, 17 / setembre / 2009

Brigada de Bastoners a Palestina

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.
Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.
Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina

dimarts, 15 / setembre / 2009

Lliga de glosa a Argelaguer'09

presentadora, organitzadora...
el futur, el present...
i ara què dic...
hahaha...
les arrecades de moda...
uf! quina calor...
La pluja a la cara,
el món canvia de color.
Gotes sobre l'aigua,
lliures les espatlles.
Els arbres ballen nus,
els pensaments s'esvaeixen com el fum,
blau a la mirada,
ball d'onades als teus ulls,
s'allibera l'alba,
rosada a les galtes,
el temps s'atura en veure't,
s'escapa lluny de l'horitzó,
i voles,
lliure,
obert el cor,
estenent les ales,
lliure,
cap a llum.
El vent bat la platja,
la lluna canta una cançó,
en la llengua dels astres.
La sorra es mou en l'aire,
s'esborra la distància,
s'escurça el camí cap al sol,
i voles,
lliure,
el mar al cor,
estenent les ales,
lliures,
com la llum

dissabte, 12 / setembre / 2009

FESTA PER LA LLIBERTAT!

MAZONI
GERTRUDIS
GOSSA SORDA
Escàner de pupil·la
Examen capil·lar
Mostra d’adn
Anàlisi de sang
Pes, alçada
Empremta digital
Anàlisi d’orina
Historial dental
Inspira, conspira
Inspira, conspira
Inspira confiança
Número de compte
Ingressos anuals
Arbre genealògic
Antecedents penals
Vehicles al teu càrrec
Codi postal
Pòlissa de vida
Seguretat social
Inspira, conspira
Inspira, conspira
Inspira confiança
Número de compte
número de compte
número de ves en compte que no te’l vegin...
Inspira, conspira
Inspira confiança

dimarts, 8 / setembre / 2009

Brigada de músics a Palestina

Brama al cel, brama a la vida.
Paisatge amazigh de la Cabília.
Plora el tren, plora el viatge
als pobles cremats del Kurdistan.
Obre escletxes des de punts de mira.
Pedres i morts a Palestina.
Crida el desert, crida la calma
sota les tendes del Sàhara.
Derrota cultures, derrota persones.
Màgia arrasada de l’Amazones.
Sense terra, sembren el somni.
Sense terra, seguen la fam.
Omplen els mars llàgrimes i rostres.
Mares i àvies a Buenos Aires.
Pres federal, pres del sistema.
pres per l’espera: Abu-Jamal.
Camina i no descansa
la veu dels sense terra.
Camina i no descansa
la veu del nostre món.
Camina i no descansa
i sembra l’esperança.
I avança, avança,
que la por no descansa.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
rumb a la terra, rumb al mar.
Camina esperança,
camina sense por,
en tots els passos dels meus anys.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
terra endins, mar enllà.
Camina esperança,
camina sense por.
Camina l’esperança.
Crema el cel,
crema la vida.
Àfrica: guerra, fam i SIDA.
Moren infants, moren amb tu.
Rio, Bagdad, Johannesburg.
Tomba nacions, mil formes de viure.
Presons de pobles, presons de somriures.
Combat poders, vertaders culpables.
Toquio, Brusel·les, Washington, Moscú

dilluns, 7 / setembre / 2009

Después del ultimo adiós

Le tengo miedo al día que ya no estés aquí
a ese momento en el que te alejes de mi
le tengo miedo al día en que dejes de existir
y al no saber si podré o si querré vivir sin ti.
Cuando ya estés lejos
cuando ya se apague tu voz
después del ultimo adiós
seguirás estando, dentro de mi corazón.
Y el eco de tu voz...
Me desespera pensar en lo que será
despertar sabiendo que tu no vas a estar
se me cae el mundo ante la posibilidad
de no poder sentir ya tu presencia nunca mas.
Me da tanto miedo
el no saber respirar
o el no quererlo hacer mas
y el que este vacío se me haga infinito y mortal.
Temo a no ser capaz
de poder superar
el vértigo que me da
asomarme a ese inmenso pozo de tristeza y soledad.
Temo a no ser capaz
de poder soportar
el dolor de tu ausencia
cuando sea demasiado tarde ya.
Pienso y no lo quiero pensar
sueño y me da miedo soñar
no me atrevo a pensar en ti
lejos de aquí, lejos de mi

diumenge, 6 / setembre / 2009

Aprofita la llum he escrit un somni...

Snatu berria naiz eta ez dut ireki nahi
libratuko omen nauen ate sorta
lehioekin aski zait
ez dago inor gure zain
jendez gainezka dagoen kale horretan.
Argia profitatuz amets bat idatzi dut
herri nekatu honen azalean
ea irauten duen,
badakizu hemen memoria ezabatzen digutela.
Tristea da dena, ospatu behar da!
Oraindikan dena lortzekoa da!
Orekak ez du balio lurrean zaudenean.
Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenean.
Gure gezur propioak sinetsi ditugula
besteen gezurrekin aspertuta
lider bat behar dugula dio
liderra izan nahi duenak.
Tristea da dena, ospatu behar da!
Oraindikan dena lortzekoa da!
Orekak ez du balio lurrean zaudenian.
Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenian.
Argia profitatuz amets bat idatzi dut
herri nekatu onen azalean
lider bat behar dugula dio
liderra izan nahi duenak...nahi duenak...
Tristea da dena. Ospatu behar da!
Oraindikan dena lortzekoa da!
Orekak ez du balio lurrean zaudenian.
Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenian

dijous, 3 / setembre / 2009

Incendiant Sidecar...

Tú no sabes bien porqué
a pesar del frío mueres de calor
en esta habitación no se puede respirar
abres la ventana es mucho peor
hay fuego en el balcón.
Arden, arden los muros y los tejados a
rden las sombras de tu pasado
arden en llamas nuestros abrazos.
Arden, arden los mares y los desiertos
arde la culpa de nuestro deseo
y las palabras que llevan veneno.
Porque esto es el incendio.
Esto es el incendio
somos un incendio sin control.
Aunque eches a correr
incluso lo que piensas es abrazador
como la luz del sol
ya no quieres escapar
te gusta ver el humo en cada rincón.
Arden, arden los mares y los desiertos
arde la culpa de nuestro deseo
y las palabras que llevan veneno
y el brillo pecador.
Porque esto es el incendio.
Esto es el incendio
somos un incendio sin control

dimecres, 2 / setembre / 2009

Acústica'09

Cesk FreixasLa Brigada
Élena
Jorge Drexler
Mazoni
Sidonie
Com una carícia,
el clavell a la solapa
i els colors en el somriure.
La sempre nostra lluna plena,
l'abraçada tendra i llarga,
disparant ganes de viure.
La teva presència,
ànima alliberadora,
el batec de l'existència.
Clara i lleugera, en terra ferma,
apuntalen la bandera
les arres de la consciència.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta el cor.
Ets la veu i el dia,
l'origen dels nostres passos,
l'herència de cada vida.
El tacte suau de la poesia,
aquesta estranya mania,
de somiar per sobreviure.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta el cor

dimarts, 1 / setembre / 2009

Tribut a SAU (Acústica de Figueres)

Papa Juls
Joan Masdéu (Whiskyn's)
Berta
Miquel Abras
Joan Tena
Virginia (la Puerta de los Sueños)
Jofre Bardagí
Pere Espinosa
Et pots quedar al meu costat
si no parles de calor
oh, oh! oh, oh,
de calor!
Sensual i experta, estranya i perversa
portes el foc en el cos.
Sé que tinc la nit guanyada
sé que en qualsevol racó
d’ara fins la matinada
lleparé la melmelada del teu cos.
M’has deixat el cos mullat
viciós i ple de suor
oh, oh! oh, oh, de suor!
Sensual i experta, estranya i perversa
no vull que te’n vagis,
vull menjar-te els llavis
vull viure de pressa abans que s’acabi
deixa córrer el foc pel cos

dilluns, 31 / agost / 2009

MAZONIMANIA!!!

La mala llet em posseeix com un dimoni
em corren mil formigues per sota la pell
La mala llet m’enfonsa els peus en el fang
m’ha ennuvolat el seny, m’ha enverinat la sang
Mala llet.
Mala llet.
Escolto les paraules que surten de dins meu
i em quedo tan sorprès com tu quan les sento.
És un odi dirigit a totes les coses
no m’estic justificant t’ho dic tal com ho sento.
Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.

divendres, 28 / agost / 2009

Torna, torna, Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.
Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran

dimecres, 29 / juliol / 2009

100.000 VISITES!!!

Roser has de fer alguna cosa, un dia em vaig dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Vaig obrir aquest blog, tota sola me’n vaig sortir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
No em va costar gaire, fins i tot em vaig divertir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Volia ensenyar al món el que més m’agrada a mi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Els concerts vaig, a fer fotos per penjar aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Molta gent he saludat, i també he fet algun “amic”
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Hem fet algunes cervesetes i també algun got de vi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Avui tinc una notícia, que no em vull estar de dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ja sou més de 100.000 els que heu passat per aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.

Com us podeu imaginar, sóc la dona més feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
D’altres han anat més ràpid en fer aquest camí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però a poc a poc, jo també ho he aconseguit
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ai quin mal d’esquena, això sí que em fa patir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però això ho arregla, un massatge amb final feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Aviat marxo de vacances però tornaré amb forces per seguir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
La corranda és dels Manel, adaptada per un dia així
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Si teniu alguna cosa per dir, als comentaris ho podeu dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí

dimarts, 28 / juliol / 2009

Bones Vacances!!!

Treu la pols de la maleta,
avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,
recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
i el vent el teu escut,
que comenci el teu viatge
el que sempre tu has volgut.
No el pots deixar escapar,
ha arribat el teu estiu.
Lliga el temps a les sabates
i deixa’l pel camí,
surt d’aquí amb la llum de l’alba
fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
ja no perdona res,
saps molt bé que hauràs de fer-ho
abans no arribi el fred;
la calor és cosa d’hores
i el fred és molt intens.
No el pots deixar escapar,
és el teu estiu.
No el pots abandonar,
és el teu estiu.
Tira’t la vida a l’esquena,
no perdis més el fil,
no el deixis escapar,
ha arribat el teu estiu.
Si creus que això s’acaba,
sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
i posa-te’l a la pell.
Mai veuràs l’ultima tarda
ni mai l’últim adéu,
si és cert que són quatre dies
diguem què penses fer;
la vida t’està esperant
molt lluny del teu carrer

diumenge, 26 / juliol / 2009

Barricada a Salt

Es el juego del gato y el ratón
tus mejores años clandestinidad
no es muy difícil claudicar
esto empieza a ser un laberinto
¿Donde está la salida?
Estas asustado, tu vida va en ello
pero alguien debe tirar de gatillo.
Tu infantil sueño de loco
no es respuesta demencial
este juego ha terminado
mucho antes de empezar.
Anónimo luchador
nunca tendrán las armas la razón
pero cuando se aprende a llorar por algo
también se aprende a defenderlo.
Estas asustado, tu vida va en ello
pero alguien debe tirar de gatillo

dissabte, 25 / juliol / 2009

Tirar-me al buit...

"i quan vaig procurar tirar-me al buit
el buit es va apartar
i em vaig clavar la patacada"

divendres, 24 / juliol / 2009

(III) Acampada Jove'09 - Montblanc

Cap el vespre és quan...
ReincidentesThe Skatalites
Banda Bassotti
Muyayo Rif
Oprimits
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.
I t’encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l’apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te’n vas cap el pub i no trobes ningú.
I surts fora al carrer i comences a córrer,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t’atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t’empatxes de nit i respires ben fort.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent

dijous, 23 / juliol / 2009

(II) Acampada Jove'09 - Montblanc

Dr. CalypsoSota Zero
Los Delinqüentes
La Troba Kung-Fú
Calor, calor, quina calor que fa
que ens haurem de despullar...
Betagarri
Calor, calor, falta calor
acosta't una mica per favor.
Alcohol que en baixar ja no em crema
que a l'entranya hi tinc una pedra
pedra de gel feta de pena
ja no li cau ni una llagrimeta
"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes
per veure els dies passar tan ràpid.
Acaba el trago i aixeca la vista
i surt al carrer i busca qui t'estima.
Arriba un iaio ple de cabòries
menjant cigarros i, a la meva olla,
donant-me brasa sense profit
sempre m'explica ai! deu mil històries.
I em dic, que jo puc, que no sóc poruc
però el fred de peus em fa sentir sirenes
cada sirena pel que he perdut
a tots els trens els queda l'esquena.
Que no m'esglaio, ni em falten vides
el fred em pela i m'esqueixa a tires.
Calor, calor, falta calor
acosta't una mica per favor.
Però dins el gel el meu cor batega
bombeja sang a ritme de fera
i el fred de peus ara pica al terra
i el Canigó ara se m'ha tornat cascada
i canto blues amb llengua bastarda
perquè té mare però qui sap del pare
i donc gràcies perquè respiro
vull estimar tot allò que miro
Calor, calor, falta calor
acosta't una mica per favor.
Trobo el sereno al carrer mullat
és el tanguero de les altes hores
que canta sol amb l'oquestra mora
i dóna avís del que escolta i senya
i dóna senya al niu de la pena
que no hi ha roca que l'aigua no mogui
que la cançó és per qui la canti
i la guitarra per qui la toqui.
Que no m'esglaio ni em falten vides
però no tinc fred ni mesqueixo a tires.
Calor, calor, quina calor que fa
que ens haurem de despullar

dimecres, 22 / juliol / 2009

(I) Acampada Jove'09 - Montblanc

SonasonCosto Rico Kayo Malayo
La Gossa Sorda
Strombers
Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l’esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música mètrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metròpoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València

dilluns, 20 / juliol / 2009

sóc massa jove per fer-me gran

Per la finestra,
un sol assassí
m'informa cruel
que són vora les dotze,
suposo que ahir
m'ho vaig passar bé.
Entra roba bruta,
estossegant,
em sento esvaït,
però mirant a la nevera,
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.
D'aquí un quart,
ja farà un quart que estic arribant tard,
al treball que em dona els quartos,
per poder dir un altre any
que sóc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana
em toca fitxar al poble d'on vinc
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d'aquell món tan feliç.
Vells amics i antigues nòvies
empenyent cotxets,
em diran que quan em caso
i jo somrient diré que
sóc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps

diumenge, 12 / juliol / 2009

Mossega’ls a on són més febles

Buides, unes vides buides
que omple l'esperança
mentrestant passa la vida.
Lliure tothom vol ser lliure
la llibertat confosa
avui tan sols una mentida
penses amb idealisme
si no materialitzes
no entendràs mai el conflicte.
Lluita, prova, experimenta
omple la consciència
aplicant tot a la ciència
ataca els seus buits
quan tu ets ple de raons.
Fes que ells vinguin a tu
no juguis tu al seu joc
si vols que et vinguin a atacar
fes-los pensar que ells poden guanyar
si vols que es vulguin allunyar
fes-los pensar que ells poden patir danys.
Apareix a on no puguin arribar
dirigeix-te a on menys s'ho esperin
defensat a on no hi ha cap atac
ataca'ls a on no es defensin.
Mou-te per terrenys deserts de sospita
fes-te clandestí company invisible.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.
Posa’ls darrera pistes falses
que no coneguin mai
quins són els teus plans
si no sap cap a on ataques
tindrà que dividir-se per defensar
i dividit és menys fort
i així tu guanyes en nombre
si no sap a on ets
tu saps ben bé on et trobes.
Provoca'ls fes que adoptin forma
podràs conèixer així la seva força
amagat, observa com reaccionen
a on són més forts
i a on pots fer més mal.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.
Aigua has de ser com l'aigua
sempre tira a vall
omplint els buits plens d'aire
adaptat a totes les formes
que et marca el terreny
formant el riu que baixa amb força
tot el món sabrà la forma que adoptes
però ningú coneix mai com vas assegurar-te la victòria.
Buides, unes vides buides
que omple l'esperança
mentrestant passa la vida
lliure tothom vol ser lliure
la llibertat confosa
avui tan sols una mentida.
Penses amb idealisme
si no materialitzes
no entendràs mai el conflicte.
Lluita, prova, experimenta
omple la consciència
aplicant tot a la ciència.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí

dissabte, 11 / juliol / 2009

a la plaça vull anar...

El Petit de Cal Eril+Anímic
Sota la olivera, olives
sota la olivera, estan.
A la plaça hi fan sardanes
- mare, deixa’m-hi anar
- no hi vagis Caterineta
que ton pare està a punt d’arribar
- tant si arriba com si no arriba,
a la plaça vull anar...
Son pare va arribar:
- on està Caterineta?
- A la plaça a ballar
son pare la va anar a buscar.
La primera garrotada
morta la va deixar.
Sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar.
I el dia del seu enterro
a son pare van penjar

dimecres, 8 / juliol / 2009

(V) Hatortxu Rock 10

Oyes las sirenas echas a correr
es la policía te quiere coger.
Corres por las calles tienes que escapar
balas y pelotas tiran a matar!
Revolución, revolución, revolución!
En las barricadas puedes encontrar
la bala fascista que te matara.
Ves que hay peligro pero hay estas
luchando día a día por la libertad
Revolución, revolución, revolución!

diumenge, 5 / juliol / 2009

Cheb Balowski

Si tens un Déu que és jueu i gastes gas algerià,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si menges pasta italiana i et fumés un havà,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si agafes una turca bevent whisky escocès,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
I te'n vas a fer l'indio amb el teu cotxe japonès,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si plantes la canadenca tot fumant costo afganès,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si menges cols de Brussel·les mentre et fan un francès,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si a casa tens un canari i el teu rellotge és suís,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si utilitzes la "i" grega per escriure el teu país,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Tant si duus americana com mocador palestí,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si beus aigua de colònia quan se t'ha acabat el vi,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si t'enganyen com un xino i has d'acabar fent-te el suec,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si fas moros al teu pare i és primavera al Corte Inglés,
ja em diràs com goses dir estranger al teu veí

dimecres, 1 / juliol / 2009

(IV) popArb'09

Qui n'ha begut
en tindrà set tota la vida.
Qui ho ha deixat
ja no suporta el pas dels dies.
Enganxa més que l'heroïna
i és tan eficaç com l'aspirina.
Diu que et transporta a un altre planeta,
t'inflama el cor amb mil somriure
si del cel fa caure espurnes d'or
per cada moment que tornes a viure.
I ara tu digue'm si és veritat
el que m'han dit que vas explicant
Diu que tu també ho has provat.
Digues, que ho recordes?
O quan ho deixes tot s'oblida?
I ara tu digue'm si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què et parlo.
Digue'm si és veritat.
Digue'm que no pot ser
que això també sigui mentida.
Diu que et transporta a un altre planeta.
T'inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d'or
per cada moment que tornes a viure

dimarts, 30 / juny / 2009

(III) popArb'09

M’aturen els mossos i em treuen tres punts
pugem a un taxi i ens vol estafar
però m’és igual, avui estic de bon humor.
Arribem a casa i escoltem The Cure
la cançó de l’aranya que em feia por de petit.
Caminem de quatre grapes a les sis del matí
com si el pis fos la sabana i nosaltres
gaseles i felins.
Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir.
It’s been a hard night’s day and
I been drinking like a sponge
It’s been a hard night’s day we should be sleeping like dogs
but when I get home to you, tell me baby what we’re gonna do
that make us feel all right, all right
Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir

dilluns, 29 / juny / 2009

(II) popArb'09

La SentinaDelên amb Sanjosex Delên amb Mazoni
Asped Weekend amb Miss Carrussel
La increïble Història de Carles Carolina
Élena Joe Crepúsculo
Manel
Nueva Vulcano
Miqui Puig y su Conjunto Eléctrico
Two Dead Cats
Aquesta cançó és per dir
que no et trobo gens en falta
i quan me’n vaig a dormir
amb la mà dreta ja em basta
que si tinc els ulls humits
és que hi tinc una lleganya
i si no surto de nit
és perquè vaig curt de pasta.
Els amics que compartim tots t’enganyen
sóc un home nou
mai he estat millor
i no saps quant m’estalvio en trucades.
No t’enyoro, nena.
Aquesta cançó és per dir
que si de res no en tinc ganes
no ets pas tu, sinó l’edat,
que als trenta anys això ja passa,
que l’anell que em vas donar
el guardo perquè el vull vendre
i la teva foto al llit
no he tingut pas temps de treure-la.
Els amics que compartim tots t’enganyen
sóc un home nou
mai he estat millor
i no saps quant m’estalvio en trucades.
No t’enyoro, nena.
Els amics que compartim tots t’enganyen
no estic deprimit
i si estic tan prim
és perquè ara em bec la llet descremada

diumenge, 28 / juny / 2009

(I) popArb'09

Love of Lesbian
Joan Miquel Oliver
Phil Musical
Angelina i els Moderns
Els nens eutròfics d'en Pedrals
Ultraplayback
Oliva Trencada
Ix
Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’
I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç

divendres, 26 / juny / 2009

(IV) Hatortxu Rock 10

Piperrak
Parabellum
Habeas Corpus
Berri Txarrak Eina
Me hablas pero no puedo oirte
El chivato cableado que me ha dado un beso
de 40 minutos está muerto
le has ganado una sonrisa a la impotencia
cristales golpeados, síntoma de distanciamiento
entre amigos
un bolso cuadrado repleto de ti
y las incontenibles ganas de recorrer
ochocientos kilometros de venganza.
¡HA! Hartortxu Rock ya llego
¡TOR! El pueblo se lo debe al pueblo
¡TXU! Cita de la solidaridad
Hemos hecho la mayoria del trayecto
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti
Ven, un paso más hacia la cumbre
Y tú, si tú, me fortaleces
Ven, ese viejo muro está al caeresta al caer, a patadas, claro
¡HA! No hay sitio para la renuncia
¡TOR! Siempre mirando hacia adelante¡
TXU! Firmes en nuestras ideas
El futuro te espera
Dando caña, dando caña, dando caña…
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti
Ven, un paso más hacia la cumbre
Y tú, si tú, me fortaleces
Ven, ese viejo muro está al caeresta al caer, a patadas, claro
Como demuestran las cartas violadas
son testigos de letras solidarias que jamás se hayan escrito
Ven, estoy en el vacio que está junto a ti
Ven, un paso más hacia la cumbre
Y tú, si tú, me fortaleces
Ven, ese viejo muro está al caer
esta al caer a patadas, claro

dijous, 25 / juny / 2009

(III) Hatortxu Rock 10

Soy, socio del club,
de... las causas perdidas.
Ellos dicen " por aquí ",
yo me pierdo, por allá.
Tengo, los colmillos afilados ,
y... muy ágil la cintura
para esquivar los golpes
y seguir bailando este rock´roll.
Aunque esta almorranita
no nos deje esta noche
usar la mantequilla...
¿Qué le vamos a hacer?
Si es así,
y a pesar de todo nos divertiremos.
Si es así,
y a pesar de todo nos divertiremos.
Si es así,
y a pesar de todo nos divertiremos.
Creo, que a mi también, me, excita el poder.
Excita mi mala leche,
excita al asesino que hay en mi.
Mientras, como palomitas en el cine,
y tú, me haces cositas.
Me siento un artista,
un filósofo, el rey de la pista

dimecres, 24 / juny / 2009

(II) Hatortxu Rock 10

Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Llibertat
És quan parlem de lluitar que jo penso que
criticar i limitar això no pot ser
que no devem oblidar el nostre passat recent
i mai, i mai, i mai
Mai dividir la unitat que no passaran
que tu saps, que jo sé, que no ens venceran
i les veus, que no callaran
i que lluitant, resistint no ens maxacaran
i ara bé, al carrer haurem de tornar
doncs no conec cap imperi que hagi renunciat
Al seu poder, la resposta és popular
i ho farem, i ho farem.
To fight
i és així construïm el rebuig
i no acceptem el poder, un poder violent
que primer executa la opinió plural
i després no hi ha res que podem
Fer amb el poder que remata la insurgència i que
segrestar i amputar això és el que hi ha
per esborrar la memòria que és la voluntat
i perpetuar, permutant el terror d’estat
que trepitja i esmordaça el pensament
Ocultant i oblidant i amagant
Solidaritat
Solidari
Freedom (you want freedom?)
Askatasuna
Burnizko ate erraldoi horrek muga dela amaten du
Baina kolpatuz eta kolpatuz hortzak dizkiote kendu
Herraietatik eztarro batek deihadar bat botatzen du
Airean joan eta atean kolpe bortitz bat jotzen du
Aska... askatasuna
Aska... askatasuna
Indakeriari erantzuteko erabiltzen da indarra
Gaurkoa baino ilunagoa izan ez dedin biharra
Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Llibertat

dilluns, 22 / juny / 2009

(I) Hatortxu Rock 10

ReincidentesGatillazo
Hora Zulu
Hesian
Etsaiak
The Kluba
Banda Bassotti
Videojuegos, tragaperras en el bingo, café y copa,
todo vicio...
Teleadicción, revistas del corazón, peluquería,
todo vicio...
Salir a follar pagando con cualquiera que no sea tu mujer...
Ir a la peña a cubatear y el fútbol como fuente de lucidez...
Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)
Sin vicio no quiero ná' en tu casa.
Cocaína para trabajar porque mi curro me lo exige...
Tabaquismo, propaganda, religiones, violaciones, suma y sigue...
Comprar y comprar diciendo que responde a una necesidad...
Drograr a los viejos to'los dias de la seguridad social...
Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)
Sin vicio no quiero ná' en tu casa.
Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)
Sin vicio no quiero ná' en tu cama.
No paran de criticar, o más bien despotricar...
La juventud busca su perdición con tanto vicio...
Litronear en las plazas es un acto de vandalismo,
pero también lo es protestar o abrir bares distintos...
Fumar hierba es ilegal, también anti-social pero nos gusta más...
Sexo, droga y Rock&Roll es libertad, igualdad y fraternidad....
Sin vicio no quiero estar (vicio, vicio...)
Sin vicio no quiero ná' en tu casa.
Sin vicio no puedo estar (vicio, vicio...)
Sin vicio no quiero ná' en tu casa, en tu cama, en tu casa ni en tu cama...
Vicio...

dimarts, 16 / juny / 2009

La batalla de les idees...

Al carib arribats en les galeres
han trobat la seva sortida
recorrent el camí a la inversa
del gran èxode del esclavisme
desplegats per l' Àfrica natal
omplint els buits que deixaven els soviètics
entenent que tot poble és sobirà
construint la unitat contra l'imperi
qui vol la independència
demana al món ajuda
on tota experiència
es sempre ben rebuda
de cara al apartheid enfrontats
derrotant-los per sorpresa
reneix l'orgull del poble Africà
quan el racista es torna presa.
Tot va passar a Cuito Canavale
a ritme afrocubà a cuito canavale
a fi del apartheid a Cuito Canavale
com a Stalingrad a Cuito Canavale.
El pigment de la pell del poble cubà
tonalitats del color de la terra
que com la sang o el sol del poble Africà
tenyeix de roig la bandera que oneja.
La Història no coneix cap cas
equiparable a aquesta gesta.
No hi ha cap arma de més abast
a la batalla de les idees
la resposta ha estat de milers de cubans
Fidel guiant, la raó fa la resta
que com el Che tots són voluntaris lleials
com a soldats però també com a metges.
A Cuito Canavale: Angola no se invade!
A Cuito Canavale Cuba diu: Angola no se invade!
El blanc ataca a Angola
I Namíbia ocupa amb militars
L'apartheid que controli la zona
Que els revolucionaris volen recuperar

dilluns, 15 / juny / 2009

Ciutat podrida...

Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida
els carrers són plens de foc.
Vull sortir d'aquest infern
on els crits dels perduts s'obliden
quan ets presoner, l'esclat del vent
i la llibertat no camina.
Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida
els carrers són plens de foc.
Aquest és el moment
en el que ha mort la vida
no m'importa el moment
puc caminar sense guia.
Ciutat podrida
ens portes la nit i la por
ara que ets adormida
els carrers són plens de foc

divendres, 12 / juny / 2009

Vine...

Vine
et convido a un croissant
fem una vichysoisse
si vols fer una fondue
en un bon restaurant.
Saludarem al xef
brindarem amb xampany
menjarem petit fours
semblarem dos infants.
Anirem als Melies
en sessió Nouvelle Vague
i veurem tots els films
d’en Truffaut i d’en Godard.
Et cantaré Jacques Brel
des de la Torre Eifel
farem com l’Amelie
en moto per Paris.
Pujarem a la suite
t’untaré de foie-gras
fem un quadre avantgarde
amb patè de canard.
Gafarem la roulotte
seguirem els del Tour
i ens pararem a Andorra
a comprar-te un perfum

dilluns, 8 / juny / 2009

Ara va de bo...

Una funda que no folra.
Un paraigües tot mullat.
Una goma que no esborra.
Un barret de cap pelat.
Ara va de bo, senyor rector,
ara va de bo, senyor rector.
Per tal de poder ensucrar
la carxofa tan amarga,
una flequera molt llarga
ven tites de massapà.
Ara va de bo ...
Ella en punteja, en punteja,
ella en punteja amb peu pla.
Porta sivilles de plata,
xim-pom, porta sivilles de plom.
Qui la ballarà més bé, jo i el pare, jo i el pare,
qui la ballarà més bé, jo i el pare i en Peret.
Si en Peret no vol ballar, garrotades, garrotades,
si en Peret no vol ballar garrotades en tindrà.
Guaita com se t'enfila,
quina enveja que em fas!
Si la meva no refila
llepa que lleparàs.
Sento la dansa del seu llit,
és un grinyol que no afluixa,
i per fi llença el gran crit,
algú es menja la maduixa.
Ara va de bo ...
La tita més titolada
no té cap titolació
si al moment de titolar-se
la tita li fa traïció.
Busco crossa genial
que vulgui compartir
surrealisme carnal
amb triangle diví.
Ara va de bo ...
Ella en punteja en punteja,
ella en punteja amb peu pla
porta sivilles de plata
xim-pom, porta sivilles de plom.
Qui la ballarà més bé, jo i el pare, jo i el pare,
qui la ballarà més bé, jo i el pare i en Peret.
Si en Peret no vol ballar, garrotades, garrotades,
si en Peret no vol ballar garrotades en tindrà.
Homes! Home...
quan esteu a soles us toqueu lescastanyoles?
O potser per ser més fi us toqueu el pirolí?
I us poseu les botes tocant-vos les pilotes?
Però el que us deixa més a punt és un cinc contra
un, ja teniu la mà a punt.
Quan ets tan endins
esclaten pianos i violins.
Un cop ja ets fora,
melanconia de tenora.
Ara va de bo ...
Ell la grapeja, grapeja, ell la grapeja i no en sap!
I a sobre es creu que li agrada.
Doncs, no! Li falta imaginació!
Pel davant el davantal
semblava una barrera,
per estalviar l'entrebanc
m'hi acostava pel darrera.
Ara va de bo ...
Ella en punteja, en punteja,
ella en punteja amb peu pla
porta sivilles de plata,
xim-pom, porta sivilles de plom

divendres, 5 / juny / 2009

uno se siente vivo...

Compañera,
usted sabe
que puede contar conmigo,
no hasta dos ni hasta diez
sino contar conmigo.
Si algunas veces
advierte
que la miro a los ojos,
y una veta de amor
reconoce en los míos,
no alerte sus fusiles
ni piense que deliro;
a pesar de la veta,
o tal vez porque existe,
usted puede contar
conmigo.
Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo,
no piense que es flojera
igual puede contar conmigo.
Pero hagamos un trato:
yo quisiera contar con usted,
es tan lindo
saber que usted existe,
uno se siente vivo;
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos,
aunque sea hasta cinco.
No ya para que acuda
presurosa en mi auxilio,
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo

dijous, 4 / juny / 2009

Cançons per ballar...

Arriben els dekrèpits,
comença el festival,
el baix i la guitarra,
comencen a rascar.
Us portem la nostra música,
cançons per ballar,
us portem la nostra festa,
per reivindicar.
Arriben els dekrèpits,
comença el festival,
percussions i bateria,
comencen a picar.
Pica i repica,
canya per un tub,
ens sentiran molt més
que al timbaler del grup.
Dekrèpits no acabats,
la lluita continua,
no ens quedem parats!!
Arriben els dekrèpits,
comença el festival,
acordió i vent,
ja es fan escoltar.
Us portem la nostra música,
cançons per ballar,
us portem la nostra festa,
per reivindicar.
Dekrèpits no acabats,
la lluita continua,
no ens quedem parats!!

dilluns, 1 / juny / 2009

10 anys de Menaix a Truà

Puc caminar sense cansar-me
mentre em toqui la llum del sol.
Puc respirar sense ofegar-me
si trobo un lloc on estar sol.
He desitjat poder parlar,
sense paraules per a demà.
He tingut por al despertar.
Tampoc avui he pogut somiar...
Jo et demano tot sovint...
Mare, tu que ho saps tot.
Pots dir-me què és el que em passa.
Tu que ho saps tot.
He deixat de dibuixar
un miratge per demà
i tinc son.
Dorm, petita, dorm,
fes que tingui son.
Vull venir a ballar,
quedem d'horeta dins del teu món.
Dorm, petita, dorm,
fes que tingui son.
Ja no vull despertar.
Qui sap si tinc respostes per a donar.
Tot i així, sé que tot ho tinc a dins.
Et demano tot sovint...
Mare, tu que ho saps tot.
Pots dir-me què és el que em passa.
Tu que ho saps tot.
Què és el que fa que nosaltres...
Tu que ho saps tot.
Hem deixat de dibuixar
un miratge per demà
i tinc son

diumenge, 24 / maig / 2009

Paraules, paraules...

Benvinguts al primer món
Amb tots/es vosaltres, el Mr.Banc Mundial
Si no teniu necessitat
Nosaltres les sabem crear
Treballem per la humanitat.
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Els senyors del capital
sempre enfonsen al més debilitat
imposant unes idees
que ja havien fracassat
que pots esperar d’uns caps quadriculats?
Paraules, paraules, ooohhh!
Paraules, són paraules arriben i s’en van!
Som un país civilitzat
i amaguem el cap
consumint en un centre comercial.
La nostra història hem oblidat
és la realitat
la cultura i la memòria han destrossat

dissabte, 23 / maig / 2009

Al mar! Al mar!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants,
a l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
Es abusiva tanta calor,
t’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí.
Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar
Al mar! Al mar!

dijous, 21 / maig / 2009

Passo la vida fent la viu-viu

Diumenge al vespre ben avorrit
Vaig al Morrosko a comprar tabac.
Xerra que xerra amb tota la penya,
me cago en l’hòstia m’he emborratxat!
Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!
Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!
Avui és dimarts o potser és dimecres,
no ho sé del cert però ja vaig ben pet.
Tot xino-xano vaig passejant
per la vorera on fa solet.
Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!
Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!
Avui és dijous i demà és divendres,
no ho sé del cert si he d’anar a currar.
Per si de cas jo me’n vaig de festa,
si ho pots fer avui no ho facis demà!
Passo la vida fent la viu-viu,
buscant festeta, buscant caliu!

dimecres, 20 / maig / 2009

Perdó per ser conscients...

Tot fent un Mesclat...La sorpresa de la nitPatufet on ets?
Resulta tan molest
tenir nació però no estat.
Poder seguir creixent
però al marge de la llei.
No veig que sigui greu
defensar el lloc que et veu créixer.
Sentir-te’n a prop seu,
no pot ser tan dolent.
Perdó per ser conscients
de la nostra identitat,
per creure que voler pot resultar poder.
El temps ens dóna les raons
que ens han pres tants moments
de glòria.
No cal seguir els patrons
que ens han empès...
a viure tants cops el mateix procés
i a creure que hem de demanar
permís per viure,
per proclamar-nos lliures
de sentir la vida
tal com sempre hem desitjat.
No sabem dir que no
amb prou contundència
a totes les restriccions
que ens han empès...

dimarts, 19 / maig / 2009

Una revolució dins meu

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difí­cil descobrir qui soc avui­.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran

dijous, 14 / maig / 2009

BRAMS 2010!

Va ser l’any de començar
a posar-nos en moviment.
mocadors negres al coll,
i conèixer tanta gent;
l’any que vam sortir al carrer
per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer
qualsevol revolució.
No recordo d’ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.
Va arribar l’any dels jocs,
l’any que van jugar més brut,
de tortures i presons,
de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar,
sols en recordo amargor
i el dia que vaig pensar:
-Quant de temps llençat en va!
Amb l’absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.
Uns se’n van anar a dormir
i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor
fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar
que l’empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell
que ens permet tornar al combat.
Mentre duri el setge no
signarem la rendició:
mocadors negres al coll!
Visca la revolució!
Sempre més
Mentre duri el combat
Sempre més
estaré al teu costat,
Sempre més
que aquest poble necessita
Sempre més
retrobar la llibertat

dimecres, 13 / maig / 2009

Biziraun

Ezagutzen ez dudan herri batean
bapatean, ixilean bezala agertu naiz
kafetegi barrura sartu, lekua hartu
eta nire ingurura begiratzen jarri naiz
bikote bat muxuka mundua desafiatzen
bizitza xurgatzen
muxuz-muxu maitasuna puzten
ez dute besteentzako lekurik apenas uzten
telebistari begira jarri naiz, naiz, naiz...
Nahiz eta albisteek, berri guztiek,
berri gehienek
hortzak erakusten dioten zorionari,
zorion apurrari Sanzek ezetz, ezetz euskarari
hiru palestinar zulora, real madrilek gola
arma tiro pum, atxilotu lotuak edonun
eta galdetzen dut zer ote den hau
bizi ala iraun, bizi ala iraun,
biziraun zu barik
Noizean behin barregin
bakoitzak bere ikarak
gordetzen ditu berekin
halakoak gara
ezinegona, zulo sakona
sentitzen dudana ez da batere ona
batzutan, askotan, gehiegitan, oso maiz
gaizki nabilela ohartzen naiz
kamarero: kafe bat, hutsa ta doblea
gaur ez dut ametsik egin nahi, nahi, nahi...
Nahikoa da, ez dut ilunegi azaldu gura
altxa aingura eta bakarrik atera nahiko
nuke kanpoko mundura
baina kosta egiten zait,
kosta egiten zait, bai
ta ez naiz ari,
ez naiz ari damu eta erruei buruz
hainbat zauri irekirik ditut
horixe da dena, barkatu
Behin idatzi zenuen elaberri hura
nire poemengatik trukatu nahi nuke
jakiteko behingoz ni sufritzen
ari nintzen bitartean
zu zertan ari zinen
zertan ari ote zinen
Dirudizun bezain zoriontsu
izan zaitezen opa dizut

diumenge, 10 / maig / 2009

Boikot

Boikot, columna popular
Boikot, columna popular
Boikot, columna popular
Boikot, columna popular
Trenca amb l’homogeneïtat d’aquesta societat
i la seva realitat: pensament uniformat
i l’home és un esclau de l’ordre i del silenci
perdut en el ramat dissenyat pel capital
Boikot, a l’ordre i a l’estat
Boikot, a l’ordre i a l’estat
Boikot, acció popular
Boikot, acció popular
Trenca amb l’única veritat del món neoliberal
és l’ordre del mercat: no a l’aldea global.
Que esborra les arrels i aliena les cultures
l´home és la mercaderia que compra el capital

dissabte, 9 / maig / 2009

Tu tries: t’arrossegues o somies

Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre.
Sona a principis de segle, a tramvies, milicians.
A la ciutat cool regida pel càlcul
el bàndol del diner la màxima del fem ho bé.
Pregunta-li a Satorres o a Bellver
per les pensions astronòmiques dels
directius de TMB, caminant per la catifa
del poder mentre puja la tarifa del bitllet.
Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons
no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres
i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres.
Surten a la superfície, verborrea
de la cúspide als despatxos de Via laietana.
Al carrer assemblea sobirana la dignitat
es pren sindicalistes no es demana.
Sis mesos de durs testos,
fent front a l’empresa i als seus gossos, els mossos.
Quatre cops de porra i llestos.
Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres
i neix complicitat que s’expressa de mil maneres.
Mentre la roda de la mentida gira,
en el vell parany enguany buseros són punt de mira.
Hereu, Cuní i Rahola de la mà,
conjuren per la supervivència d’allò
que els dona de menjar i tira passa
que ens veuran trinxar els bussos a esquirols.
No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols.
No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda.
Miren per ells i ignoren l’art de viure entenent que baixar el cap
es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí.
Qui mana avui a TMB ara sap que
aquí cada nova conquesta els costarà d’arravatar.
2 dies 2 dies 2 dies 2 dies
La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la.
Tu tries: t’arrossegues o somies

divendres, 8 / maig / 2009

Folk'n'Roll

Hi ha una por que a tots ens fa iguals,
avança entremig de les hores
justament perquè aquell que esperàvem
no arriba
i nosaltres ja fa tanta estona que hi som!,
aquesta por
que tots coneixem i no veiem enlloc
perquè tant i tant no arriba
aquell que esperàvem
i nosaltres sí!

dijous, 7 / maig / 2009

Sóc rebel...

Mai no seré del sector moderat de res,
no estic aquí per perdre el temps,
ni per que m’agradin els extrems,
cal avançar cap a l’autarquia
amb la diplomàcia de la rebel·lia.
No acceptaré mai l’oficialitat,
que és fer-li el joc a l’ocupant,
que és una treva que esdevé parany,
lluitaré amb la meva cortesia:
la diplomàcia de la rebel·lia.
A dins el cap hi duc l’estel,
sóc rebel, amunt la resistència,
el meu cor és la llei,
sóc rebel, avant la dissidència,
el meu cor és la llei.
Buida’t el cap de rebaixes de llibertat,
rebutja el producte adulterat,
fes-t’ho a casa tu mateix
i recorda que ho componia:
La diplomàcia de la rebel·lia.
No donaré tampoc la conformitat
ni a les seves lleis, ni al seu estat,
ni a la meva espanyolitat
i en qualsevol cas els respondria
amb la diplomàcia de la rebel·lia.
Passa a l’acció!
Aixequem la insurrecció!
La indocilitat ens portarà
a noves formes de lluitar,
de lluitar cada dia,
amb la diplomàcia de la rebel·lia.
Obre camins
a cops de puny,
a cops de falç,
cal que estiguis fort i entrenat
a l’hora d’enderrocar
els pilars de l’oligarquia
amb la diplomàcia de la rebel·lia

dimecres, 6 / maig / 2009

Un home i un elefant

En un paratge desert
hi ha set muntanyes al fons
i un sentiment tot incert.
De cop la brisa d'un nord
aixeca un pam la pols
i el cel s'omple de records.
Un home i un elefant
passen sots l'arbre de fang,
un home i un elefant blanc.
Com si volgués desfer embulls
amb els dits es va estirant
la barba i acluca els ulls.
Acota el cap i et somriu
per sobre de les ulleres,
acota el cap i et somriu.
Un home i un elefant
passen sots l'arbre de fang,
un home i un elefant blanc.
Imprès en el firmament
un nen amb pantalons curts
porta una serra d'argent.
Un nen i l'home elefant
han talat l'arbre de fang,
un nen i l'home elefant fan:
Daràddaddà rerorum...

dimarts, 5 / maig / 2009

+ Vila-Seca'09

Estramp Jaç

Smoking Bambino Anímic
Els Amics de les Arts
Suîte Momo

Els Nens Eufòrics d'En Pedrals
Els meus personatges
parlen per ells,
però els seus rampells
no són més que imatges
d’alguns dels estatges
de la meva ment.
Quan escric entre ells
(són tots tan contraris...)
comprenc els comentaris
i els jutjo per bells
i per no tan bells,
que és: per tal com sonen.
Potser desentonen
amb la veritat?
Mai m’ha preocupat.
Els faig perquè em tempta
dir que sí i dir que no
i tenir raó
sempre

dilluns, 4 / maig / 2009

Fira de la Música al carrer a Vila-seca'09

El petit de cal eril
Anna Roig i L'ombra de ton chien
Élena
Elsa Benaquel i els bues que diu
Le Petit Ramon
Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragui els llavis:
Farem un pacte de sang
quan la lluna plena s'ablami!
Farem un pacte de sang
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada

dissabte, 2 / maig / 2009

és dissabte i això s'ha d'aprofitar...

Ep, mestressa, posi'm una cervesa
que és dissabte i això s'ha d'aprofitar
a les taules, la gent beu i diu burrades
i he pensat que avui em tinc que emborratxar.
Ai que bé s'està en aquest bar.
Com m'agrada fer una copa a la barra
els amics canten cançons populars
quan les dotze sonen en n vell rellotge
jo ja em foto la cervesa m'ha tocat.
Ai que bé s'està en aquest bar.
Tinc un paio ben guapo
sentat al costat
i abans de que tenquin
una cosa l'hi he de dir
que desde que vaig veure com ballava
tinc el cor aturat

divendres, 1 / maig / 2009

Punys i banderes roges la vent

Un primer de maig
als carrers de Xicago
uns obrers marxant,
reclamen les 8h de jornada laboral
els nostres companys tacaren
de vermell amb la seva sang
els seus draps blancs
el record present.
Aixequem amb orgull
punys i banderes roges la vent
fins que guanyem.
Però encara que passa el temps,
tot segueix seguirem lluitant,
conquerint els drets.
Un proletariat que es va sindicar
sindicat que es ven a la patronal.
Obreres que cremen al 1009
fàbrica tèxtil ciutat de Nova York.
Dones que només cobren una part del sou
pel mateix treball no té res de nou.
Les nostres reivindicacions
no necessitaran mai de moderador
mentre existeixi un sol explotador
no hi haurà pau en aquest món.
No hi ha pau sense justícia,
No! No hi ha pau!
El cercle viciós de la moderació.
Gira i gira en la roda del temps.
Amunt els damnats de la terra
en peu els qui pateixen fam
els proletaris criden guerra
tot el món és guerra en clam
del passat no deixarem rastre
estols d’esclaus tots amunt, tots.
La terra canviarà de base
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita darrera, unim-nos i demà
l’internacional serà el gènere humà

dimecres, 29 / abril / 2009

3 anys posant la Directa


Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí
però el record de la vall on vas viure
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara et guarda la pena,
tant amarga del teu comiat

dilluns, 27 / abril / 2009

Sigues el que vols ser...

Voto per la teva mirada,
pel cant dels estornell,
pel sol que entra al matí,
per la llum i el seu destí.
Voto el poeta que recitaves,
els lilàs que no han florit,
el color que desitjaves,
el dret a seguir existint.
Voto per tantes vesprades
esperant la sort i l'alba,
tantes llunes que has sembrat,
rius de plors que has anat vessant.
Voto per cada dia,
per les paraules i els somriures,
perquè no arribi el marit;
ni patró ni sotmesa al llit.
Sempre maltractada, sempre violada,
sempre només sempre; sempre, només ella...
Sigues tu,
sigues el que vols ser,
trenca amb el teu present
si vols salvar la teva pell.
Pensa-ho bé,
no ets l'esclau de cap rei,
rebel·la el pensament,
cap home val tot el que ets!
Sempre maltractada...

dissabte, 25 / abril / 2009

Caminem per poder ser...

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar

dijous, 23 / abril / 2009

Ara va de bo...

El tio Pep, els quintos d'Alzira
i els guerrers de Moixent
El Rat Penat, el moro Muza, el tio Canya
I Rosariet la carnissera de la Xara
La Dama d'Elx, la Delicà de Gandia
i el Miquelet de la Seu
La Panderola, les xicones de Xixona
Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines
gegants del Romaní.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro
farem saó.
El Mascarat, un ciclista de Pego
I el ninot indultat
Tomabatossals, Arrancapins , Batiste Ceba
Maria Rosa i la Xata Merenguera.
L'home del sac, la fera ferotge
I els enfarinats
Tirisiti, el penjat sense fetge
I Amparito la filla del metge
Ovidis i Tereses,
dimonis fumadors.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro,
farem saó.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del trofarem saó

dimarts, 21 / abril / 2009

Caminants, de somnis perduts...

Caminants,
dels perfils del món,
de destins valents,
de llocs inventats.
Passatgers,
de la immensa nau,
compartint la llum,
travessant l'espai,
sorra a les sabates,
dels deserts nordafricans.
Pa amb vi i sucre i neules,
i un bolet a dins del cap.
Caminants,
de somnis perduts,
de records secrets.
De la immensitat.
Pelegrins,
de la necessitat,
sense res a fer,
més que anar endavant.
Cantimplores plenes,
d'aromes de Montserrat.
I al sarró, maria.
Del Bagès i l'Empordà.
Per seguir somniant.
Taronges de la Xina.
I campanes del Nepal.
Mantres del Tíbet.
I cançons per anar ballant.
Caminants,
dels perfils del món,
barrejant els sons,
vorejant el mar.
Passatgers,
dels quatre cantons,
compartint la nau,
travessant l'espai,
bon viatge,
caminants de prop,
bon viatge,
caminants eterns,
bon viatge,
caminants del món

diumenge, 19 / abril / 2009

els tresors de la carn

Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.
Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.
Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera
i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.
Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra
Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.
I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme
i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella
amb femella tots semblants al déu Pan.
Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.
Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls
Bona nit amor meu!
l'amor és cec!

dimecres, 15 / abril / 2009

Guanya primer lluita després...

Quan el barri s'ha fet fosc
es sent la crida del bosc.
La fera ferotge desallotjada
esperant l'atac emboscada.
Com si fos el vietcong
creant el caos a Saigon
Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!
La poli que no entrarà
no sap que es pot trobar
si deu, si cent, si milers de feres
inescrutables, sense forma...
A Gràcia regna la foscor
la fera rugeix a Barcelona.
Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força
guanya primer lluita després.
Atacant a on menys s'ho esperen
a on menys forces tenen
a on les brases cremen.
Ocupant la pista de l'aeroport
si els obrers no volen, avui no aterra cap avió.
L'enemic també es vulnerable
el teu cos també pot ser un arma.
Com Palestina, com l'entifada
escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània.
Les nostres pedres, els nostres cossos
avui omplen portades.
El vietkong son experts mestres en la defensa
amagats als túnels que han cavat sota terra
a on menys et busquen,
a on menys t'esperen,
l' important és sempre controlar el factor sorpresa
els obrers del Prat fent-li front als avions.
A Palestina el jovent davant els tancs de Sion.
L' inescrutable és en tu el vulnerable és en ells.
Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força
guanya primer lluita després

dilluns, 13 / abril / 2009

Recuperarem el vell somriure...

Vam ser vençuts amb l'argument del sabre,
desposseïts del dret a decidir.
Vam ser forçats a l'empresa macabra
de fer més gran l'imperi del veí.
Hem estat muts perquè hem portat mordassa,
hem estat quiets, és lògic tenir por:
l'any trenta-sis van complir l'amenaça
vigent encara a la Constitució.
Recuperarem el vell somriure
aviat en veure la Terra Lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat.
Aquell paper que el feia abans l'exèrcit
el fan mitjans de comunicació:
mentre la realitat es tergiversi,
no cal cap altre element de dissuasió.
Ens deixen ser el llegat antropològic,
ens deixen ser la peça del museu,
ens deixen ser la fera del zoològic,
ens deixen ser el seu millor trofeu.
Recuperarem el vell somriure
aviat en veure la Terra Lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat.
Dibuixarem no sola la ratlla al mapa,
també l'esbós d'un canvi més profund
començarem així una nova etapa,
ningú allà baix, ningú allà al capdamunt.
Recuperarem el vell somriure
aviat en veure la Terra Lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat

dimarts, 7 / abril / 2009

Una guitarra per poder somiar...

Vas marxar de casa,
als carrers tot estava cremat.
Buscaves bones cartes,
vas arribar al final de la ciutat.
Sense res a perdre,
el que tenies havia de canviar.
Tampoc res en què creure
una guitarra per poder somiar.
La vida espera
dies de carretera
la vida espera
mai no vas voler tornar enrere
el món era a les teves mans.
Vivint contra les cordes
eres feliç però no en tenies prou
series part de la història
i fins i tot potser el nou rei del rock.
Pel camí de la fama,
allà on anaves mai no estaves sol
però a part de la guitarra
l’únic amic fidel era l’alcohol.
Si cada dia està més lluny
tot el que has somiat
potser ha arribat l’hora de despertar.
Caigut de les estrelles
avui alguns creuen que ho has perdut tot
rodant per la cuneta,
cantes content una vella cançó.
La vida espera
dies de carretera
la vida espera
mai no vas voler tornar enrere
el món és a les teves mans.
Si cada dia està més lluny
tot el que has somiat
potser ha arribat l’hora de despertar.
Sentir a la cara un altre cop
el vent glaçat del nord,
i si estàs sol poder confiar en la sort

dilluns, 6 / abril / 2009

necessito un respir...

Hi ha un ritme frenètic que m’ha segrestat el cos:
recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap,
provo de deslliurar-me d’aquest ritme trepidant,
però és un batec irresistible i deixo que em lligui de mans.
Respir, necessito un respir.
Respir, necessito un respir.
Recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap
i es barreja amb pensaments que m’espien d’amagat.
S’agiten amb tanta pressa, sortiran tots disparats.
Giren, giren, volen, volen, el meu cos està atrapat.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Una explosió m’encén, un ritme boig em mou el cos,
un compàs endimoniat que m’ha posseït del tot,
una mescla perillosa, el motor està cremant.
Que algú trepitgi el fre perquè el meu cos no pot parar.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Aire, aire, una mica d’aire,
aire, aire, no puc respirar

Atrapat en el temps...
Respira, una mica d’aire,
frena que se m’emporta l’aire.
Segueix el teu rumb, apuja el volum.
Bum bum, batega la nit enmig del fum.
Una mica d’aire, el compàs m’ha atrapat

dissabte, 4 / abril / 2009

El sexe és com la grip...

Digues-me què vols fer,
avui dius sí, demà no ho sé
i digues-me on vols anar a parar,
només m'has de dir com hi he d'arribar
i digues-me si ha de ser amb mi,
no em facis anar per tornar a venir.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
L'amor és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
Digues-me si estàs aquí,
digues-me si vols dormir amb mi,
si penses sortir a ballar,
el que penses t'ho podré cantar
i l'endemà al matí desperta'm,
si vols, abans de sortir.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
El sexe és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.
A l'estiu tota cuca viu
i a l'hivern has de tornar al niu,
no em diguis que el que vols fer
és vendre les cadires i anar de lloguer,
ningú no ens comprendrà,
però nosaltres sabrem la veritat.
La vida és com la grip,
s'agafa al carrer i s'acaba al llit.

dimecres, 1 / abril / 2009

punt de trobada al CAT

Per la llibertat
no cal morir, cal néixer
novament, plorar del tot
les llàgrimes antigues
i ja, ben nets i anònims, fer memòria:
damunt la terra seca,
insuportable diamant, la clau perduda.
I per la llibertat,
un cop expulsats del símbol il·legible
-l'home i la vergonya
de no haver estat culpable-,
pactar entre nosaltres
com ho fan les tenebres, sense dir-se
de quin déu venies, a quin déu anaves

dimarts, 31 / març / 2009

Són històries que desencanten

Et diria que t’estimo, però tinc més coses a fer
ara potser et deixaria, però vull prendrem el cafè
ens emmudeixen les hores mortes
que parlen quan no les escotem.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Quan tinc ganes de riure
recordo una cançó que diu
el meu amor per tu no té aturador.
Esperen tòpics que ara cauen
cansats de prínceps de tots colors.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Em fas sentir completa dins d’un cap de solitud
m’encegues i em limites fins que sóc només per tu,
com una nina de porcellana,
sóc presonera dels teus llençols.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances