diumenge, 25 de desembre del 2011

Bon any!!!






Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l'aventura de córrer darrere algú,
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.
Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.
Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.

Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.

diumenge, 18 de desembre del 2011

10 anys de Bankrobber











Inhòspit com tu no en trobarem mai
sota d'un pont
dos mil matalassos
demolles i punt
no en farem mai prou
dolor de xiclet que arriba de lluny
seurem al carrer i passarem fred
fred...
Tan pròxim a tu que ho farem malbé
no ens direm mai res
dolor de fum que porta el perfum
que surt del teu coll
tres milions de munts de puntes de tub
dos mil matalassos de molles i punt
extremisme rural i olor de xiclet
soroll de tractors i olor de rostolls
per sempre més
per sempre més, per sempre més
sargantanes al sol...
per sempre més, sargantanes al sol

tres milions de fugues
que em porten a estar més a prop teu
dos mil matalassos de molles i perfum...
...i les sargantanes al sol...

dijous, 15 de desembre del 2011

Ell és un ocell


Vol, però no pot
perquè sap que caurà al sot,
perquè no pot fer-ho sol
ha d'aprendre a aixecar el vol.
Viu, en un niu,sobre un arbre prop del riu
allí passarà l'estiu per aprendre que està viu.
I no en té prou en sortir de l'ou
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell,serà un ocell
obrirà les seves ales en el cel dels cels.
Vol d'altitud és un vol directe al sud.
ha d'anar a buscar el calor
perquè arriba la tardor.
Ell és un ocell,i en l'estol tots són com ell
però ja no vol ser-ho més però és que no pot fer-hi res.

No en té prou amb aixecar el vol
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell
deixarà de ser un ocell,
escampara les seves plomes en el vent del vents

dimecres, 30 de novembre del 2011

Malalt d'amor pel meu país



El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Junts ningú ens aturarà!!!



Obre els ulls i fixa't-hi ja
No veus que alguna cosa no va bé
La terra s'està esfondrant
Mentre que els rics, es van embutxacant.
Si seguim per aquest camí
No quedarà cap lloc sense construir
La terra se'ns empassarà
Ja no pensem el que importa de veritat.
El final ja està aquí
nosaltres hem de decidir
si quedar-nos palplantats
o passar a l'acció.
Cada instant pot ser la clau
per poder tirar endavant
derrotar aquests tirans
que es creuen importants.
Però que encara no ho has vist
així no es pot ser feliç,
això ha de canviar
Junts ningú ens aturarà!!
Més gent pobre al món
que perviu en la ignorància
gent que els veu i no hi fa res,
els deixen morir de gana.
On ha anat la voluntat,
Ja s'ha perdut l'esperança
D'un món del tot explotat
on regnen les diferències.
El final ja està aquí
nosaltres hem de decidir
si quedar-nos palplantats
o passar a l'acció.
Cada instant pot ser la clau
per poder tirar endavant
derrotar aquests tirans
que es creuen importants.

Però que encara no ho has vist
així no es pot ser feliç,
això ha de canviar
Junts ningú ens aturarà!!

dijous, 24 de novembre del 2011

Sofre, carbó i nitrat de potassi





Tingue'm present quan s'allarguin els dies
i entri l'inici del cicle següent
i el nou solstici proposi utopies.
Tingue'm present quan s'escalfi l'ambient.
Porta'm al mig, digue'm què vols que faci,
puc ser l'olor de l'eufòria esclatant,
sofre, carbó i nitrat de potassi,
cremo en desig de tenir el foc arran.
Ritus pagans o de sants fets a mida,
cada balcó que de fum s'endomassi.
Que la braó sigui senya de vida.

Foc a les mans, foc al món i que faci
detonació la trempera adormida:
sofre, carbó i nitrat de potassi.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Freedom - Llibertat!!!








Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Llibertat
És quan parlem de lluitar que jo penso que
Criticar i limitar això no pot ser
Que no devem oblidar el nostre passat recent
I mai, i mai, i mai
Mai dividir la unitat que no passaran
Que tu saps, que jo sé, que no ens venceran
I les veus, que no callaran
I que lluitant, resistint no ens matxacaran
I ara bé, al carrer haurem de tornar
Doncs no conec cap imperi que hagi renunciat
Al seu poder, la resposta és popular
I ho farem, i ho farem. To fight
I és així construïm el rebuig
I no acceptem el poder, un poder violent
Que primer executa la opinió plural
I després no hi ha res que podem
Fer amb el poder que remata la insurgència i que
Segrestar i amputar això és el que hi ha
Per esborrar la memòria que és la voluntat
I perpetuar, permutant el terror d´estat
Que trepitja i esmordaça el pensament
Ocultant i oblidant i amagant
Solidaritat
Solidari
Freedom (you want freedom?)
Askatasuna!!!!
Burnizko ate erraldoi horrek muga dela amaten du
Baina kolpatuz eta kolpatuz hortzak dizkiote kendu Herraietatik eztarro batek deihadar bat botatzen du
Airean joan eta atean kolpe bortitz bat jotzen du
Aska.....askatasuna
Aska.....askatasuna
Indakeriari erantzuteko erabiltzen da indarra Gaurkoa baino ilunagoa izan ez dedin biharra
Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Freedom (you want freedom?)
Llibertat

dijous, 3 de novembre del 2011

Diada de Tots Sants '11







La llarga història ens reforça
-castellers de soca-rel-
mai ningú no ens podrà tòrcer,
que junts hem creat la força
amb què foradem el cel.
Que ningú no se’ns desfibri,
que tothom estigui al cas,
i així que la gralla vibri
plantarem amb equilibri
castells, torres i pilars.
Castellers de Vilafranca, 
amunt, verds, no defallim,

Castellers de Vilafranca,

Castellers de Vilafranca,
ahir i sempre més fins al cim.
Pinyes, folres i manilles
a plaça escampen l’honor
amb què pares, fills i filles,
i un bon grapat de quadrilles
fem castells de molt valor.
Dels baixos als enxanetes,
tenim un tronc verd ferreny,
gent d’esquerres, gent de dretes
i els nens valents fent aletes
donen fe del nostre seny.
                                                             Castellers de Vilafranca,
amunt, verds, no defallim,
Castellers de Vilafranca, 
Castellers de Vilafranca,
ahir i sempre més fins al cim.
La plaça més castellera
per Sant Fèlix ens fa grans:
El Penedès, amb fal·lera,
en fa una vinya de mans.
 Colze a colze no es veu llunya
-si és el nostre compromís- 
l’aleta de Catalunya,
la d’un ric i clar país.
Castellers de Vilafranca,
amunt, verds, no defallim,
Castellers de Vilafranca,
Castellers de Vilafranca,
ahir i sempre més fins al cim.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

La revolta no s'atura i la lluita continua






Just abans de que comenci a devorar-me el so
bull la sang a l'interior
Quant esclata la tempesta no voldria parar
Quan et tinc al meu davant
ja s'encén el llum i darrere el fum, el cor en un puny.
Mil veus, un crit en una sola direcció
Passió, sents l'energia?
Acords rebels trenquen els murs de la presó
Al cos l'adrenalina.
Després de la última nota mires al voltant
Una nit per recordar
És només una batalla, la guerra no ha acabat
La revolta tornarà
ja s'encén el llum i darrere el fum, el cor en un puny.
No sents l'energia?

La revolta no s'atura i la lluita continua
la revolta sempre amb tu, a l'esquena vint-i-u!
ja s'encén el llum, i darrere el fum, el cor en un puny
Endavant, la revolta!!.. i vencerem
Mil veus, un crit en una sola direcció
passió, sents l'energia?
acords rebels trenquen els murs de la presó
al cos l'adrenalina

divendres, 14 d’octubre del 2011

17a Botifarrada a la Hispanitat






Està tot ple de coses, sé que caducaran,
agafo "algo" de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent de caixera, un temps que se't fa etern,
i cobres una merda tu que mous tants diners.
M'escuro les butxaques tan sols trobo papers.
El "segurata" em mira i jo surto corrent.
Et faig el meu somriure sense remordiments,
jo sé que tot es llença, a mi m'ho han fet també.
Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a dins de casa se'm cauen les parets.
Observo els pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant una misèria per vells i per malalts.
Dormint els marginats al terra dels caixers,
amb tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui el treballa es pot morir arruïnat.
I volen fer sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a les espatlles tot el pes que m'han posat.
Tenim tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com tot es llença caducat al mercat.
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure't més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia haurem d'estar a l'alçada, i estic perdut sense tu!
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure't més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia haurem d'estar a l'alçada, i estic perdut sense tu!

Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que deformen la imatge, cues d'excedents demanant el reciclatge
Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!