divendres, 30 d’octubre del 2009

Au, jovent! Via Fora!

Au, jovent, deixeu la feina,
preparem-nos a sortir,
esmolem de pressa l'eina
per a quan toquin a ferir.
Per donar lo crit d'alerta
la campana està amatent!
i abans d'hora ja es desperta
dins el cor l'enardiment.
Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!
Eixa gent entravessada
que ho té tot empudegat:
eixa trepa ens ha robada
nostra pau i llibertat.
Mes ja els ve l'hora darrere,
ja els arriva l'escarment;
sortim tots a la cacera
d'aquests llops sens planyiment.
Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!
Nostres feixes adobades
amb afany hem conreat
fins que, a còpia de suades,
hi hem fet créixer el nostre blat.
Aquell blat nos és la vida,
la família hi té el sostén,
i aquests lladres, en partida,
la collita ens van prenent.
Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Barraques de Girona'09 (II)

Sé que la feina em va
la vida per un sou
i que festejo per no quedar-me sol.
Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys.
I tot i així hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç
Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.
Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el banc.
I es que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però es massa fàcil i a més no porta enlloc.
Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Barraques de Girona'09 (I)

Resulta tan molest
tenir nació però no estat.
Poder seguir creixent
però al marge de la llei.
No veig que sigui greu
defensar el lloc que et veu créixer.
Sentir-te'n a prop seu,
no pot ser tan dolent.
Perdó per ser conscients
de la nostra identitat,
per creure que voler
pot resultar poder.
El temps ens dóna les raons
que ens han pres tants moments
de glòria.
No cal seguir els patrons
que ens han empès...
a viure tants cops el mateix procés
i a creure que hem de demanar
permís per viure,
per proclamar-nos lliures
de sentir la vida
tal com sempre hem desitjat.
No sabem dir que no
amb prou contundència
a totes les restriccions
que ens han empès...

divendres, 23 d’octubre del 2009

Musiquetes per la Bressola

Amb un poc de paciència
Amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia
I un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia
I la força d'un ramat
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb lo que sabem d'escola
I amb lo que sem descuidat
Amb els somnis de bressola
I amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola
Amb prou ciment armat
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb guitarres matineres
Per un cant recuperat
Amb idees camineres
I espectacles de mercat
Amb xirments i costelles
I intel·lectuals pesats
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Caparutxos per la Sang
I carrotes pels obriers
Tants de contes despassats
I que encara se porten bé
Amb l'USAP que sempre guanya
I el diumenge a fer el tiercé
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb el vi que se vén pas
I cançons que vénen bé
Amb treballs desgraciats
I jocs que valen pas res
Una cultura pel cap
I els peus dins del merder
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Eleccions de quant en quant
Tornarmai* cal anar a votar
Comencem d'en ser farts
De nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt
Cada un l'hem de fer muntar
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Brindarem fort...

No, no company,
no és hora encara
d’alçar el teu got a la taverna,
cal esperar que a porta oberta
sigui tothom qui pugui beure.
Hem passat tants i tants dies
absents de tot raig de sol
que avui quan despunta l’alba
voldríem apressar el jorn,
però no, són molts encara
que passen nits de tristor.
Amb un farcell de paraules
perquè tu ofeguis el clam,
t’oferiran esperances
tot recordant el passat,
però no, no el vulguis vendre
el somni que has forjat.
Cal que siguem tots a taula
per alçar els vasos, companys,
i començar nova història
on ja no imperi la sang,
ni la set de venjança,
sinó la més vera pau.
Llavors company, llavors companya,
quan siguem tots que puguem beure,
als quatre vents i a porta oberta,
brindarem fort a la taverna

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Aprendre a viure...

Has d'estimar
com si no et fessin mai mal.
Has d'abraçar
com si fos la primera.
Has de ballar
com si no et mirés ningú
i has de pensar
pel davant i pel darrere.
No has d'actuar
encara que tinguis pressa.
No a la vida social
que tant t'exigeixen.
No has de cantar
si el que sona no t'agrada.
No has de plorar
perquè et diuen que pateixen.
Autoorganitzador de passions
no estimes els que vols
i no vols els que t'estimen.
La família
les mentides
no poden anar passant.
La vida va corrent
de forma contundent.
No has de sentir
el que no vols sentir.
No estàs obligat
a estar-ne enamorat.
Autoorganitzador...
Has d'escoltar
perquè és "maco" escoltar.
Has de follar
perquè és "maco" follar.
Has d'aprendre a viure
com si no hi hagués demà
i has de volar
per tenir ganes de riure

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Els angelets de l'oest...

Te’n vas anar i em vas deixar tot sol.
Jo comptava, cada mes amb el teu sou
i jo que pensava viure sense fotre cop.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara visc amb un pis, amb estudiants
em fan fregar els plats i treure la pols de tant en tant
la merda s’amuntega pels racons més amagats
i cada dia lluito amb els escarabats.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Ara friso per un plat precuinat
dels que compraves a baix al supermercat.
Enyoro el fum que deixava el teu tabac
i trobo a faltar les calces al mig del terrat.
Em vas deixar amb el cul enlaire i els ous penjant
em vas engegar a fer la mà, sense pietat.
Te’n vas anar, te’n vas anar

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Botifarrada a la Hispanitat (II)

Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
de deu, de vint, de cent anys ens ve la història
i no arriba el moment de tastar la glòria
la glòria del després no m'és problema
ara per a ara, què, res, passar pena
no passar pena, caguen dena
promeses i discursos pa d'anys i anys
no donen solucions, és comprovat
paciència en el progrés, res, realitats
no som pas de cartró ni fills de déu
som persones, entesos? que quede clar
començaré a escoltar-vos quan de veritat
no tinga l'home reixa ni caritat

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Botifarrada a la Hispanitat (I)

Conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
No en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...
A bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar
La farola, la farola...
Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar.
Pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar
i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
Li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.
La farola, la farola...
Un vespre va anar a l’església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: tsi, tsi, tsi, tsi...
Mig a fosques com estava, no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar des de trascantó-Aquí jaus lleó?
La farola, la farola...
Diga usted la edad que tiene, de seguida se la doy
Soy de la quinta del Momo, Norris i Matabacons
No faiguis tant la canana, Primo si així no ho tens clar
Saps que diem a la Cala?: Desembraga i a xorrar!
La farola, la farola...
Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid
Cova Gran y Cova Llarga y ver las barcas salir
M’agrada l’arròs en caldo, m’agrada l’arrossejat
La xica que més m’agrada, és la que tinc al costat!
Ell feia així: La farola, la farola...
Poc a poc al tio pequeño van sortint-li imitadors
Grups solistes i xarangues canten la seua cançó
Quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
Quan s’acaba el repertori i no saben què tocar:
La farola, la farola...