dijous, 31 de desembre del 2009

BON ANY!!!

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg

dimarts, 29 de desembre del 2009

Coses de les que ens solem queixar...

No hi ha tinta a l'impressora.
Em pica l'etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre esta buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s'ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen.
Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot per algun costat.
I és que som tots uns desgraciats,
tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.
Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de water (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d'algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l'inalambric en comptes del mòbil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d'arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.
Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot per algun costat.
I és que som tots uns desgraciats,
tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

dijous, 24 de desembre del 2009

Bones Festes!!!

A Betlem en un portal
Jesús neix a una banqueta
i per Via Digital
en directe ho retransmeten.
Al bell mig de l’erol,
Sant Josep d’això en té idea,
li munta un bressol
que ha comprat en el Ikea.
En Jesús dorm abrigat
amb una tovallola
que té un gran estampat
on hi posa Coca-cola.
La Maria, com hi ha món,
unes mantes compraria
però ha fos la Visa Elèctron
allà a la perfumeria.
El messies ha nascut,
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa.
Els pastors van arribant en potents
i li duen a l’Infant
jocs de guerra i de combatre.
Ha nascut el fill de Déu
el carrer tot s’engalana
i per cada llum encès al món
un nen mor de gana.
Menja neules el botxí,
pau als homes i a la terra
que demà de bon matí
ja continuarà la guerra.
N’ha marxat el caganer,
en aquest joc ell no hi entra
no fos que el fessin pagar
fins i tot per anar de ventre.
El messies ha nascut,
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa

dimecres, 23 de desembre del 2009

Corro perquè en tinc ganes...

Corro per no sentir que m’he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l’aventura de córrer darrere algú,
corro per l’energia que em fa venir cap a tu.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te’l endur.
Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t’escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s’escapa, és perquè jo el pugui atrapar.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.
Corro perquè ja arribi el lloc on hem d’arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.
Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar

dimarts, 22 de desembre del 2009

Qui paga mana i qui mana no paga

Plasmar l’odi que et tinc en un paper no em serà fàcil.
El bolígraf llisca, àgil, però mai dòcil, inútil,
no descansaràs tranquil no, tens el perfil idoni
per rebre un projectil a l’entrecella.
Vius a les estrelles i tens estil hostil.
Ens mostres meravelles i ens afuselles subtil.
Et mirem als ulls i no tanquem les parpelles, imbècil.
Polítics de merda només sou titelles.
Encara no has entès la nostra desconfiança.
Desallotgeu que ballarem la dansa de l´Hamsa!
Arriba la venjança de conscient perseverança.
Ens defensarem a ultrança que volin les llances.
Política d’habitatge és pujar hipoteca i lloguers.
Política d’immigració es dir “stop estrangers”.
Política de seguretat són pistolers als carrers.
Política laboral són tancaments i ETT´s
Atura’t. Busques la quadratura del cercle.
S’acaba la legislatura i et falta adjudicar un projecte.
Bones expectatives per la candidatura.
De que un subjecte d’una patada et voli la dentadura, nen!
Qui paga mana i només d’ell emana.
La única veritat que la realitat amaga.
De cara bonica, de gust amarga, de cor agre
precarietat afable esclavatge agradable.
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el puto funeral.
A qui li importa si li dius precariat o proletariat,
la victòria de les forces vives arribarà aviat.
Els que vau néixer morts us enterrarem vius, per descomptat.
No podrem ser molt compassius.
En acabat haurà començat la nova vida.
La universalitat de la universitat no serà mentida.
A mida que avancin els dies recuperem migdies
i no ens sedueixin alcaldies sinó melodies.
Adéu a les discòrdies, que petin les inèrcies.
Potser acumularem “pífies” però mai més demagògies.
És orgull de ser el que som, separats, poca cosa.
L’orgull de saber-nos, però, fent més que nosa juntes.
Records a les difuntes i difunts.
Tu tries si vols guanyar aquest combat per K.O. o per punts.
Records als companys presos en centres penitenciaris,
eufemisme de “zulos” on torturen funcionaris.
I és que Cuní, jo t’explico les coses que passen:
els polítics i els burgesos pacten i ens roben.
I si no vine’t per Sabadell i mira què varen fer amb l´Alhambra:
El 13 roig de la plaça Vallès ja no és el nombre.
Ens la “suda” el pacte d’esquerres o el pacte nacional, xaval.
Perquè al final sempre es pacta amb la patronal.
I no cal ser molt despert per entendre que qui perd
sempre és qui té menys a perdre enmig d’aquest desert.
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el puto funeral

diumenge, 20 de desembre del 2009

La jugada era perfecta

La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era Qui és?
La resposta era Déu.
La Consigna era Pàtria.
La resposta aixecar el braç.
La classe era a les nou.
El mestre era a les deu.
El wàter era al fons.
La merda era a l'entrada.
Els amics érem tots.
Els enemics érem tots.
Els diplomes eren grocs.
Els diplomats eren verds.
El Crist era de fusta.
Els cristians de cartó.
Els pupitres eren bruts.
Els que sèiem érem pobres.
La regla era per la mà.
La mà era per tancar-la.
El càstig era sever.
El castigat era por.
La missa era molt seria.
Els assistents no ho sabíem.
El capellà era vell.
Els nens tampoc no ho sabíem.
Els corredors eren llargs.
Els que corrien fugien.
El rellotge era bonic.
Les hores eren llargues.
L'ensenyança era com era.
Els ensenyats el què som.
Ni més ni menys que el què som.
Mestres, Crist i capellà,
pupitres, companys i llibres
Merda, infància, fe i tendresa,
el temps, la por i l'estima,
tot perdut per sempre.
El resultat era un,
la jugada era perfecta.

divendres, 18 de desembre del 2009

No em ploris...

M'he barallat portes endins amb el caníbal que viu amb mi.
Buscaré la unitat, buscaré la unitat...
Com un nen faig fugir amb la ràbia
esperant que em trobessin quan es va fer de nit
millor no aturar-me, millor no aturar-me...
Tan sols vull que algú m'escolti
el problema és com fer-me sentir
guanyaré la paraula, guanyaré la paraula.
La Història és plena d'experiències
amb cançons per gaudir i per patir
aprendré aglutinant-les, aprendré aglutinant-les..
He guanyat diners, fruit de treballar,
a on es tancaven les portes ara s'obren camins.
Faré bons contactes, faré bons contactes...
He arribat tan lluny que no sé tornar
atrapat als plaers amb els meus nous amics.
Millor saquejar-los, millor saquejar-los!
No oblidat els pous on ens varem criar
on el futur per els nens no és res més que neguit.
Continuo lluitant, continuo lluitant...
Ara em trobo en terreny vorejat de paranys
la consciència a l'esquena i el sistema al davant.
He de fer plans, he de fer plans...
Tots vivim en un terreny mortal
d’on tan sols pots sortir lluitant.
Arrelant els peus a terra
sóc un tronc al vent flexible
tot sóc ú i res em pot vèncer.
He aprofitat cada escletxa on passa un raig de sol
potser m'he torçat buscant-la...
He volgut viure eternament a dins del bosc
però si me’n vaig no em ploris...
No em ploris...
Sóc persona, poble i classe
Sóc un tronc, arrel i fruita...

dimecres, 16 de desembre del 2009

Fes sentir la teva veu...

Camarada hooligan, festa a festa,
ens anem trobant.
Però el que es més important,
és que miris al teu voltant.
No siguis un altre ignorant
en aquesta societat.
Fes sentir la teva veu,
i que s'escolti per tot arreu!
Ck hooligans, camarades endavant!!!
No volem pas vacil·lar,
tant sols que tot quedi ben clar.
Camarades no som sis!
És un sentiment que és porta a dins!
Amics de festa, companys de lluita.
Front la revolta ens fem costat,
bolca't a la militància!
Totes i tots som importants!
Ck hooligans, camarades endavant!!!

diumenge, 13 de desembre del 2009

El retorn de la pàtria

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre

dijous, 10 de desembre del 2009

Senzillament ara ens toca guanyar!!!

Si de tan senzill és cosa complicada,
complicitats és el que ens cal buscar,
fer de la causa l’amada més preuada
i el crit i el cant prendre’ls com a companys.
Si el que és senzill diuen que no és possible,
possiblement ens estan enganyant.
Així doncs, fem de les burles fones,
i dels enganys fogueres per Sant Joan.
Si el que és senzill és la millor manera
e desvetllar aquells que estan adormits
compartirem tots la vetlla prèvia
d’aquell matí que vencerà les nits.
Fem del senzill triomf inevitable.
Senzillament ara ens toca guanyar.
Siguem un poble entre altres pobles.
Fem de la falç bona eina de combat.
Cançons de guerra sonen orgulloses,
que els tabals, doncs, no parin de tocar.
Siguem un poble entre altres pobles.
Fem de la falç bona eina de combat.
És molt senzill i ho hem de fer conèixer,
no tinguem por de dir ben fort qui som.
Prenem valents, el mall i la corbella,
seguem arran, forgem l’emancipació

diumenge, 6 de desembre del 2009

JELLO BIAFRA

Tonight's the night that we got the truck
We're goin' downtown gonna beat up drunks
Your turn to drive
I'll bring the beerIt's the late, late shift no one to fear
And ride, ride how we rideWe ride, lowride
It's roundup time where the good whores meet
Gonna drag one screaming off the street
And ride, ride how we ride
Got a black uniform and a silver badge
Playin' cops for real/playin' cops for pay
Let's ride, lowride
Pull down your dress here's a kick in the ass
Let's beat you blue 'til you shit in your pants
Don't move, child got a big black stick
There's six of us babe, so suck on my dick
And ride, ride how we ride
Let's ride, lowride
The left newspapers might whine a bit
But the guys at the station they don't give a shit
Dispatch calls "Are you doin' something wicked?"
"No siree, Jack, we're just givin' tickets"
As we ride, ride, how we ride
Let's ride, lowride