divendres, 26 d’agost del 2011

Ens esteu enganyant...



Gira la noria y cuanto más gira
mucho más quieta, 
más y más empeñada 
en seguir dando vueltas. 
Cada vez más deprisa 
y sin embargo más despacio, 
cada vez más arriba 
y sin embargo más abajo. 
Nos estáis engañando. 
Somos conscientes 
de que todo esta evolucionando, 
de que la ciencia 
avanza a pasos agigantados. 
Nos dicen que hoy en día 
hay respuestas para todo, 
o para casi todo, 
o para casi todos. 
¿Y quién es quien 
llama a esto civilización?
Nos estáis engañando.
Otra vuelta. 
Otra vuelta de tuerca.
Otra vuelta de tuerca 
y ya van siendo tantas vueltas, 
las dadas por las buenas 
y las dadas por las malas. 
¿Estamos cerca del final 
o esto es solo el principio?. 
Vemos que todo cambia 
y que no cambia nada. 
Nos estáis engañando. 
Otra vuelta. 
Otra vuelta de tuerca.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Som irreductibles







Aquesta és la vida que visc,
aquest és el món que jo veig:
Sound System precari, el so del proletari,
vius a l'extraradi, de qualsevol barri.
El foc de Paris ja està aquí,
de nou ho encendrem per la nit,
cridant les paraules que criden justícia.
Justícia dels pobles pels pobles que trien,
que trien la veu per triar,
que trien la lluita endavant.
Parlem una llengua que és universal,
parlem amb la llengua del poble aixecat:
Insubmisos, insubmises.
Coratge d'acer, obrers del metall;
el foc de l'orgull, orgull del metall.
Som irreductibles, això som i això serem, ho hem demostrat.
Som irreductibles, això som i això serem, no canviarem.
Mai canviarem.
Mirant els carrers ho sabrem,
podrem comprendre el perquè:
Caixes d'estalvis que mai no tindrem,
drogues i atur; el nostre futur.
Hi ha fossars sencers com ciutats,
i ciutats que semblen fossars.
Ens roben la vida i no ens deixen més,
res més que el no res, repressió només.
Cadenes i murs aixecats,
justícia podrida, ja ho saps,
tanquem casals, obren presons,
escolta la veu de les noves cançons:
Amnistia, amnistia
no tornen enrere. 
Visca la Terra antifeixista!

dilluns, 22 d’agost del 2011

Tu me l'has feta i la pagaràs...!


+fotos (aquí)
Na Dolores tenia un novio
qui per Nadal li va regalar
un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Dolores agafa es pollastre,
el fot dins s'olla, peus per amunt.
Diràs, diràs a sa teua sogra,
que si vol pollastre que s'en compri un
Diràs, diràs a sa teua sogra,
que si vol pollastre que s'en compri un.
Sa sogra tota emprenyada
li fot punyada i li esclata es nas.
"Mala truja, mala truja malcriada"
Tu me l'has feta i la pagaràs...!
"Mala truja, mala truja malcriada"
Tu me l'has feta i la pagaràs...!
Na Dolores tenia un novio
qui per Nadal li va regalar
un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Dolores, ai Dolores,
cuantos dolores que tenc avui.
Dolores, cuandos dolores,
muchos dolores que m'han vingut.
Ai! Dolores, cuantos dolores,
muchos dolores que m'han vingut.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus...






Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta condemna.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Surt llum al fons del passadís, sota una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Estatuts! Estatuts!
Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.
Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,
compartirem tot allò que hem anat aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!
Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer per patir
veient com se’m menja un altre estat.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Grinyolen les bigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.