divendres, 30 de maig del 2008

Els llibres i la vida

Ara que plou pel silenci del mar
i que sentim com l'esperit rebel
mescla l'oblit amb la pluja,
obrirem els balcons a una altra tarda,
a un jardí desolat i solitari.
Ens reveurem infants, devastadors
de platges i camins, o potser homes
una mica més tendres al crespuscle
perquè estimem per primera vegada,
i en l'oci malaltís d'aquest retorn
hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida
i el que hem perdut dia a dia i arreu
pels vells jardins oblidats de la pluja

dijous, 29 de maig del 2008

Heus aquí...

Heus aquí; jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll
però jo he vist la pluja
a barrals sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de
l'angoixa; sota els flandes i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig

dimecres, 28 de maig del 2008

Omplen el got de moments

Després de tantes nits desperts, d'imaginar-se l'alba
els delata el cansament d'apurar tant la vida
comptaran tots els petons sota la pell gastada
cada arruga una ferida feta de somriures
beuen i riuen de tot
potser són feliços
omplen el got de moments
que els permetin viure
mira el fum del cigarret des d'una cadira
és canviant com el plaer de saber que viure mata
parlaran dels seus mals brindant entre rialles
beuen i riuen de tot
potser són feliços
omplen el got de moments
que els permetin viure

dimarts, 27 de maig del 2008

i si vols cantar...!

No vull que visquis aquesta vida
com l'he hagut de viure jo.
No vull que et creguis les mentides
que m'he hagut de creure jo.
No vull que sentis la revolta
com l'he hagut de sentir jo.
No vull que paguis amb diners
com he hagut de pagar jo.
No vull que beguis té
no vull que beguis cafè
vull que beguis el que vulguis
i si vols cantar
queda't amb mi per sempre
i si vols ballar
queda't amb mi també

dilluns, 26 de maig del 2008

3 anys de Bastoners

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull,
polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d’Àustria ha jurat els Furs.
Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets,
aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un saxó,
els peixos en l´aigua i els amos al clot,
i si no l’empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l’oratge es gira en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran.
Passeu-me la bota i seguiu tocant

divendres, 23 de maig del 2008

Els orfeons del vi canten...

Els orfeons del vi canten
a peu dret, a l'avantguarda
de totes les arts, s'aguanten
a la barra matí i tarda.
Les famílies no s'espanten
si la petita s'atarda
i a la placeta s'encanten,
que el barri no fa basarda.
Al meu carrer nens i nenes
ells amb ells saben, aprenen,
són feliços i amb antenes
sense mirar-me comprenen
si vaig bé, i em treu de penes
la llibertat que ells estrenen

dijous, 22 de maig del 2008

Més Fona...

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dona't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig

dimecres, 21 de maig del 2008

El Fona és així!!!

Diumenge al matí m'aixeco del llit,
miro sota els llençols i sé que la tinc aquí.
És més fort que jo, quasi una obsessió,
tinc el cervell sota dels pantalons.
Dimarts cap al tard fotent-me un tallat
em miro la bragueta i ja torno a estar trempat.
Vull sortir un moment perquè em toqui el vent
abans no em vingui una glopada de llet.
Les dones se m'espanten quan vaig pel carrer,
les velletes del barri i els gossos també,
no ser si n'estic fent un gra massa,
doctor Corbella no sé què em passa!
Però vaig calent de valent, sempre tant calent,
tothom ho comenta, ho sap tota la gent

dimarts, 20 de maig del 2008

Un poc de tot

Vull ser: ruc? cient?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser

dilluns, 19 de maig del 2008

Pell de gallina

No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap paradís.
Només farem senyals de fum per als
qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religió per als qui
encara vulguin aprendre.
I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles cançons
fetes d' encenalls.
Ni tan sols queden museus on
vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tant sols ens queda enlloc
un racó per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau.

divendres, 16 de maig del 2008

FONA "els compatriotes de la veritat"

Si les coses no canvien i van pel camí que van,
dels catalans se’n dirà
“els compatriotes de la veritat”
i tots els estrangers ens miraran
com si miressin la sang de la veritat,
i quan donaran la mà a un germà nostre,
ultra el respecte i l’admiració que li tindran,
els semblarà que toquen la veritat amb les mans,
i com que n’hi haurà molts
que es posaran a plorar d’alegria,
els catalans els hauran d’eixugar els ulls amb el mocador,
i ésser català equivaldrà a tenir
les despeses pagadesa tot arreu allà hom vagi

dijous, 15 de maig del 2008

EINA "L'Art de la Guerra"

“Amb el temps hem après a adaptar-nos
al nostre tarannà de la inadaptació
Estudiant, entenent la matèria dialèctica
podem trobar el sentit a la contradicció
Sempre la ciència davant la utopia
Sempre la victòria davant de la mort”

dimecres, 14 de maig del 2008

A la boca de l'infern...

Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar.
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar.
Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena.
Al racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem.
A la Boca de l'infern tinc
la barca embarrancada
sense vela i sense rem

dimarts, 13 de maig del 2008

i enredant per aquí...

Així es guanyava la vida
el meu pare, el mig amic
i el pobre del que li comprava
se'n quedava ben lluït
però ho feia amb una gràcia
i hi posava tant d'estil
que inclús havia venut trajos
a algun guàrdia civil
i enredant per allà
i enredant per aquí
d'aquesta manera
em va pujar a mi

divendres, 9 de maig del 2008

Franki Llibertat!!!

Perquè no t’atures i obres els ulls,
perquè no et rebel·les i crides ben fort.
Tots els punys enlaire i banderes de roig,
els temps de revolta per la llibertat.
Revolució!!!, Revolució!!!
Plataforma de combat, no perdem la dignitat!!
Plataforma de combat, no perdem la llibertat!!

dijous, 8 de maig del 2008

Manual de glosa

I si t'ha deixat la dona,
i tens una vida trista;
fes servir el manual de glosa
i deixa el psicoanalista
al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de San Joan;
al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de San Joan

dimecres, 7 de maig del 2008

Punquis catalans!

Ombres blanques per la vida
ombres negres pel carrer
vivint el moment, vivint el present
aguantant el que vingui
i passant-ho bé
que tot el que tu ens diguis
no ens fa falta pas saber
per absurd que sembli es la única realitat
no li donis més voltes i mira endavant
només actua i deixà passar el temps
que la fi arriba sense importar-li gens
aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit

dimarts, 6 de maig del 2008

Comencem bé...

Els pits, les cuixes,
rodonesa bessona
del flanc, el sexe,
entre la molsa uns llavis,
tanta bellesa, tanta

dilluns, 5 de maig del 2008

Embarracat'08

Reconec que miro la solució
en els mots encreuats
llegint el diari, el primer tallat
fent veure que no hi sóc
parlaràs de tu, del teu nou pentinat
de què et queda més bé
els pantalons estrets o bé acampanats
però no et faré cas
pensaré amb mi, un altre cop
amagaré per dins
els neguits i les fòbies
sortir, de mi, intentar ser un altre jo
que ho pugui fer millor
millor o pitjor
desaparèixer de cop
fer veure que no hi sóc