dijous, 29 de maig del 2008

Heus aquí...

Heus aquí; jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll
però jo he vist la pluja
a barrals sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de
l'angoixa; sota els flandes i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig

6 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la foto en Marcel Casellas al FONA d'enguany. Autor del poema Joan Salvat-Papasseit.

Ja s'ensuma el cap de setmana, esperem que aguanti el bon temps...

SALUT!!!

Anònim ha dit...

Bon dia!!!
Foto guapa!! M´agrada molt la imatge la pipa!! Ha de ser un personatge força interessant!!
En Salvat ja coneixia als mossos? Collons!! "Bicho malo nunca muere"
No és així la dita?
Salutacions

Anònim ha dit...

Ei, Dídac. A mi també m'agrada la foto però no només la imatge amb la pipa, a mi el que m'agrada és tot ell. Es nota que sóc una dona?

El poema me l'he llegit més d'un cop, i m'ha agradat la profunditat que té (això vol dir que no l'acabo d'entendre), estic perdent facultats?

Anònim ha dit...

Què gran que era en Salvat-Papasseit. Un dels millors poetes catalans.
La foto està a l'alçada del poema, com sempre.
Veig que tothom està força excitat, segur que és la proximitat del cap de setmana.
Jo també espero que aguanti el bon temps.
Agur!!

Anònim ha dit...

Una foto molt xula! I la d'ahir era boníssima! ja ja ja, es que feia un parell de dies que no entrava.

Be, pendonets, jo ja agafo festa. Demà piro a Formentera...lalala...

Bon cap de setmana a tothom!

Ali

Anònim ha dit...

...nenanuri, t'agrada tot ell? doncs només se'n veu la meitat, com deu ser la resta?... a mi també m'agrada moltíssim, el poema

Euri