dilluns, 29 de març del 2010

Pam a pam...

Guardeu la terra els pagesos germans
guardeu -beseu- la amb delit,
pam a pam.
Ara vosaltres marins i gojats
per Catalunya els vaixells salparan
guardeu la terra els pagesos germans.
De cara al món altra volta, i firam!
Les gestes nostres no temen la mar
qui duu senyera els dofins li fan pas.
Per Catalunya un bell nom voleiant
de cara al món altra volta, i firam!
Fornits atletes, a proa s’hi cap,
deixeu l’estadi pels fadrins que es fan.
Preneu els estris de viure en combat
per Catalunya: una passa endavant!
Fornits atletes, a proa s’hi cap.
Vosaltres, dones, heroiques com mai,
sigueu valentes que l’empresa és gran:
les nostres filles que aprenguin l’afany,
per Catalunya reseu català
vosaltres, dones, heroiques com mai

divendres, 26 de març del 2010

Tradicionàrius '10

Potser callar pot ser potser terrible.
Al menjador de casa un teu silenci
pot fer més mal en un moment donat
que un molotov en alguna altra taula.
No ho dic per dir-ho i és que no es pot creure
que si s'obrien totes les presons
i els presos, escolteu-me, ja no ho fossin,
els ciutadans, ja ho crec, ni ho notarien.
No són ells que amenacen les neurones
del teu pobre cervell encaracarat.
No són pas ells els fabricants de bombes
ni ells que aterroritzen el mercat.
Potser pot ser pitjor però potser
entrarien en òrbita poltrones

dijous, 25 de març del 2010

Pell de Serp

Surt de dins i espera’t fora
i ensenya’m el que saps fer
no tinc tard no miris l’hora
tranquil que avui vaig seré.
Res de farols ni de trampes
deixem la merda al costat
vull veure la teva cara
que em mira i diu la veritat.
No et tallis
Si estàs a punt per mi hi podem saltar
omple el sac de frases maques
tocar el 2 està prohibit.
Si dius que vols ser una bèstia
no et miris tan el melic
comença a parlar amb veu alta
i dona corda a l’invent.
Surt i ven la moto als altres
que vegin com t’ho vas fent
No et tallis
No et tallis que ja és hora que callin
si tens collons no et tallis surt a fora i no et tallis
No et tallis que ara és l’hora
si estàs a punt per mi hi podem saltar

dimarts, 23 de març del 2010

Si no t'ataco a tu, de què et defenses?

Quin mal encanteri a tu i a mi avui ens separa?
i no ens podem trobar el nostre lloc al món.
Potser és el camí per la supervivència?
o la drecera a l'aniquilació?
Alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora.
Muralla endins, muralla enfora.
Hem d'aprendre a no dependre
hem d'aprendre a no dependre.
A què respon la teva motivació?
qui és qui et dicta la teva opinió?
Fas el camí tot sol? I algú més? Tu què penses?
Si no t'ataco a tu, de què et defenses?
Posats a fer trobarem solucions
tots els camins conflueixen en l'acció.
Al teu terreny és on pots trobar la unió
la llengua és el tronc de la comunicació
Hem d'aprendre a no dependre
hem d'aprendre a no dependre.
Quan el monstre és poderós millor si els pots evitar
quan estigui satisfet aprofita per lluitar.
Perquè es mostrin arrogants sigues sempre prou humil
cansa'ls fugint divideix-los des de dins.
Les dificultats van davant del pensament
però el pensament van sempre davant l'acció.
Obre tots els panys, utilitza l'engany,
sense afany company, dia a dia, any rere any.
Alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora
Muralla endins, muralla enfora
Sents la seva por quan tu tenques el teu puny
la teva por s'esmuny quan ets tu qui fot el cop
Hem d'aprendre a no dependre
hem d'aprendre a no dependre

diumenge, 21 de març del 2010

Cor fort

Cor fort
em sento bé.
Cor fort
una manera de ser.
Cor fort
una actitud.
Cor fort
i que no diguin de tu
jo odio la teva actitud
apolític fill de puta.
Quan ignores, quan traiciones
quan parles i quan calles.
Tots els moments de la meva vida
és política practicada.
Quan parlo quan curro
quan disfruto i quan ataco.
Cor fort
contra l'enemic
Cor fort
sense remordiment
Cor fort
i quan caigui algun company
Cor fort
lluitarem fins el final

dimecres, 17 de març del 2010

Premis Enderrock'10

Amics de les Art i Cesk Freixas
El presentador de la nit: Òscar Dalmau
Élena (una de les Mazoni)
La Pegatina
The Pepper Pots
Gerard Quintana
Anna Roig i l'ombra de Ton Chein
Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial de cinema francès a la fresca
el meu pla era tornar aviat
però al final tot es va allargant
i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard,
va dir: "no agafis el cotxe si vols et pots quedar,
que al pis tinc un quarto exprés per convidats"
I et deixo aquí un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja ho veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix
pots fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era facilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat
fer un cim, fer un vuit, fer quelcom
difícilment igualable.
Però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus
millor que no fer res.
I en una pared al fons
imprès amb blanc i negre hi havia un poster d'en Godard
potser podria dir-me perquè em ballava el cap.
Ai Jean Luc, ai Jean Luc
vull entendre-ho però no puc
Ai Jean Luc, ai Jean Luc
Ell va dir que amb casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir "ja, però si ara hi vaig i ella no vol després què,
després tot això acaba sent un rotllo patatero.
Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val.
L'endemà vam esmorzar
ni tant sols vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar.
Ai Jean Luc, ai Jean Luc
vull entendre-ho però no puc
ai Jean Luc, ai Jean Luc

dimarts, 16 de març del 2010

Sóc d'un país...

Sóc d'un país que de cert ve d'antic,
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.
Sóc d'un país on de la por se'n diu seny.
que camina un pas endavant i dos enrere.
Sóc d'un país que es desfà poc a poc
i entre il·lusions i frustacions malda per sortir endavant.
Sóc d'un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d'aquells que se n'omplen la boca parlant
i tenen un preu per la seva integritat.
Mai he cregut que per ser d'un país
fos necessari demanar permís.
Jo sóc d'un país, sóc del món.
Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuts,
que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar també a dintre les venes.
Que siguis d'un país del món