dimarts, 16 de març de 2010

Sóc d'un país...

Sóc d'un país que de cert ve d'antic,
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.
Sóc d'un país on de la por se'n diu seny.
que camina un pas endavant i dos enrere.
Sóc d'un país que es desfà poc a poc
i entre il·lusions i frustacions malda per sortir endavant.
Sóc d'un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d'aquells que se n'omplen la boca parlant
i tenen un preu per la seva integritat.
Mai he cregut que per ser d'un país
fos necessari demanar permís.
Jo sóc d'un país, sóc del món.
Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuts,
que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar també a dintre les venes.
Que siguis d'un país del món

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i fotos de Brams a l'11è aniversari del Racó Català a la Sala Apolo.

Ens veiem avui als Premis Enderrock a la Sala Bikini...

Estigueu al cas que properament l'exposició "Mira com Sona" estarà a Vic (us aniré informant)

SALUT!!!

Anònim ha dit...

com sempre les teves fotos són les millors.

A.