dimecres, 31 de desembre de 2008

Bon any?

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança, el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.
Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.
Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina

diumenge, 28 de desembre de 2008

Pastorets Rock


Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua

dissabte, 27 de desembre de 2008

calla i escolta

Escolta, cuida la gent que realment
t'importa i tanca la porta a qui no es comporta
si vas del pal però t'és igual
ara per ara ni la família no et suporta
escolta, canvia d’actitud i dona-li la volta
canvia per dins i després fem la revolta
txapa la boca, calla i escolta
quan ningú t’escolti digues què faràs
quan ningú et suporti de què et disfressaràs
quan la penya s’empani de quin pal vas
on t’amagaràs, on t’amagaràs
quan no siguis ningú, quan ja no pintis res
quan ningú ja no et pari més pel carrer, no
quan les teves paraules no vulguin dir res
el teu missatge ha perdut tot el eh
les teves passes ja no saps
perquè no et porten enlloc
has perdut el caché
si totes les mentides se’n van per la totxa
i ets incapaç de reconèixer que t’equivoques
si totes les mentides se’t mengen per dintre
i al final tothom estarà cansat de tu
i del teu joc brut

divendres, 26 de desembre de 2008

vull ser caganer

Es veu que al carrer de casa
volen fer un pessebre vivent
i truquen de porta en porta
perquè diu que els hi falta gent
i doncs que volen que els digui
jo no tinc mai un no per ells
i quan em van venir a veure
els vaig deixar anar de dret:
jo no vull ser rei
ni camell ni patge
ni ser Sant Josep
que aguanta la vara
de Verge no puc
amb aquesta cara
vull ser el caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire
jo no vull ser àngel
que fa molta rasca
i es passa la nit
penjat dalt d’un arbre
si em deixeu triar
el que em doni la gana
vull ser caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire

dimecres, 24 de desembre de 2008

Caga tió!!!

El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí, dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates
i els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons.
La guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor.
Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!

dilluns, 22 de desembre de 2008

Circuit de folc

De la flor de la farina,
de la bromera del vi,
s'ha fet quatre mocadors
Pepeta la del morquí.
Sant Anna para en Albaida,
sant Vicent en Agullent,
la Mare de Déu en Agres
i Sant Blai en Bocairent.
Sempre venies darrere
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons

diumenge, 21 de desembre de 2008

tinc altres intencions


Sé que has vingut a buscar-me
i sé que estàs lluny de casa
sé que t'excita la por
veus, però jo et veig la mirada
on la luxúria es delata
caus en l'encís del meu cos
t'oloro, m'has convidat a acostar-me
el teu perfum m'embriaga
els llavis besen el coll
les llengües llepen, juguen
les mans que transgredeixen
t'excites 'enrotllant-te' amb un tirat com jo
sóc un espia romeu, i busco informació
dic amb les paraules mentides
les que tu vols escoltar-me
per poder obrir-te al dolor
busco a aquells amics que t'envegen
pels diners i els èxits
i que depenen d'un sou
tens un germà que es la ovella negra
per ser el segon en l'herència
amb la 'farlopa' ho diu tot
els meus modals menteixen
quan sopo amb els teus pares
no busco cap almoina
tinc altres intencions

dijous, 18 de desembre de 2008

La veritable veu...

Et parlaré de tot el que sé
i diràs que no és cert, i em somriuràs
benèvolament, i em donaràs la mà
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny
i no voldré. Llavors
em caldrà cercar una altra persona
més enllà de la tendresa implacable,
i tampoc no seran acceptades les meves paraules
d’infant. Així mil cops, així tota la vida
m’escoltarà l’incrèdul, l’amable, el conseller,
l’amor corrector i la casa endreçada.
Mes ai, finalment algú, reconeixent-me
la veritable veu, potser no meva
sinó del qui m’habita sense límit,
em comprendrà i cridarà des del més fons
dels ulls desesperats: tu dius
la veritat, tu em fas horror! I fugirà
de mi com del diable

dilluns, 15 de desembre de 2008

Visca la Gresca Catalana !!!

Quan el Jimmy s'enfila a la barra
eeeeo!!!
cigaló i tornavís
moscatell amb anís
Penedès
i Moscat
és el "barman" que "s'enrotlla" de veritat!

dissabte, 13 de desembre de 2008

Les tres Maries!!!

Gemma PlaMireia Mena
Lurdes Rimalló
Clou
pany
l’any
nou.
Prou
plany,
many
rou.
Feix,
neix,
au!
Puix
fuig
l’au

divendres, 12 de desembre de 2008

Que torni el vi al CAT

Que torni el vi a les tavernes,
que torni el vi al nostre got,
que el vi fa sang i néixer el cant
i et farà cert que tot es pot

dilluns, 8 de desembre de 2008

Punyetes!

A l'escola vaig a aprendre
a mai no fer pactes amb "ningun" dimoni.
Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res.
Són lladres.
Saben que tenen poder i amb ell, el fer i desfer
els resulta molt fàcil.
Volen convèncer el món que el seu regne és millor,
i així poder tenir més forces.
El dimoni és molt ric
i ens tractarà d'amic.
Això és un vici antic
per a ells treure'n profit.
S'apareixen en mil formes, gasten mil paraules
per veure si et guanyen.
Ens prometen millor vida plaer sense mida,
llibertat... pansida. Punyetes!

dimecres, 3 de desembre de 2008

1800 gràcies!!!

S’obre el teló
del gran circ de la mentida que han alçat
un dia més als carrers dels oblidats
els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuant els mars de la seua soledat
la soledat
que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres
com aquell pres
que escriu cançons d’amor a les parets
per somiar un món sense carcellers
però a les nits dels postres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat
al gran circ els invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l’humil decisió de lluitar:
el circ ha començat!

diumenge, 30 de novembre de 2008

KOP a Sant Celoni!!!



Geografia de resistències
s'encenen les fogueres, la nit de les consciències
mapes alternatius dibuixen les essències
la veu dels sense veu, enfront de les potències
idearis nostrats.
Cultura de barris, barris proletaris
reprenen idearis nostrats i solidaris
que fer és millor que dir som revolucionaris
aixequem nous espais a l'ordre refractaris
la lluita ens dóna
tot allò que l'estat ens roba.
El dret a decidir cada dia més clar
la paraula és per a tots, l'avanç sempre endavant.
Recuperem de cop la utopia a guanyar
la paraula és de tots, no ens poden aturar

dissabte, 29 de novembre de 2008

Ull per ull

Perdo la por però em tremola el pols,
qüestió d'orgull
m'aixeco i no puc, un bon trau al mig del cervell.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.
Cauen guspires, plou però no et mulles,
potser no et cal sopluig,
un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi ha ni un pam de net,
mmmm, no hi haurà ni un pam de net
cops de puny,
ulls de vellut
guerra de botonets,
per orgull tu ets sents sol
no vindrà d'un pam,
per orgull tu et sents sol
no faràs el net mai.
Fora modèsties, prou de complexes,
no et caldrà fer-te el gran,
mala memòria, falses històries d'un nen d'abans.
Rau la por a sang, et cou llàgrimes plorant
des de sempre has estat un cocodril merdós
que et duri, que et duri, que et duri...
la bona sort.
Que et duri, que et duri
la gent mirant, tots embadalits, tu et sents sol
ningú fa un pas,
escallolit mirant
no et mouràs ni un pam
sense moure el nas

dimecres, 26 de novembre de 2008

dissabte 29/11 TOTES i TOTS a Sant Celoni!!!

M’agrada privar birres, fumar porros, vacil·lar
m’agrada anar de festa i si tinc sort a follar
però el que més m’agrada serà sempre cavil·lar
ser conseqüent amb el que penso sense parar de ballar
i com diuen els Kortatu sempre ens queda molestar
treballant en el que penso m’augmenta la dignitat
si sóc pobre de butxaca potser sóc ric/a de cap
i somric mentre treballo per canviar la societat
em reuneixo en assemblea per poder-hi plantejar
fer un concert per l’Amnistia: poder-hi recaptar
uns diners pels nostres presos/es perquè tinguin per fumar
i que surtin del talego i que et puguin conscienciar
hem d’anar a enganxar cartells perquè vingui força gent
i quan acabi el concert a escombrar i deixar-ho net
ara passa’m un paper per fumar i dormir bé
i demà m’aixecaré orgullós/a d’allò que he fet

dilluns, 24 de novembre de 2008

Aplec Modernista!!!

El millor de cada casa, (perdó falta la representació maresmenca...)
M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes

entre les valls i els aiguamolls

dissabte, 22 de novembre de 2008

Concert 500!

Xavi Sarrià (Obrint Pas) + Iñaki (Betagarri) amb Gertrudis
Ara vinc DENLLOC
d'en lloc no vol fir a poc a poc
ni que la memòria s'oblidi del Record,
no vol dir tampoc
que conegués la mort
ni que abracés la cintura de l'únic tresor
que he tingut per tenir
que he ensumat per gaudir
que és l'últim cop de sort
que l'hi ha sobrat al meu cor
són les últimes promeses que prometo tirà al foc
aiaiaia i ara vinc DENLLOC
on tornen tots els de la panxa contenta
quan venen de matar el porc
aiaiaia i ara vinc DENLLOC
on la sang es torna calenta
quan la carn és més a prop, més a prop
he cregut convenient
marxà contra corrent
i enrampar-me amb el
voltatge de la gent
simplement
he perdut massa temps
bolcant el dissolvent
esquitxava i dibuixava un vent
del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

dimecres, 19 de novembre de 2008

Assentiré de grat

Assentiré de grat, car només se'm donà
d'almoina la riquesa d'un instant.
Si podien, però, durar
la llum parada, l'ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt totes les coses que he estimat!
Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar

dimarts, 18 de novembre de 2008

"Anem al llit"

"Anem al llit", et propose, besant-te,
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussite i t'agafe
en un grapat, tendral, amorosíssima,
els teus cabells, el mugró de l'orella,
amb gran amor i por de soledat.
I amb tarannà de qui ja no pot més,
ni resistir ni resistir-se més,
ets ja dempeus dintre del meu abraç,
tot assentint, amant "Anem al llit"

diumenge, 16 de novembre de 2008

Transglosadors'08

Jo tenia una amigueta
amb un do molt especial
cada cop que veia un noi
li feia aixecar el pardal.
Al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan

dissabte, 15 de novembre de 2008

Hem cantat junts...

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar canta als estels
versos robats del teu somriure.
Devant de mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard
i seguint el fars dels horitzons
vas navegar perdut
perseguint el teu rumb
vas navegar perdut...
Una nit més t'he navegat
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar escriu al far
cartes d'amor en versos lliures.
A la vall blanca em vas deixar
fermes arrels i un trist record
i sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el teu rumb
vaig caminar perdut...
Però aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
i collint els fruits de les cançons
hem cantats junts
al vent que assola el nostre món
hem cantat junts al vent

dimarts, 11 de novembre de 2008

Cantar sense cap por...

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por

dilluns, 10 de novembre de 2008

m'agrada molt...

Lleva'm tard, deixa'm dormir,
són les onze dins del llit
i m'agrada molt
Fades a l'entorn.
El coixí que ens hem robat
porta el teu cognom brodat
i m'agrada molt
dormir junts quan plou.
Desperto dins contes,
m'invento les normes.
No jugo, passejo,
m'oblido, mossego.
Cada nit es fa més clar,
són les cinc, no he descansat
però m'agrada molt
perdre la noció.
Dos espelmes, un cendrer,
una xina, uns quants papers
però m'agrada molt
dormir junts quan plou

diumenge, 9 de novembre de 2008

Som el que som...

som pols som fades, som foc
som neures i no tenim nom
som astròlegs, som vent som fràgils,
som secs som tàcits,
som cecs som freds
com el glaç quan convé
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident
som riures, som rius som lliures,
som vius som llebres, som nius
no som la meitat del que tu dius
som hipnòtics, som breus som atònits,
som seus som atòmics, som greus
som cercles miratges dels teus
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident

dijous, 6 de novembre de 2008

Tinc ganes de cridar

Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar,
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
pintant "graffities" a les seves parets
molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Sovint em sento enganyat
quan em veig en el mirall
no en tinc prou amb somniar
necessito desfer-me d'aquest pes
que em lliga el cor.
Hi ha sirenes que estan cantant,
la llegenda d'un vell mariner
molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit,
si ets llunàtic i estàs espantat
si vius als núvols i estàs deprimit
si la boira ja t'ha acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit

dimarts, 4 de novembre de 2008

Vivim, cremem, clamem!

Ombres, records, paraules
des de molt lluny i sempre.
Mentre la dalla ens tingui marginats,
vivim, cremem, clamem.
Després tan sols ens cal
morir amb honor.
Aquí sovint ho fan
alguns herois.
Plou sang

dilluns, 3 de novembre de 2008

Pàtria lliure!

Pàtria lliure
i lluminosa i alta!
I tan petita
com un cor que no es cansa
i noble es perpetua

diumenge, 2 de novembre de 2008

La farola, la farola...

La farola, la farola
conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
no en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...
a bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar
la farola, la farola...
Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar
pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar
i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.
La farola, la farola...

divendres, 31 d’octubre de 2008

Nit de house aborígen

Mística font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Castellrock'08

Et vull tocar et vull a prop meu,
però et resisteixes.
Quan ja he provat la teva mel,
desapareixes!!
Sembles una nina angelical,
i a dins tens una fera!!
Em dius que et truqui per quedar
i no em contestes.
Si em diuen que t'han vist amb mi,
t'avergonyeixes!!
Ella sempre busca el punt flac
i desprès em mossega.
Em queda de tu un sol record...
La pell de serp que em deixes!!

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Ets un ninot!

Cap quadrat,
obres la boca
per no dir res.
Cap quadrat,
no és possible
ser més espès.
Cap quadrat,
no gira rodó
porta fils penjats
com un ninot.
Cap quadrat,
parlem de monstres,
parlem de tu.
Cap quadrat,
d'idees quadrades,
no et vol ningú.
Cap quadrat,
no gira rodó,
porta fils penjats
com un ninot

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Tenen por!

Jo eta ke, combat i treball
crida aquell poble i el crit unifica
la mateixa llengua dels avantpassats
de foc els mots i a les roques escrita
fan poemes de guerra, dels obrers fan soldats
inesgotables els recursos per vèncer
aixecant la bandera de justícia social
la disciplina el millor mur de defensa
si tot conflicte porta a un pacte
el poble busca solucions
la veritat sempre és concreta
si es té tota la informació
la repressió de les mil formes, no ha triomfat!
la polseguera que això aixeca, ens ha alertat!
quan la conversa resta oculta, tenen por!
són de recursos esgotats
la qüestió no està en el nombre
quan tu saps contra qui lluites
tan sols cal no actuar mai
amb violència innecessària

divendres, 24 d’octubre de 2008

Noves formes de vida...

No tinc ara temps
de cavalcar els encesos
cavalls.
Sento que tanquen
el bar.
Anem a la segura
mort transitòria
del son.
I fem per començar
noves formes de vida

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Odi i frustració!

Una nit vaig somiar, una Terra amb llibertat,
igualtat de sexes, de pobles i de fraternitat.
Però quan em vaig despertar aquest món em vaig trobar.
Basat en l’explotació, maltractaments, odi i frustració!
Som la nova generació explicant el que veiem,
la misèria pels carrers i els de dalt enriquint-se més!
Amb la música hem trobat una forma d’expressió,
tot l’odi que portem el trèiem sense miraments!
Camarades construint! Per lluitar i aconseguir,
un futur més digne pels pobles oprimits!
Camarades estem aquí! Per lluitar i aconseguir,
un futur més digne pels pobles oprimits!