dimecres, 19 de novembre de 2008

Assentiré de grat

Assentiré de grat, car només se'm donà
d'almoina la riquesa d'un instant.
Si podien, però, durar
la llum parada, l'ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt totes les coses que he estimat!
Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Salvador Espriu.

Quin poema... xD!!!

SALUT!!!

pep ha dit...

El poema està molt bé, però la foto és molt maca...

FELICITATS!