dimecres, 30 de setembre del 2009

[Lleida (II)] Els reis de la festa...

Llavis tan trencats.
Mirada de gata.
Mans de cosidora.
De rumbera i patidora.
D'artista reveladora i
del meu cor.
I no saps què fer
de la rumba calí.
I no saps, ai les cosetes
que si pogués t'explicaria.
De mica en mica
i a estonetes, ai petites
a cau d'orella.
Tota la nit
Vull que vull que vull...
Avui dormir amb tu
veuràs com no m'oblido del teu nom.
I el ventilador
i els reis de la festa.
La rumba del 60.
Té sabor i té tumbao
ebris de la soledat.
En què tu un dia em vas deixar.
Tot despullat
si forcem la màquina.
A la corba del morrot.
Avui vull ser poeta
ser comet i gra de sal.
Tot el sexe femení.
Que vas deixant al meu costat.
Un bon final
Ulls de vidra mira'm gitana
ai que la vida
ja saps com va.
Ulls de vidre
ai desitjada
rumbeta bona
jo t'he de cantar

dimarts, 29 de setembre del 2009

[Lleida (I)] Sóc el boig de la ciutat...

Acabava d’arribar
només volia tranquil·litat
després de nits humides a la carretera.
Ell se’m va posar al davant
no em vaig saber controlar
va caure al mig d’una bassa de sang
i em va dir:
jo era el boig de la ciutat, tu m’has matat
m’hauràs de substituir d’ara endavant.
Van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me defensar.
Vagaràs fins l’últim dia
en vela la nit per tota la vila
tu ets l’elegit per tots, em van dir.
Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat
l’hauràs de substituir d’ara endavant.
Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat
l’hauràs de substituir d’ara endavant.
Vaig passant dies i dies
aguantant humiliacions
l’ànima té força quan s’està sol.
Caure dins d’aquest forat
del que no puc escapar
em fa cantar per suportar el dolor.
Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar
l’hauré de substituir d’ara endavant.
Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar
l’hauré de substituir fins que algú acabi amb mi.
Fins que algú acabi amb mi

diumenge, 27 de setembre del 2009

Mercat de Música Viva de Vic'09 (II)

Comissari Gordillo
Carles Belda-Sílvia Ricart
Quimi Portet
Mazoni
Lax'n'Busto
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants

dijous, 24 de setembre del 2009

Mercat de Música Viva de Vic'09 (I)

Miquel GilJabier Muguruza
The Pepper Pots
Marc Parrot
Dr. Calypso
El Tio Carlos
Cris Juanico La Kinky Beat
Ombres blanques per la vida
ombres negres pel carrer.
Alguna de les dues tu molt be podries ser
només tens que fer només has de ser.
Tot el que tu ens diguis no ens fa falta pas saber
ni qui son els bons i qui els dolents
doncs és una cosa que es veu al moment.
Només actua i deixa passar el temps
que la vida t'ensenya encara que tu no l'entens.
Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit
Ombres blanques per la vida
ombres negres pel carrer.
Vivint el moment, vivint el present
aguantant el que vingui
i passant-ho bé.
Que tot el que tu ens diguis
no ens fa falta pas saber

dijous, 17 de setembre del 2009

Brigada de Bastoners a Palestina

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.
Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.
Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina