divendres, 29 de juliol del 2011

Tancat per VACANCES!!!

Com un record d'infantesa 
sempre recordaré 
a la Teresa, 
ballant el vals. 
Potser fou l'ultim fet 
amb algú que estimés 
abans que un bombardeig 
la tornés boja. 
Tots els xiquets la seguíem 
i en un solar apartat ens instruíem 
al seu voltant. 
Mig descabellonada 
ens mostrava les cuixes 
i ens donava lliçons 
d'anatomia. 
Ella ens va dir d'on veníem. 
I que els reis de l'Orient 
no existien. 
Ni llops ni esperits. 
Ens parlava de l'amor 
com la cosa més Bonica 
i preciosa. 
Sense pecats. 
Ens ensenyà a ballar 
a cantar i a estimar. 
D'això ella era 
la que més sabia. 
Amb una floreta al seu cap 
i un mocador negre al coll 
i faldes llargues 
i un cigarret. 
Vas ser la riota dels grans, 
i la mestra més volguda. 
dels infants. 
Ara de gran comprenc 
Tot el que per tu sent 
i et llence un homenatge 
als quatre vents. 
Com un record d'infantesa 
sempre et recordaré a tu, 
Teresa, 
ballant el vals.

dissabte, 23 de juliol del 2011

PopArb'11 (dissabte)

 Illa Carolina
Wantun

 La Iaia
 Refree
 Estúpida Erikah
 Senior i el Cor Brutal
 El Petit de Cal Eril
 Mine!
 The New Raemon
 Antònia Font

 El Guincho
 Guillamino

Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt

divendres, 22 de juliol del 2011

PopArb'11 (divendres)

Nacho Umbert & La Compañia
4t 1a
Thelemáticos
Mazoni
Oliva Trencada 
Inspira
Gentle Music Men
 Manel
Vius en un full en blanc
Dins  un calaix d’un despatx
Un desert de paper sense dunes, sense temps
No saps com hi has arribat
Els records es van esborrant
Però dins teu vols creure
Que algú t’està esperant a casa
Cansat i despullat
Mires enlaire sorprès
Un astre estrany
Amb forma de forat del pany
Potser t’hauràs d’esperar
Al pròxim eclipsi de clau
I dins teu
Confies
que algú t’està esperant a casa
Vius en un full en blanc
Dins un calaix d’un despatx
Presó  de cel.lulosa
Erma d’idees i escrits
Que és el que devies fer
Per quedar atrapat aquí
Ulisses
Reacciona

Els pretendents fan cua a casa

dijous, 7 de juliol del 2011

Vijazz (V) - Tower of Power






 No vagis a la mar
a encomanar les penes,
no vagis a la mar
les aigües en van plenes.
 Vora, vora del port
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port
un bar de mala mort.
Una bota de rom
i una altra d’aiguardent,
una bota de rom
i molta olor de gent.
No siguis sol a beure
ni sol a rumiar,
no siguis sol a beure
que el vi et condemnarà.
 El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut banyes.
 El tercer libació
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció
deixar al burgès les sobres.
 Atents, amics, encara
al següent got de vi:
beneirem la mare
que a tots ens va parir.
 La copa que fa cinc
pel gran Pare Noè,
la copa que fa sis
pels diables del cafè.
 Quan el sis serà buit
maleirem l’infern,
la copa que fa vuit
el clero i el govern.
 El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat,
un rèquiem pels difunts.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Vijazz (IV) - Terence Blanchard








Sé pels antics oracles 
que ets com un escull jove i valent 
i que en els teus cabells d’algues i curculles 
jo aprendré els camins tan difícils 
del vent. 
Que el teu pit contra la mar, 
que els teus ulls contra la llum 
són només el senyal de la teva 
primavera 
i que encara no tens por del teu 
orgull. 
Jo, adorador de les branques 
d’olivera 
captiu dels raigs del sol, 
amb una magrana d’estels com únic 
present, vinc a tu 
i despullo el meu pit per 
encadenar-lo al teu. 
Astre d’amor, 
mestre de la llum, 
llavi rogent d’alba en toc, 
per qui amb afany visc i sóc. 
I és que tant, tant val la vida 
que el cor meu, teu, no sap viure 
tot veient que tant, tant curta 
la seva mida és. 
I és així, sí, dol i fira, 
però no tens, tinc, millor amiga 
que aquest fil fi que embasta 
un espai i un temps tan breu. 
Omplo el got de vi amb la llum 
d’un sol naixent 
per tants amics que vindran 
a enjoiar el nostre present. 
Bec pel seu destí, que els hi sigui 
generós, 
perquè floreixin en ells somnis 
que tu i jo avui sembrem. 
I és que tant, tant val la vida 
que el cor teu, meu, no sap viure 
tot veient que tant, tant curta 
la seva mida és. 
Si és un joc, goig i aventura, 
si és un plany, guany per a la lluita 
i un alè ple que ens empeny fins 
al darrer anhel. 
Omplo el got de vi amb la llum 
d’un sol ponent 
per tants amics ara absents que 
van senyalant el camí. 
Bec pel seu ahir, pel coratge 
del seu gest. 
Que el riure net dels infants 
faci el seu repòs ben feliç!