dimarts, 5 de juliol de 2011

Vijazz (IV) - Terence Blanchard








Sé pels antics oracles 
que ets com un escull jove i valent 
i que en els teus cabells d’algues i curculles 
jo aprendré els camins tan difícils 
del vent. 
Que el teu pit contra la mar, 
que els teus ulls contra la llum 
són només el senyal de la teva 
primavera 
i que encara no tens por del teu 
orgull. 
Jo, adorador de les branques 
d’olivera 
captiu dels raigs del sol, 
amb una magrana d’estels com únic 
present, vinc a tu 
i despullo el meu pit per 
encadenar-lo al teu. 
Astre d’amor, 
mestre de la llum, 
llavi rogent d’alba en toc, 
per qui amb afany visc i sóc. 
I és que tant, tant val la vida 
que el cor meu, teu, no sap viure 
tot veient que tant, tant curta 
la seva mida és. 
I és així, sí, dol i fira, 
però no tens, tinc, millor amiga 
que aquest fil fi que embasta 
un espai i un temps tan breu. 
Omplo el got de vi amb la llum 
d’un sol naixent 
per tants amics que vindran 
a enjoiar el nostre present. 
Bec pel seu destí, que els hi sigui 
generós, 
perquè floreixin en ells somnis 
que tu i jo avui sembrem. 
I és que tant, tant val la vida 
que el cor teu, meu, no sap viure 
tot veient que tant, tant curta 
la seva mida és. 
Si és un joc, goig i aventura, 
si és un plany, guany per a la lluita 
i un alè ple que ens empeny fins 
al darrer anhel. 
Omplo el got de vi amb la llum 
d’un sol ponent 
per tants amics ara absents que 
van senyalant el camí. 
Bec pel seu ahir, pel coratge 
del seu gest. 
Que el riure net dels infants 
faci el seu repòs ben feliç! 

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra Lluís Llach. A les fotos Terence Blanchard al Vijazz'11 (Vilafranca del Penedès.

SALUT!!!