Vijazz (IV) - Terence Blanchard

+ fotos aquí...

Sé pels antics oracles 

que ets com un escull jove i valent 

i que en els teus cabells d’algues i curculles 

jo aprendré els camins tan difícils 

del vent. 

Que el teu pit contra la mar, 

que els teus ulls contra la llum 

són només el senyal de la teva 

primavera 

i que encara no tens por del teu 

orgull. 

Jo, adorador de les branques 

d’olivera 

captiu dels raigs del sol, 

amb una magrana d’estels com únic 

present, vinc a tu 

i despullo el meu pit per 

encadenar-lo al teu. 

Astre d’amor, 

mestre de la llum, 

llavi rogent d’alba en toc, 

per qui amb afany visc i sóc. 

I és que tant, tant val la vida 

que el cor meu, teu, no sap viure 

tot veient que tant, tant curta 

la seva mida és. 

I és així, sí, dol i fira, 

però no tens, tinc, millor amiga 

que aquest fil fi que embasta 

un espai i un temps tan breu. 

Omplo el got de vi amb la llum 

d’un sol naixent 

per tants amics que vindran 

a enjoiar el nostre present. 

Bec pel seu destí, que els hi sigui 

generós, 

perquè floreixin en ells somnis 

que tu i jo avui sembrem. 

I és que tant, tant val la vida 

que el cor teu, meu, no sap viure 

tot veient que tant, tant curta 

la seva mida és. 

Si és un joc, goig i aventura, 

si és un plany, guany per a la lluita 

i un alè ple que ens empeny fins 

al darrer anhel. 

Omplo el got de vi amb la llum 

d’un sol ponent 

per tants amics ara absents que 

van senyalant el camí. 

Bec pel seu ahir, pel coratge 

del seu gest. 

Que el riure net dels infants 

faci el seu repòs ben feliç!