dimecres, 29 de juliol del 2009

100.000 VISITES!!!

Roser has de fer alguna cosa, un dia em vaig dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Vaig obrir aquest blog, tota sola me’n vaig sortir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
No em va costar gaire, fins i tot em vaig divertir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Volia ensenyar al món el que més m’agrada a mi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Els concerts vaig, a fer fotos per penjar aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Molta gent he saludat, i també he fet algun “amic”
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Hem fet algunes cervesetes i també algun got de vi
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Avui tinc una notícia, que no em vull estar de dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ja sou més de 100.000 els que heu passat per aquí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.

Com us podeu imaginar, sóc la dona més feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
D’altres han anat més ràpid en fer aquest camí
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però a poc a poc, jo també ho he aconseguit
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ai quin mal d’esquena, això sí que em fa patir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però això ho arregla, un massatge amb final feliç
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Aviat marxo de vacances però tornaré amb forces per seguir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
La corranda és dels Manel, adaptada per un dia així
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Si teniu alguna cosa per dir, als comentaris ho podeu dir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí

dimarts, 28 de juliol del 2009

Bones Vacances!!!

Treu la pols de la maleta,
avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,
recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
i el vent el teu escut,
que comenci el teu viatge
el que sempre tu has volgut.
No el pots deixar escapar,
ha arribat el teu estiu.
Lliga el temps a les sabates
i deixa’l pel camí,
surt d’aquí amb la llum de l’alba
fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
ja no perdona res,
saps molt bé que hauràs de fer-ho
abans no arribi el fred;
la calor és cosa d’hores
i el fred és molt intens.
No el pots deixar escapar,
és el teu estiu.
No el pots abandonar,
és el teu estiu.
Tira’t la vida a l’esquena,
no perdis més el fil,
no el deixis escapar,
ha arribat el teu estiu.
Si creus que això s’acaba,
sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
i posa-te’l a la pell.
Mai veuràs l’ultima tarda
ni mai l’últim adéu,
si és cert que són quatre dies
diguem què penses fer;
la vida t’està esperant
molt lluny del teu carrer

diumenge, 26 de juliol del 2009

Barricada a Salt

Es el juego del gato y el ratón
tus mejores años clandestinidad
no es muy difícil claudicar
esto empieza a ser un laberinto
¿Donde está la salida?
Estas asustado, tu vida va en ello
pero alguien debe tirar de gatillo.
Tu infantil sueño de loco
no es respuesta demencial
este juego ha terminado
mucho antes de empezar.
Anónimo luchador
nunca tendrán las armas la razón
pero cuando se aprende a llorar por algo
también se aprende a defenderlo.
Estas asustado, tu vida va en ello
pero alguien debe tirar de gatillo

dissabte, 25 de juliol del 2009

Tirar-me al buit...

"i quan vaig procurar tirar-me al buit
el buit es va apartar
i em vaig clavar la patacada"

divendres, 24 de juliol del 2009

(III) Acampada Jove'09 - Montblanc

Cap el vespre és quan...
ReincidentesThe Skatalites
Banda Bassotti
Muyayo Rif
Oprimits
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.
I t’encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l’apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te’n vas cap el pub i no trobes ningú.
I surts fora al carrer i comences a córrer,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t’atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t’empatxes de nit i respires ben fort.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent

dijous, 23 de juliol del 2009

(II) Acampada Jove'09 - Montblanc

Dr. CalypsoSota Zero
Los Delinqüentes
La Troba Kung-Fú
Calor, calor, quina calor que fa
que ens haurem de despullar...
Betagarri
Calor, calor, falta calor
acosta't una mica per favor.
Alcohol que en baixar ja no em crema
que a l'entranya hi tinc una pedra
pedra de gel feta de pena
ja no li cau ni una llagrimeta
"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes
per veure els dies passar tan ràpid.
Acaba el trago i aixeca la vista
i surt al carrer i busca qui t'estima.
Arriba un iaio ple de cabòries
menjant cigarros i, a la meva olla,
donant-me brasa sense profit
sempre m'explica ai! deu mil històries.
I em dic, que jo puc, que no sóc poruc
però el fred de peus em fa sentir sirenes
cada sirena pel que he perdut
a tots els trens els queda l'esquena.
Que no m'esglaio, ni em falten vides
el fred em pela i m'esqueixa a tires.
Calor, calor, falta calor
acosta't una mica per favor.
Però dins el gel el meu cor batega
bombeja sang a ritme de fera
i el fred de peus ara pica al terra
i el Canigó ara se m'ha tornat cascada
i canto blues amb llengua bastarda
perquè té mare però qui sap del pare
i donc gràcies perquè respiro
vull estimar tot allò que miro
Calor, calor, falta calor
acosta't una mica per favor.
Trobo el sereno al carrer mullat
és el tanguero de les altes hores
que canta sol amb l'oquestra mora
i dóna avís del que escolta i senya
i dóna senya al niu de la pena
que no hi ha roca que l'aigua no mogui
que la cançó és per qui la canti
i la guitarra per qui la toqui.
Que no m'esglaio ni em falten vides
però no tinc fred ni mesqueixo a tires.
Calor, calor, quina calor que fa
que ens haurem de despullar

dimecres, 22 de juliol del 2009

(I) Acampada Jove'09 - Montblanc

SonasonCosto Rico Kayo Malayo
La Gossa Sorda
Strombers
Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l’esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música mètrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metròpoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València

dilluns, 20 de juliol del 2009

sóc massa jove per fer-me gran

Per la finestra,
un sol assassí
m'informa cruel
que són vora les dotze,
suposo que ahir
m'ho vaig passar bé.
Entra roba bruta,
estossegant,
em sento esvaït,
però mirant a la nevera,
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.
D'aquí un quart,
ja farà un quart que estic arribant tard,
al treball que em dona els quartos,
per poder dir un altre any
que sóc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana
em toca fitxar al poble d'on vinc
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d'aquell món tan feliç.
Vells amics i antigues nòvies
empenyent cotxets,
em diran que quan em caso
i jo somrient diré que
sóc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps

diumenge, 12 de juliol del 2009

Mossega’ls a on són més febles

Buides, unes vides buides
que omple l'esperança
mentrestant passa la vida.
Lliure tothom vol ser lliure
la llibertat confosa
avui tan sols una mentida
penses amb idealisme
si no materialitzes
no entendràs mai el conflicte.
Lluita, prova, experimenta
omple la consciència
aplicant tot a la ciència
ataca els seus buits
quan tu ets ple de raons.
Fes que ells vinguin a tu
no juguis tu al seu joc
si vols que et vinguin a atacar
fes-los pensar que ells poden guanyar
si vols que es vulguin allunyar
fes-los pensar que ells poden patir danys.
Apareix a on no puguin arribar
dirigeix-te a on menys s'ho esperin
defensat a on no hi ha cap atac
ataca'ls a on no es defensin.
Mou-te per terrenys deserts de sospita
fes-te clandestí company invisible.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.
Posa’ls darrera pistes falses
que no coneguin mai
quins són els teus plans
si no sap cap a on ataques
tindrà que dividir-se per defensar
i dividit és menys fort
i així tu guanyes en nombre
si no sap a on ets
tu saps ben bé on et trobes.
Provoca'ls fes que adoptin forma
podràs conèixer així la seva força
amagat, observa com reaccionen
a on són més forts
i a on pots fer més mal.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí.
Aigua has de ser com l'aigua
sempre tira a vall
omplint els buits plens d'aire
adaptat a totes les formes
que et marca el terreny
formant el riu que baixa amb força
tot el món sabrà la forma que adoptes
però ningú coneix mai com vas assegurar-te la victòria.
Buides, unes vides buides
que omple l'esperança
mentrestant passa la vida
lliure tothom vol ser lliure
la llibertat confosa
avui tan sols una mentida.
Penses amb idealisme
si no materialitzes
no entendràs mai el conflicte.
Lluita, prova, experimenta
omple la consciència
aplicant tot a la ciència.
Mou-te com la serp
misteriosa, invisible
mossega’ls a on són més febles
injecta’ls el verí
ataca’ls, esquiva, corre
més ràpid que Muhammad Alí

dissabte, 11 de juliol del 2009

a la plaça vull anar...

El Petit de Cal Eril+Anímic
Sota la olivera, olives
sota la olivera, estan.
A la plaça hi fan sardanes
- mare, deixa’m-hi anar
- no hi vagis Caterineta
que ton pare està a punt d’arribar
- tant si arriba com si no arriba,
a la plaça vull anar...
Son pare va arribar:
- on està Caterineta?
- A la plaça a ballar
son pare la va anar a buscar.
La primera garrotada
morta la va deixar.
Sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar.
I el dia del seu enterro
a son pare van penjar

dimecres, 8 de juliol del 2009

(V) Hatortxu Rock 10

Oyes las sirenas echas a correr
es la policía te quiere coger.
Corres por las calles tienes que escapar
balas y pelotas tiran a matar!
Revolución, revolución, revolución!
En las barricadas puedes encontrar
la bala fascista que te matara.
Ves que hay peligro pero hay estas
luchando día a día por la libertad
Revolución, revolución, revolución!