divendres, 24 de juliol de 2009

(III) Acampada Jove'09 - Montblanc

Cap el vespre és quan...
ReincidentesThe Skatalites
Banda Bassotti
Muyayo Rif
Oprimits
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.
I t’encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l’apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te’n vas cap el pub i no trobes ningú.
I surts fora al carrer i comences a córrer,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t’atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t’empatxes de nit i respires ben fort.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra els Pets.

Dissabte a l'Acampada tot va ser més tranquil, sense aquell vent i sent l'últim dia, les coses prenen una altre sentit...

Van començar fort amb els Pets i ja no van parar fins el final amb els Oprimits.

Segurament l'any que ve, l'Acampada tornarà a Montblanc i crec que és un lloc ideal, per la facilitat per accedir al poble i al tren...

SALUT!!!