dimarts, 11 de novembre de 2008

Cantar sense cap por...

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por

6 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Quan venia amb tren de Barcelona m'ha vingut al cap aquesta cançó i aquí la teniu, tot seguit he pensat:

La vida és tant senzilla com respirar, com menjar, com saltar, com cantar, com riure, com plorar, com dormir o com no dormir (hehehe)...

Viure i ser feliç i no dedicar-se a tocar el que no sona al del costat...

Féu allò que us dóna trempera, que us fa sentir bé, que només són dos dies...

he dit!!!

SALUT!!!

Anònim ha dit...

Hola Roser,

molt xula la foto, què t'agafat una inspiració divina o és què algú t'ha tocat el que no sona...

ens veiem!!!

D.

Yoli ha dit...

Ningú no ens compren, ningú.
Però nosaltres som nosaltres i sabem la veritat.
Que la terra no es partida com un mapa mal pintat
i que això és una mentida de molt mala voluntat.
Déu meu quants recorsds!!
Si només són dos dies, però ULL que hi ha molts malparits amagats.
Agur!!

nenanuri ha dit...

Si senyora, has dit molt bé.
No sé perquè ens hem de complicar tant.

M'agrada molt la foto.

Dídac SOC ha dit...

Salutacions Roser!!!
Que tal per Badalona? Ji, Ji...
Petons

Roser Ortiz ha dit...

poca-solta!!!