Fermin Muguruza

Ez dakit zer pasatzen den
azken aldi hontan
jendea hasi dela dantzatzen sarritan
zerbait ikustekoa du
bi falta direlakoz
«Recuento generalean»
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri

Saludant des del Senglar

Hi ha algú que viu d'arrancar-nos l'ànima.

Arreu del món hi ha algú que viu

d'arrancar-nos l'ànima.

Saludant des d'aqui,

la revolta de l'ànima al món.

Saludant des d'aquí,

la victòria dels pobles del món.

Propera parada, SENGLAR ROCK

Però el camí va ser bonic de viure

amb el bullici i els anants i vinents

de la ciutat, on tothom sembla lliure

dins la quadrícula que fan establiments,

corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.

Quina delícia veure's dintre el borboll

com un més, saludar els operaris

Les arrels

Les arrels de l'arbre estúpid

també són fondes, molt!

xuclen i viuen de la vergonya

(la mala honra).

La seva força i el seu ciment

és l'egoisme -mala balança-

(mala gelosa!)

Ep, que el Xeic en fa QUARANTA!

Potser t’hem fet

prou la pilota

i és hora que anem al gra

fóra un detall

el correspondre

la ronda podries pagar

avui fas anys

tu no ens enganyes

"La por"

Por de no conviure

com tothom qui creix;

de ser massa lliure

i d'haver de riure

sol amb mi mateix

Nit màgica...!

Avui és nit de Sant Joan,

vestirem amb robes velles.

Nit de màgia, nit de foc,

dimonis i fogateres.

Acaba sa primavera,

s’estiu comença a guaitar.

En aquest vespre de juny,

de festa hem de rebentar

Skatalà

Això que escoltes no és el bufar del vent

ni és el so de les fulles caient,

això que escoltes és la llufa amb llepeta

és la palometa del tio Manel.

Això que beus no és un líquid pudent

no és la teva Estrella corrent,

això que beus és la birra amb rebaba

la birra amb rebaba del tio Manel.

Bèsties...!

I pensar que l'home és una bèstia

tan desenvolupada i enginyosa!

Especialment apta per al dolor,

però capaç de gaudi com cap altra!

Si s'hagués mantingut més bèstia,

més natural i genuí,

hauria estat potser feliç

-proporcions guardades-

entre totes les bèsties.

Culturaviva

Tinc una llengua tan viva

com les més vives que hi ha.

Si quan parlo s'esparveren

jo que sí, em poso a cantar,

canto i canto i cantaria

si pogués més fort i clar.

Quan les cançons siguin pedres

vinga fones i al combat

Al Tall

Hi ha un licor en la resina

dels antics oliverars

que fa tendra la memòria

i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d’ella governeu.

Moltes cicatrius...

Jo no em penso rendir
tots nosaltres tenim
les nostres cicatrius
doncs llavors ells també
deuen tenir les seves

Somnis de llibertat!

Els matins han canviat foscor per voluntat;
parets comunicant somnis de llibertat;
als malsons amagats no olorarà a cremat;
de dalt de tot caldrà fer un pas més endavant
we’ll back to fight together

perquè cada temps té
el seu propi temps,
per a avui guanyarem
la paraula i els drets

Tres voltes rebel

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Antiherois

Tot és molt fabulós,

misteriós, somiador.

Jo vull fer amb tu

aquest viatge estrany

i molt llunyà.

Has de viure ben despert

no mirar cap enrere mai

només així, ben a l'aguait,

podràs triomfar.

Vivim!

Mori la Mort i cridem junts «Vivim!»,

fineixi el Temps, els temps eterns jo era

i jo seré; batem les pols de l’era

on som, plegats, de polseguera i llim.

Ni el Cor al sol, ni l’Ànima en tenebra

ni el Cos de dol, ni la Ment sota el gebre:

fora del Tot mes rítmics en els rims

d’escarnits llimbs que al·literen els mims:

«Mori l’Amor que el somni recupera,

Visqui la Mort que l’Amor regenera!»

La guitarra...

El dineral sí que no s'equivoca,

el cotxe amb rodes blanques del macarra

de mitjons blancs, la blancor de la coca

ratllant el marbre negre de la barra

d'un club tancat on la guitarra evoca

fam i pobresa perquè el ric bandarra

pugui permetre's dir, plena la boca,

que estima la duresa de la parra

Ensaladilla So Insistent

Amb un sabatoll vell, llençat des d'una

distància prudent, pots fer a miques,

sense cap risc, la lluna de l'armari.

No t'entretinguis a collir-ne els trossos

surt de la cambra.

Tanca la porta amb clau i llença

la clau al riu

Reveixí

A sota d'aquell pi
s'hi amaga un reveixí
se'l miren a l'oblit,
se'l miren treient pit,
ells saben com se diu
però marxen, peus calents
trepitjen l'escorpí
respiren cap endins