La rimael ritme
els motlles formals.
Miro els peixos dintre
l'aigua. Les idees
al cervell es deuen moure
d'una manera semblant.
La rima
el ritme
els motlles formals
dilluns, 30 de juny del 2008
Més pop Arb
No puedo más quiero escapar del extrarradio
¿qué hago aquí?
si yo anhelo el gusto y la distinción
la recepción
para honorar a un rico jeque del Argel
exige frac
tendrá lugar en un lujoso hotel
en los disturbios
anti-sistema
saqueo en el Corte Inglés
un buen perfume
y una corbata
que sí, que sí, que viva el Ché
libertinaje
con libertad
siempre trato de no confundir
diumenge, 29 de juny del 2008
pop Arb'08
El posadiscos neda en moscatelli el maître dorm dessota del taulell
Miss Univers predica als quatre vents:
"deixa-hi a fora la noció del temps"
El foc primer brolla d'un barret blanc,
sorres i cels formen els decorats
Estrelles orfes, bruixes i cavalls
màscares negres obriran el ball.
Barres i estrelles, símbols del passat
falç i martells al mateix mirall
Déu i senyors i exèrcits condemnats
el somni és vida al cabaret somniat
Monjos borratxos i alquimistes folls
fan boires baixes, flamarades d'or
Ses suaus carícies m'han buidat el cor
del sentiment inhòspit de l'enyor
El cabaret galàctic ja és obert
els paralítics hi aprendran claqué
la masovera enganya els innocents
cambrers romàntics cremen els diners
dijous, 26 de juny del 2008
la bèstia...
Ell és el goril·la que sorgeix de les ombres i ens reclama les verges ell és el monstre que s'emporta les joves a les nits de turmenta
la criatura que pretenen les dones per tot menys per dur al ventre
i ell és l'home que se'n riu de nosaltres
l'alimanya que s'oculta a les coves
i és la bèstia que emborratxa les dones
i ell és l'home que ens roba les nòvies
i ell és l'home el gran home el mil homes que obsessiona les dones
o potser és l'home que es pensen els homes que obsessiona les dones
l'obsessió que turmenta qualsevol relació entre un home i les dones
i ell és l'home que no veuen els homes
i ell és l'home que sols saben les dones
el fantasma que enfosqueix a les dones
la cadena que carreguen els homes
és la pena que hi ha entre homes i dones
i ell és l'home que ens roba les nòvies
dimecres, 25 de juny del 2008
Camí del Pop Arb
Camins que ara s'esvaeixen camins que hem de fer sols
camins vora les estrelles
camins que ara no hi són
van deixar-ho tot, el cor encès pel món
per les parets de la mort sobre la pell
eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
ara són dos fills del sol en aquest desert
mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
camins, somnis i promeses
camins que ja són nous
no és senzill saber cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor
mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
camins que ara s'esvaeixen
camins que has de fer sol
camins vora les estrelles
camins que ja són nous
camins vora les estrelles
camins que ara no hi són
van deixar-ho tot, el cor encès pel món
per les parets de la mort sobre la pell
eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
ara són dos fills del sol en aquest desert
mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
camins, somnis i promeses
camins que ja són nous
no és senzill saber cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor
mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
camins que ara s'esvaeixen
camins que has de fer sol
camins vora les estrelles
camins que ja són nous
diumenge, 22 de juny del 2008
La lluna...
Ai, esta lluna què tindràque mos fa somiar,
què tindrà.
Ai, quanta gent hi voldria arribar.
Si la lluna em fa l'ullet
m'he quedat del tot distret
i si es posa de costat
ja em té mig enamorat
i si està plena i lluent
tothom sembla més content
divendres, 20 de juny del 2008
La bellesa del món és en el contacte...
Benaventurats aquells als qui trastornala més indefugible necessitat de tocar.
L’entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és en el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d’on són: tot ho contemplen
amb l’esguard fendidor, oloren, freguen,
s’embruten tot arreu, tot ho embruten.
Benaventurats els impurs, perquè ells són homes
dimecres, 18 de juny del 2008
Deixem pensar...
Jo sóc fill de família molt humil. Tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contra-corrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals
dimarts, 17 de juny del 2008
La festa de la vida!
Us han tingut la copa de la vidaarran dels llavis i han begut a pler,
felicitat i somnis han sentit
a dins la sang com un brunzit d'abelles,
a dins la sang com un brunzit d'abelles,
i màgiques paraules han parlat
en altres nits i conjurat aurores
a no tornar, feliços navegant
cor insondable endins i sense platges.
Altres, però, la festa de la vida,
només l'han pressentida des de lluny,
com una olor feixuga de magnòlies
obrint-se en un jardí, però llur cap
dorm fatigat sobre l'espatlla trista
i ploren sense llàgrimes els ulls,
i el cor els bat amb dolorós anhel,
solitari i profund en la nit fosca
dilluns, 16 de juny del 2008
No trobo casa meva!
Torre amb piscina amb jardí privatix pessetes el metre quadrat
zona tranquil·la amb vistes al mar
a 10 minuts de la capital.
Per l’autopista només un salt
i a 500 metres els Catalans
si truca ara ens hi trobarà
la senyoreta Maite el convencerà.
Ple d’ocellets, esquirolets i papallones i bolets
de llenyataires, pastorets i pescadors i pagesets
mira quin bé de Déu! quina ufanura!
un raconet feliç tot envoltat de bosc
lluny de la vida grisa es venen nius d´amor
tot això eren vinyes, tot això era blat
tot era verd, tot era camp sembrat
no trobo casa meva!
diumenge, 15 de juny del 2008
Es parlarà de vida
Apreta fort les dents apreta fort els punys
infla't d'aire els pulmons
obre bé els ulls
fes treballar el cap controla el cor
no tanques mai la boca
crida ben fort
deixa't anar
dóna't tot tu.
Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot.
I es parlarà de vida.
dijous, 12 de juny del 2008
La terra que sentim!
Som la gran gent d'esta terra,la terra de l'aigua i el fang,
banyats per un riu verd,
tocats pel vent de dalt,
i en l'aire d'una música que ve
de més lluny que el mar.
Som la gran gent d'esta terra,
la terra del riu i del mar,
la que ens ha vist plorar
i riure i estimar,
la que ens ha fet un cor gran i fort,
tant velles, les mans.
La terra que veiem,
la terra que sentim,
la terra que portem dins al cor
i mos dóna el desig
de seguir tenint tota la sort
dilluns, 9 de juny del 2008
Vista i oïda...
Llenguatge dels pintor, colors i formesi del músic el so, només el so.
Són tres expressions lliures de normes.
Universals, depenen dels sentits
preexistents i naturals, i públics.
Vista i oïda i tot seguit els dits
divendres, 6 de juny del 2008
No, no facis cas...
No, no facis cas,viure és riure quan no pots plorar.
No, no facis cas,
les punyalades no maten mai.
I si un dia boig t'agafa,
no, no facis cas,
tu no hi pots pas,
per més que hi facis,
deixa-ho córrer,
deixa-ho estar.
No, no facis cas,
que l'angúnia no és cap defensa.
No, no facis cas,
si viure és el que desitges.
I si un dia boig t'agafa,
no, no facis cas...
dijous, 5 de juny del 2008
Aboca't a la nit...
Aboca't a la nit.Escolta els ocells, mira el dia
com neix.
Torna a veure les coses
en els ulls d'un infant.
Torna a llegir en els llibres
ara que és tard.
Has de fer una altre vida
dilluns, 2 de juny del 2008
Mustafà...
Meravellat de veure nenes maques,del seu harem ja ni se'n recordava,
amb el seu aire de conquistador,
com a piropu cantava la cançó.
Nena t'estimo, nena ets molt bonica,
si tu em volguessis jo molt feliç seria.
En mustafà, en mustafà,
la seva barba es va afaitar,
i amb ganes boges de viatjar,
a Barcelona va arribar.
Amb una noia sortia a passejar,
i molt romàntic es va declarar,
en mustafà, tot enamorat,
als quatre dies ja parlava català
Subscriure's a:
Missatges (Atom)