Bon any?

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.

El teu nom un bell estel a l’Orient.

El teu nom esperança, el teu nom una espina,

el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,

el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres

com si així et desarrelessin el demà.

Els teus fills els soterren quan encara somriuen

esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari

perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,

el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme

colpejats pels qui escarneixen llur passat.

Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure

si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,

el teu nom Palestina

Pastorets Rock

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua

calla i escolta

Escolta, cuida la gent que realment
t'importa i tanca la porta a qui no es comporta
si vas del pal però t'és igual
ara per ara ni la família no et suporta
escolta, canvia d’actitud i dona-li la volta
canvia per dins i després fem la revolta
txapa la boca, calla i escolta
quan ningú t’escolti digues què faràs
quan ningú et suporti de què et disfressaràs
quan la penya s’empani de quin pal vas
on t’amagaràs, on t’amagaràs
quan no siguis ningú, quan ja no pintis res
quan ningú ja no et pari més pel carrer, no
quan les teves paraules no vulguin dir res
el teu missatge ha perdut tot el eh
les teves passes ja no saps
perquè no et porten enlloc
has perdut el caché
si totes les mentides se’n van per la totxa
i ets incapaç de reconèixer que t’equivoques
si totes les mentides se’t mengen per dintre
i al final tothom estarà cansat de tu
i del teu joc brut

vull ser caganer

Es veu que al carrer de casa
volen fer un pessebre vivent
i truquen de porta en porta
perquè diu que els hi falta gent
i doncs que volen que els digui
jo no tinc mai un no per ells
i quan em van venir a veure
els vaig deixar anar de dret:
jo no vull ser rei
ni camell ni patge
ni ser Sant Josep
que aguanta la vara
de Verge no puc
amb aquesta cara
vull ser el caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire
jo no vull ser àngel
que fa molta rasca
i es passa la nit
penjat dalt d’un arbre
si em deixeu triar
el que em doni la gana
vull ser caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire

Caga tió!!!

El dia de Nadal

posarem el porc en sal,

la gallina a la pastera,

el pollí, dalt del pi.

Toca, toca, violí.

Ara passen bous i vaques,

les gallines amb sabates

i els capons amb sabatons.

El vicari fa torrons.

La guineu els ha tastat,

diu que són un poc salats.

Marieta, posa-hi sucre,

que seran un poc millor.

Caga tió,

sinó et donaré un cop de bastó!

Circuit de folc

De la flor de la farina,

de la bromera del vi,

s'ha fet quatre mocadors

Pepeta la del morquí.
Sant Anna para en Albaida,

sant Vicent en Agullent,

la Mare de Déu en Agres

i Sant Blai en Bocairent.
Sempre venies darrere

que t'ensenyara cançons

i ara que en saps de boniques

t'amagues pels carrerons

tinc altres intencions

Sé que has vingut a buscar-me

i sé que estàs lluny de casa

sé que t'excita la por

veus, però jo et veig la mirada

on la luxúria es delata

caus en l'encís del meu cos

t'oloro, m'has convidat a acostar-me

el teu perfum m'embriaga

els llavis besen el coll

les llengües llepen, juguen

les mans que transgredeixen

t'excites 'enrotllant-te' amb un tirat com jo

sóc un espia romeu, i busco informació

dic amb les paraules mentides

les que tu vols escoltar-me

per poder obrir-te al dolor

busco a aquells amics que t'envegen

pels diners i els èxits

i que depenen d'un sou

tens un germà que es la ovella negra

per ser el segon en l'herència

amb la 'farlopa' ho diu tot

els meus modals menteixen

quan sopo amb els teus pares

no busco cap almoina

tinc altres intencions

La veritable veu...

Et parlaré de tot el que sé
i diràs que no és cert, i em somriuràs
benèvolament, i em donaràs la mà
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny
i no voldré. Llavors
em caldrà cercar una altra persona
més enllà de la tendresa implacable,
i tampoc no seran acceptades les meves paraules
d’infant. Així mil cops, així tota la vida
m’escoltarà l’incrèdul, l’amable, el conseller,
l’amor corrector i la casa endreçada.
Mes ai, finalment algú, reconeixent-me
la veritable veu, potser no meva
sinó del qui m’habita sense límit,
em comprendrà i cridarà des del més fons
dels ulls desesperats: tu dius
la veritat, tu em fas horror! I fugirà

de mi com del diable

Visca la Gresca Catalana !!!

Quan el Jimmy s'enfila a la barra

eeeeo!!!

cigaló i tornavís

moscatell amb anís

Penedès

i Moscat

és el "barman" que "s'enrotlla" de veritat!

Les tres Maries!!!

Gemma PlaMireia Mena

Lurdes Rimalló
Clou
pany
l’any
nou.
Prou
plany,
many
rou.
Feix,
neix,
au!
Puix
fuig

l’au

Que torni el vi al CAT

Que torni el vi a les tavernes,

que torni el vi al nostre got,

que el vi fa sang i néixer el cant

i et farà cert que tot es pot

Punyetes!

A l'escola vaig a aprendre

a mai no fer pactes amb "ningun" dimoni.

Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res.

Són lladres.

Saben que tenen poder i amb ell, el fer i desfer

els resulta molt fàcil.

Volen convèncer el món que el seu regne és millor,

i així poder tenir més forces.

El dimoni és molt ric

i ens tractarà d'amic.

Això és un vici antic

per a ells treure'n profit.

S'apareixen en mil formes, gasten mil paraules

per veure si et guanyen.

Ens prometen millor vida plaer sense mida,

llibertat... pansida. Punyetes!

1800 gràcies!!!

S’obre el teló

del gran circ de la mentida que han alçat

un dia més als carrers dels oblidats

els oblidats

que es passen mitja vida naufragant

creuant els mars de la seua soledat

la soledat

que viu de fer equilibris als carrers

sense res més que la vida que li han pres

com aquell pres

que escriu cançons d’amor a les parets

per somiar un món sense carcellers

però a les nits dels postres barris

han tornat a sonar

les velles cançons de guerra

que havíem oblidat

al gran circ els invisibles

no podrem escapar

però avui hem pres

l’humil decisió de lluitar:

el circ ha començat!