Voldria aprendre...

Voldria aprendre a resistir
cada neguit que no depèn de mi
voldria aprendre a despertar
abans que el tren no passi de llarg
esborrar la por dels vençuts
dibuixar el futur sense orgull
no costaria tant fer junts un pas
endavant, endavant
per seguir, per no oblidar
per seguir junts caminant
per volar més enllà
per tornar a començar

La vida...

No més incerta de tant vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rere el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit

Innocent...!

Un exèrcit de corbates

amb el mòbil van enraonant,

gesticulen i s’enfaden,

sembla que faran tard a algun lloc.

El món va massa ràpid.

El món no s’espera ni un instant.

Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.

No veig nens amb bicicleta,

els carrers desolats supliquen,

de segur se’ls ha cruspit una pantalla.

Qui els dirà quan plora un arbre?,

com sabran quan somriu la lluna?,

innocent!, potser això ja no té importància

Plàcida rutina...

I si no vols fer una feina de vuit hores,

però t'has gastat la pasta

en les sabates noves.

I si el que cobres,

misèria i companyia

això si és que cobres.

I no volem invertir la nostra vida

en plàcida rutina, enganyifaspirina.

I preferim menjar pipes al carrer,

celebrar-ho amb la cosina.

Ai, Ma Mercè Mercedites ara què hem de fer?

hauríem de vendre la casa i anar de lloguer

Vares venir...

Vares venir fins on jo dormia

i em vas despertar,

i em vas convidar a tenir set,

una gran set per a la qual

et vas fer copa on jo la pogués beure

Premis Enderrock'08

La sang dels innocents

omple la seva copa d'or.

Assegut al tro dels manaments

mentres el món s'omple d'horrors.

Els cants no surten ja dels dits,

la terra s'obre sota els peus

No hi ha qui el pari!

No té nom!

Rostre del mal

no hi ha qui el pari!

És la mort!

Zu atrapu arte

Gazte bat

drogaz hiltzen da

atrakoak,

hilketa terrorista bat

denak, denak,

paperetan daude

zu zu, atrapatu arte!

zu burgues madarikatua

ez duzu inoiz

ezer ulertuko

zuretzat

kalean gertazen dena

besteen arazoak dira

El sol, la lluna, el bar...

El sol

és l'astre que constitueix

el centre del sistema planetari.

La lluna

és el nom que donen

a l'astre satèl·lit de la terra

que la il·lumina durant la nit.

El bar era tancat

el vas era trencat

6 anys de Bankrobber!!!

És el món particular amb la lògica de tu

tot es pot imaginar, imagina que ets algú

que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides

i ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...
és el meu racó de món

on ningú jutja

les meves coses

si em pregunten que què penso,

jo sempre dic: “res...

són coses meves...”

La seva vida al terra

Agafa el ganivet entre les mans

clavant-se'l cos endins fins que ja no pot més

i burxant amb els dits dins la ferida oberta

fa que la sang dibuixi la seva vida al terra

cau pesadament per mai més aixecar-se

a poc a poc s'adorm per mai més despertar

i burxant amb els dits dins la ferida oberta

fa que la sang dibuixi la seva vida al terra

Vivint contra les cordes

Vivint contra les cordes

eres feliç però no en tenies prou

series part de la història

i fins i tot potser el nou rei del rock.

Pel camí de la fama,

allà on anaves mai no estaves sol

però a part de la guitarra

l’únic amic fidel era l’alcohol.

Si cada dia està més lluny tot el que has somniat

potser ha arribat l’hora de despertar

Sempre endavant!

Pas endavant per canviar la història

cal unitat per canviar la història

sagnant, cantant canviarem la història

analitzant, canviarem la història

i som els joves els que hem d’agafar el relleu

analitzant els errors del passat

preparem-nos, unim forces

i ningú no podrà aturar-nos!

Els aborígens del Fona

Història certa dels set cels,

set paradisos màgics i encantats.

Història certa dels set cels,

set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat,

el primer gran invent de la terrestritat.

El segon cel, imaginat

en una nit d’estiu a la vora del mar.

El tercer cel dins d’un mirall

perfila les imatges d’un món ignorat.

I el quart cel és irreal

com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se’n sap,

no hi ha notícies d’aquest cel tant amagat.

I el sisè cel està copiat

del cel setè que has engendrat dins del teu cap

Rellotge fill de puta!

Rellotge de paret de sa cuina

rellotge despertador de quars

rellotge calculadora ja sumes trenta anys

rellotge de sa tele de s'hotel

rellotge tens sa vida per davant

rellotge no te pots aturar

rellotge fill de puta

es temps que t'has menjat

i el món seguirà endavant

Som boletaires...

Dos amors jo comparteixo,

Catalunya i els bolets,

si un em fa decaure els ànims

l’altre me’ls manté ben drets.

Som boletaires

som cistellaires,

la nostra vida és el rovelló.

Sentint la flaire

no triguem gaire

a tenir ple

el cistell i el sarró

Un bon plat de verdura

Al pot petit hi ha poca confitura

i al cor trencat la veritat més dura:

mal amagat és mal que no té cura,

la llibertat, la llei que és més segura,

la veritat, bandera que no es jura,

i el paradís, un bon plat de verdura

El mestre

El pensament català

rebrota sempre,

i sobreviu als seus

il·lusos enterradors

Ferro!!!

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era,

em vesteixo d'home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla saquera

mato al monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era

Avui a ICAT FM

I el cor de l'home, esclau,

esclau generós i bategant

per a impulsar la llibertat dels altres,

per a bastir la llibertat dels pobles,

per a exaltar la pròpia llibertat.

Llibertat, llibertat, llibertat