dijous, 31 de juliol de 2008

Tu mateix/a

Despertar, ja pots córrer que a les vuit has de fitxar
treballar per viure o viure per treballar
entregar a les rates un futur hipotecat
comprovar que la roda gira de veritat.
Estudiar la lliço que només pots ser el primer
competir, consumir, dir sempre que sí
acceptar la injustícia que et colpeja pel carrer
activant l'analgèsic que calma la teva ment.
Posar en joc l'energia
gaudir del teu cos, de l'ambient,
de la teva ment, de la teva gent
sentir rajar la vida
quatre dies i s'ha acabat,
decideix tu com els vols aprofitar

dimecres, 30 de juliol de 2008

Noves formes de vida...

No tinc ara temps
de cavalcar els encesos
cavalls.
Sento que tanquen
el bar.
Anem a la segura
mort transitòria
del son.
I fem per començar
noves formes de vida

dilluns, 28 de juliol de 2008

No cal que diguis res...

No cal que diguis res,
no espatllem aquest moment.
I així a primera vista et diria
que no estàs gens malament.
Dos ulls com dos estels,
uns pits que no caben ni al cel.
El teu cos dolç caramel,
si per mi fos no et canviaria ni un pèl.
Ja et coneixeia abans,
la teva olor m'és familiar.
I les corbes que ensenya
el teu vestit d'etiqueta
que m'estant escalfant.
Et mous com una serp
i fas que em surti el dimoniet
Si et trec aquest vestit,
t'arrancaré les calces
per menjar-me el teu pastel.
I que et fonguis com un tros de glaç.
Diga'm que no pari mai!!!

dissabte, 26 de juliol de 2008

Com cal...

El meu xicot vestint és tan original
que no té igual i crida l'atenció.
Per contemplar-lo surt tothom al portal
perquè en Pasqual fa sensació.
Va amb pantalons color de molsa,
gasta botins extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un "sobretodu" amb farbalans.
Elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat i el barret de costat,
de color verd, que és el que em perd.
I porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és en tot original, com cal!

divendres, 25 de juliol de 2008

Amb ulls de son...

Només sabem quan comença la nit,
mai no sabem si tindrà mai termini.
Amb ulls de son i cansament mortal
confont la nit amb el dia i és nit,
tot és ja nit en la meu existència.
Amb pas incert, maquinal, la recòrrec,
creue uns carrers, unes places, uns llocs

dijous, 24 de juliol de 2008

Cal anar amb peus de plom...

Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,
subtilment i eficaçment,
els explotadors.
Cal anar amb peus de plom.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda

dimecres, 23 de juliol de 2008

Cal anar endavant...

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant

dimarts, 22 de juliol de 2008

Una flama...

Car la vida, és tantes coses!
"El parpelleig d'un ull, una mota de pols.
Un gemec de voluptat, un crit de dolor.
Un estremiment de goig, un xiscle de plaer.
Un panteix, un udol, un bramul, un mossec.
Una carícia a les espatlles, un bes humit.
Un calfred de temor, un sospir de felicitat.
Un rapte d'ira, un sabor de repòs.
Un gust de pau, un esclat de dectació.
Un toc de diable, una insinuació divina.
Un ram de flors, un munt de sutge.
Una comèdia d'errors, un fulgor de veritat.
Un oceà de crueltat, una illa de compassió.
Un revés de fortuna, un diabòlic encant.
Una benedicció, un torment, un edén, un infern"
"Una flama que es consum ella mateixa
inutilment"

dilluns, 21 de juliol de 2008

Fotos NO!!!

Hi ha cent prohibicions
per metre quadrat
resumides en una:
no penseu; és pecat

Summercase'08

Dels collons del teu pare,
i de la teva santa mare,
vares nèixer hereu per la cara,
quina bèstia més estranya!
Amb el temps vas demostrar
les virtuts d'un cabró carca,
obedient, disciplinat
si carai! quin gran soldat!
Amb els ianquis a estudiar,
de vacances a Mallorca,
mai de la vida has cardat res,
la mare que et va parir!
I ara véns a nostra terra,
convidat pels traïdors,
però a nosaltres no ens ho han preguntat,
veste'n a casa, carda el camp!
veste'n a casa, bacanart!

dimecres, 16 de juliol de 2008

Practicant idiomes...

Vaja un embolic, jo t'ho dic, coses de l'idioma;
un senyor petit i eixerit de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit: s'ha de viatjar.
Però el pobre home fa temps que ha perdut
el costum de parlar en castellà.
Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el cotxe " le hace higo ".
I si li fa un pet com una gla, "
hace un pedo como una bellota, señor, eso rai ".
Com que l'home és un somia truites,
senyors meus, és un " sueña tortillas ".
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se'n diu: " soplar y hacer botellas, señor, eso rai ".
Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que " hay para alquilar sillas ".
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que " saca fuego por las muelas, señor, eso rai ".
S'ho romia i pensa: ull viu ! que en castellà se'n diu: " ¡ ojo vivo ! "
i per fi se'n va a escampar la boira,
vull dir que se'n va a " esparcir la niebla, señor, eso rai ".
I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !

dilluns, 14 de juliol de 2008

Contemplen. Fugen. Callen...

Benaventurats aquells que tenen els amors impossibles
o de la noble estirp que els altres maleeixen.
Són foscos, volen baixos sense alçar ni la vista
i n’empren, just, del món, la banda de les ombres
com si, al moment d’anar a fer crui a viure,
als afores de la persona –igual que una herba creix
a l’encletxa més alta d’una façana humida–
els hagués arrelat una dolorosa nit personal.
No assoleixen que els surti la passa fendidora
i es mouen de costat. Saben de si mateixos
més que ningú no en sap.
Una mà que els restàs, la donarien
per poder passar-la una sola vegada
pels llindars fonedissos
d’aquell cos refulgent que no gosen mirar.
Porten la vida a l’esquena com un sac de pedres,
s’aprenen de memòria, a un racó dels diaris,
el nom i els dos cognoms dels darrers suïcides
com qui sempre es deriva un estrany parentiu.
Contemplen. Fugen. Callen. Tornen. Ploren.
Però part damunt tot estimen com una mala cosa

diumenge, 13 de juliol de 2008

Cap a casa...

Està plovent i no tinc cap pressa
està plovent i no tinc pas son.
No tinc paraigües, però m'és igual.
Està plovent però em vull mullar.
La meva ment necessita aigua
fresca i el pensament vull refrigerar.
No tinc paraigües, però m'és igual.
Està plovent però em vull mullar.
No em doneu solucions, no vull raons,
no més problemes d'emocions.
Sento l'olor a terra mullada,
és el millor per refrescar el cap.
No tinc paraigües,però m’és igual.
Està plovent, però em vull mullar

dissabte, 12 de juliol de 2008

Acampada Jove'08

Criaturas alienadas, por los tubos
catódicos de sus televisores.
Consumen la basura programada
por las cabezas pensantes,
capaces de alterar estados de
ánimo y de opinión, disfrazar las cosas,
no decir lo que son,
para que crean en lo que no creen,
para que seas, como quieren que seas
¡tú no debes decidir!
Lobotomía generalizada,
todas las piezas encajan muy bien,
el cerebro ya ni siente ni piensa,
no sabe, no contesta,
el hombre y la mujer, deben vivir,
consumir, procrear,
sólo con sus leyes y con sus reglas,
bienvenido al mundo de las ratas

Fer les coses fàcils

Per què hi ha merda pel terra
si el planeta no s'ho pot empassar.
Per què abandonem un gos
si ell només ens volia estimar.
Per què es cremen els boscos
i no ho volem aturar.
Per què les multinacionals
no paren de guanyar.
I diu que l'home, és l'espècie intel·ligent,
doncs a que ve la violència i matar gent.
I l'enveja no regala, ni calma ni un riu de veritat.
Fer les coses fàcils és ser intel·ligent

divendres, 11 de juliol de 2008

Qui sap!

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorpren; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirès la història.
Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap

He dit prou...

Madurar,
enterrar il·lusions,
tocar peus a terra,
cada dia una palada més a la tomba del meu nen.
M'he sorprès ballant un vals amb un mort maquillat;
ja no m'encega cap llum apagat,
moltes fotos hauré d'estripari em dol.
Vine amb mi cap allà on les coses són senzilles
Trenca amb mi les arrels i ensumem Vida Nova.
He dit prou,
no hi ha Deus ni banquers protectors,
només falses i pròpies intencions,
ni cap vida on viure millor,
lluitem...

dimecres, 9 de juliol de 2008

Venjança!!!

A dins del pit jo hi tinc
punyals de coloraines
clavats als troncs dels pins
cridant venjança!
Ben lluny s'emporti el crit
la tramuntana.
Avall, camí del mar,
la terra es fa més aspra,
hi ha marges recremats
i una barraca
i els dos dragons gegants
guardant la cala.
El boig ferit de por
s'asseu arran de l'aigua
fent rigalets, amor,
amb pedres planes
que fan sis o set bots
i santes pasqües

dimarts, 8 de juliol de 2008

Posa'm un got de vi!

Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et cantaré una cançó.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
I amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et canto tota la nit

Duros a quatre pessetes...

Que l'esperança que espera
sobre una patera trobi un far.
Que no se'ns mori una llengua
acostumada sempre a demanar
permís per poder parlar.
Que tinguem llum per no viure a cegues
Qqe ningú ens pugui vendre
duros a quatre pessetes.
Que no se'ns acabi l'esma
per plantar cara a la dreta,
que de les pors n'anem fent fum.
Que tinguem llum per no viure a cegues
i que el futur no ens faci anar enrera.
Que es mori de por el que mata.
Que no quedi al mapa un sol senyal per abús.
Que la igualtat no sigui igual només per a uns.
Que tinguem llum per no viure a cegues
i que el futur no ens faci anar enrera

dilluns, 7 de juliol de 2008

Rumbeta bona...

Rumba, rumba, rumbeta bona
de tan bona l'amor s'hi posa
obre't d'orella a orella
i deixa entrar això que porto
jo que si deixes que corri l'aire
podràs trobar-hi aquesta cançó
que la casa vaig deixar tancada
i l'he fet malbé que pensant
que així la cuidava
m'he quedat sol, jo pel carrer.
Rumba, rumba, rumbeta bona...
El que et deixo no són promeses
ni tan sols regals de bon mariner
tan sols et deixo una mica d'aire
que vull que et bufi, et bufi, et bufi l'enteniment
que la rumba que ara vola
no es paga amb calés
vola que vola amb ella
i oblida't d'aquest mal mentider

La nit...

La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per testar-ne la finor.
I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t'hi vegis.
Llavors obren els llavis
finestres de l'amor
i sembla que s'ofeguin,
que diguin per favor.
La nit és déu vist de cara

dissabte, 5 de juliol de 2008

Tanca els ulls...

Vine aquí,
sé que estàs cansada,
els ulls s'et fan petits,
deixa'm abraçar-te
tendrament i calla
que és molt tard i arriba l'hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes,
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Potser...

No vull treballar més.
Deixaré la feina
i em prendre unes vacances.
Uns dies de llibertat, un sol
empipador, el volum alt
de la ràdio, alguns cops de mar.
En acabat, un poe d'amor.
Potser flirteig

divendres, 4 de juliol de 2008

Amaral al Senglar Rock

Para ahuyentar la soledad
para espantar la decepción
porque estas ansias de vivir
no caben en una canción
porque no importa el porvenir
creímos en el rock& roll
por eso estamos aquí
equivocados o no
y dime si sientes lo mismo
y dime si estás conmigo o contra mí.
Porque la misma confusión
que sientes tú la siento yo
yo me limito a seguir
la ley de mi corazón

Primera nit de Senglar...

És de nit
és tot fosc
estic sol i no hi ha ningú
és de nit,
dins el cor, ella hi és a dins
els seus ulls, són brillants
i un somriure extrabagan
ja no hi és l'he perduda
va marxar lluny del meu abast
i sempre estarà al meu cor
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu no sóc ningú
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets

dimecres, 2 de juliol de 2008

Anem cap el Senglar...

Jai zen, jaiegun handia omen
aurpegi alaiak ikusi ahal nituen
tristura ordea, iluntasuna besterik
ez nuen sentitzen
baina zorioneko aurpegien jaia omen zen
bizitzaren antzerkian porrotketa
Legaleon T-ren hots sekretua
amodioa eta heriotza, bi eremutan bananduta
konstante aldakor bakarra: denboraldia da
Bagh Chal edo tigre mugimendua
dragoi gordea nepalgo jokoan bezala
bi jokalari frogatzen estrategia dohaiak
gaitasunak eta gabeziak taula batean
ihotzaren mende dagoena tikitu egiten da lakuan
denboraldiaren lakuan bihotzaren mende dagoena
in-komunikazio osoa
bakardadea, iluntasuna
tristezia, ondoeza, histura
in-komunikazio oso

És tan fàcil...

És tan fàcil deixar-se emportar per un crit
val més fer-ho pels altres imperatius de la nit
flirtegem sensualment amb el no res i l'oblit
es tan fàcil de creure que no es pot ser més feliç
però una vida tranquil·la pot canviar en una nit
amb una trucada n'hi ha prou
es tan fàcil desfer-se'n de vells amors com d'amics
tan necessari com resulta deixar-se perdre o fugir
si el que tens i el que busques ho tens al fons, molt endins

dimarts, 1 de juliol de 2008

Quasi ningú recorda

Tot i que passen cotxes
encara pel carrer juguen xiquets
quan vénen de la compra
les iaies creuen pel mig del carrer
quasi ningú recorda
que aquesta finca era un camp
de l’hora les estrelles es perden enllà Torrefiel
no pots sentir la tele
retronen tubs d' escape pels carrers
avui que ja és diumenge
a la platja en quadrilla ens hi anem.
Quasi ningú recorda