D'acord, d'acord

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers

en mans de policies i ministres

de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers

suculents i cofois quan es passegen

pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D'acord. Les vesprades no sonen.

D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res.

D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats

i naixen del ventre immaculat de la innocència.
Qui vulga dir mentides

que òbriga la finestra

i mirei cante el que hi veu

perquè el que hi veuno passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits

savis i eterns de la puta més cara del bordell

el forat ferit del cul de cada somni

el club del BGI

Marcel Casellas El comissari Gordillo (Quim Rutllant)

-Digui’m
-Ei, Sini, sóc la Toia
–Què vols?
–Han obert el club del BGI
–Què dius ara?
–Sí…sí, al cor mateix de Barcelona.
–Llamps i centelles!
–Doncs res…, que des d’ara l’escamot ens reunirem allà,
–No m’ho diguis per telèfon. Llamp de rellamp!
–Estos traman algo, habrá que ir al club ese, Petri ponte guapa!
–Oh, que bien, vamos a bailar!
Malgrat els aires de tall provincià,
que encara planen al cap i casal,
i el clan d’entesos que no ho veuen clar,
(i) la inoperància departamental…
la tonteria que sol bandejar
la cosa pròpia, recent o ancestral,
esmorteïda, no pot aturar
el relluc ferri del ritme essencial.
El camí lliure, aquest tarannà
que sol fer nosa –quan és musical–,
ha plantat cara (a) l’apòcrif sultà
d’allò que és l’últim i ha obert el local.
Amb quatre xavos que algú va invertir
obre les portes: el Club del BGI!!
Ho pots ben creure la cosa va així,
obre les portes: el Club del BGI!!

Tastautors'09

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.
Herois de Mallorca

herois catalans

que en les hores greus

us dàreu les mans

fent del vostre exemple

sagrada costum

jo us tinc en ma vida

de guia i de llum

jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

èsser català

per la meva història.
Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat

em toca viure

si avui demà em dóna treva la veu més greu

ve de rebot la mola d’esmolar llençant

guspires no te’m giris no em miris

a la cara els trens multiplicats els trons

multiplicats la banda sonora habitual l’avorriment

habitual queda pagar el darrer termini

de l’esperança noves visites

per ficar-hi cullerada dóna’m la opinió

no em diguis res me’n vaig

que em toca

viure

Expressió Directa!

Jo i una altre persona som un parell.

Molts com nosaltres farem un nombre de gent.

Gran nombre de persones som una multitud.

Una multitud de gent un poble.

Un poble una nació.

Moltes nacions un continent.

Els continents la humanitat

Vida i passió!

Mantenim la història,
mantenim
les arrels, tradicions i
costums.
Estan entre les
pedres!
Passat no oblidat
recordem amb anhels:
victòries i
derrotes, destruccions i
setges.
Pregunta què és el casc
antic.
És plural ja t’ho
dic!
Pregunta què és el casc
antic.
Vida i passió,
sentiments i il·lusió!

les hores i els dies

Aaah, les hores i els dies,

tot és de mentida

i jo visc d'un engany.

Aaah, mossega la vida,

l'amor regalima

i se'n fa un bassal.

Més i més, no comptes si no hi ets,

el temps s'escola fi per les butxaques.

Més i més, arribes dels primers,

les ones s'han endut totes les barques.

Aaah, xarols que apedacen

vestits i sabates,

mudes d'encenalls.

Aaah, guanyar és poca cosa

si en queden les molles,

un joc sense daus

sempre anar picant

No t'explicaré les meves penes

ja sé que sempre ho faig

i no voldria que pensessis

que estic obsessionat.

Vull que sàpigues que sóc feliç

-malgrat tot ho sóc-

i em sembla que això els fa més mal

que la meva obsessió.

Això sí: somriure sempre

però sempre anar picant,

encara que hagi d'escalfar el ferro

només a cops de mall.

I amb aquest dard enverinat

fent puntaria visc

fins que m'acusin de terrorisme

però malgrat tot somric.

Viure, viure,

viure amb un somriure

mirant a l'horitzó

si a l'horitzó hi ha ser lliure

5 anys 1 camí

Cesk Freixas
Feliu Ventura Alfons Olmo (VerdCel)Xavi Sarrià Albert Fibla
Miquel Gil

el públic

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

Avui serem el món,

parlarem tots.

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

De la lluna a les estrelles,

la revolta es porta el cor.

Ets la veu i el dia

l'origen dels nostres passos,

l'herència de cada vida.

El tacte suau de la poesia,

aquesta estranya mania,

de somiar per sobreviure

mosseguem la vida!

Companys, mosseguem la vida!

que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablani!
Farem un pacte de sang
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada

Reputicànticus...

Titot rei de les Nyacres'09

Helena Casas finalistaEl rei d'enguany amb la reina

de les dues últimes edicions Mireia Mata
tirem les parets del bar a terra...?
Ja en farem dir una novena a sant Agustí
a la presó
perquè els de la Moixina ens han dit que no.
Republicànticus quin cony d’auxílicus
kirieleison de l’espiritu santicu,
cara de rànticu, maria concèntricum,
i aunque no en tenga les patilles tòrtiques,
la cara rústica, el pelo màstricu i el culo frèsticum.
Tres homes sense calces vàrem trobar
i amb les pistoles dretes a punt de tirar;
són caçadors
i per les nenes maques bons tiradors.
Reputicànticus…
Ja en respon el més petit: jo no hi vull anar
a Montserrat
perquè els de la Moixina ens han ben cardat
Reputicànticus...
Dominus biscum, seculorum cristicum,
cul d’una vella, cardeu-li un mísicum.
Vatualísticu

s'apagaran els llums

Mai no serem esclaus del poder

mai no serem peces del poder,

no ens doblegaran,

no ens podran amagar,

no ens sotmetran,

mai no ens podran mai mes callar.

Saps que vindrem per tu,

saps? s’apagaran els llums,

se que vindran per mi,

se que em buscaran de nit.

T’oferiran la pressió del dolor,

t’esperaran les preguntes de rigor,

t’amagaran sota els murs d’una presó,

però mai no ens podran mai mes callar.

inoiz ez gara izando poterearem morroi,

inoiz ez gara izando poterearem preso,

ez gaituzte makurtuko,

ez gaituzte iskutatuko,

ez gaituzte aspiratuko,

baina inoiz ez gaituzte ixilouko.

Mai no ens faran gossos del ramat,

mai no ens faran éssers ensinistrats. Mai

"MIRA COM SONA" nova exposició!!!

Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança

que ens empenyen designis de goig i llum,

vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama

si amb mi vols compartir.

Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà

i un horitzó sempre distant

que just farem molt més clar.

Venim de molt lluny i anem lluny encara

plens de somnis i llum...

plens de somnis i llum...

Mestissatge musical

Música empalagosa
per a gent empalagosa,
música llefiscosa
per a gent llefiscosa... com tu!
himnes vomitius
cantats amb devoció
per adol·lescents
fidels... fins a la mort!
xava, xava, xava, xavacanos,
l'imperi del mal gust i Eurovisió.
Xava, xava, xava, xavacanos,
les noves estrelles del pop.
Lletanies actuals,
noves versions del Cara al sol
que fan les delícies
de petits i de grans.
Ben apresses de memòria,
com si la vida hi fos en joc,
com si fos la última oració
abans de la mort.
Mestissatge musical,
ens fem la pilota mútuament
no sigui que algun dement
desenterri la destral.
Memocràcia, igualtat,
falses idees de llibertat,
tots units com a germans
en la gran mediocritat

busco la nit...

I ara escolta't la mestressa

diu que surtis al carrer perquè s'ofega de la pressa

patinant sobre la cresta, rumiant

retumbant sota la terra,

diu que surtis al carrer i te'n riguis de la gent,

diu que escoltis el que ve, perquè no t'ho explicaré

i aquesta nit la dorms al ras, tot esperant el compàs

es una història molt llarga,

com us l'haurem d'explicar

només la sap l'interneta

ai quina pena que em fa

es una història que ens volta

com se'ls acut respirar,

només se sap si ella et troba

ai quina pena que em fa

ai quina pena quina pena la teva

darrera un banc o una oficina de turisme

quan tu comences a treballar jo ja acabo

quan tu busques el dia, jo busco la nit

quina pena la teva sang freda,

m'arrenca la vena

que em tapa la vista

si es buida em despista

que es viva de mena