[Lleida (II)] Els reis de la festa...

Llavis tan trencats.

Mirada de gata.

Mans de cosidora.

De rumbera i patidora.

D'artista reveladora i

del meu cor.

I no saps què fer

de la rumba calí.

I no saps, ai les cosetes

que si pogués t'explicaria.

De mica en mica

i a estonetes, ai petites

a cau d'orella.

Tota la nit
Vull que vull que vull...

Avui dormir amb tu

veuràs com no m'oblido del teu nom.

I el ventilador

i els reis de la festa.

La rumba del 60.

Té sabor i té tumbao

ebris de la soledat.

En què tu un dia em vas deixar.

Tot despullat

si forcem la màquina.

A la corba del morrot.

Avui vull ser poeta

ser comet i gra de sal.

Tot el sexe femení.

Que vas deixant al meu costat.

Un bon final

Ulls de vidra mira'm gitana

ai que la vida

ja saps com va.

Ulls de vidre

ai desitjada

rumbeta bona

jo t'he de cantar

[Lleida (I)] Sóc el boig de la ciutat...

Acabava d’arribar

només volia tranquil·litat

després de nits humides a la carretera.

Ell se’m va posar al davant

no em vaig saber controlar

va caure al mig d’una bassa de sang

i em va dir:

jo era el boig de la ciutat, tu m’has matat

m’hauràs de substituir d’ara endavant.

Van acceptar la condemna

per majoria absoluta

ni tan sols vaig poder-me defensar.

Vagaràs fins l’últim dia

en vela la nit per tota la vila

tu ets l’elegit per tots, em van dir.

Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat

l’hauràs de substituir d’ara endavant.

Tu ets el boig de la ciutat, tu l’has matat

l’hauràs de substituir d’ara endavant.

Vaig passant dies i dies

aguantant humiliacions

l’ànima té força quan s’està sol.

Caure dins d’aquest forat

del que no puc escapar

em fa cantar per suportar el dolor.

Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar

l’hauré de substituir d’ara endavant.

Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar

l’hauré de substituir fins que algú acabi amb mi.

Fins que algú acabi amb mi

Mercat de Música Viva de Vic'09 (II)

Comissari Gordillo

Carles Belda-Sílvia Ricart

Quimi Portet

Mazoni

Lax'n'Busto

Com un record d'infantesa

sempre recordaré

a la Teresa,

ballant el vals.

Potser fou l'últim fet

amb algú que estimés

abans que un bombardeig

la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem

i en un solar apartat

ens instruíem

al seu voltant.

Mig descabellonada

ens mostrava les cuixes

i ens donava lliçons

d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.

I que els reis de l'Orient

no existien.

Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor

com la cosa més preciosa

i bonica.

Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar

a cantar i a estimar.

D'això ella era

la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap

i un mocador negre al coll

i faldes llargues

i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,

i la mestra més volguda.

dels infants

Mercat de Música Viva de Vic'09 (I)

Miquel GilJabier Muguruza
The Pepper Pots
Marc Parrot

Dr. Calypso

El Tio Carlos

Cris Juanico La Kinky Beat

Ombres blanques per la vida

ombres negres pel carrer.

Alguna de les dues tu molt be podries ser

només tens que fer només has de ser.

Tot el que tu ens diguis no ens fa falta pas saber

ni qui son els bons i qui els dolents

doncs és una cosa que es veu al moment.

Només actua i deixa passar el temps

que la vida t'ensenya encara que tu no l'entens.

Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit

Ombres blanques per la vida

ombres negres pel carrer.

Vivint el moment, vivint el present

aguantant el que vingui

i passant-ho bé.

Que tot el que tu ens diguis

no ens fa falta pas saber

Brigada de Bastoners a Palestina

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.

El teu nom un bell estel a l’Orient.

El teu nom esperança. el teu nom una espina,

el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,

el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres

com si així et desarrelessin el demà.

Els teus fills els soterren quan encara somriuen

esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari

perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,

el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme

colpejats pels qui escarneixen llur passat.

Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure

si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,

el teu nom Palestina