dijous, 26 de febrer de 2009

Gitanes'09

Avui les paraules
no se’ns quallen a la
boca.
Cauen com fulles,
mortes,
deixalles de sentiments
i d’esperances

dilluns, 23 de febrer de 2009

no hi ha pitjor tortura que pensar...

Quiet
dins una capsa humida,
amb el sol de fora
estones amb mi,
apartat del món
per força,
comptant amb ràbia
els dies,
veient passar formigues
al meu costat.
Gris
en una capsa grisa
covardament caçat,
dormint sol cada vespre,
somiant que no m'afecten
ni el fred ni la calor
dins el meu cap.
I no m'afecten
ni el vent ni la pluja;
encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar

dijous, 19 de febrer de 2009

Rosó, Rosó llum de la meva vida...

Amb la llum del teu mirar,
has omplert la meva vida.
Si em volguessis estimar,
ma il·lusió fora complida.
I viuria tan content,
que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i a tothora et cantaria
una cançó pels teus ulls
que jo mateix et faria;
una cançó pels teus ulls
perquè enmig de tants esculls
fossin ells la meva guia.
Rosó, Rosó llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.
Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara,
que allunya els mals pensament
si la bondat sols empara.
Perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla en el cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs ja que em tens presoner
un dia i un altre dia,
i jo m'hi trobo tant bé,
Roser la meva Roser,
vulgues fer-me companyia.
Rosó, Rosó llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió

dimarts, 17 de febrer de 2009

mos n'anirem...

Lo tripartit del Folk Ebrenc
Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries
Terrer Roig
Pepet i Marieta
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum.
Una volta passejava
un guàrdia municipal
passejant-se per la plaça
cap amunt i cap avall.
De la bragueta li faltava
la mançaneta i un botó.
Per allí se li mostrava
don Joaquín, el director.
Una volta quan tornava
el tio Pep de l'horta
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l'escaleta
es trobà un senyoret
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum

diumenge, 15 de febrer de 2009

la bona gent...

Necessitem tantes coses...
Si no fos per esta vida,
que senzill seria riure
i divertir-se a l’aire lliure.
La galvana del dimoni...
si no fos per la galvana,
treballaríem a gust
i minjaríem en gana.
Per això seguim cantant...
Per sort no tot és dolent.
Li donem volta a la vida,
li donem la volta al banc.
Lo sol, ja ni sortiria...
Si no fos per la gent bona,
que mos torna l’alegria
d’aixecar-mos cada dia

divendres, 13 de febrer de 2009

Amb crits d'alegria!

Anirem tots cap al cel!
Que toquin les trompetes!
Anirem tots cap al cel
amb les mans ben netes!
No ens caldrà portar bastó,
ni sandàlies, ni sarró.
Tu, que estàs tan cansat,
tot d'un plegattrobaràs que has volat.
Anirem tots cap al cel!
Que toqui el bateria!
Anirem tots cap al cel
amb crits d'alegria!
Sonarà per tot el món
el so dolç d'un vibràfon,
quan toquem els estels.
Anirem tots cap al cel!

dijous, 12 de febrer de 2009

Premis enderrock'09

La Maria i el Marcel
de costat en una barra,
es miren i fan glopets
a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell,
ella emplena un crucigrama.
Ai Maria, Marcel,
qui s'acosta a parlar amb l'altre?
qui s'arrisca a fracassar?
qui saltarà sense xarxa?
ell la vol treure a ballar,
ella se'l vol endur a casa.
Et convidaria a vi,
seria dolç, seria amable,
si volguessis seure amb mi,
quin moment més agradable!
Tancaríem el local,
la nit seria llarga.
Marxaríem els dos junts
d'aquesta ciutat tan rara
i tindríem fills ben forts
i una casa amb balconada.
El Marcel allarga un braç,
la Maria somriu a l'aire.
Però l'estona ha anat passant
i no trobem paraules.
Ell demà serà capaç,
ella demà estarà més guapa.´
És nit freda per ser abril
no s'està enlloc com a casa

diumenge, 8 de febrer de 2009

Ja ens veurem...

Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot fora la caixa,
tan petit i insignificant,
a les teves mans un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir,
com un idiota que conta el temps perdut
entre un “ja ens veurem” i “un avui no puc”.
Tu no saps reconèixer en mi,
el que tinc d’or et sembla una llauna,
i jo m’arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t’amarga
i per allargar la tontería,
el que ens cremava, avui està ofegant-me.
I per allargar la tontería,
el que ens cremava, avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir...

dijous, 5 de febrer de 2009

Si un dia sóc FONA...

Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà

dimecres, 4 de febrer de 2009

Deixeu-me volar!

Lupe Villar
Papa Juls
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
La gent se'l mirava, nena
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tragueu la llibertat.
El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tragueu la llibertat

dilluns, 2 de febrer de 2009

Suspès el Senglar Rock'09

...que vinguin a Sant Celoni
...I què faré de mi
si ja no sé com expandir-me?
Com aniria més enllà d'on sóc?
I què m’espera que no sigui vent
efímer que passa?
Per això visc en desenfrè quiet
parlant del foc o de la pedra o dels núvols.
L’arbre de sang es ramifica, diuen,
a les entranyes, que aquest fruit és bo.
Per a quin fruit a mi van escollir-me,
que moro de sentir-me’l i no poder-lo dar?
Ah, no sé si mai més el silenci vespral moderarà els meus batecs
ni si mai més podré cabre en els jardins de la terra.
Cantaré sola allargant els braços.
Dormiré dreta amb els ulls oberts

diumenge, 1 de febrer de 2009

Dilluns canviaré de vida...

Dilluns canviaré de vida,
definitivament posaré seny,
s'acabarà aquesta disbauxa,
a partir d'ara seré un bon nen.
Estudiaré cada dia,
tornaré a buscar treball,
em prendré les medicines i faré abdominals.
S'acabarà llevar-me a la una,
cada tres paraules renegar.
A partir de dilluns sempre el llit fet
i no pas per haver empalmat.
Pagaré tots els meus deutes.
Prou jugar amb l'ordinador.
Deixaré de buscar problemes
i de rebentar-m'ho tot.
A partir d'aquest dilluns
seré un home diferent
-No t'enrollis que no faràs res d'aixó queestàs dient.
Hauríeu d'ajudar-mei no fer-m'ho més dur
-No ho faràs!
Saps qué?
Deixem-ho per l'altre dilluns