dilluns, 29 de novembre de 2010

Un dia qualsevol...







Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.

dijous, 25 de novembre de 2010

Quan ve la poli ja és lluny...








Mira a dalt,
el cel és el límit.
Tothom en parla,
digues qui el pot tocar amb els dits.
Pels carrers disfressat de noi tímid,


però als plenilunis solca els aires com un aeròlit.
Cau com un astre des del cel blau.
A la mà un pal amb un clau.
No és pau el que busca, sols és la victòria,
és la venjança de l'escòria.
Fixa't en els seus ulls hipnòtics, són com espirals
doble gota 
que et transporten cap a inferns onírics.
Cop de bota i en un sol vers
explota tot el teu merda univers, idiota.
Avui la casa està buida.
Quan entra la criada mira i crida,
ho sap, no hi ha sortida.
signorina mia, jo t'estava esperant
amb la màscara de cuir, un cafè i un croissant.
parla amb el glamour d'una salsitxa de frankfurt
quan es pinta els ulls amb dues línies de kanfort
i s'esmuny.
Quan ve la poli ja és lluny.
L'escapista, miralls i fum,
no deixa cap pista.
S'esvaeix i es perd de vista.
Un altre crim sense resoldre.
Un nou enemic públic més a batre.
El Bel fa pepinos de soul fosc,
jo rimes de low cost amb flow gros
i no us ve de nou.
Estic prou orgullós del què he gravat en un bagul.
Camino per aquest patíbul
les nits que plou fort.
Sóc noctàmbul, no envejós,
no mostro actituds de pàrvuls.
Massa pietós.
El meu error majúscul:
no salvar el cul mentre fèieu el ridícul.
Alguns confonen el meu bloc per un prostíbul... penós.
Però estic en pau amb el cosmos,
respecto els seus tempos.
Falti i tengui, 
completo rimes en aquesta col·lecció de cromos,
el Bel em posa el ritme, el Pau puja llistons
i som els putos amos.
Però encara no, encara ens falta feina:
trencar prejudicis i vicis estúpids dels que ens volen fer la vaina.
El temporal amaina.
Ho sento fem bona música latin com la Fania
Sóc menys raper que tu per portar caputxa antifa?
Ingenu, pateixes d'un mal comú.
Però, a mi me la pifa, que no cal anal del pal,
si el que fas no val un duro 
i és sorralla com la mala grifa.
Esnifa la meva pols, que a mi ni fu ni fa, tant se me'n dóna,
vaja, que tant me fa.
Sóc un profà. Sóc de Sants,
la zona més golfa de l'estafa gafapasta que és Barcelona.
Vint-i-cinc anys, diuen: el món dóna voltes com una baldufa
i sempre estàs a l'epicentre.
Algunes mentides queden absoltes,
el vent bufa en contra
i l'odi s'acumula sempre al ventre.
Quan vomites lamentes el desastre
i cauen els mites, se'ls mengen les termites.
Reso. Us salva un parenostre.
com la Gioconda et vesteixes de dinamita
i amb l'astúcia d'un vietnamita rebentes els astres.

diumenge, 21 de novembre de 2010

I som arreu. A tot arreu.


Quantes parets s'han d'aixecar per amagar

cossos i veus que estem lluitant per demanar
un altre temps per construir amb dignitat
un horitzó amb un nou moll de llibertat.
Els grans mitjans estableixen una veritat:
adulterant amb titulars el teu voltant.
i ara al carrer en moviment anem avançant,
sempre dempeus per transformar la realitat.
I som arreu. A tot arreu.
I som arreu. En revolta constant
El nostre espai configurem kop rere kop,
des d'assemblees, ateneus i okupacions.
Aktivistes: Canviem de noms sumem colors,
no ens aturem ho volem tot per a tots.
Anem tancant setges, i cèrcols contra el control,
som la guerrilla de la comunicació
els nostres trets paraules són de foc al cor
som la guerrilla de la comunicació.
I som arreu. A tot arreu.
I som arreu. En revolta constant
El nostre espai configurem kop rere kop,
som la guerrilla de la comunicació.
Aktivistes: Canviem de noms sumem colors,
som la guerrilla de la comunicació.
Recuperem la memòria dels lluitadors,
som la guerrilla de la comunicació.
I els nostres trets paraules són de foc al cor
som la guerrilla de la comunicació.
I som arreu. A tot arreu.
I som arreu. En revolta constant

dimarts, 16 de novembre de 2010

Sol i Serena


Crida, el plor tanca la ferida, corre, dóna’t brida,
surt, canvia de vida i aprèn del passat.
No li donis l'esquena, no val la pena
quan el negues et lliga una cadena
La llibertat s'ha de guanyar amb paciència.
No és una ciència, clarividència, demència, independència. Seguretat.
Auto estima. Ets tu qui et mima. Ets tu qui et cuida.
No pot ser lliure qui té l'ànima buida.
Poc a poc. Pas a pas cuses pedaç amb pedaç i et refàs del cop.
Paciència, que en vindran més. La vida és com és,
i si prens mal..
Crida, el plor tanca la ferida, corre, dóna’t brida,
surt, canvia de vida i aprèn del passat.

divendres, 12 de novembre de 2010

Vacances per a tothom...

Avui estic content, avui estic de sort:
només sortir del llit vaig farcit de petons.
Arribo a l'estació, tot ple de revisors
darrera d'un vailet, faig cua pel bitllet,
la màquina no entenc, li clavo quatre llets,
ara se'm torna loca i em regala vint tiquets.
Sant Quico Sabater! M'agafo al tren corrents,
em truquen de la feina: l'empresa ha dit amén.
Alé, alé, aló, vacances per a tothom,
al cul tinc una flor com un camp de futbol.
Alé, alé, aló, vacances per a tothom,
al cul tinc una flor com un camp de futbol.
Avui estic content, avui estic de sort:
només sortir del llit vaig farcit de petons.
La vaga m'ha aprimat, però hi he sortit guanyant.
Ara plora la Remei, que no sé què diu del rei:
si s'ha tornat dement, vol ser com els demés,
qui és que s'ha fet gai, Don Felipe o la Remei.
El rei no vol ser rei, pateix atac de seny,
la corona l'ha desfet, mai més farà servei.
Alé, alé, aló, no troba cap raó,
al cul tinc una flor com un camp de futbol.
Alé, alé, aló, vacances per a tothom,
al cul tinc una flor com un camp de futbol.
Alé, alé, aló, siga festa major,
que vingui La Txaranga, la Laura i el Zigor