diumenge, 25 de desembre del 2011

Bon any!!!






Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l'aventura de córrer darrere algú,
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.
Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.
Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.

Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.

diumenge, 18 de desembre del 2011

10 anys de Bankrobber











Inhòspit com tu no en trobarem mai
sota d'un pont
dos mil matalassos
demolles i punt
no en farem mai prou
dolor de xiclet que arriba de lluny
seurem al carrer i passarem fred
fred...
Tan pròxim a tu que ho farem malbé
no ens direm mai res
dolor de fum que porta el perfum
que surt del teu coll
tres milions de munts de puntes de tub
dos mil matalassos de molles i punt
extremisme rural i olor de xiclet
soroll de tractors i olor de rostolls
per sempre més
per sempre més, per sempre més
sargantanes al sol...
per sempre més, sargantanes al sol

tres milions de fugues
que em porten a estar més a prop teu
dos mil matalassos de molles i perfum...
...i les sargantanes al sol...

dijous, 15 de desembre del 2011

Ell és un ocell


Vol, però no pot
perquè sap que caurà al sot,
perquè no pot fer-ho sol
ha d'aprendre a aixecar el vol.
Viu, en un niu,sobre un arbre prop del riu
allí passarà l'estiu per aprendre que està viu.
I no en té prou en sortir de l'ou
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell,serà un ocell
obrirà les seves ales en el cel dels cels.
Vol d'altitud és un vol directe al sud.
ha d'anar a buscar el calor
perquè arriba la tardor.
Ell és un ocell,i en l'estol tots són com ell
però ja no vol ser-ho més però és que no pot fer-hi res.

No en té prou amb aixecar el vol
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell
deixarà de ser un ocell,
escampara les seves plomes en el vent del vents