dimarts, 11 de setembre del 2012

Bona diada a tothom!!!

Sola, malalta, esparracada, muda,
un altre cop, encara jove, esclava.
La volta de ton cel, com sempre blava,
sostre de tes presons esdevinguda
Ara et retreu ton somni de vençuda.
Que no vas ésser, com et pertocava,
escometent tos enemics prou brava,
emparant ton honor gaire tossuda.
Neta et veuràs de tos pecats un dia,
per tanta sang i tanta llunyania,
per la vergonya i per l'enyor dels teus

Com saba pacient sota l'escorça,
més pura revindrà l'antiga força,
que ja es desvetlla d'amagat dels déus
CATALUNYA!

dijous, 2 d’agost del 2012

Maria Coma - Poparb'12

Tinc por de fer-te esperar massa temps,
tinc por de la pluja, també de la gent...
Tinc por de mi per si marxo corrent,
tinc por de perdre'm i no ser-hi més.
Passen les hores passen les raons,
les gotes dels arbres no em diuen qui sóc...
Passen els núvols per sobre els turons,
passen les zebres i em diuen on sóc.

dimarts, 3 de juliol del 2012

NoiseFriends Fest'12

 Sepultura
 Berri Txarrak
 Moksha
 Clockwork
I sembla mentida com, en espais de comunicació,
Tenen els sants collons, d'ajornalar, algun gran pensador,
D'aquests xous dements de plató!
Que el què només saben, és que cridar,
Repallar-se i blasfemar!
És tot el que s'hauria, de penalitzar per corrupció d'estat!
Corrupció i màfia!
Corrupció i màfia!
Corrupció i màfia!
La nova aristocràcia!
Perquè aquesta màfia, és aquesta màfia,
És plena de paràsits, de llagastes a les que s'ha
D'engreixar per fer la mascletà.
Que rebentin!!

dijous, 14 de juny del 2012

Cesk Freixas a l'Auditori de Vilafranca

És divendres, pareu les màquines!

Els treballadors convoquen assemblea extraordinària.
Als despatxos s'hi veuen ombres, mans que encaixen,
directius i president riuen i s'abracen.
Mentrestant, els que fan la feina,
la deixen de fer i s'ho prenen amb calma.
'A la vaga!', crida un d'ells,
i tots el segueixen amb consignes i pancartes.
Des de les finestres, el gerent informa al secretari
de l'aturada, amb pèrdues milionàries.
El sindicat, que ja havia firmat,
dialoga amb els obrers, amb un cert to amenaçant.
Cap més pas enrere,
és el pa que mereixem.
És tan senzill com quedar-se a casa.
La dignitat, quasi sempre, mereix un millor tracte.
Al taller, a l'oficina, al magatzem:
si se'n van d'aquí, sense els seus braços no són res.
Un treballador parla amb un altre just a la sortida,
amb les paraules plenes de preguntes.
No sap quin nom rep la necessitat
d'abaixar les mans esteses, de no voler més caritat.
Cap espasa enrere,
és el pa que mereixem.
És divendres, pareu les màquines!
Els treballadors convoquen assemblea extraordinària

dijous, 7 de juny del 2012

24è Aniversari Maulets Maresme

 EINA
 OBRINT PAS
 RASKA

Tancades a dins de les gàbies
o expulsats molt lluny d’aquí
Decidint deixar la llum
amagats dins la nit.
Cercant la llibertat per tots els pobles
sabotejant el poder dels rics
regalant el més gran tresor
l’amor de mares a fills
S’escolten al vent les cançons lliures
que s’estan escrivint (amb les seves vides) x2
I quans somnis es neguen amb companys
quan de temps ens ho mirarem
ningú pot fer sentir-te lliure
has de fer-ho tu mateix
una abraçada per tots els que s’amaguen clandestins entre
tanta gent
a trenc d’alba l’amor creix
resistin sempre venç
S’escolten al vent les cançons lliures
que s’estan escrivint (amb les seves vides)
I quans somnis es neguen amb companys
quan de temps ens ho mirarem
ningú pot fer sentir-te lliure
has de fer-ho tu mateix
una abraçada per tots els que s’amaguen clandestins entre
tanta gent
a trenc d’alba l’amor creix
resistin sempre venç
S’escolten al vent les cançons lliures
que s’estan escrivint amb les seves vides
que s’estan escrivin  (amb les seves vides)

diumenge, 20 de maig del 2012

40è aniversari del GER










El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Sant Jordi'12

A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

dissabte, 7 d’abril del 2012

ANTIFA KOMBAT TOUR





Jo no em retracto de res,
no ens fem enrere per res,
caminem contracorrent,
mai no retrocedirem!
Antinazis
Resistencia a la autoridad,
orgullo skin y actitud punk,
no daremos ni un paso atraás,
seguiremos hasta el final!
Antinazis
Kalera irteten gara,
ez gaituzte geldituko,
mugimendu matxinoa,
beti botearen aurka!
Antinazis
Una bala busca el meu cap,
saps que no ens podreu fer canviar,

unides per la llibertat,
fins la victòria final!
Antinazis

dimarts, 13 de març del 2012

Jo et faré el nus de la corbata!




És fàcil ser emperador
Amb una púrria de joglars
Com secretaris al dictat.
De desfilada en processó
de besamans en llepaculs
sempre impecable i ben mudat.
-mireu com va l'emperador
Sembla un demòcrata normal
L'emperador estava trist
I els seus amics van preparar
Una gran inauguració.
I ell, preocupat pel "què diran?",
Va demanar un vestit nou
Per a lluir-lo en l'ocasió.
Prompte un senyor de grans bigots
Es va oferir sense badar
Jo puc fer-te un gran vestit
Que només podrà veure
Gent intel·ligent.
Tria tu, si vols, la corbata!
I els dies van anar passant
I cada dia era més car
El vestit de l'emperador.
Però el senyor de grans bigots
Mostrava sempre somrient
Un penjador sense vestit
- No diré res o semblarà
Que no sóc dels intel·ligents.
Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L'emperador en calçotets,
I davant d'ell un gran solar
On s'esperava un hospital
I una banda municipal.
-i ara on estan tots els diners!?
-Em sembla que els portes posats!
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Qui et farà el nus de la corbata!?
Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se'n riuran
del vestit de l'emperador.
I per molts anys recordaran

Com va haver de fugir corrents
L'emperador en calçotets
Seguit per tots els vilatans
Amb una soga entre les mans
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Jo et faré el nus de la corbata!

diumenge, 4 de març del 2012

Standstill





Una vez al año
Algo me empuja a dejarlo todo
Otro desengaño más
Y me voy a lanzar al New Age
Y a tomar por culo
Todos mis amigos
Montarán una coral
Para pedirme por favor
Que vuelva
Y sólo habrá persianas
Y en la puerta telarañas
Y se oirá en mi habitación
Canta la imaginación
Vuelve vuelve vuelve vuelve vuelve
Pero solo habrá un contestador
Sólo habrá un contestador
Has llamado a la casa del resplandor
Ahora estoy durmiendo
Con un hacha en el pecho
No me encuentro demasiado bien
Hoy no
Hoy no quiero hablar contigo
Hoy no puedo hablar contigo
Y mañana tampoco
Y mañana tampoco
Estaré aprendiendo
Estaré entendiendo
Suerte de poder bajar la guardia
El arte de saber con quien
Yo sólo necesito cariño
Tu sólo necesitas respeto
Yo sólo necesito atención

Y quizás
Habrá que buscar
En otro lugar 

diumenge, 26 de febrer del 2012

Palestina (III)

Hi ha mirades
que s'enyoren de la mar
ancorades en les dunes
on les van abandonar
un mur gris entre oliveres
als matins de llum taronja
de promeses i soldats
Hi ha teulades
que s'ofeguen de calor
un mosaic de roba estesa
minarets entre llençols
els crits del xiquets que juguen
mil somriures de pell bruna
el secret del teu amor
Hi ha poemes
que s'escriuen amb records
als carrers de pell daurada
quan arriba la tardor
taxis buits a la vesprada
la claror d'unes espelmes
núvols prims a l'horitzó
Hi ha silencis
que no es poden explicar
nàufrags d'una antiga guerra
que mai van deixar acabar
un llaüt que plora notes
resos i forats de bales
a les portes de Damasc
Hi ha un amor a la deriva
laberints de carrerons
murals de pols
Hi ha coloms a les finestres
flames i torres de fum
a l'horitzó

Hi ha petjades als paisatges
arbres i turons pelats
llunes de dol
Hi ha colors a les banderes
llàgrimes que omplen els ulls
dels somiadors

diumenge, 12 de febrer del 2012

Palestina (II)

Hem trepitjat la terra promesa,
hem visitat els camps de refugiats.
Els nens d'Aïda llancen mil pedres,
intenten tombar el mur de l'Apartheid.
Hem vist el fem damunt de les reixes,
botigues tancades en el mercat d'Hebron,
pertot arreu hi ha cases en runes
i homes valents que no abandonen mai.
Hem tractat d'imaginar-nos
que els hereus d'aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d'ocupació
Les mares d'Askar ploren i ploren
mentre ens expliquen el seu gran dolor.
Hem guardat uns minuts de silenci
davant de les tombes dels màrtirs de Jenín.
Hem esgotat la nostra paciència
en cada checkpoint que ens ha tocat creuar.
Hem contemplat la llum del capvespre
des dels terrats de Jerusalem.
Hem deambulat per les platges d'Acre
amb un sol de justícia cremant-nos la pell.
Resulta impossible no enamorar-se
de les lluitadores del 48.

Hem comprovat la força increïble
que podem obtenir si unim les nostres mans.
Hem cantat junts Biladi, biladi
en el Teatre de la Llibertat.

Palestina (I)


Quan el barri s'ha fet fosc
Es sent la crida del bosc
La fera ferotge desallotjada
Esperant l'atac emboscada
Com si fos el vietcong
Creant el caos a Saigon
Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!
La poli que no entrarà
No sap que es pot trobar
Si deu, si cent, si milers de feres
Inescrutables, sense forma...
A Gràcia regna la foscor
La fera rugeix a Barcelona
Medició, valoració, càlcul, comparació i victòria
Els bons guerrers guanyant primer i lluitant després
Provocant, burxant, punxant, descpbrim la seva forma
Mesurem la seva força
Guanya primer, lluita després
Atacant a on menys s'ho esperen
A on menys forces tenen
A on les brases cremen
Ocupant la pista de l'aeroport
Si els obrers no volen, avui no aterra cap avió
L'enemic també es vulnerable
El teu cos també pot ser un arma
Com Palestina, com l'entifada
Escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània
Les nostres pedres, els nostres cossos
Avui omplen portades
El vietkong son experts mestres en la defensa
Amagats als túnels que han cavat sota terra
A on menys et busquen,
A on menys t'esperen,

L' important és sempre controlar el factor sorpresa
Els obrers del Prat fent-li front als avions
A Palestina el jovent davant els tancs de Sion
L' inescrutable es en tu el vulnerable es en ells

dilluns, 30 de gener del 2012

Txarrena





Todos los gatos acurrucados
esperan que llegue la madrugada.
Todos los gatos parecen pardos
cuando la noche ataca.
Todos tus besos son como el agua
que llama en otoño a la ventana.
Cierro despacio los ojos,
me dejo llevar por tu cara.
Otra vez amanece en tu cuerpo,
las alas de otro sueño.
Eres piedra, eres barro
porque llegas desde dentro.
Todos los gatos acurrucados
esperan que llegue la madrugada.
Todos los gatos parecen pardos
cuando la noche ataca.

Cerca de tí todo es pequeño,
cerca de tí no tengo miedo.
Cierro despacio los ojos,
me dejo llevar por tu cara.
Otra vez amanece en tu cuerpo,
las alas de otro sueño.
Cerca de tí mi cansancio es distinto.
El punto de fiebre que necesito.
Todos los gatos acurrucados... 

dimecres, 25 de gener del 2012

Mans, ment i cor




Amb dues mans
per poder colpejar
per forjar un nou destí
aguanten l'eina
usen el martell
que treballa el ferro roent.
El que em dóna la ràbia
per donar un cop encara més fort
em dota de coratge
per encendre el foc
que és capaç de fondre-ho tot.
Les mans, el cor la ment,
formen el meu cos rebel!
La meva ment
idea la forma
ingenia l'anclatge precís
imatge mental
idea visual
que forjarà un nou destí.

Mans, ment i cor
en cerca d'un nou món,
Mans, ment i cor
treballaran el sòl
Mans, ment i cor
en cerca d'un nou món,
Mans, ment i cor
unides en un cos.

dilluns, 23 de gener del 2012

Cap rapat!!!






Cap rapat!! sempre agressiu
Cap rapat!! nascut del ska
Cap rapat!! botes militars
Cap rapat!! agressió antifa 
Skinhead ets!!!
controles els nazis del teu poble
quants cops els hi has trencat el cap
no tens pietat contra els traïdors
Llleialtat!! el bé mes preuat
Pacifisme!! mai ho has pensat
la teva arma ultra-violència!!!
Cap rapat!! sempre agressiu
Cap rapat!! nascut del ska
Cap rapat!! botes militars
Cap rapat!! agressió antifa 
Skinhead ets!!!
!!
Jove estudiant
Treballa dur
sigues explotat
una miseria cobraràs
per tirar la familia endavant
Cap rapat ets obrer!!

Cap rapat!! sempre agressiu
Cap rapat!! nascut del ska
Cap rapat!! botes militars
Cap rapat!! agressió antifa 
Skinhead ets!!!