És fàcil ser emperador
Amb una púrria de joglars
Com secretaris al dictat.
De desfilada en processó
de besamans en llepaculs
sempre impecable i ben mudat.
-mireu com va l'emperador
Sembla un demòcrata normal
L'emperador estava trist
I els seus amics van preparar
Una gran inauguració.
I ell, preocupat pel "què diran?",
Va demanar un vestit nou
Per a lluir-lo en l'ocasió.
Prompte un senyor de grans bigots
Es va oferir sense badar
Jo puc fer-te un gran vestit
Que només podrà veure
Gent intel·ligent.
Tria tu, si vols, la corbata!
I els dies van anar passant
I cada dia era més car
El vestit de l'emperador.
Però el senyor de grans bigots
Mostrava sempre somrient
Un penjador sense vestit
- No diré res o semblarà
Que no sóc dels intel·ligents.
Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L'emperador en calçotets,
I davant d'ell un gran solar
On s'esperava un hospital
I una banda municipal.
-i ara on estan tots els diners!?
-Em sembla que els portes posats!
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Qui et farà el nus de la corbata!?
Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se'n riuran
del vestit de l'emperador.
I per molts anys recordaran
Com va haver de fugir corrents
L'emperador en calçotets
Seguit per tots els vilatans
Amb una soga entre les mans
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Jo et faré el nus de la corbata!
Amb una púrria de joglars
Com secretaris al dictat.
De desfilada en processó
de besamans en llepaculs
sempre impecable i ben mudat.
-mireu com va l'emperador
Sembla un demòcrata normal
L'emperador estava trist
I els seus amics van preparar
Una gran inauguració.
I ell, preocupat pel "què diran?",
Va demanar un vestit nou
Per a lluir-lo en l'ocasió.
Prompte un senyor de grans bigots
Es va oferir sense badar
Jo puc fer-te un gran vestit
Que només podrà veure
Gent intel·ligent.
Tria tu, si vols, la corbata!
I els dies van anar passant
I cada dia era més car
El vestit de l'emperador.
Però el senyor de grans bigots
Mostrava sempre somrient
Un penjador sense vestit
- No diré res o semblarà
Que no sóc dels intel·ligents.
Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L'emperador en calçotets,
I davant d'ell un gran solar
On s'esperava un hospital
I una banda municipal.
-i ara on estan tots els diners!?
-Em sembla que els portes posats!
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Qui et farà el nus de la corbata!?
Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se'n riuran
del vestit de l'emperador.
I per molts anys recordaran
Com va haver de fugir corrents
L'emperador en calçotets
Seguit per tots els vilatans
Amb una soga entre les mans
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Jo et faré el nus de la corbata!
