divendres, 26 d’agost del 2011

Ens esteu enganyant...



Gira la noria y cuanto más gira
mucho más quieta, 
más y más empeñada 
en seguir dando vueltas. 
Cada vez más deprisa 
y sin embargo más despacio, 
cada vez más arriba 
y sin embargo más abajo. 
Nos estáis engañando. 
Somos conscientes 
de que todo esta evolucionando, 
de que la ciencia 
avanza a pasos agigantados. 
Nos dicen que hoy en día 
hay respuestas para todo, 
o para casi todo, 
o para casi todos. 
¿Y quién es quien 
llama a esto civilización?
Nos estáis engañando.
Otra vuelta. 
Otra vuelta de tuerca.
Otra vuelta de tuerca 
y ya van siendo tantas vueltas, 
las dadas por las buenas 
y las dadas por las malas. 
¿Estamos cerca del final 
o esto es solo el principio?. 
Vemos que todo cambia 
y que no cambia nada. 
Nos estáis engañando. 
Otra vuelta. 
Otra vuelta de tuerca.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Som irreductibles







Aquesta és la vida que visc,
aquest és el món que jo veig:
Sound System precari, el so del proletari,
vius a l'extraradi, de qualsevol barri.
El foc de Paris ja està aquí,
de nou ho encendrem per la nit,
cridant les paraules que criden justícia.
Justícia dels pobles pels pobles que trien,
que trien la veu per triar,
que trien la lluita endavant.
Parlem una llengua que és universal,
parlem amb la llengua del poble aixecat:
Insubmisos, insubmises.
Coratge d'acer, obrers del metall;
el foc de l'orgull, orgull del metall.
Som irreductibles, això som i això serem, ho hem demostrat.
Som irreductibles, això som i això serem, no canviarem.
Mai canviarem.
Mirant els carrers ho sabrem,
podrem comprendre el perquè:
Caixes d'estalvis que mai no tindrem,
drogues i atur; el nostre futur.
Hi ha fossars sencers com ciutats,
i ciutats que semblen fossars.
Ens roben la vida i no ens deixen més,
res més que el no res, repressió només.
Cadenes i murs aixecats,
justícia podrida, ja ho saps,
tanquem casals, obren presons,
escolta la veu de les noves cançons:
Amnistia, amnistia
no tornen enrere. 
Visca la Terra antifeixista!

dilluns, 22 d’agost del 2011

Tu me l'has feta i la pagaràs...!


+fotos (aquí)
Na Dolores tenia un novio
qui per Nadal li va regalar
un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Dolores agafa es pollastre,
el fot dins s'olla, peus per amunt.
Diràs, diràs a sa teua sogra,
que si vol pollastre que s'en compri un
Diràs, diràs a sa teua sogra,
que si vol pollastre que s'en compri un.
Sa sogra tota emprenyada
li fot punyada i li esclata es nas.
"Mala truja, mala truja malcriada"
Tu me l'has feta i la pagaràs...!
"Mala truja, mala truja malcriada"
Tu me l'has feta i la pagaràs...!
Na Dolores tenia un novio
qui per Nadal li va regalar
un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Un pollastre, pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Dolores, ai Dolores,
cuantos dolores que tenc avui.
Dolores, cuandos dolores,
muchos dolores que m'han vingut.
Ai! Dolores, cuantos dolores,
muchos dolores que m'han vingut.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus...






Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta condemna.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Surt llum al fons del passadís, sota una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Estatuts! Estatuts!
Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.
Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,
compartirem tot allò que hem anat aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!
Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer per patir
veient com se’m menja un altre estat.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Grinyolen les bigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.

divendres, 29 de juliol del 2011

Tancat per VACANCES!!!

Com un record d'infantesa 
sempre recordaré 
a la Teresa, 
ballant el vals. 
Potser fou l'ultim fet 
amb algú que estimés 
abans que un bombardeig 
la tornés boja. 
Tots els xiquets la seguíem 
i en un solar apartat ens instruíem 
al seu voltant. 
Mig descabellonada 
ens mostrava les cuixes 
i ens donava lliçons 
d'anatomia. 
Ella ens va dir d'on veníem. 
I que els reis de l'Orient 
no existien. 
Ni llops ni esperits. 
Ens parlava de l'amor 
com la cosa més Bonica 
i preciosa. 
Sense pecats. 
Ens ensenyà a ballar 
a cantar i a estimar. 
D'això ella era 
la que més sabia. 
Amb una floreta al seu cap 
i un mocador negre al coll 
i faldes llargues 
i un cigarret. 
Vas ser la riota dels grans, 
i la mestra més volguda. 
dels infants. 
Ara de gran comprenc 
Tot el que per tu sent 
i et llence un homenatge 
als quatre vents. 
Com un record d'infantesa 
sempre et recordaré a tu, 
Teresa, 
ballant el vals.

dissabte, 23 de juliol del 2011

PopArb'11 (dissabte)

 Illa Carolina
Wantun

 La Iaia
 Refree
 Estúpida Erikah
 Senior i el Cor Brutal
 El Petit de Cal Eril
 Mine!
 The New Raemon
 Antònia Font

 El Guincho
 Guillamino

Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.
Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt

divendres, 22 de juliol del 2011

PopArb'11 (divendres)

Nacho Umbert & La Compañia
4t 1a
Thelemáticos
Mazoni
Oliva Trencada 
Inspira
Gentle Music Men
 Manel
Vius en un full en blanc
Dins  un calaix d’un despatx
Un desert de paper sense dunes, sense temps
No saps com hi has arribat
Els records es van esborrant
Però dins teu vols creure
Que algú t’està esperant a casa
Cansat i despullat
Mires enlaire sorprès
Un astre estrany
Amb forma de forat del pany
Potser t’hauràs d’esperar
Al pròxim eclipsi de clau
I dins teu
Confies
que algú t’està esperant a casa
Vius en un full en blanc
Dins un calaix d’un despatx
Presó  de cel.lulosa
Erma d’idees i escrits
Que és el que devies fer
Per quedar atrapat aquí
Ulisses
Reacciona

Els pretendents fan cua a casa