Madò Ginebra, madò Ginebra, si feu d'estrènyer massa la culebra, n'ix el que sobra, que la colobra té un verí blanc i més o manc s'ho cobra. Si li'l succiona, més s'abraona i ataca, tensa, -ni pensa- afona tota embranzida vers la ferida,
Lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals, han obert la taquilla del cinema en runes. I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir, i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar més enllà de l'horitzó. Tan sols un horitzó per viure
Prou, ja prou d’aquesta població malaltissa prou, ja n’hi ha prou de que només importi la VISA és una societat malaltissa … No sé qui sóc en aquest viatge
I és tant gran, gran i màgic, quan plegats alcem el cant i aixeca el vol fins el somni d'un demà que ara junts només podem imaginar però amb la certesa de que els que arriben les viuran
Estén el llenç a la paret, agita les mans davant el llum, i que l’ombra et serveixi d’estrenyíssim mirall. Si aconsegueixes de llegir-hi a través signes i xifres, t’esglairà la nova lucidesa
Per la nostra llibertat Per pura dignitat: feixisme, mai més Gure askatasunaren alde Duintasunagatik: faxismo, gehiagorik ez Pola nossa liberdade Por pura dignidade: faxismo, nunca mais
Ella no existeix, ja no és ningú el que ella pensa o sent, és només fum crida tant fort com pot, no hi ha resposta només és qüestió de temps, que acabi morta
Algun dia sortirem de les clavegueres i anirem a les vostres cases el dia que totes les nostres pors, i tot el nostre odi es torni contra vosaltres aquell dia serà el vostre malson aquella nit se us farà eterna
Com trobar la veritat, sabent tot el que ha passat. Convertir la soledat en harmonia. Com seguir caminant, decidir si negre o blanc i afrontar el meu futur amb valentia
Em va alçar contra el cel per a seure'm als muscles i esclatà la meua ment "jo sóc d´ací, no puc canviar això" i vaig entendre tot el que deien els arbres on només sentia vent